Podem definir les migracions com a desplaçaments periòdics en resposta a la variació estacional o geogràfica de recursos: ja sigui per reproduir-se, per fugir de depredadors o per trobar aliment. Però només els ocells migren?
Segurament, si que la migració dels ocells és la més coneguda, i de fet és un dels fenòmens biològics que ha atret la curiositat a més persones, fins i tot no científiques. Un fet curiós és que puguin orientar-se per fer cada any el mateix recorregut: En algunes espècies la orientació en la migració és innata, com en el cucut (Cuculus canorus), que els joves inicien la migració sense que els progenitors els guiïn; però en canvi, en aus de vida llarga com les grues (Grus grus) necessiten que els adults els acompanyin durant els primers viatges. En aquests llargs viatges els ocells poden orientar-se a partir de diferents elements: amb les estrelles i la lluna els que viatgen de nit, reconeixent el paisatge i amb el sol els que viatgen de dia i també alguns migradors nocturns com el pit-roig (Erithacus rubecula) s’orienten a partir del camp electromagnètic de la Terra.
Però no només són els ocells els animals migradors sinó que en podrem trobar a molts altres grups! En el rèptils, les tortugues marines també fan grans desplaçaments i aquestes s’orienten i troben el camí gràcies a la capacitat de detectar el camp magnètic de la Terra. La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) fa grans migracions des de zones càlides on pon els ous a zones fredes per alimentar-se, sobretot de les poblacions creixents de meduses. A l’oceà Pacífic migren de la zona de Nova Guinea a la costa pacífica del Canadà, i a l’Atlàntic de Trinitat a Nova Escòcia o a les illes britàniques.
Vanessa cardui Foto: Jean-Pol Grandmont (commons.wikimedia.org)
Un altre grup amb espècies migradores són els insectes! Les més conegudes segurament siguin les papallones monarca (Danaus plexippus) que realitzen una migració en massa de milions d’exemplars cap a Califòrnia i Mèxic cada hivern. Però tenim una altra papallona, menys coneguda però més propera: la vanessa dels cards (Vanessa cardui) a la tardor viatja cap a Àfrica, passant pel centre de la península. El seu cicle migratori és de més de 10.000 km i el més fascinant és que el fa en sis generacions! com una cursa de relleus on cada etapa és d’uns 1.500-2.000 km. Uns altres insectes que realitzen migracions espectaculars són les libèl·lules, l’espècie Pantala flavescens migra del Sud d’Índia cap a Àfrica i altre vegada de tornada a una altitud de fins a 6.300 metres desplaçant-se una distància entre 14.000 i 18.000 quilòmetres d’anada i tornada seguint el clima que els ofereix la humitat necessària per reproduir-se.
Dins del grup de mamífers també trobem llargues migracions, tan al regne marí al terrestre, i també en l’aeri. Al marí trobem nedadors de grans distàncies com algunes balenes que poden migrar entre territoris de cria tropicals i zones d’alimentació d’alta latitud a l’estiu (>8000km). En el terrestre, migradors com el ren (Rangifer tarandus) o el nyu (Connochaetes taurinus) poden viatjar més de cents de quilòmetres per evitar les dures condicions de l’hivern i aprofitar les bones condicions d’estiu. En el medi aeri els protagonistes són els ratpenats, a Catalunya hi ha 4 espècies de ratpenats migradors de llarga distància, dels quals no es coneix evidències de cria: nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus), nòctul gran (N. noctula), nòctul petit (N. leisleri) i la pipistrel·la de Nathusius (P. nathusii). Algunes d’elles poden arribar a desplaçar-se casi 2.000 km.
Si enlloc de parlar de grans distàncies parlem de migracions en massa, toca parlar de peixos: Les sardines recorren prop de 1.500 quilòmetres al llarg de les costes de Sudàfrica formant bancs que poden arribar a fer uns 15 quilòmetres de longitud i entre 30 i 60 metres de profunditat. Són tan grans que fins i tot es poden observar des de satèl·lits de l’espai!
Sabies que…
Per tal de que tots aquests animals puguin realitzar migracions tan espectaculars és de vital importància conservar la diversitat d’hàbitats que necessiten. Un clar exemple és el de la conservació de les zones humides com a descans per molts ocells migradors.
El zoom…
El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) fa la migració animal més llarga documentada, viatja entre l’Àrtic i l’Antàrtic, vora de més de 70.000 quilòmetres cada any. Durant tota la seva vida fa l’equivalent a tres viatges d’anada i tornada a la Lluna! I com es que no es cansa?
Sterna paradisaea Foto: pjt56 (commons.wikimedia.org)
MónNatura Pirineus 