El voltor negre als Pirineus

Article a càrrec de Mario Álvarez (GREFA), Aleix Millet (Fundació Catalunya-La Pedrera) i Gerard Plana (TRENCA)

Introducció

Les aus necròfagues, en sentit estricte, estan representades a escala europea per quatre espècies: voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany.  Dins d’Europa, Espanya és el país que reuneix les poblacions més nombroses. Al voltant del 90% dels voltors negres i voltors comuns i entre un 60-70% dels aufranys i trencalossos europeus hi són presents.  A Catalunya, fins a finals del segle XIX, coexistien les quatre espècies. Però, de la mateixa manera que en altres àrees, la persecució humana directa, l’ús de verins i la progressiva mecanització de les tasques agrícoles, van fer desaparèixer a aquestes belles i valuosíssimes aus. Tant és així que, a mitjans del segle XX, tot just quedaven en tota la seva geografia uns quants individus dispersos, amenaçats d’extinció.  Gràcies al canvi de mentalitat que s’ha produït a partir de llavors, es van anar a poc a poc recuperant les seves poblacions. I, per culminar el procés, a principis del segle XXI, es va proposar la reintroducció de l’única espècie que havia desaparegut per complet de Catalunya: el voltor negre.  Aquesta iniciativa, posada en marxa de manera simultània en dos espais (la RNC de Boumort i l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà), ha aconseguit estabilitzar un petit grup d’exemplars a la zona. Amb la qual cosa, el Prepirineu de Lleida és, ara per ara, l’única regió europea on coexisteixen, es reprodueixen i poden observar-se simultàniament a aquestes quatre espècies d’aus formidables, que s’associen ecològicament amb l’objectiu d’alimentar-se netejant les muntanyes de cadàvers.

El voltor negre

És una au de gran port, cap robust i color negre brillant quan és jove, que va aclarint-se amb el temps fins a aconseguir una tonalitat marró-fosca a l’edat adulta. El casquet emplomallat del clatell a manera de solideu, unit al seu caràcter reservat, li confereixen un aire monacal, expressat en els noms que rep en diferents llengües: Aegypius monachus, buitre monje, mönchsgeier, avvoltoio monaco …  De caràcter més solitari que els seus parents propers, els voltors comuns, prefereix recórrer les seves àrees de prospecció a menor alçada, a la recerca de cadàvers de petita i mitjana talla. S’emparella de per vida i utilitza arbres per reproduir-se, criant un únic poll cada vegada.

El projecte de reintroducció

L’any 2005 es van redactar i aprovar els corresponents estudis de viabilitat, començant les actuacions pròpiament dites.  Els primers exemplars van ser alliberats a Alinyà i Boumort el 2007 i 2008, respectivament.  Fins a la data, s’han alliberat 47 individus. D’ells, 43 havien ingressat per diferents causes a centres de recuperació de diverses comunitats autònomes (principalment del CR Los Hornos a Extremadura i el CR de GREFA a Madrid). Els 4 restants procedeixen de cria en captivitat de parelles irrecuperables de GREFA (3) i del Zoo de Planckendael (1).  En aquests moments (mitjans d’octubre), s’està tornant a la naturalesa un nou grup de 15 voltors negres, 6 a Alinyà i 9 a Boumort. Els exemplars d’Alinyà han sortit ja de la instal·lació i romanen pels seus voltants, mentre que a Boumort, de moment, l’han abandonat 4 exemplars.

Com a fites destacables del projecte podem remarcar: la primera reproducció en la naturalesa, el 2010, tot just tres anys després d’iniciar els alliberaments. El poll, una femella anomenada Gala, segueix a dia d’avui integrada a la colònia, el mateix que 8 dels 9 polls que han volat fins el 2014. En l’actualitat, hi ha formades 8 parelles i un total de 33 individus que integren la incipient colònia del Prepirineu. A més a més, cada any s’hi agreguen temporalment alguns exemplars procedents d’altres zones (SO de la Península Ibèrica i França), dels quals algun s’ha aparellat amb exemplars residents, fixant-se al Prepirineu català de manera definitiva.

El treball diari

En tractar-se d’una espècie catalogada en perill d’extinció (dins de l’àmbit geogràfic de Catalunya), hem d’extremar les precaucions i prendre les mesures adequades per garantir la supervivència dels exemplars reintroduïts.  Per això es manté actiu, durant tot l’any, un equip de seguiment a Boumort i Alinyà, constituït per personal de GREFA, TRENCA i la Fundació Catalunya-La Pedrera. La tasca consisteix a controlar diàriament el màxim nombre possible d’individus, identificant-los individualment. Verificar el seu estat de salut, característiques de plomatge, àrees de repòs i alimentació, així com els possibles aparellaments.  El treball es complementa amb l’aportació de petites quantitats de menjar en punts prèviament seleccionats, per tal d’afavorir els voltors negres davant de la concurrència dels voltors comuns, molt més nombrosos. També construïm plataformes artificials de nidificació en arbres de bon port, amb la finalitat de facilitar i incentivar la cria de les parelles primerenques.  El període reproductor és el més laboriós, ja que cal localitzar les parelles que han fet posta i seguir el procés de nidificació, amb ajuda de telescopis, fins que el poll s’independitza dels pares. Aquest període suposa el control de les parelles durant els dos mesos d’incubació, els quatre mesos d’estada al niu i els tres mesos de transició a la independència: gairebé un any de dedicació completa només per a aquest delicat procés!

Volader aclimatació d’Alinyà (Font: Aleix Millet)

Difusió

Aquest esforç cal comunicar-lo a la societat, difonent el missatge a través de les xarxes socials i els mitjans de premsa escrita, oral i audiovisual. Procurant implicar i motivar els ciutadans, especialment els habitants locals, en la protecció i respecte d’aquestes aus, atès que compleixen un paper ecològic essencial: eliminen els animals morts i impedeixen la propagació d’epidèmies de manera gratuïta i eficaç. Què més podem demanar-los?  En aquest sentit, a Alinyà s’ha posat en marxa una iniciativa única a Catalunya per donar a conèixer al públic en general què són i com es comporten a la naturalesa aquestes aus. L’activitat s’anomena Menjant amb voltors . És una sortida guiada per observar a distància (500m) i des d’un mirador de fusta el punt d’alimentació suplementària (PAS) durant un dels aports de menjar setmanals (tots els dissabtes des del març fins a finals d’octubre, reservant plaça prèviament). Iniciada l’any 2011, hi han participat gairebé  1.500 persones.

Aquest any també s’ha iniciat una nova activitat per a fotògrafs amateurs anomenada Voltors de prop, que consisteix en fotografiar-les des de molt a prop (5m) mentre s’alimenten en un segon punt d’alimentació. L’activitat dura unes 4 hores i es realitza des d’un amagatall dissenyat especialment per a l’activitat. Des del seu inici ja l’han utilitzat més de 20 fotògrafs.

Educació ambiental a Alinyà

Efemèrides

Sis anys de tasca continuada a la muntanya donen peu a nombroses anècdotes. Cada exemplar es converteix a poc a poc en un parent proper, amb les seves virtuts i febleses. I alguns, per la seva trajectòria, acaben sent inoblidables. Com Neus i Oriol, que van adoptar el poll (Mim) d’una altra parella, salvant-lo de la inanició.  La pena és que, després de volar el Mim, al novembre de 2013, vam trobar el cos de la Neus sense vida a les immediacions del niu. Un complex procés d’anàlisi toxicològica va determinar com a possible causa de la seva mort la ingestió d’un rodenticida.  Aquest cas ens recorda la necessitat d’evitar l’ús indiscriminat actual de productes tòxics, que acaben afectant tota la cadena tròfica.

Neus (Font: Francesc Muntada)

Conclusions

Per la riquesa del seu patrimoni cultural i natural, el Prepirineu és una de les zones més valuoses del continent europeu. La presència del voltor negre en les seves muntanyes constitueix, en aquest sentit, un atractiu turístic de primer ordre, a més de clar indicador d’un paisatge saludable i unes comunitats humanes en harmonia amb el seu entorn. Que prossegueixi així molts anys és una tasca col·lectiva, en la qual estan cridades a participar administracions públiques, empreses, ONG i particulars.  El treball aquí exposat ha estat fruit de la simbiosi entre diverses entitats: la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalunya-La Pedrera com a promotores del projecte, GREFA i TRENCA com a consultores tècniques i la REE com a patrocinadora principal. Al costat dels diversos centres de recuperació que han facilitat els exemplars reintroduïts.

Moltes gràcies a totes elles.

Cens simultani de voltor comú al Pallars Sobirà

L’estudi de les poblacions de fauna salvatge ens proporciona una sèrie de dades molt importants que hem de tenir presents a l’hora de gestionar un territori i, a la llarga, revertirà directament en la conservació de les espècies i l’estat de les seves poblacions.

Per a fer aquests estudis, un dels mètodes que s’utilitzen és el cens de poblacions, un instrument que ens permet comptar el nombre d’individus d’aquell dia en la zona de control.

Els voltors són animals necròfags que s’alimenten d’animals morts i quan volen menjar sempre van en grup. Quan un voltor localitza el menjar comença a fer tombs a l’aire per tal d’avisar els altres. Entre tots formen una columna fins que un d’ells es decideix a baixar per alimentar-se i serà llavors quan tota la resta s’hi llençarà. Per fer un cens o recompte de voltor comú (Gyps fulvus), la tècnica a utilitzar és dipositar menjar en un punt concret on anteriorment ja tenen el costum d’anar-hi per alimentar-se i així podrem atraure aquests exemplars el dia del cens.

Voltors comuns volant damunt el PAS de MónNatura Pirineus

MónNatura Pirineus col·labora cada any en un cens simultani amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu per tal de fer un recompte de voltor comú dins el territori del Pallars Sobirà. Per fer aquest cens, prèviament s’aboca menjar als difrents PAS (Punt d’Alimentació Suplementària) de Planes de Son (Alt Àneu), Embonui (Sort) i Buseu (Gerri de la Sal) el mateix dia i a la mateixa hora per, d’aquesta manera, localitzar els voltors al mateix espai-temps i poder així realitzar un recompte fiable.

El recompte s’inicia a la 13:30 hores, hora en què els voltors tenen bones corrents d’aire que els facilita el vol i té una durada de dues hores, fent un recompte cada 15 minuts. S’anoten tots els individus, tant els que estan volant com els que estan al terra. La dada més interessant serà quan s’obté el número màxim d’exemplars comptats.

Els resultats del cens simultani efectuat el passat 14 d’agost van ser molt diversos, ja que segons la distribució de les poblacions, el número d’individus varia considerablement, i no només de voltor comú, sinó també d’altres espècies que ja comencen a ser freqüents veure-les.

	PAS (Núm. màxim d’individus)
ESPÈCIES	Planes de Son	Embonui	Buseu
Voltor comú (Gyps fulvus)	60	110	200
Trencalòs(Gypaetus barbatus)	1	2	10
Voltor negre (Aegypius monachus)		2	12
Aufrany (Neophron percnopterus)			3
Corb (Corvidae: Corvus corax)	2

Tal i com s’observa a la taula, l’abundància d’aquestes espècies necròfagues al Pre-Pirineu és més elevada que al Pirineu degut a què les condicions meteorològiques són més favorables i la quantitat d’aliment també és més abundant. Actualment podem observar a l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà de la Fundació Catalunya-La Pedrera les 4 espècies de voltors que tenim a Catalunya menjant juntes en un PAS; un fet gairebé únic a Europa.

En ple cens de voltors a MónNatura Pirineus

La interpretació dels resultats obtinguts al cens no és immediata sinó que són dades a tenir en compte, que es comparen amb resultats d’anys anteriors per tal de comprovar si existeix o no un creixement demogràfic de la població o si els recursos alimentaris per aquesta espècie són suficients o escassegen.

Els censos de voltor comú no es fan perquè sí. Es realitzen per aquesta espècie en concret perquè últimament i de forma molt ocasional han provocat danys a la ramaderia extensiva de muntanya, produint atacs a caps de bestiar viu. El voltor és una espècie necròfaga que només s’alimenta d’animals morts i que no caça com una àguila però en ocasions d’escassetat de menjar, els voltors no han vist cap altra solució que atacar el bestiar que es troba en situacions concretes, com ara en un part complicat o que està molt dèbil.

Està previst que cada estació de l’any s’efectuï el cens simultani dels tres PAS i es preveu que els resultats en cada PAS seran molt variables ja que les poblacions varien, principalment, en funció d’on troben aliment al llarg de l’any.

El PAS, un lloc d’ocells carronyaires.

El Punt d’Alimentació Suplementària o PAS és un emplaçament creat per l’home on hi efectua aportacions d’aliment, especialment per beneficiar als ocells necròfags per a què trobin menjar més fàcilment.

Aufrany

Durant els anys 70 es van crear diferents PAS a les dues vessants del Pirineu amb la finalitat d’ajudar a les poblacions d’ocells carronyaires que en aquells temps es trobaven en un estat de conservació desfavorable (vegeu Terrasse, 1985). Als anys 90 es van anar generalitzant també a ambdós costats del Pirineu, doncs es va comprovar que reduïen la mortalitat juvenil dels ocells necròfags i proporcionaven una important font d’aliment previsible per a les parelles adultes.

El PAS també el podem conèixer amb el nom de canyet, o en castellà, “muladar”. El mot prové de què, antigament, a molts pobles s’hi portaven els animals domèstics morts com mules, cavalls, vaques, ovelles, etc.

D’ocells necròfags aquí a Catalunya tenim 4 espècies de voltors diferents; l’aufrany (Neophron percnopterus), el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus).

Voltor comú

Desde l’any 2003, la Fundació Catalunya-La Pedrera treballa amb el Projecte de Reintroducció del Voltor negre a l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà, havent alliberat 33 exemplars. Alhora, i des del 2011, l’espai Mónnatura Pirineus col·labora amb el Projecte de Conservació d’Espècies Amenaçades (EEP) amb la Cria en captivitat del Trencalòs.

D’altres rapinyaires com el milà negre (Milvus migrans) i el milà reial (Milvus milvus) també acudeixen a aquests punts durant les èpoques estivals, així com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) que, esporàdicament, pot esdevenir carronyaire. Altres ocells de la família dels còrvids com el corb, la cornella, la garsa i el gaig, també hi són presents.

Per què la creació d’un PAS?

Trencalòs

La població de trencalòs, espècie necròfaga, va patir una davallada molt important durant els anys 40 i 50 a nivell peninsular i europeu degut a enverinaments massius i a la caça furtiva. Com a conseqüència, actualment els Pirineus compten amb pocs exemplars d’aquesta espècie ja que la seva recuperació natural és lenta. Amb la creació d’aquests punts d’alimentació es pretén facilitar que aquesta espècie amenaçada trobi menjar extra, que es puguin fixar nous individus adults en zones on abans hi era present i que hi hagi més aliment pels individus juvenils.

No s’ha de pensar que gràcies a aquestes aportacions l’espècie sobreviu, sinó que constitueix un més a més a l’hora de trobar menjar per les muntanyes. No només hi acudeix el trencalòs, sinó que molts altres rapinyaires com voltor comú, voltor negre, aufrany, àguila daurada, milà negre, milà reial, etc., i també còrvids com corbs i cornelles, a part d’altres mamífers com guineus, fagines i genetes, als que també els és molt favorable trobar aliment extra.

Voltor negre

Els permisos legals atorgats per la creació del PAS es regulen pel Reial Decret 1098/2002, de 25 d’octubre, que regula l’alimentació d’aus rapinyaires necròfagues amb determinats animals morts i els seus subproductes i l’Ordre AAM/387/2012, de 23 de novembre, relativa a l’alimentació d’espècies necròfagues.

L’aliment que s’hi aboca són caps de bestiar procedents de ramaderia extensiva, subproductes d’empreses càrniques i escorxadors, amb principal interès per abocar-hi caps i potes de xai que constitueixen l’aliment que aprofita més el trencalòs.

Què succeeix en un dia d’aportació d’aliment?

Un cop repartit l’aliment en el punt d’alimentació, la seqüència de l’arribada de les espècies esmentades anteriorment manté un protocol establert.Primerament arriben els petits rapinyaires i còrvids com l’aufrany, el corb, la cornella, garses, gaig, etc., que són més àgils i mai estan a molta distància com els gran rapinyaires. Aprofiten les parts mes tendres i toves com les vísceres.

Posteriorment es succeeix l’arribada de grans carronyaires com els voltors comuns i voltors negres, que gràcies al seu bec dur poden esquinçar trossos de carn més grans i polir els ossos fins l’últim gram de carn.

Ja per últim arriba el trencalòs que aprofita allò que els altres li han deixat: tots els ossos. Sense competència de cap més espècie, agafa i treballa els ossos per poder-los separar i empassar-se’ls. Lògicament, si troba carn li es molt més gratificant, però hem de pensar que aquesta espècie ha evolucionat especialitzant-se en treure profit, i d’això li ve el nom, dels ossos.

Voltors menjant al PAS

Mónnatura Pirineus disposa d’un PAS situat a la Solana d’Escobedo, a 1.700 metres d’altitud i en una zona estratègica per a què els ocells necròfags hi tinguin accés. Aquesta ubicació garanteix que l’observació des del centre sigui a una distància òptima possibilitant així la identificació de les diferents espècies que hi acudeixen i el desenvolupament d’activitats educatives molt interessants. Setmanalment es fan aportacions d’aliment que permeten observar, segons l’estació de l’any, una biodiversitat d’espècies rapinyaires molt variada.

A la següent gràfica podem observar el número d’individus de les diferents espècies de rapinyaires i còrvids, per cada mes de l’any, que han visitat i aprofitat el PAS de la Solana d’Escobedo durant el passat any 2012.

Tal i com observem a la gràfica, l’espècie més abundant és el voltor comú, arribant a pics de 120 individus en un sol dia, seguit de la diversitat de còrvids, sempre constant a la zona. Ja amb menys nombre tenim altres espècies com el trencalòs o l’àguila daurada amb un número d’individus d’1 a 3, també fidelitzats al punt d’alimentació. Esporàdicament i més localitzats a l’estació primaveral i estiuenca trobem l’aufrany, el milà reial i el milà negre. Cal esmentar que al setembre de l’any 2011 vam tenir la presència d’un voltor negre de nom Ernesto que portava un radiotransmissor que ens va permetre saber que es tractava un individu alliberat a les muntanyes d’Alinyà.

Bibliografia d’interès:

–          Projecte de Reintroducció del Voltor negre: http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/content/voltor-negre

–           “Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya: biologia i conservació”, publicat dins la col·lecció “Documents dels Quaderns de medi ambient Núm.7” i editat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.