Article a càrrec de Mario Álvarez (GREFA), Aleix Millet (Fundació Catalunya-La Pedrera) i Gerard Plana (TRENCA)
Introducció
Les aus necròfagues, en sentit estricte, estan representades a escala europea per quatre espècies: voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany. Dins d’Europa, Espanya és el país que reuneix les poblacions més nombroses. Al voltant del 90% dels voltors negres i voltors comuns i entre un 60-70% dels aufranys i trencalossos europeus hi són presents. A Catalunya, fins a finals del segle XIX, coexistien les quatre espècies. Però, de la mateixa manera que en altres àrees, la persecució humana directa, l’ús de verins i la progressiva mecanització de les tasques agrícoles, van fer desaparèixer a aquestes belles i valuosíssimes aus. Tant és així que, a mitjans del segle XX, tot just quedaven en tota la seva geografia uns quants individus dispersos, amenaçats d’extinció. Gràcies al canvi de mentalitat que s’ha produït a partir de llavors, es van anar a poc a poc recuperant les seves poblacions. I, per culminar el procés, a principis del segle XXI, es va proposar la reintroducció de l’única espècie que havia desaparegut per complet de Catalunya: el voltor negre. Aquesta iniciativa, posada en marxa de manera simultània en dos espais (la RNC de Boumort i l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà), ha aconseguit estabilitzar un petit grup d’exemplars a la zona. Amb la qual cosa, el Prepirineu de Lleida és, ara per ara, l’única regió europea on coexisteixen, es reprodueixen i poden observar-se simultàniament a aquestes quatre espècies d’aus formidables, que s’associen ecològicament amb l’objectiu d’alimentar-se netejant les muntanyes de cadàvers.
El voltor negre
És una au de gran port, cap robust i color negre brillant quan és jove, que va aclarint-se amb el temps fins a aconseguir una tonalitat marró-fosca a l’edat adulta. El casquet emplomallat del clatell a manera de solideu, unit al seu caràcter reservat, li confereixen un aire monacal, expressat en els noms que rep en diferents llengües: Aegypius monachus, buitre monje, mönchsgeier, avvoltoio monaco … De caràcter més solitari que els seus parents propers, els voltors comuns, prefereix recórrer les seves àrees de prospecció a menor alçada, a la recerca de cadàvers de petita i mitjana talla. S’emparella de per vida i utilitza arbres per reproduir-se, criant un únic poll cada vegada.
El projecte de reintroducció
L’any 2005 es van redactar i aprovar els corresponents estudis de viabilitat, començant les actuacions pròpiament dites. Els primers exemplars van ser alliberats a Alinyà i Boumort el 2007 i 2008, respectivament. Fins a la data, s’han alliberat 47 individus. D’ells, 43 havien ingressat per diferents causes a centres de recuperació de diverses comunitats autònomes (principalment del CR Los Hornos a Extremadura i el CR de GREFA a Madrid). Els 4 restants procedeixen de cria en captivitat de parelles irrecuperables de GREFA (3) i del Zoo de Planckendael (1). En aquests moments (mitjans d’octubre), s’està tornant a la naturalesa un nou grup de 15 voltors negres, 6 a Alinyà i 9 a Boumort. Els exemplars d’Alinyà han sortit ja de la instal·lació i romanen pels seus voltants, mentre que a Boumort, de moment, l’han abandonat 4 exemplars.
Com a fites destacables del projecte podem remarcar: la primera reproducció en la naturalesa, el 2010, tot just tres anys després d’iniciar els alliberaments. El poll, una femella anomenada Gala, segueix a dia d’avui integrada a la colònia, el mateix que 8 dels 9 polls que han volat fins el 2014. En l’actualitat, hi ha formades 8 parelles i un total de 33 individus que integren la incipient colònia del Prepirineu. A més a més, cada any s’hi agreguen temporalment alguns exemplars procedents d’altres zones (SO de la Península Ibèrica i França), dels quals algun s’ha aparellat amb exemplars residents, fixant-se al Prepirineu català de manera definitiva.
El treball diari
En tractar-se d’una espècie catalogada en perill d’extinció (dins de l’àmbit geogràfic de Catalunya), hem d’extremar les precaucions i prendre les mesures adequades per garantir la supervivència dels exemplars reintroduïts. Per això es manté actiu, durant tot l’any, un equip de seguiment a Boumort i Alinyà, constituït per personal de GREFA, TRENCA i la Fundació Catalunya-La Pedrera. La tasca consisteix a controlar diàriament el màxim nombre possible d’individus, identificant-los individualment. Verificar el seu estat de salut, característiques de plomatge, àrees de repòs i alimentació, així com els possibles aparellaments. El treball es complementa amb l’aportació de petites quantitats de menjar en punts prèviament seleccionats, per tal d’afavorir els voltors negres davant de la concurrència dels voltors comuns, molt més nombrosos. També construïm plataformes artificials de nidificació en arbres de bon port, amb la finalitat de facilitar i incentivar la cria de les parelles primerenques. El període reproductor és el més laboriós, ja que cal localitzar les parelles que han fet posta i seguir el procés de nidificació, amb ajuda de telescopis, fins que el poll s’independitza dels pares. Aquest període suposa el control de les parelles durant els dos mesos d’incubació, els quatre mesos d’estada al niu i els tres mesos de transició a la independència: gairebé un any de dedicació completa només per a aquest delicat procés!
Volader aclimatació d’Alinyà (Font: Aleix Millet)
Difusió
Aquest esforç cal comunicar-lo a la societat, difonent el missatge a través de les xarxes socials i els mitjans de premsa escrita, oral i audiovisual. Procurant implicar i motivar els ciutadans, especialment els habitants locals, en la protecció i respecte d’aquestes aus, atès que compleixen un paper ecològic essencial: eliminen els animals morts i impedeixen la propagació d’epidèmies de manera gratuïta i eficaç. Què més podem demanar-los? En aquest sentit, a Alinyà s’ha posat en marxa una iniciativa única a Catalunya per donar a conèixer al públic en general què són i com es comporten a la naturalesa aquestes aus. L’activitat s’anomena Menjant amb voltors . És una sortida guiada per observar a distància (500m) i des d’un mirador de fusta el punt d’alimentació suplementària (PAS) durant un dels aports de menjar setmanals (tots els dissabtes des del març fins a finals d’octubre, reservant plaça prèviament). Iniciada l’any 2011, hi han participat gairebé 1.500 persones.
Aquest any també s’ha iniciat una nova activitat per a fotògrafs amateurs anomenada Voltors de prop, que consisteix en fotografiar-les des de molt a prop (5m) mentre s’alimenten en un segon punt d’alimentació. L’activitat dura unes 4 hores i es realitza des d’un amagatall dissenyat especialment per a l’activitat. Des del seu inici ja l’han utilitzat més de 20 fotògrafs.
Educació ambiental a Alinyà
Efemèrides
Sis anys de tasca continuada a la muntanya donen peu a nombroses anècdotes. Cada exemplar es converteix a poc a poc en un parent proper, amb les seves virtuts i febleses. I alguns, per la seva trajectòria, acaben sent inoblidables. Com Neus i Oriol, que van adoptar el poll (Mim) d’una altra parella, salvant-lo de la inanició. La pena és que, després de volar el Mim, al novembre de 2013, vam trobar el cos de la Neus sense vida a les immediacions del niu. Un complex procés d’anàlisi toxicològica va determinar com a possible causa de la seva mort la ingestió d’un rodenticida. Aquest cas ens recorda la necessitat d’evitar l’ús indiscriminat actual de productes tòxics, que acaben afectant tota la cadena tròfica.
Neus (Font: Francesc Muntada)
Conclusions
Per la riquesa del seu patrimoni cultural i natural, el Prepirineu és una de les zones més valuoses del continent europeu. La presència del voltor negre en les seves muntanyes constitueix, en aquest sentit, un atractiu turístic de primer ordre, a més de clar indicador d’un paisatge saludable i unes comunitats humanes en harmonia amb el seu entorn. Que prossegueixi així molts anys és una tasca col·lectiva, en la qual estan cridades a participar administracions públiques, empreses, ONG i particulars. El treball aquí exposat ha estat fruit de la simbiosi entre diverses entitats: la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalunya-La Pedrera com a promotores del projecte, GREFA i TRENCA com a consultores tècniques i la REE com a patrocinadora principal. Al costat dels diversos centres de recuperació que han facilitat els exemplars reintroduïts.
Moltes gràcies a totes elles.
MónNatura Pirineus 