Arriba el juliol i amb ell passarem pel punt més allunyat del Sol, a més de 152 milions de quilòmetres! També podrem gaudir de la pluja d’estels Delta Aquàrides i a mitjans de mes el triangle d’estiu culminarà a mitjanit, format per les estrelles Vega (Lira), Deneb (Cigne) i Altair (Àguila).
I com diu la dita popular “la nit de juliol, pluja no vol”! Així que esperem poder aprofitar per gaudir de les nits d’estiu observant el cel nocturn.
Constel·lacions
Al cel nocturn de juliol podrem observar:
Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions d’Aquari, Capricorn, Sagitari, Escorpí, Serpentari, Balança i Verge que ja es va amagant per l’horitzó. Cap a mitjans – finals de mes també podrem començar a veure Peixos i Àries. Aquestes constel·lacions estaran acompanyades pràcticament durant tota la nit per Saturn i Mart.
Per l’Est – Nordest podrem veure Pegàs, Cavallet i Llangardaix i començarà a treure el cap Perseu. Per l’Oest podrem veure Bover (amb la seva estrella alfa vermella Arcturus), la corona Boreal, la cabellera de Berenice i Hèrcules.
Al bell mig podrem veure les constel·lacions del triangle d’estiu: Àguila, Cigne i Lira.
Al nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: La Ossa major, la Ossa menor, Cefeu, Cassiopea i el Drac.
Simulació del cel del 15 de juliol a les 23:30
Eclipses i altres fenòmens
Pluja d’estels Delta Aquàrides. Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels del 12 de juliol al 23 d’agost, però les millors nits seran les del 27 al 30 de juliol. Tot i que són més visibles des de l’hemisferi sud, des del nord també les podrem observar amb menor intensitat.
Seran més fàcilment observables a partir de mitjanit amb una activitat de 15-20 meteors/hora i a una velocitat d’una mica més de 40 km/s. La lluna, amb una fase del 18%, no dificultarà gaire l’observació.
L’Afeli. El 4 de juliol la Terra passa per el punt més allunyat del Sol, a uns 152,1 milions de quilòmetres.
Tot i estar en el punt més allunyat, l’hemisferi Nord està més calent en l’afeli que en el periheli (punt més pròxim) degut a la inclinació de l’eix terrestre respecte l’eclíptica.
El Sol
- Dia 5: SORTIDA a les 6h 23m; POSTA a les 21h 28m. Hores de sol 15h 03m.
- Dia 15: SORTIDA a les 6h 30m; POSTA a les 21h 24m. Hores de sol 14h 54m.
- Dia 25: SORTIDA a les 6h 38m; POSTA a les 21h 17m. Hores de sol 14h 39m.
La Lluna
- LLUNA NOVA el dia 4 a les 13h 01m.
- QUART CREIXENT el dia 12 a les 02h 52m.
- LLUNA PLENA el dia 20 a les 00h 56m.
- QUART MINVANT el dia 27 a les 01h 00m.
| Posició | Data | Hora | Distància |
| Perigeo | 2016-07-01 | 08:46 | 365,982 km |
| Apogeo | 2016-07-13 | 07:25 | 404,271 km |
| Perigeo | 2016-07-27 | 13:26 | 369,658 km |
Planetes observables
MERCURI, passa per la seva conjunció superior el dia 7 de juliol, moment en que el Sol es troba alineat entre la Terra i Mercuri. Per tant, no el podrem observar fins els últims dies de mes després de la posta de Sol i amb dificultat.
VENUS es podrà veure a finals de mes, però a molt poca altura sobre l’horitzó.
MART, el podrem observar gran part de la nit, tot i que anirà avançant la seva posta fins que a finals de mes a partir de mitjanit deixarem de veure’l.
JÚPITER, s’observa just al fer-se fosc i va avançant la seva posta fins que a finals de mes ja s’amaga pràcticament quan comença a fer-se negra nit. El trobarem situat a la constel·lació de Lleó.
SATURN, és visible tota la nit a la constel·lació de Serpentari, va avançant la seva posta fins que a finals de mes desapareix un parell d’hores abans que es faci clar.
URÀ, s’observa fàcilment amb prismàtics a la constel·lació de Piscis.
OBJECTES VISIBLES JULIOL
Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M4 es veu millor a principis de Juliol. M19 a mitjans del mes. M6, M7, M8, M20 i M23 a finals de Juliol.
El triangle d’estiu
El cel nocturn d’estiu està protagonitzat per tres estrelles, que juntes, formen el triangle d’estiu; aquestes són Altair, Vega i Deneb. Altair pertany a la constel·lació d’Àguila, Vega a la de Lira, i Deneb a la constel·lació del cigne.
Una història d’amor japonesa conta que una princesa (Vega) es va enamorar d’un pastor (Altair). Aquesta princesa era una magnífica teixidora que teixia al costat d’un bonic riu, i treballava tant i tant que no tenia temps per conèixer algú de qui enamorar-se. El rei, el seu pare, va preparar una cita entre la seva filla i el pastor que només de conèixer-se es van enamorar un de l’altre i al poc temps es van casar.
Després del casori, la princesa, distreta per l’enamorament al pastor, es va oblidar de teixir, i el pastor, també bojament enamorat, es va oblidar de les ovelles que es van escampar per tot el firmament. El rei, molt enfadat, els va separar al cel, deixant un a cada costat del riu (Via Làctia) on teixia la princesa; aquesta, trista per la separació del seu marit li va demanar plorant al seu pare que li permetés veure’l de nou. El rei, commogut per les llàgrimes de la seva filla, els va permetre veure’s el setè dia del setè mes lunar a través d’un pont que travessa el riu (Deneb).
Actualment al Japó es celebra un festival per commemorar el retrobament entre els dos enamorats després d’un llarg any d’espera.
Aquest mite és la explicació del triangle d’estiu format per Vega, la princesa, Altair, el pastor i Deneb: el pont que permet travessar la Via Làctia, que representa el riu.
Bons cels nocturns de juliol!
MónNatura Pirineus 