Les festes majors

El Pallars Sobirà, com d’altres zones rurals del Pirineu ha estat tradicionalment una comarca agrícola i ramadera. Nombroses festivitats permetien durant l’any que gent de diferents valls es retrobessin. Aplecs que es celebraven a la primavera, fires a la tardor i festes majors que es centraven al hivern, quan no hi havia tanta feina.

Amb el temps, algunes d’aquestes festivitats s’han perdut, altres s’han recuperat i d’altres han canviat de data, traslladant-les a l’estiu, que és quan hi ha més afluència de visitants.

La celebració de les festes majors ve de lluny. És la festa principal i més important que s’ha celebrat any rere any als pobles, i on es feia honor al seu sant o patró. Anys enrere, quan als pobles no hi arribaven carreteres i les comunicacions eren més escasses, la festa major era l’ocasió per a que les famílies es retrobessin i els pobles s’omplissin de forasters. Les genealogies mostren com, durant la primera meitat del segle XX, hi havia una tendència a cercar parella entre les persones del mateix poble o de pobles propers, pauta destacable especialment en els pobles de la vall d’Unarre, de la vall d’Isil o la de Son, tot i que les fires de bestiar i les festes majors oferien una certa facilitat en les noves relacions i es formessin parelles entre persones d’altres pobles de les valls d’Àneu, del Pallars Sobirà o de la Val d’Aran i la Ribagorça.

El foc és l’element més important d’algunes de les festes tradicionals del Pallars, la qual cosa hi denota una gran arrel pagana, com són les Falles d’Isil i d’Alins.

Imatge: Festa major d’Isil. Font: http://www.pallarssobira.cat

Antigament l’Església n’era un altre element important, protagonista dels actes religiosos. Analitzant l’evolució del seu paper al llarg del temps es fa pales com el seu paper dins la festa ha anat perdent forca. Tot i els canvis, encara avui l’Església continua tenint un caire alegre en aquests dies.

Un tercer element clau en les festes majors eren els balls de festa major. Els més importants de la comarca són: el Ball de la Morisca a Gerri de la Sal, el Ball Pla i l’Esquerrana a Esterri d’Àneu i Rigodons de Rialp i Sort.

Els Rigodons

El ball dels rigodons és una dansa tradicional d’origen francès, que a principis de segle era molt popular a la zona del Pallars Sobirà i es ballava a pràcticament totes les poblacions de la comarca. La Guerra Civil, entre altres causes, gairebé va provocar la seva desaparició. Els rigodons són balls elegants, es balla en dos rengleres de parelles on cada parella disposa d’una altra parella al seu davant. Hi ha moltes varietats de Rigodons, encara que la forma de ballar-los i l’estructura són similars. Tradicionalment s’havia utilitzat el vestuari català de barretina, faixa, vigatanes, etc. Actualment es ballen únicament a Rialp i a Sort.

El Ball de la Morisca de Gerri de la Sal

És una de les joies de la cultura popular i tradicional del nostre territori. Es balla durant la festa major, el tercer diumenge d’agost i ha esdevingut un element d’identitat col·lectiva d’aquest poble del Pallars.

Es tracta d’un ball antic, d’origen incert, però que  pel nom i alguns detalls dels passos i del vestuari, la podem relacionar amb la dansa medieval del mateix nom. Les llegendes que envolten aquest ball situen els seus orígens en temps dels moros. Se’n troben referències als segles XV i XVI, on es parla de moresques o morisques. La llegenda té el seu origen en el foragitament dels sarraïns pels vilatans, qui pels quatre boca-carrers que conflueixen a la plaça Sant Feliu, centre de la vila Closa, envoltaren als invasors manats per Mohamed Al Trempoli Al Cigalot, alliberant la donzella més bella, l’Elvira, filla de l’alcalde. Actualment cada any, el diumenge de la festa major es fa una representació d’aquest retaule coincidint acompanyada pels escopetaires que marquen els 13 compassos amb dos trets cadascun.

Imatge: Vall de la Morisca. Font: Dir. Gen. de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals

L’Esquerrana

Geogràficament el ball anomenat l’Esquerrana es localitza a les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, tot i que també està referenciat en algunes localitats de l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça. L’Esquerrana és una dansa tradicional del poble d’Esterri d’Àneu. Es balla el matí del diumenge de la festa major del poble, a l’agost.

Una llegenda que explica que un des comtes del Pallars tenia una filla mancada de braç dret, i la donzella en qüestió estimava molt la dansa, però no podia practicar-la per degut a aquest defecte físic. El comte desitjant tenir la seva filla contenta, féu una crida per totes les terres del comtat, oferint una bona recompensa a aquell dels seus vassalls que sabés inventar una dansa que fos graciosa i galana, però que pogués ser ballada sense intervenció del braç dret.

Aquesta dansa es balla a Esterri d’Àneu el dia central de festes juntament amb el Ball de Guapos, el Ball Pla i El Corrido.

Per acabar, no cal dir que les festes majors són un moment molt esperat durant tot l’any per petits joves i grans. Un moment de diversió, cultura i tradició.

Si voleu saber les dates de les festes al nostre territori us recomanem anar seguint mensualment l’agenda d’activitats del Pallars Sobirà a http://www.pallarssobira.cat/agenda.

A cops de bitlla: una tradició ancestral perpetuada a les Valls d’Àneu

Article a càrrec de Ferran Rella, President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu.

Les bitlles ha estat un joc estès arreu del món. L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3.000 a.C.Practicat també pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina. Foren transmeses per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats.

Fotografia: Joan Blanco

L’any 1983 les Valls d’Àneu recuperaven aquest singular joc de plaça i l’estenien en el marc del campionat de muntanya a les valls veïnes. Alguns aspectes del joc han variat, però, bàsicament, l’essència continua essent la mateixa. A les Valls d’Àneu és juga amb nou bitlles d’uns 40 a 45 cm. d’alçada, tornejades, estretes de punta, amb una base de 8 cm. per tal d’aguantar-se bé, bombades del mig de tal manera que al caure rodolessin empenyent a les altres. Construïdes, generalment, de bedoll o pi. Es col.loquen a terra en línia de tres, a un metre de separació, tot formant un rectangle. Les bitlles són colpejades amb una bola de fusta de 4 a 8 Kg. de pes, d’uns 20 a 25 cm. de diàmetre, feta de bedoll, pi i en ocasions de freixe, que rep el nom de ” Truc”, onomatopeia de cop sec, d’element sòlid, massís. Es juga per equips, formats, abans, per cinc jugadors i un nombre igual de suplents. Avui l’equip el constitueixen un nombre variable de jugadors, sense suplents. Guanya l’equip que assoleix la quantitat de 48 o més bitlles. Existeix una jugada mestra que consisteix a desplaçar la bitlla del mig anomenada ” ou ” fora del perímetre format per les bitlles laterals sense fer-ne caure d’altres. Aquesta jugada val per nou, és a dir el còmput total de les bitlles en joc. El jugador que, sense massa encert, llença el truc fent-lo passar entremig de les bitlles sense fer-ne caure cap, se li diu que ha ” llaurat “.

Fotografia: Joan Blanco

El joc era practicat en molts indrets d’Àneu: vall d’Unarre, Escaló, Escart, València, vall d’Isil… Joc de convivència que omplia i omple les llargues vetllades d’hivern, de primavera i d’estiu, de paraules trencades i de remors sordes de bitlles tocades i caigudes. L’època de les bitlles s’iniciava el dia de sant Josep. En alguns indrets s’havia d’escampar la neu de la plaça per a poder-hi jugar. La temporada s’acabava per sant Joan o Sant Pere, dates solsticials on el foc purificador consumia lentament les bitlles utilitzades durant l’any. El 19 de març vinent els jugadors estrenarien equip nou.J. Morelló entre els jocs usuals de la fadrinalla esmenta per als homes els de la pilota, la barra, els quatre pilans, i , a l’hivern, patinar sobre el glaç; i per a les dones, els diumenges a la tarda, el joc de les bitlles. Ara, el corró rodola novament, la gent d’Àneu i de d’altres valls del Pallars Sobirà competeixen a cops de truc davant d’unes bitlles ben encarades truc i recorden, festivament, aquells temps en què la plaça del poble era un guirigall.

La processó de Setmana Santa d’Esterri d’Àneu

Avui volem parlar-vos d’una celebració que, a cavall entre la fe i la tradició, el poble d’Esterri d’Àneu ha recuperat en els darrers temps. Abans però, contextualitzem-la en el temps i la història.

La Setmana Santa, més enllà de ser un dels principals períodes festius de l’any, representa el moment més important de l’any litúrgic cristià que es comprèn entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua. És el moment en què els cristians recorden i recreen els darrers instants de Jesucrist a la Terra (Passió, Mort i Resurrecció) a través d’un ric conjunt de pràctiques festives en forma de processons, escenificacions teatrals i altres rituals.

D’entre aquestes pràctiques cristianes, les processons constitueixen la part més important del culte exterior. Malgrat existeixi constància històrica d’algunes processons en l’Edat Mitjana, és arrel del Concili de Trento (1545-1563) quan les processons adquireixen gran importància doncs l’Església Catòlica veu en elles un poderós instrument d’evangelització.

Actualment, són especialment conegudes les processons de Setmana Santa que tenen lloc arreu del territori espanyol i les Valls d’Àneu i, en concret Esterri d’Àneu, no en queden al marge.

Fa 21 anys que el poble d’Esterri d’Àneu va recuperar la tradicional processó de Setmana Santa després que als anys seixanta deixés d’escenificar-se. Dues fileres d’armats, amb el capità al capdavant que, juntament amb els tambors marca el ritme de la marxa, acompanyen les processons del divendres Sant: el Viacrucis al matí, i l’Enterrament a la nit. Amb els armats caminen la Samaritana (amb un càntir), la Verònica i la Maria Magdalena. Amb elles fa la marxa el pas de fusta de Jesús de Natzaret, la Dolorosa i el sepulcre flanquejat per dos armats dansaires. Clouen la processó les tres Maries. Cal destacar que tots i cadascun d’aquests personatges són representats per veïns i veïnes de tota la Vall.

En moltes celebracions de la Setmana Santa catalana hi intervenen uns grups de soldats, també anomenats armats, que no sempre representen ser soldats romans. A Esterri d’Àneu, per exemple, aquests armats constitueixen una comparsa singular que sembla no tenir res a veure amb un estol de soldats romans. La seva vestimenta amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, denota que potser són fruit d’alguna mescla casual entre diferents personatges i, potser per això, els armats d’Esterri d’Àneu reben el qualificatiu de “jueus”.

Antigament, cadascuna de les estacions d’aquesta processó tenia una placa de ceràmica situada en cadascun dels punts per on passava. De les originals només en queden tres, però l’Ajuntament d’Esterri ha fet recuperar la resta i amb elles ha tornat a omplir el lloc on havien figurat al segle XVIII

Cada any, són moltes les persones que arriben a Esterri per gaudir d’aquesta festa, una de les celebracions més populars de la Setmana Santa al Pallars Sobirà.