Article a càrrec de l’equip educatiu de MónNatura Pirineus publicat a la revista “La Borrufa” del mes de febrer.
Avui deixarem de banda els articles explícitament naturalistes per parlar-vos d’un tema que de ben segur que us haurà cridat l’atenció; els noms de lloc o més ben dit, els topònims.
Sovint, dels topònims en podem extraure informació vers la existència d’un determinat ésser viu o bé d’una característica concreta del indret on es troba, així trobem: pedres blanques, estany negre, estany blau… però no sempre és tan fàcil i senzill esbrinar l’origen del noms de lloc.
La manca d’informació ha provocat que erròniament es faci una transcripció a l’atzar i es donin casos com el d’Àneu (anabensis=nabiu) produint-se una greu errada fonètica i que hom pugui esmentar el topònim amb un contundent Neu i s’acabi malauradament interpretant que el topònim té l’origen perquè allà hi neva molt. O més rellevant el cas de Sort, provinent possiblement d’un topònim basc antic relacionat la paraula pont: zuburiti (suburiti/suort/saorte) gens relacionat amb la paraula sort/suerte (sortem) i el joc de la loteria.
Esterri d’Àneu
En la toponímia, i en concret en l’estudi de l’etimologia, és del tot necessari el coneixement de les formes antigues del nom de lloc i en molts indrets aquests noms s’han vist transformats fonèticament al llarg del transcurs dels segles. En molts casos no es pot acabar de desxifrar el significat per manca de coneixement concret de la llengua antiga. Al Pallars, els topònims bascos són molt abundants ja que probablement es va parlar un dialecte bascoide que va quedar arrelat en alguns territoris locals fins possiblement ben entrada la romanització: Isil, Isavarre, Esterri, Gerri, Lladorre, Noarre… testimonis de la riquesa cultural dels habitants Pirinencs que ens han deixat un llegat toponímic formidable.
Sabíeu què?
L’Onomasticon Cataloniae és una obra etimològica escrita per Joan Coromines fruit de més de seixanta anys de dedicació que recull l’origen i explica els noms de persona i els topònims antics i moderns, emprats a diferents territoris de parla catalana i que conté més de 400.000 topònims vius recollits en enquestes orals realitzades en uns 2.000 municipis ?.
El zoom…
Haran/Aran, és una paraula basca actual que significa vall, (tot i que podria fer referència també a “comarca” o “tros de terra”) que trobem representada en toponims arreu d’Europa: Arundel, a Anglaterra. Arendal, a Noruega i Suècia. Diversos Arntal, a Alemanya i Tirol. Val de Héréns, a Suïssa. Illes Aran, a Irlanda. A Alemanya hi ha nombrosos exemples: Arnach, Arnsberg, Arnstern, Arensburg, Ahrensburg. També és el cas d’Ohrenbach im Odenwald que antigament es deia Aranbach, Mohrenstein, abans Marnstein (a Arnstein).
MónNatura Pirineus 