Arriba el novembre i ja podrem gaudir de les constel·lacions que ens recorden les nits més fredes de l’any, com Taure amb les seves Plèiades i Orió amb les seves nombroses nebuloses. També podrem gaudir de la Lluna més grossa de l’any, el dia 14, moment en que coincidiran la lluna plena amb el seu màxim perigeu. Amb sort, també podrem observar algunes pluges d’estels de baixa intensitat con les Tàurides del Nord i les Leònides.
I… de novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà! Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder observar el cel nocturn.
Constel·lacions
Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Àries , Taure i Bessons. A finals de mes també podrem començar a veure la constel·lació de Cranc.
Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions del Triangle, Perseu, Cotxer amb la seva estrella alfa Capella i també Orió amb l’estrella gegant vermella Betalgeuse.
Per l’Oest hi veurem les constel·lacions del triangle d’estiu que ja es van amagant: Lira, Àguila i Cigne; i també Hèrcules, Dofí i Cavallet. Més cap al bell mig hi veurem Pegàs i Andròmeda.
Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac, Cefeus i Cassiopea. Cap al Nord-est veurem la constel·lació de Linx i de Girafa.
Simulació del cel del 15 de novembre a les 21:30h.
Eclipses i altres fenòmens
Tàurides del Nord. Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels entre finals d’octubre i principis de desembre. Tot i presentar un màxim la matinada del 12 de novembre, la seva intensitat serà baixa amb poc més de 5 meteors/hora. Aquests meteors són restes del cometa 2P/Encke i són molt lents: uns 30 km/s. Aquesta pluja d’estels es coneguda per formar bòlits, es a dir, fragments més grans que s’encenen al impactar contra l’atmosfera terrestre.
Leònides. Aquesta pluja d’estels, restes del cometa 55P/Tempel-Tuttle seran visibles entre el 6 i el 30 de novembre, amb un màxim el 17 de novembre. La taxa de meteors visibles serà d’uns 15 meteors/hora i haurem d’estar ben atents ja que són els meteors més ràpids, assolint uns 70 km/s! Aquest any, però, la lluna estarà pràcticament plena, dificultant-ne la observació.
El Sol
- Dia 5: SORTIDA a les 7h 26m; POSTA a les 17h 43m. Hores de sol 10h 17m.
- Dia 15: SORTIDA a les 7h 38m; POSTA a les 17h 33m. Hores de sol 09h 55m.
- Dia 25: SORTIDA a les 7h 50m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 09h 36m.
La Lluna
La lluna més brillant del 2016 serà el 14 de novembre, en el seu màxim perigeu, punt en el que existeix menys distància entre ella i la Terra.
- LLUNA NOVA el dia 29 a les 13h 18m.
- QUART CREIXENT el dia 07 a les 20h 51m.
- LLUNA PLENA el dia 14 a les 14h 52m.
- QUART MINVANT el dia 21 a les 09h 33m.
| Posició | Data | Hora | Distància |
| Perigeu | 2016-11-14 | 12:24 | 356,511 km |
| Apogeu | 2016-11-27 | 21:09 | 406,555 km |
Planetes observables
MERCURI, pràcticament no serà visible aquest mes, degut a la seva poca altura respecte l’horitzó Sud-Oest a la posta de Sol. Només serà observable a finals de mes, i amb dificultat, durant el crepuscle.
VENUS, s’observa cap al Sud-Oest quan es fa fosc i anirà guanyant altura a mesura que avanci el mes. A finals de novembre s’amagarà per l’Oest Sud-oest una hora i mitja després del crepuscle. La primera setmana l’observarem a la constel·lació de Serpentari i la resta de mes a Sagitari.
MART, serà visible la primera part de la nit, des de després del crepuscle fins dos hores i mitja abans de mitjanit. Situat a Sagitari la primera setmana i a Capricorn la resta del mes.
JÚPITER, s’observa a finals de la matinada i durant la sortida del sol. A començament de mes el podrem veure a l’horitzó Est una hora abans de la sortida del Sol, fins que a finals de mes el podrem veure dues hores i mitja abans del final de la negra nit a la constel·lació de Verge.
SATURN, s’observa al fer-se fosc a Serpentari. A principis de mes s’amaga per l’horitzó Oest Sud-oest uns minuts després del capvespre i la seva visibilitat s’anirà reduint fins pràcticament perdre’s en la resplendor solar a finals de mes.
OBJECTES VISIBLES NOVEMBRE
Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
La constel·lació d’Orió
Durant el novembre ja podrem gaudir de la constel·lació d’Orió, una de les constel·lacions més boniques i conegudes, i a la vegada més interessants.
Una de les característiques que fa la constel·lació d’Orió interessant és el complex de núvols moleculars d’Orió, una estructura gegantina d’hidrogen, pols, plasma i estrelles naixents que abasta la major part de la constel·lació. Aquest complex, que es troba a 1.500 anys llum de la Terra, destaca per ser una regió d’intensa formació estel·lar on hi trobem nombroses nebuloses: M42 o Nebulosa d’Orió, IC434 o Cap de Cavall, M43, M78, NGC2024… De totes elles segurament la més coneguda sigui la M42 o Nebulosa d’Orió, una de les més visibles i brillants del cel profund, i a la vegada un dels objectes més estudiats que ha revelat molt sobre processos de com estrelles i sistemes planetaris es formen del col·lapse de núvols de pols i gas. La nebulosa d’Orió és un exemple d’incubadora estel·lar on neixen noves estrelles, arribant a mostrar, dins la nebulosa, fins a 700 estrelles en diferents estats. En aquesta Nebulosa també hi trobem un cúmul obert, com ho són les conegudes Pleiades: el cúmul de Trapezi. Els cúmuls oberts són un grup nombrós d’estrelles que s’han format simultàniament a partir d’un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
La constel·lació d’Orió la veurem ben acompanyada per la constel·lació de Taure i les Plèiades. Conta la mitologia que el gegant Orió es va enamorar de les Pleiades, les 7 germanes, i les va perseguir insistentment en busca del seu amor, fins que aquestes, cansades, van demanar ajuda a Zeus, el déu de l’Olimp. Zeus les va convertir en coloms perquè poguessin volar i fugir del gegant, mentre ell, transformat en Toro, lluitava contra ell. En aquesta gran batalla Orió va ferir a l’ull a Taure, i Taure a l’espatlla d’Orió. Els resultats d’aquesta lluita els veiem encara avui en dia, l’estrella gegant vermella Betelgeuse representa la sang a l’espatlla d’Orió i la gegant vermella Aldebaran a l’ull de Taure.
Font del dibuix: Stellarium 0.11.2
Que tingueu molts bons cels nocturns!
MónNatura Pirineus 