el Cel nocturn de Setembre

En aquest mes de setembre en el que ens acomiadarem de l’estiu, succeiran alguns esdeveniments astronòmics dignes de menció com l’oposició de Neptú el dia 5, és a dir, estarem just entre aquest planeta i el sol, o la màxima elongació de Mercuri per l’est el dia 12 el que ens permetrà veure’l a la sortida del sol.

El dia 22 serà quan definitivament deixem enrere l’estiu per donar la benvinguda a una nova tardor on esperem com diu la dita aquella  “ A la tardor ni fred ni calor”  puguem gaudir d’uns cels magnífics.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de setembre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Aries, Taure, Peixos, Acuari, Capricorn i Sagitari.

Veurem a l’Est les constel·lacions de Pegàs, l’Àguila amb la seva estrella més brillant Altair, el Cigne amb Deneb, Lira amb Vega i l’Hèrcules i començarem a veure de nou Auriga amb la seva estrella Capela. La constel·lació del dofí la localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest ens acomiadarem a Bover amb Arturus, però seguirem veient la Corona Boreal i el Serpentari. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació del Linx a l’oest de l’Óssa major.

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 00:05h.

 

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 00:05h amb la representació de les  constel·lacions.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 48m; POSTA a les 21h 07m. Hores de sol 14h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 58m; POSTA a les 20h 54m. Hores de sol 13h 58m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 08m; POSTA a les 20h 39m. Hores de sol 13h 31m.
  

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 20 a les 07h 30m.
• QUART CREIXENT el dia 28 a les 08h 25m.
• LLUNA PLENA el dia 06 a les 09h 03m.
• QUART MINVANT el dia 13 a les 08h 25m

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2017-09-27	08:51	404,341 km
Perigeu	2017-09-13	18:05	369,855 km

 

 

OBJECTES VISIBLES SETEMBRE

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Planetes observables

MERCURI: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

MART: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
JÚPITER: El deixarem de veure tot just a la posta de sol

SATURN: L’observarem cap a sud a la constel·lació del Serpentari.

 

Sabies que…

El pròxim 1 de setembre passarà més a prop que mai el asteroide Florence que mesura 4,4Km de diàmetre i la distancia a la es quedarà es de 7 milions de kilòmetres.

Esta qualificat com asteroide potencialment perillós per la seva mida i es que es el més gros que d’apropat a la terra des de que la NASA va començar el seu programa de seguiment d’asteroides. Gracies al seu volum podrà ser observat amb telescopis per les constel·lacions de Peixos, Capricorn, Acuari i Dofí.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

                                                                                                        

 

Fires de tardor

Una vegada passat l’estiu, ens arriba la tardor, un temps de recolliment i retorn a les nostres activitats que configuraran el nostre dia a dia durant bona part de l’any. Però no som únicament les persones que ens recollim. Als pobles de muntanya en aquesta època de l’any, és quan es recull el bestiar que durant els mesos d’estiu, ha estat pasturant pels prats de muntanya. Coincidint amb aquesta baixada del bestiar, se celebren des de temps gairebé  immemorables, les fires de tardor.

El sentit últim d’aquests esdeveniments és el de trobar-se entre diferents col·lectius (ramaders  agricultors o artesans) de diferents punts del territori per tal d’intercanviar, oferir i donar a conèixer els seus productes. Una bona manera d’incentivar aquesta activitat és la realització de subhastes o concursos en els quals cada comerciant exposa el bo i millor que té. Encara avui en dia en pobles d’arreu dels Pirineus, es continuen celebrant concursos de bestiar, de degustació de licors o altres productes de caràcter gastronòmic.

Aquestes fires varen tenir molt de sentit i durant molt de temps, ja que el fet de desplaçar-se suposava una gran inversió d’energia i temps. Amb la millora de les vies de comunicació i els sistemes de transport, aquestes fires varen perdre la seva raó de ser, fet que va provocar que moltes d’elles caiguessin en un oblit temporal.

No podem seguir parlant de fires sense anomenar-ne una de les més importants, sinó la que més. Segurament els més grans ja s’imaginen a la que ens estem referint. La fira de bestiar de peu rodó de Salàs, una de les primeres fires de bestiar que es van celebrar a la península. Se’n varen fer gairebé 600 edicions, essent la darrera la del 1974. Per fer-nos una idea de la magnitud de l’esdeveniment, només cal observar algunes dades: els caps de bestiar que s’hi podia trobar en aquesta fira rondava dels 4000 als 7000. El nombre de firandants també oscil·lava els 7000. Moltes cases disposaven de patis interiors que llogaven com a corrals pel bestiar, se’n comptaven més de 40.  La màxima concurrència en l’esdeveniment es van assolir en els segles XVIII i XIX. Experimentant una creixent davallada a partir dels anys 60 [1].

Josep M. Espinàs va escriure un llibre dedicat a la fira de Salàs i en una de les darreres edicions va aprofitar per introduir-se a la fira de Salàs. Anava abillat  amb una brusa típica de firandant i un bastó de quinquillaina per fer-se passar per un comprador / venedor de matxos i mules [2].

Fotografia 1: Exemplar del llibre de Josep M.Espinàs sobre la fira de Salàs [3].

La revifalla d’aquests esdeveniments:

En l’actualitat, aquests esdeveniments estan experimentant un reeixir. Seguint amb l’exemple anterior de la fira de Salàs, de la qual, malgrat fer més de 40 anys que no se’n celebra cap edició, és encara avui en dia, un referent històric, urbanístic i simbòlic de la població [1].

Des del 2005, dins del marc del projecte Boer, en una maniobra de recuperar la tradició i costums d’aquest esdeveniment, se celebra la diada de rememoració de fira de Salàs. Rememoració que també es pot entendre com un homenatge al què era un dels grans esdeveniments comercials d’un passat encara prou recent en la història.

Us animem a que us decidiu a visitar-ne l’edició que se’n farà en breu i que va del 12/11/016 al 13/11/016. Els carrers de Salàs, degudament ambientats per a l’ocasió i les representacions teatrals que es succeeixen en el transcurs de la fira, faran que tingueu la sensació d’haver retrocedit uns anys en el temps.

Fotografia 2: Un gran abeurador per abastir la demanada d’aigua del bestiar, és avui un dels referents urbanístics, testimonis de la fira de bestiar.

I que més podem trobar en la rememoració d’enguany?

Altres atractius de la fira, són el concurs d’un licor molt típic d’aquesta terra, la ratafia de nous. Les botigues museu i un mercat de productes agro-alimentaris que de ben segur ens farà venir salivera només de veure’ls. També es farà la representació “Les morralles del sobrany” d’en Pep Coll. Finalment i a manera de cloenda anirem al darrer lloc que encara ens queda per visitar i que en el seu moment era un element carismàtic de la fira de Salàs, estem parlant del “café salon”, aquí amb música, gresca i xerinola ens acomiadarem del que  haurà estat la onzena edició de la diada de rememoració de la fira de Salàs.

I si amb tots aquests motius no us convencem, encara us en donarem un de darrer i és que aquests esdeveniments, més enllà del seu caràcter comercial, són un bon indret per trobar-nos amb vells companys que fa temps que no veiem. Encara que només sigui per fer vida social, veniu a la fira de Salàs, de ben segur que quelcom de bo en traureu.

Bibliografia:

• [1] http://salas.ddl.net/boer/ca/fira_historia.html
• [2] http://lacampanaeditorial.com/llibre-339/
• Fotografia 1: http://lacampanaeditorial.com/llibre-339/
• Fotografia 2: http://www.materiabcn.com/connexio-botigues-museu-a-salas-de-pallars/

Els colors de la tardor

Article de l’equip educatiu de MónNatura Pirineus publicat a la revista “La Borrufa” del mes de novembre.

Moixera nana (Sorbus chamaemespilus) Foto: Hèctor Galera

Com cada tardor, l’espectacle cromàtic comença a arribar als nostres boscos. Ja des de finals d’estiu comencem a veure els diferents fruits d’arbres i arbusts amb les seves coloracions vermelloses ressaltant sobre el fons verd del bosc, amb l’objectiu de ser fàcilment localitzables pels diferents animals que s’alimenten d’ells i que dispersaran les llavors que porten a dins aquests fruits, afavorint la propagació d’aquestes espècies. Fruits vermells com els de la moixera de guilla (Sorbus acuparia), la moixera (Sorbus aria), l’arç blan o cirerer de pastor (Crataegus monogyna), la boixerola (Arctostaphilos uva-ursi) i la gerdera (Rubus idaeus) destaquen sobre el verd encara predominant al bosc. També podem observar altres fruits de coloració negra com els del  sanguinyol (Cornus sanguinea), el cirerer de guineu (Prunus mahaleb) i el saüc (Sambucus nigra) i de color lila com els fruits del nabiu (Vacinum mirtillus) i l’aranyoner (Prunus espinosa).

Tots aquests i més fruits sobre un fons verd que comença a perdre la seva uniformitat ja que apareixen arbres i arbusts amb fulles de coloració variada, del groc al vermell fosc passant pel taronja i diferents tonalitats d’ocre i marron que aniran pintant  el paisatge de colors amb el pas dels dies conforme ens anem apropant a l’hivern.

Els responsables dels colors de les fulles són els pigments fotosintètics: la clorofil·la, els carotenoides i les antocianines.

Els pigments tenen una absorció selectiva dels colors de la llum reflectint només una franja d’aquesta. La clorofil·la absorbeix els components blaus i vermells de la llum solar i l’ull humà detecta el verd reflectit. Durant la primavera i l’estiu és el pigment predominant a les fulles donant un color verd intens a aquestes, però no és aquesta funció cromàtica la única  de la clorofil·la ja que és la responsable de transformar la energia llumínica provinent del Sol en energia química que li permetrà a la planta transformar el diòxid de carboni i l’aigua en oxigen i carbohidrats mitjançant la fotosíntesis per poder créixer i produir flors, fruits i llavors.

Els carotenoides i les antocianines també son presents a les fulles. Els primers amb els seus colors grocs i taronges i els segons amb els seus tons vermellosos, tots amb funcions fotosintètiques, antioxidants i de protecció davant les diferents radiacions solars, però durant la primavera i l’estiu la clorofil·la triplica la concentració d’aquests pigments i el verd és el color predominant.

Foto: Hèctor Galera

Les coses canvien durant la tardor i amb l’arribada del fred i la disminució de les hores d’insolació i de la intensitat de la llum solar els arbres i arbusts es preparen per al rigorós  hivern portant sucres cap a les gemmes o borrons i produint una formació coriàcia entre la branca i el pecíol de la fulla per protegir-les de les gelades, però això interfereix en l’intercanvi de nutrients entre el tronc i les fulles, impedint la síntesi de la clorofil·la. Els carotenoides i les antocianines són ara majoritaris donant una coloració groguenca-vermellosa a les fulles fins la caiguda d’aquestes, amb diferències dels tons i de la intensitat d’aquests entre les diferents espècies segons la predominança dels diferents pigments, i també dins una mateixa espècie determinades pel clima i per la seva situació geogràfica.

Aquesta aturada vegetativa d’arbres i arbusts durant l’hivern ens proporciona a la tardor un espectacle cromàtic que ha sigut fons d’inspiració artística des dels temps més antics.

Sabíeu què?

S’anomena zoocòria a la dispersió de les llavors d’una planta per part d’un animal: exozoocòria si aquestes s’adhereixen a la superfície dels animals, pèls o plomes mitjançant un sistema físic i transportades de manera involuntària, i endozoocòria si l’animal se les empassa atret per la cobertura d’aquestes (testa o fruit).

Parlem d’anemocòria quan és el vent l’agent dispersant de les llavors.

Foto: http://www.wiquipedia.org

El zoom…

El safrà bord (Crocus nudiflorus) és una planta emparentada amb el safrà que es fa servir com a espècie culinària, que floreix a la tardor en prats i boscos humits entre 1400 i 2300 metres d’alçada, molt resistent al fred i que destaca al terra amb la seva coloració aportant varietat cromàtica i bellesa a aquesta estació dels colors.