La sonda estratosfèrica SonCube, impulsada per un globus d’heli, es va enlairar per segona vegada des de MónNatura Pirineus el passat 7 de setembre, arribant fins als 34628 metres d’altitud, portant espectaculars imatges del seu viatge fins a la frontera de l’espai i permetent la realització de dos experiments per part dels estudiants guanyadors del concurs “Experimenta a la frontera de l’espai”.
Un cop recuperats de l’emoció de l’experiència, els dos equips ens expliquen les seves observacions i els resultats que es troben analitzant, i alhora us podem mostrar en vídeo l’odissea estratosfèrica de SonCube II:
(Si no ho veieu, cliqueu aquí)
Determinació del perfil de concentració de gasos
Marta Puig i Ada Fotrodona (Professor: Gerard Farràs)
Escola Arrels (Solsona)
Coneixent la sonda SonCube, vàrem pensar que incloure diferents sensors electroquímics podria ser una idea interessant, ja no sols pel fet de participar en el projecte, sinó també pel baix cost i innovació de l’experiment. Vàrem escollir diversos gasos que fossin interessants d’ésser estudiats, en concret el diòxid de carboni, el metà i l’ozó, tots ells pel lligam directe que tenen amb l’escalfament global i el canvi climàtic.
Tot seguit vàrem cercar els sensors més adequats per a mesurar-los, estudiant tant el seu funcionament com el mètode per a integrar-los a la sonda. El principal problema que ens vàrem topar amb els sensors de metà i ozó fou no disposar d’un mètode i equipament per calibrar-los. Per tant, ens limitaríem a estudiar les variacions relatives d’aquests gasos. No vàrem tenir aquest problema amb el sensor de CO2 i és que la nostra mateixa respiració emet aquest gas, i a més ens varen deixar un aparell capaç de mesurar-lo.
Una vegada après el funcionament dels sensors, vàrem modificar el programa de l’electrònica de SonCube per tal retransmetés en temps real, no solament la seva posició, temperatura i altitud, sinó també els valors obtinguts pels nostres sensors.
Una complicació tècnica va fer que a darrera hora es decidís no incloure el sensor de CO2. Però l’enlairament de SonCube II fou un èxit i, durant tota l’estona de vol, aquesta va anar enviant les dades. La gràfica generada pel sensor d’ozó demostra clarament com la sonda va arribar a la capa d’ozó, saturant, fins i tot, la concentració màxima permesa.
Seria molt interessant comparar els resultats amb altres experiències. Ens ajudaria també poder repetir l’experiment podent contrastar abans la concentració de gasos.
Col·laborar en aquest projecte ha estat, realment, una tasca molt multidisciplinària ja que hem treballat aspectes tan variats com la química, la física, l’electrònica i la informàtica.
Detecció de radiació còsmica amb micròfons electret
Albert Casanovas i Cristina Uroz (Professora: M. Dolors Ribera)
Institut Matadepera
L’Albert Casanovas i la Cristina Uroz vam guanyar l’accèssit premi al concurs de SonCube i ens va sorgir la possibilitat de posar el nostre experiment a la sonda. El nostre és un treball simple, que no ocupa gaire espai en la sonda, barat i bastant original.
El nostre treball serveix per estudiar la radiació secundària. La radiació secundaria és la radiació còsmica que es troba a l’estratosfera, aquesta radiació separa les molècules de l’aire en ions positius i negatius. Per estudiar-la hem fet una hipòtesi, però abans d’explicar-la heu d’entendre com funciona un micròfon electret.
Un micròfon electret és un micròfon petit per captar so (com els dels policies de les pel·lícules). Aquests micròfons funcionen a partir d’un diafragma carregat negativament que en rebre el so vibra. La càrrega de l’electret es l’encarregada de transformar les vibracions en impulsos elèctrics. Així doncs, la nostra hipòtesi consisteix en que si algun d’aquests micròfons entra en contacte amb els ions positius de la radiació, aquests faran que el diafragma perdi càrregues i que per tant, no serà tan sensible al so. Per comprovar la nostra hipòtesi primer de tot hem mirat l’eficàcia dels micròfons, provant-los tots en les mateixes condicions ambientals i muntant un circuit elèctric d’amplificació per tal de captar les dades amb l’ordinador.
Fet això ja podem enviar els micròfons a l’estratosfera! Els 6 micròfons escollits els vam col·locar enganxats a l’exterior de SonCube II per tal de que li arribés el màxim de radiació possible. També els vam embolicar amb diferents materials per veure si aquests modificaven els nivells de radiació que arribaven als electrets. Ara només ens falta comprovar que la hipòtesi sigui certa!
MónNatura Pirineus 