Programa de cria en captivitat i reintroducció del trencalòs (Gypaetus barbatus)

Grup de voltors i aufranys

Els voltors són magnífiques aus que no només compleixen una funció vital en el nostre ecosistema, sinó que formen part de la nostra cultura i es troben presents en el cel dels quatre continents. Trencalòs (Gypaetus barbatus), voltor comú (Gyps fulvus), voltor negre (Aegypius monachus) i aufrany (Neophron percnopterus) són les quatre especies de voltors presents a les muntanyes d’Europa. Totes les espècies de voltors europeus tenen un estat molt vulnerable, i els seus rangs de distribució han estat severament restringits al segle passat. Amenaces com l’enverinament il·legal, la manca de disponibilitat d’aliments i les col·lisions amb parcs eòlics i línies elèctriques estan posant la recuperació d’algunes poblacions en risc. L’aïllament de moltes de les poblacions reproductores i la baixa productivitat de l’espècie fan que sigui difícil garantir la supervivència d’aquestes espècies a llarg termini. Els voltors requereixen grans espais naturals d’hàbitat de bona qualitat, cada cop més difícil de trobar en el continent europeu tant humanitzat. Degut al seu paper ecològic els voltors són ‘espècies claus’ en els paisatges de muntanya d’Europa. Ells tallen els vectors de transmissió de malalties infeccioses com la ràbia o l’àntrax , actuen com recicladors naturals dels cadàvers i són de gran valor socioeconòmic per a les comunitats locals. La protecció dels voltors, per tant, significa la protecció de la totalitat dels ecosistemes de muntanya a Europa.

Arran de l’excel·lent èxit reproductor assolit al parc zoològic Alpenzoo Innsbruck en anys successius amb una parella de trencalòs, va sorgir la idea de posar en marxa un projecte de reintroducció de Trencalòs als Alps, on aquesta espècie havia desaparegut, i que seria coordinat internacionalment, basant-se en l’alliberament d’exemplars criats en captivitat.

Pollet de trencalòs

Finalment el 1978, es va desenvolupar un programa internacional de cria en captivitat, creant un centre a les rodalies de Viena, la Vienna Breeding Unit (VBU), com a responsable de la coordinació del programa. L’objectiu del programa de cria era la creació d’un estoc de reproductors com a reserva genètica, manejant la població captiva genètica i demogràficament, i la producció de pollastres aptes per a la reintroducció capaços de reproduir-se una vegada aconseguida la maduresa sexual.

El 1992 es funda la Fundació per a la Conservació del Trencalòs (FCBV- Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture) pel president de la Societat Zoològica de Frankfurt (ZGF) creant una xarxa d’experts en voltors amb l’objectiu d’establir un programa de cria i reintroducció del trencalòs a la regió dels Alps (Àustria, França, Itàlia, Suïssa). Això es va convertir en uns anys en un dels programes de reintroducció de més èxit al món.

Logo Vultrure Conservation Foundation

El 1993 el Programa Internacional de cria en captivitat va ser regularitzat creant-se el Programa Europeu per a la Conservació d’Espècies Amenaçades del Trencalòs (EEP-European Endangered Species Programme). Un dels objectius dels EEPs és donar suport als projectes de reintroducció / reforç de poblacions i crear una reserva genètica de l’espècie.

L’estreta col·laboració amb la Fundació de Conservació del Voltor Negre (BVCF) i altres organitzacions que es dediquen a la conservació dels voltors va portar el 2009 a fundar la Fundació per a la Conservació dels Voltors (VCF-Vulture Conservation Foundation) fusionant les diferents organitzacions. Es crea així una organització que treballa per a la conservació de totes les espècies de voltors europeus amb una àmplia experiència en la cria, reintroducció i protecció dels voltors en el seu hàbitat natural i que és responsable de la direcció i execució dels principals programes europeus en aquests àmbits.

El programa de reintroducció a la regió alpina iniciat per la FCBV (ara VCF) es va iniciar triant àrees adequades per a l’alliberament de trencalòs dins quatre Parcs Nacionals al llarg de més de 300 km. El 1986 les primeres aus van ser alliberades al Parc Nacional de Hohe Tauern a Àustria.D’aquí en endavant va seguir Alta Savoia a França, Engadina / Stelvio a la frontera entre Itàlia i Suïssa, i Mercantour / els Alps Marítims, a la frontera de França i Itàlia.Des de 1997, quan la primera parella reproductora va criar amb èxit de nou un pollet en estat salvatge, més de 60 pollets salvatges han nascut als Alps, i més de 140 trencalossos volen de nou en el cel alpí.

Trencalòs en vol

A causa d’aquest alt l’èxit i l’experiència adquirida, un nou projecte de reintroducció es va iniciar el 2005 a Andalusia, Espanya, on aquesta magnífica au també havia desaparegut.

Tots aquests projectes només es consideraran que tenen èxit quan les poblacions arribin a un equilibri demogràfic, on els números es mantinguin estables sense necessitat de noves introduccions. Mitjançant l’establiment de “corredors”, que uneixin les poblacions, VCF intenta assegurar l’expansió dels voltors en tot l’hàbitat adequat a Europa.

VCF col·labora amb més de 50 parcs zoològics i centres de cria de tota Europa coordinant la cria en captivitat dins el EEP del trencalòs. La coordinació del EEP té moltes tasques que complir, com la recopilació d’informació sobre l’estat de tots els individus de l¡espècie allotjats en els parcs zoològics, la producció d’un llibre genealògic, la realització d’anàlisis demogràfiques i genètiques, i l’elaboració d’un pla per a la gestió futura de l’espècie. Els centres són assessorats per la VCF en el disseny i construcció de les instal·lacions, el maneig i l’alimentació dels animals, que en la majoria dels casos són propietat de la VCF, i el seguiment de les parelles i individus segons protocols establerts, a més d’una estreta col·laboració amb visites als diferents centres per part de personal especialitzat.

Imatge de Webcam en niu de centre de cria

Els programes de cria en captivitat juguen un paper important en els programes de reintroducció aconseguint individus joves perfectament capaços d’adaptar-se a un nou entorn.

Dins de la xarxa de cria en captivitat dels trencalòs, alguns zoològics i centres de cria tenen càmeres web on les aus es poden observar en directe mentre incuben els ous i crien els pollets.

Natur-und Tierpark Goldau: http://www.tierpark.ch/besucherinfo/webcam/livecam-bartgeier/
Breeding Center Asters: http://www.gypaete-barbu.com/4/le-centre-d-elevage/18/webcams.html?OC_ADMIN=8d045eb053ccb87545ab40a65d514dac
Tallinn Zoo: http://www.interactivezoo.eu/index.php?id=20

L’any 2015 va ser un bon any en termes generals dins el programa de cria, superant les expectatives inicials i aconseguint de 35 parelles reproductores actives 57 ous, 33 dels quals van donar lloc a pollets arribant a joves 26 dels mateixos, sent alliberats 15 individus en els diferents projectes de reintroducció (2 a Àustria, 3 a Suïssa, 2 a Itàlia, 2 a França i 6 a Andalussia) i 11 exemplars destinats als diferents centres de cria per garantir la reserva i variabilitat genètica de la població reproductora.

Dins els projectes de reintroducció hi ha hagut una gran notícia a Andalusia aquest 2015 quan de nou una parella reproductora, formada per un mascle alliberat el 2005 i una femella alliberada el 2008, han tornat a reproduir-se amb èxit en estat salvatge a les muntanyes andaluses després de 30 anys de la darrera observació d’una reproducció amb èxit.

Resultats del EEP del trencalòs 2015 i destinació dels exemplars.

Les característiques properes a l’hàbitat natural del trencalòs i la idoneïtat de l’espai, han fet possible que els membres de la Fundació per Conservació dels Voltors FCV valoressin molt positivament incloure el nostre centre com un dels centres que participen arreu d’Europa en aquest projecte. L’any 2012 es va signar un conveni amb la VCF amb la posterior cessió de dos exemplars, un mascle i una femella d’un any que van ser batejats pels alumnes de la propera escola d’Esterri d’Àneu com a “” i “Àneu”. El primer nascut al C.R de Vallcalent a Lleida i la segona al Centre de Cria de Guadalentín a Andalussia, arribaran aquest 2016 als 5 anys d’edat i esperem que en un futur puguin contribuir a la recuperació d’aquesta emblemàtica espècie a les muntanyes europees.

Imatge de webcam del “Roc” al centre de MónNatura Pirineus

Amb la incorporació de la parella de trencalossos, es dona força a un dels objectius del centre: la conservació de les espècies protegides.

Aquest 2016 sembla que ha començat amb bons resultats tant dins la xarxa de cria en captivitat com en les observacions de les parelles reproductores establertes mitjançant els diferents projectes de reintroducció. Podeu seguir l’ evolució dels programes, consultar les seves dades i accedir a les notícies de darrera hora, visitant la web de la VCF http://www.4vultures.org

 

El voltor negre als Pirineus

Article a càrrec de Mario Álvarez (GREFA), Aleix Millet (Fundació Catalunya-La Pedrera) i Gerard Plana (TRENCA)

Introducció

Les aus necròfagues, en sentit estricte, estan representades a escala europea per quatre espècies: voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany.  Dins d’Europa, Espanya és el país que reuneix les poblacions més nombroses. Al voltant del 90% dels voltors negres i voltors comuns i entre un 60-70% dels aufranys i trencalossos europeus hi són presents.  A Catalunya, fins a finals del segle XIX, coexistien les quatre espècies. Però, de la mateixa manera que en altres àrees, la persecució humana directa, l’ús de verins i la progressiva mecanització de les tasques agrícoles, van fer desaparèixer a aquestes belles i valuosíssimes aus. Tant és així que, a mitjans del segle XX, tot just quedaven en tota la seva geografia uns quants individus dispersos, amenaçats d’extinció.  Gràcies al canvi de mentalitat que s’ha produït a partir de llavors, es van anar a poc a poc recuperant les seves poblacions. I, per culminar el procés, a principis del segle XXI, es va proposar la reintroducció de l’única espècie que havia desaparegut per complet de Catalunya: el voltor negre.  Aquesta iniciativa, posada en marxa de manera simultània en dos espais (la RNC de Boumort i l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà), ha aconseguit estabilitzar un petit grup d’exemplars a la zona. Amb la qual cosa, el Prepirineu de Lleida és, ara per ara, l’única regió europea on coexisteixen, es reprodueixen i poden observar-se simultàniament a aquestes quatre espècies d’aus formidables, que s’associen ecològicament amb l’objectiu d’alimentar-se netejant les muntanyes de cadàvers.

El voltor negre

És una au de gran port, cap robust i color negre brillant quan és jove, que va aclarint-se amb el temps fins a aconseguir una tonalitat marró-fosca a l’edat adulta. El casquet emplomallat del clatell a manera de solideu, unit al seu caràcter reservat, li confereixen un aire monacal, expressat en els noms que rep en diferents llengües: Aegypius monachus, buitre monje, mönchsgeier, avvoltoio monaco …  De caràcter més solitari que els seus parents propers, els voltors comuns, prefereix recórrer les seves àrees de prospecció a menor alçada, a la recerca de cadàvers de petita i mitjana talla. S’emparella de per vida i utilitza arbres per reproduir-se, criant un únic poll cada vegada.

El projecte de reintroducció

L’any 2005 es van redactar i aprovar els corresponents estudis de viabilitat, començant les actuacions pròpiament dites.  Els primers exemplars van ser alliberats a Alinyà i Boumort el 2007 i 2008, respectivament.  Fins a la data, s’han alliberat 47 individus. D’ells, 43 havien ingressat per diferents causes a centres de recuperació de diverses comunitats autònomes (principalment del CR Los Hornos a Extremadura i el CR de GREFA a Madrid). Els 4 restants procedeixen de cria en captivitat de parelles irrecuperables de GREFA (3) i del Zoo de Planckendael (1).  En aquests moments (mitjans d’octubre), s’està tornant a la naturalesa un nou grup de 15 voltors negres, 6 a Alinyà i 9 a Boumort. Els exemplars d’Alinyà han sortit ja de la instal·lació i romanen pels seus voltants, mentre que a Boumort, de moment, l’han abandonat 4 exemplars.

Com a fites destacables del projecte podem remarcar: la primera reproducció en la naturalesa, el 2010, tot just tres anys després d’iniciar els alliberaments. El poll, una femella anomenada Gala, segueix a dia d’avui integrada a la colònia, el mateix que 8 dels 9 polls que han volat fins el 2014. En l’actualitat, hi ha formades 8 parelles i un total de 33 individus que integren la incipient colònia del Prepirineu. A més a més, cada any s’hi agreguen temporalment alguns exemplars procedents d’altres zones (SO de la Península Ibèrica i França), dels quals algun s’ha aparellat amb exemplars residents, fixant-se al Prepirineu català de manera definitiva.

El treball diari

En tractar-se d’una espècie catalogada en perill d’extinció (dins de l’àmbit geogràfic de Catalunya), hem d’extremar les precaucions i prendre les mesures adequades per garantir la supervivència dels exemplars reintroduïts.  Per això es manté actiu, durant tot l’any, un equip de seguiment a Boumort i Alinyà, constituït per personal de GREFA, TRENCA i la Fundació Catalunya-La Pedrera. La tasca consisteix a controlar diàriament el màxim nombre possible d’individus, identificant-los individualment. Verificar el seu estat de salut, característiques de plomatge, àrees de repòs i alimentació, així com els possibles aparellaments.  El treball es complementa amb l’aportació de petites quantitats de menjar en punts prèviament seleccionats, per tal d’afavorir els voltors negres davant de la concurrència dels voltors comuns, molt més nombrosos. També construïm plataformes artificials de nidificació en arbres de bon port, amb la finalitat de facilitar i incentivar la cria de les parelles primerenques.  El període reproductor és el més laboriós, ja que cal localitzar les parelles que han fet posta i seguir el procés de nidificació, amb ajuda de telescopis, fins que el poll s’independitza dels pares. Aquest període suposa el control de les parelles durant els dos mesos d’incubació, els quatre mesos d’estada al niu i els tres mesos de transició a la independència: gairebé un any de dedicació completa només per a aquest delicat procés!

Volader aclimatació d’Alinyà (Font: Aleix Millet)

Difusió

Aquest esforç cal comunicar-lo a la societat, difonent el missatge a través de les xarxes socials i els mitjans de premsa escrita, oral i audiovisual. Procurant implicar i motivar els ciutadans, especialment els habitants locals, en la protecció i respecte d’aquestes aus, atès que compleixen un paper ecològic essencial: eliminen els animals morts i impedeixen la propagació d’epidèmies de manera gratuïta i eficaç. Què més podem demanar-los?  En aquest sentit, a Alinyà s’ha posat en marxa una iniciativa única a Catalunya per donar a conèixer al públic en general què són i com es comporten a la naturalesa aquestes aus. L’activitat s’anomena Menjant amb voltors . És una sortida guiada per observar a distància (500m) i des d’un mirador de fusta el punt d’alimentació suplementària (PAS) durant un dels aports de menjar setmanals (tots els dissabtes des del març fins a finals d’octubre, reservant plaça prèviament). Iniciada l’any 2011, hi han participat gairebé  1.500 persones.

Aquest any també s’ha iniciat una nova activitat per a fotògrafs amateurs anomenada Voltors de prop, que consisteix en fotografiar-les des de molt a prop (5m) mentre s’alimenten en un segon punt d’alimentació. L’activitat dura unes 4 hores i es realitza des d’un amagatall dissenyat especialment per a l’activitat. Des del seu inici ja l’han utilitzat més de 20 fotògrafs.

Educació ambiental a Alinyà

Efemèrides

Sis anys de tasca continuada a la muntanya donen peu a nombroses anècdotes. Cada exemplar es converteix a poc a poc en un parent proper, amb les seves virtuts i febleses. I alguns, per la seva trajectòria, acaben sent inoblidables. Com Neus i Oriol, que van adoptar el poll (Mim) d’una altra parella, salvant-lo de la inanició.  La pena és que, després de volar el Mim, al novembre de 2013, vam trobar el cos de la Neus sense vida a les immediacions del niu. Un complex procés d’anàlisi toxicològica va determinar com a possible causa de la seva mort la ingestió d’un rodenticida.  Aquest cas ens recorda la necessitat d’evitar l’ús indiscriminat actual de productes tòxics, que acaben afectant tota la cadena tròfica.

Neus (Font: Francesc Muntada)

Conclusions

Per la riquesa del seu patrimoni cultural i natural, el Prepirineu és una de les zones més valuoses del continent europeu. La presència del voltor negre en les seves muntanyes constitueix, en aquest sentit, un atractiu turístic de primer ordre, a més de clar indicador d’un paisatge saludable i unes comunitats humanes en harmonia amb el seu entorn. Que prossegueixi així molts anys és una tasca col·lectiva, en la qual estan cridades a participar administracions públiques, empreses, ONG i particulars.  El treball aquí exposat ha estat fruit de la simbiosi entre diverses entitats: la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalunya-La Pedrera com a promotores del projecte, GREFA i TRENCA com a consultores tècniques i la REE com a patrocinadora principal. Al costat dels diversos centres de recuperació que han facilitat els exemplars reintroduïts.

Moltes gràcies a totes elles.