Avui volem parlar-vos d’una celebració que, a cavall entre la fe i la tradició, el poble d’Esterri d’Àneu ha recuperat en els darrers temps. Abans però, contextualitzem-la en el temps i la història.
La Setmana Santa, més enllà de ser un dels principals períodes festius de l’any, representa el moment més important de l’any litúrgic cristià que es comprèn entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua. És el moment en què els cristians recorden i recreen els darrers instants de Jesucrist a la Terra (Passió, Mort i Resurrecció) a través d’un ric conjunt de pràctiques festives en forma de processons, escenificacions teatrals i altres rituals.
D’entre aquestes pràctiques cristianes, les processons constitueixen la part més important del culte exterior. Malgrat existeixi constància històrica d’algunes processons en l’Edat Mitjana, és arrel del Concili de Trento (1545-1563) quan les processons adquireixen gran importància doncs l’Església Catòlica veu en elles un poderós instrument d’evangelització.
Actualment, són especialment conegudes les processons de Setmana Santa que tenen lloc arreu del territori espanyol i les Valls d’Àneu i, en concret Esterri d’Àneu, no en queden al marge.
Fa 21 anys que el poble d’Esterri d’Àneu va recuperar la tradicional processó de Setmana Santa després que als anys seixanta deixés d’escenificar-se. Dues fileres d’armats, amb el capità al capdavant que, juntament amb els tambors marca el ritme de la marxa, acompanyen les processons del divendres Sant: el Viacrucis al matí, i l’Enterrament a la nit. Amb els armats caminen la Samaritana (amb un càntir), la Verònica i la Maria Magdalena. Amb elles fa la marxa el pas de fusta de Jesús de Natzaret, la Dolorosa i el sepulcre flanquejat per dos armats dansaires. Clouen la processó les tres Maries. Cal destacar que tots i cadascun d’aquests personatges són representats per veïns i veïnes de tota la Vall.
En moltes celebracions de la Setmana Santa catalana hi intervenen uns grups de soldats, també anomenats armats, que no sempre representen ser soldats romans. A Esterri d’Àneu, per exemple, aquests armats constitueixen una comparsa singular que sembla no tenir res a veure amb un estol de soldats romans. La seva vestimenta amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, denota que potser són fruit d’alguna mescla casual entre diferents personatges i, potser per això, els armats d’Esterri d’Àneu reben el qualificatiu de “jueus”.
Antigament, cadascuna de les estacions d’aquesta processó tenia una placa de ceràmica situada en cadascun dels punts per on passava. De les originals només en queden tres, però l’Ajuntament d’Esterri ha fet recuperar la resta i amb elles ha tornat a omplir el lloc on havien figurat al segle XVIII
Cada any, són moltes les persones que arriben a Esterri per gaudir d’aquesta festa, una de les celebracions més populars de la Setmana Santa al Pallars Sobirà.
MónNatura Pirineus 