Arriba el juny i amb ell ens acomiadem de la primavera i donem la benvinguda a l’estiu en el moment que el Sol es troba en el seu punt més alt.
A més a més, el juny ve acompanyat de 3 planetes: Mart, Júpiter i Saturn! I també de les primeres pluges d’estels de l’estiu: les Boòtides.
I recordeu que al juny el fred s’esmuny! Però no abaixem la guàrdia quan vulguem gaudir del cel nocturn, que si plou, cada gota és com el puny!
Constel·lacions
Al cel nocturn de juny podrem observar:
Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions d’escorpí, serpentari, balança, verge, lleó i bessons que s’anirà amagant i a finals de mes ja no serà visible. A principis de mes també podrem veure cranc. Cap a mitjans-finals de mes també podrem veure sagitari. Aquestes constel·lacions estaran acompanyades de 3 planetes! Saturn, Mart i Júpiter.
Per l’Est-Nordest ja treu el cap Pegàs, i Caballet que acabaran de ser visibles cap a finals de mes. També cap a l’Est podrem observar Àguila, Cigne, Lira (amb l’estrella alfa blanca Vega) i Llangardaix. Per l’Oest seguirem observant, durant la primera quinzena Cotxer (amb la seva estrella alfa Capella) i Linx durant tot el mes.
Ben al mig podrem veure les constel·lacions de Hèrcules, Bover (amb la seva estrella alfa vermella Arcturus), i també la cabellera de Berenice.
Al nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: Ossa major, Ossa menor, Cefeu, Cassiopea i el Drac.
Simulació del cel del 15 de juny a les 23:30
Eclipses i altres fenòmens
Pluja d’estels Boòtides, és la primera pluja d’estels de l’estiu. La podrem gaudir entre el 22 de juny i el 2 de juliol amb un màxim el 27 de juny. Les observarem a la constel·lació de Boötes (Bover), fàcil de localitzar a partir de la seva estrella alfa Arcturus.
Les Boòtides són restes del cometa 7P/Pons-Winnecke que impacten contra l’atmosfera a una velocitat lenta de 18km/s i amb una freqüència, número de meteors per hora (THZ), molt variable.
Solstici d’estiu. El dia 20 de juny a les 22:35 el Sol passa pel solstici d’estiu, moment en que es troba al punt més alt i per tant, l’hemisferi nord rep més llum solar que qualsevol altre dia de l’any.
Dóna lloc a l’inici de l’estiu a l’hemisferi nord i a l’hivern a l’hemisferi sud; per tant, la nit del 20 al 21 serà la més curta de la nostra latitud.
El Sol
- Dia 5: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 15h 01m.
- Dia 15: SORTIDA a les 6h 17m; POSTA a les 21h 26m. Hores de sol 15h 09m.
- Dia 25: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 29m. Hores de sol 15h 10m.
La Lluna
LLUNA NOVA el dia 5 a les 04h 59m.
- QUART CREIXENT el dia 12 a les 10h 10m.
- LLUNA PLENA el dia 20 a les 13h 02m.
- QUART MINVANT el dia 27 a les 20h 19m.
| Posició | Data | Hora | Distància |
| Perigeo | 2016-05-03 | 12:56 | 361,141 km |
| Apogeo | 2016-05-15 | 14:01 | 405,021 km |
Planetes observables
MERCURI, serà molt difícil d’observar aquest mes, degut a que el trobarem a molt poca altura sobre l’horitzó Est-Nordest al sortir el sol. Els millors dies per poder-lo observar seran al voltant del 13 de juny.
VENUS tampoc el podrem veure aquest mes, passa per la seva conjunció superior el 6 de juny, moment en que el Sol es troba ben alineat entre la Terra i Venus.
MART el podrem observar durant tota la nit la primera quinzena de juny fins que a finals de juny s’amagarà una hora abans de l’alba.
JÚPITER comença el mes sent visible des que es pon el sol fins una mica després de mitjanit, però a finals de mes ja s’amagarà una hora i mitja després del crepuscle. El trobarem situat a la constel·lació de Lleó.
SATURN es visible tota la nit a la constel·lació de Serpentari, assolint la seva oposició el dia 3, moment en que exhibeix la seva màxima brillantor, a 1.349 milions de quilòmetres de la Terra.
URÀ s’observa fàcilment amb prismàtics a la constel·lació de Piscis, sobretot quan s’apropa algun altre astre més brillant a la seva posició.
NEPTÚ no el podrem observar aquest mes.
Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
El solstici d’estiu
La paraula solstici ve del llatí “solstitium” que es refereix a sol quiet.
Per moltes cultures arreu del món el solstici d’estiu era una data molt reconeguda i important a la qual se l’hi han associat nombrosos rituals i cerimònies: La celebració del solstici data de 5000 anys abans de crist i en totes les celebracions les costums són molt similars i coincideixen en encendre fogueres purificadores i en adorar el Sol, en el moment que assoleix el seu punt més alt.
Els grecs definien el solstici com una porta d’entrada a una altra dimensió: la Porta dels Homes i invocaven a Apol·lo, déu del Sol, amb fogueres purificadores; en la cultura celta encenien fogueres buscant la benedicció per les seves terres i fruits; a alguns pobles d’Àfrica també encenen fogueres a les places i consideren que el fum d’aquestes fogueres protegeixen els camps cultivats. Actualment, a Catalunya, seguim celebrant el solstici d’estiu que s’ha cristianitzat com la Nit de Sant Joan, i on el foc també sempre hi és present.
Avui en dia, moltes cultures modernes ja no prestem gaire atenció a solsticis i equinoccis, ja que actualment tenim menys connexió amb el cel; només ho fan de forma regular els agricultors ja que és molt important pels seus cultius i collites, significa que les collites han arribat al seu punt àlgid i que és un moment important que marcarà la productivitat dels cultius, ja ho diu la dita: Aigua per Sant Joan, no dóna ni vi ni pa, celler buit i molta fam.
Bons cels nocturns i bon inici d’estiu!
MónNatura Pirineus 