El cel nocturn de novembre

Arriba el novembre i ja podrem gaudir de les constel·lacions que ens recorden les nits més fredes de l’any, com Taure amb les seves Plèiades i Orió amb les seves nombroses nebuloses. També podrem gaudir de la Lluna més grossa de l’any, el dia 14, moment en que  coincidiran la lluna plena amb el seu màxim perigeu. Amb sort, també podrem observar algunes pluges d’estels de baixa intensitat con les Tàurides del Nord i les Leònides.

I… de novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà! Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder observar el cel nocturn.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Àries , Taure i Bessons. A finals de mes també podrem començar a veure la constel·lació de Cranc.

Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions del Triangle, Perseu, Cotxer amb la seva estrella alfa Capella i també Orió amb l’estrella gegant vermella Betalgeuse.

Per l’Oest hi veurem les constel·lacions del triangle d’estiu que ja es van amagant: Lira, Àguila i Cigne; i també Hèrcules, Dofí i Cavallet. Més cap al bell mig hi veurem Pegàs i Andròmeda.

Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac,  Cefeus i Cassiopea. Cap al Nord-est veurem la constel·lació de Linx i de Girafa.

 

 

Simulació del cel del 15 de novembre a les 21:30h.

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Tàurides del Nord. Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels entre finals d’octubre i principis de desembre. Tot i presentar un màxim la matinada del 12 de novembre, la seva intensitat serà baixa amb poc més de 5 meteors/hora. Aquests meteors són restes del cometa  2P/Encke i són molt lents: uns 30 km/s. Aquesta pluja d’estels es coneguda per formar bòlits, es a dir, fragments més grans que s’encenen al impactar contra l’atmosfera terrestre.

Leònides. Aquesta pluja d’estels, restes del cometa 55P/Tempel-Tuttle seran visibles entre el 6 i el 30 de novembre, amb un màxim el 17 de novembre. La taxa de meteors visibles serà d’uns 15 meteors/hora i haurem d’estar ben atents ja que són els meteors més ràpids, assolint uns 70 km/s! Aquest any, però, la lluna estarà pràcticament plena, dificultant-ne la observació.

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 26m; POSTA a les 17h 43m. Hores de sol 10h 17m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 38m; POSTA a les 17h 33m. Hores de sol 09h 55m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 50m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 09h 36m.

 

 La Lluna

 

La lluna més brillant del 2016 serà el 14 de novembre, en el seu màxim perigeu, punt en el que existeix menys distància entre ella i la Terra.

• LLUNA NOVA el dia 29 a les 13h 18m.
• QUART CREIXENT el dia 07 a les 20h 51m.
• LLUNA PLENA el dia 14 a les 14h 52m.
• QUART MINVANT el dia 21 a les 09h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2016-11-14	12:24	356,511 km
Apogeu	2016-11-27	21:09	406,555 km

 

Planetes observables

 

MERCURI, pràcticament no serà visible aquest mes, degut a la seva poca altura respecte l’horitzó Sud-Oest a la posta de Sol. Només serà observable a finals de mes, i amb dificultat, durant el crepuscle.   

VENUS, s’observa cap al Sud-Oest quan es fa fosc i anirà guanyant altura a mesura que avanci el mes. A finals de novembre s’amagarà per l’Oest Sud-oest una hora i mitja després del crepuscle. La primera setmana l’observarem a la constel·lació de Serpentari i la resta de mes a Sagitari.

MART, serà visible la primera part de la nit, des de després del crepuscle fins dos hores i mitja abans de mitjanit. Situat a Sagitari la primera setmana i a Capricorn la resta del mes.

JÚPITER, s’observa a finals de la matinada i durant la sortida del sol. A començament de mes el podrem veure a l’horitzó Est una hora abans de la sortida del Sol, fins que a finals de mes el podrem veure dues hores i mitja abans del final de la negra nit a la constel·lació de Verge.

SATURN, s’observa al fer-se fosc a Serpentari. A principis de mes s’amaga per l’horitzó Oest Sud-oest uns minuts després del capvespre i la seva visibilitat s’anirà reduint fins pràcticament perdre’s en la resplendor solar a finals de mes.

 

OBJECTES  VISIBLES NOVEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

La constel·lació d’Orió

Durant el novembre ja podrem gaudir de la constel·lació d’Orió, una de les constel·lacions més boniques i conegudes, i a la vegada més interessants.

Una de les característiques que fa la constel·lació d’Orió interessant és el complex de núvols moleculars d’Orió, una estructura gegantina d’hidrogen, pols, plasma i estrelles naixents que abasta la major part de la constel·lació. Aquest complex, que es troba a 1.500 anys llum de la Terra, destaca per ser una regió d’intensa formació estel·lar on hi trobem nombroses nebuloses: M42 o Nebulosa d’Orió, IC434 o Cap de Cavall, M43, M78, NGC2024… De totes elles segurament la més coneguda sigui la M42 o Nebulosa d’Orió, una de les més visibles i brillants del cel profund, i a la vegada un dels objectes més estudiats que ha revelat molt sobre processos de com estrelles i sistemes planetaris es formen del col·lapse de núvols de pols i gas. La nebulosa d’Orió és un exemple d’incubadora estel·lar on neixen noves estrelles, arribant a mostrar, dins la nebulosa, fins a 700 estrelles en diferents estats. En aquesta Nebulosa també hi trobem un cúmul obert, com ho són les conegudes Pleiades: el cúmul de Trapezi. Els cúmuls oberts són un grup nombrós d’estrelles que s’han format simultàniament a partir d’un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

 

La constel·lació d’Orió la veurem ben acompanyada per la constel·lació de Taure i les Plèiades. Conta la mitologia que el gegant Orió es va enamorar de les Pleiades, les 7 germanes, i les va perseguir insistentment en busca del seu amor, fins que aquestes, cansades, van demanar ajuda a Zeus, el déu de l’Olimp. Zeus les va convertir en coloms perquè poguessin volar i fugir del gegant, mentre ell, transformat en Toro, lluitava contra ell. En aquesta gran batalla Orió va ferir a l’ull a Taure, i Taure a l’espatlla d’Orió. Els resultats d’aquesta lluita els veiem encara avui en dia, l’estrella gegant vermella Betelgeuse representa la sang a l’espatlla d’Orió i la gegant vermella Aldebaran a l’ull de Taure.

 

Font del dibuix: Stellarium 0.11.2

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

El cel nocturn d’octubre

Arriba l’octubre i amb ell ja ens trobarem a plena tardor i començaran a aparèixer per l’horitzó les constel·lacions presents a l’època més freda com és Taure. També podrem seguir veient objectes impressionants del cel profund com el cúmul globular d’Hèrcules (M13) o la Galàxia espiral Andròmeda (M31), així com també gaudir, tot i que amb baixa intensitat, d’alguna pluja d’estels com les Dracònides i les Oriònides.

I a l’octubre la llana creix i el fred neix! Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder gaudir d’uns bons cels nocturns.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Àries i també podrem veure la constel·lació de Taure. A principi de mes encara podrem veure alguna estrella de la constel·lació de Serpentari i Sagitari.

Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions del Triangle, Perseu i Cotxer amb la seva estrella alfa Capella.

Per l’Oest – Nord Oest veurem la constel·lació de Bover que ja es va amagant; i també Hèrcules i la Corona Boreal; també hi trobarem les 3 constel·lacions que formen el triangle d’estiu: Lira, Cigne i més cap al Sud Oest Àguila, on també trobarem les constel·lacions del Dofí i de l’Escut.  Cap al Sud veurem Cavallet i Pegàs i al bell mig hi trobarem la constel·lació del Llangardaix i de la Guineueta.

Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac,  Cefeus i Cassiopea. També cap al nord veure’m les constel·lacions de Linx i de Girafa.

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Dracònides. Aquesta pluja d’estels són restes del cometa 21P/Giacobini-Zinner i generalment presenta un número de meteors per hora molt baix, tot i que en algunes ocasions poden arribar a formar grans pluges al voltant del 8 o 9 d’octubre. A més a més, acostumen a ser meteors molt lents amb una velocitat al voltant dels 20 km/s. Les dracònides s’observen millor abans de mitjanit a la constel·lació del Drac, la qual els hi dóna el nom.

Oriònides. Són visibles tot el mes, però la màxima activitat es preveu per la nit del 20 al 21 d’octubre poc abans de la sortida del Sol. Aquests meteors provenen del cometa Halley, igual que les Eta Aquàrides del mes de maig. El número de meteors per hora (THZ) és molt variable, sent normalment de 15 meteors/hora i podent arribar als 40-70. En aquest cas, a diferència de les Dracònies, la lluna estarà molt propera al radiant podent dificultar-ne la observació.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 51m; POSTA a les 19h 29m. Hores de sol 11h 38m.
• Dia 15: SORTIDA a les 8h 02m; POSTA a les 19h 13m. Hores de sol 11h 11m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 13m; POSTA a les 18h 58m. Hores de sol 10h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 1 a les 02h 11m.
• QUART CREIXENT el dia 9 a les 06h 33m.
• LLUNA PLENA el dia 16 a les 06h 23m.
• QUART MINVANT el dia 22 a les 21h 14m.
• LLUNA NOVA el dia 30 a les 18h 38m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2016-10-04	13:03	406,099 km
Perigeu	2016-10-17	01:37	357,859 km
Apogeu	2016-10-31	20:30	406,659 km

 

 

Planetes observables

 

MERCURI, es veu durant la primera setmana d’octubre durant la sortida del sol sobre l’horitzó Est i anirà desapareixent a mesura que avança el mes fins que el dia 27 arriba a la seva conjunció superior, moment en que el Sol es trobarà entre Mercuri i la Terra.

VENUS, s’observa durant el crepuscle cap al Sud Oest a la constel·lació de Balança, tot i que durant la segona quinzena s’observarà entre Escorpí i Serpentari i es pondrà per l’horitzó poc després de que sigui negra nit.

MART, serà visible aproximadament el primer terç de la nit, fins unes 3hores després del crepuscle a la constel·lació de Sagitari.

JÚPITER, no serà visible els primers dies d’octubre però si la resta del mes cap a l’Est poc abans de la sortida del Sol a la constel·lació de Verge.

SATURN, s’observa durant el crepuscle i en la part inicial de la nit cap al Sud Oest a la constel·lació de Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES OCTUBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

La constel·lació de Taure

Aquest mes d’octubre podrem començar a veure la constel·lació de Taure, amb la seva estrella alfa Aldebaran i en la que es troba el famós i bonic cúmul de les Plèiades.

Conta la llegenda que Zeus, déu de l’Olimp, es va enamorar d’una bella nimfa: Europa. Un bon dia Zeus, meravellat per la bellesa d’Europa, que jugava a la platja amb les seves amigues, va decidir convertir-se en un toro d’una gran blancor i amb unes banyes del color de la lluna; es va ajeure als peus de la nimfa que al principi s’espantà però poc després, encuriosida, va acaronar-lo i acabà seient al seu llom. Tot seguit el toro s’aixecà de cop i es llençà a la mar! Malgrat els crits d’Europa el toro cada vegada era més mar endins fins que varen arribar a la illa de Creta, on Zeus es va reconvertir en déu i va declarar el seu amor a Europa. Ella l’acceptà i s’uniren sota uns plàtans que en memòria d’aquest amor, obtingueren el privilegi de no perdre mai les fulles.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de novembre

Després d’un octubre atípicament càlid, sembla que finalment haurem de treure l’abric, sobretot si volem sortir a observar les constel·lacions del cel nocturn de tardor i els interessants cúmuls, nebuloses i galàxies que s’hi amaguen. No ens podem oblidar del cometa ISON, que comença a ser visible amb binocles al cel de l’alba, i que ens podria donar sorpreses a partir del dia 28 de novembre depenent del que succeeixi en el seu apropament al Sol.

Constel·lacions

Les set estrelles del “Carro”, part de l’Ossa Major, que sovint ens serveixen per començar a situar la resta de les constel·lacions, són gairebé amagades o fregant l’horitzó en aquesta època de l’any, ja que és la constel·lació circumpolar que passa més baixa durant les primeres hores de la nit. Cassiopea, per altra banda, és en la seva màxima alçada, amb les seves cinc estrelles principals en forma de lletra “M”.

Com que les nits s’han allargat encara podem veure els estels Vega, Deneb i Altair, del triangle d’estiu, amagant-se a l’oest una bona estona després després de la posta de Sol. El sud no ens ofereix gaires estels brillants durant les primeres hores a banda de Fomalhaut, l’ull del Peix Austral, fins a la sortida de la brillant Sirius als voltants de la mitjanit.

A l’est, d’altra banda, ben aviat comença l’espectacle amb constel·lacions popularment ben conegudes com Orió, i també Taure, on a ull nu s’hi distingeixen les Pleiades, i més amunt, gairebé ja al zenit, la constel·lació d’Andròmeda on si som prou hàbils i sabrem trobar l’objecte difús que correspon a la coneguda galaxia.

Cel del 15 de novembre a les 22h

La Lluna

Les nits més fosques, properes a la fase de Lluna nova i per tant més adequades per a l’observació i la fotografia dels astres de cel profund, seran a principis del mes. La Lluna serà nova el dia 3 de novembre, passarà pel quart creixent el 10 i serà plena el dia 17 a les 15:17h.

Planetes observables

Venús és en la seva màxima elongació est a principis d’aquest més, i per tant és el moment que el podrem observar durant més estona abans que s’amagui, seguint el Sol. Amb el telescopi n’observarem la seva fase, com si fos la Lluna en quart creixent. Aquestes observacions van permetre demostrar a Galileu fa 400 anys la teoria heliocèntrica.

Si esperem aproximadament fins les 22h veurem sortir el planeta Júpiter per l’horitzó oposat. Amb un telescopi o uns petits binocles podrem començar a distingir els seus quatre satèl·lits principals. És interessantíssim seguir el seu moviment diari al voltant del planeta, un cop més, tal i com va fer Galileu!

Destacat del cel profund

Aquest cop ens centrem en alguns cúmuls d’estrelles ben coneguts i interessant, no tan sols per la importància que han tingut en l’astrofísica per tal de comprendre els processos d’evolució de les estrelles joves, sinó també per la seva popularitat i la mitologia associada en ser distingibles fins i tot a ull nu.

El primer d’aquests és el cúmul de les Pleiades, o Messier 45. Fàcilment crida l’atenció tot just sobre l’estel Aldebaran, ja que a ull nu es percep com un grup d’estels molt junts, i qui tingui millor vista en podrà comptar fins a 7 separadament. Amb uns binocles o un petit telescopi n’arribarem a distingir moltes més, fins i tot més d’un centenar! Amb poc més de 100 milions d’anys d’edat, es tracta d’un dels cúmuls més joves que hem estudiat, i en fotografies d’exposició llarga s’hi observen restes del gas interestel·lar responsable de la seva formació.

Des d’aquí ens traslladem fins un punt entremig de les constel·lacions de Cassiopea i Perseu. No és gaire difícil perdre’s, ja que a ull nu ja podrem distingir l’objecte al qual ens referim. El “Cúmul Doble de Perseu”, però, només s’observa en tot el seu esplendor amb uns binocles d’astronomia o un telescopi amb pocs augments. D’aquesta manera veurem els dos cúmuls brillants d’estels que es troben a una distància d’uns 7500 anys llum.

Si hem trobat aquests, amb ajut de les cartes del cel adequades podem anar fins a la constel·lació d’Auriga per mirar de localitzar els seus tres cúmuls principals, M36, M37 i M38.

El cúmul de les Pleiades (M45) amb un petit telescopi (Font: celdenit.com)

Sabies que…

Els cometes són astres gelats provinents de la part més externa del Sistema Solar, coneguda com el núvol d’Oort. Alguns d’aquests tracen òrbites molt el·líptiques, apropant-se molt al Sol en el seu periheli, i en conseqüència arribant-se a desfer totalment o parcial degut a la radiació i el vent solar. El cometa ISON passarà a menys de 2 milions de km del Sol el proper 28 de novembre. L’espectacle posterior que puguem veure als cels de desembre dependrà de si finalment sobreviu, es fragmenta o bé cau a les entranyes del nostre estel!