El cel nocturn de març

Astre aficionats, aquest tercer mes de l’any ve carregat de nous canvis. Després d’un mes sense lluna plena, per compensar, tornarem a tindre lluna plena dos dies diferents, la primera el dia 2 i la segona el dia 31. Aquesta ultima serà anomenada com a Lluna Blava i no precisament pel seu color, sinó perquè es així com s’anomena la segona Luna plena dintre d’un mateix mes. Aquest fet es força peculiar que succeeixi dos cop en el mateix any, cosa que ja fa del 2018 un any ben especial.

El dia 20  a les 16:55 tindrem l’equinocci de primavera en l’hemisferi nord ( al hemisferi sud serà l’equinocci de tardor) i podrem tornar a gaudir de més hores de sol, malgrat que això faci que ens tinguem que esperar una estona més per observar les estrelles. Un dies més tard, la nit del 24 al 25 es farà el canvi d’hora en el que haurem de canviar els nostres rellotges avançant-los un hora més.

Per completar el mes, es podran presenciar dues pluges d’estels de baixa intensitat, la primera anomenada Gamma-normidas serà el 13 de març i la segona serà el 25 de març i reb el nom de Virginides, pel seu origen des de la constel·lació de la verge.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de març podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, les constel·lacions Taure, Bessons, Cranc, Lleó i Verge.
Per l’Est, farà la seva aparició la constel·lació de la Corona Boreal i L’hèrcules, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant Arcturus ens seguiran orientant.
Per l’oest viatjarà Orió amb el Ca Major (Sirius) i menor (Procyon) , la llebre i Auriga amb la seva brillant estrella Capella.

Al sud es situarà el Corb, el Crater i la Hydra.

I al ben mig del nostre cel ens acompanyaran les 5 circumpolars amb el cúmul obert de les Plèiades.

Simulació del cel del 15 de març a les 22:30h.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 24m; POSTA a les 18h 44m. Hores de sol 11h 20m.
• Dia 15: SORTIDA a les 07h 07m; POSTA a les 18h 55m. Hores de sol 11h 48m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 50m; POSTA a les 20h 06m. Hores de sol 12h 16m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 17 a les 14h 11m.
• QUART CREIXENT el dia 24 a les 16h 35m.
• LLUNA PLENA el dia 02 a les 01h 51m i el dia 31 a les 14h 37m
• QUART MINVANT el dia 09 a les 12h 20m.

 

Planetes observables

MART: Serà visible durant nit junt a Júpiter

JÚPITER: El podrem apreciar durant altes hores de la nit

SATURN:  L’observarem després de Júpiter.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de Sol.

 

OBJECTES VISIBLES MARÇ

 

Sabies que…

 El forat negres roten després d’un bon àpat? Si com sona, eructen…i es que des del 2010 s’investiguen unes columnes de radiació i gas que surten de nord a sud del forats negres massius situats al centre de les galàxies. En el cas del forat de la via Làctia, s’ha descobert que fa entre 6.000 i 9.000 milions d’anys va digerir algun objecte que no s’ha determinat, provocant una colossal bombolla de gas (bombolles de Fermi descobertes pel telescopi espacial Fermi de rajos Gama de la NASA) immensament pesada i calenta.

Normalment,  la matèria es atreta per la forta gravetat dels forats,  s’apropa, comença a girar i finalment cau al forat. Malgrat això part d’aquesta matèria en ocasions s’escalfa tant que aconsegueix fugir a traves del eix giratori del forat negre formant una emanació que s’estén a dalt i a baix del plànol de la galàxia donant lloc a aquest curiós fenomen.

Recreació artística del xorro de rajos gamma descobert en la Via Làctia. (Imatge de: David A. Aguilar (CfA)).

 

Que tingueu molts bons i foscos cels nocturns!

El cel nocturn de Gener

Iniciem  l’any astre aficionats amb la pluja d’estels de les Quadràntides, que ens acompanyaran fins la màgica nit de reis, tot i que la Lluna plena ens impedirà durant algunes hores l’observació d’aquest fenomen. El dia amb major activitat serà el dia 4 i els observarem entrant per la constel·lació de Boötes (el Bover).

Un altre esdeveniment que es produirà durant aquest gèlid mes serà un eclipsi total de Lluna cap a finals de mes, el dia 31, i la llàstima es que només serà visible per a la major part de l’oest d’Amèrica del Nord, l’est d’Àsia, Austràlia i l’Oceà Pacífic.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de gener a les 00:05h.

 

Simulació del cel amb constel·lacions del 15 de gener a les 00:05h.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 29m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 17 a les 03h 17m.
• QUART CREIXENT el dia 24 a les 23h 20m.
• LLUNA PLENA el dia 02 a les 03h 24m i el dia 31 a les 14h 27m
• QUART MINVANT el dia 08 a les 23h 25m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-01-01	22:56	356,565 km Màxim del 2018
Apogeu	2018-01-15	01:15	406,459 km Màxim del 2018
Perigeu	2018-01-30	10:55	358,994 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

MART: Serà visible cap a la matinada junt a Júpiter

JÚPITER: El podrem apreciar cap a la matinada

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

 

Sabies que…

En l’any que acabem de tancar s’han descobert nous fenòmens astronòmics gràcies a diferents instal·lacions astronòmiques com són el LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory) en els Estats Units i el VIRGO en Europa.
Aquestes instal·lacions són uns grans túnels en els quals hi ha dos làsers que emeten la seva llum al buit de manera perpendicular i són capaços de detectar ones gravitacionals.
Aquests fenòmens van ser predits per Einstein a la seva teoria de la relativitat fa quasi 100 anys i es van confirmar l’any 2016 quan per primer cop a la història es van detectar aquestes ones produïdes per la col·lisió de dos forats negres.
Durant el 2017 s’han descobert noves ones produïdes per la col·lisió d’estrelles de neutrons i la fusió de galàxies. Així que en aquest any que comencem esperem rebre noves notícies de l’espai exterior gràcies a aquests dispositius.

Reproducció de la col·lisió de dues estrelles de neutrons.

Que tingueu molts bons i foscos cels nocturns!

 

El cel nocturn de Desembre

En aquest mes de Desembre en què ens acomiadarem d’aquest any, succeiran dos esdeveniments a destacar. Per un cantó el dia 3 gaudirem de l’última “super lluna” del 2017, fenomen que es dóna en el perigeu de la Lluna, és a dir, en el moment en què la distancia entre el satèl·lit i la terra és mínima 357,495 km, cosa que a més a més aquest mes coincideix en la fase de plena, el que garanteix un gran espectacle si la meteorologia ho permet.
Per altra banda el dia 14 podrem observar l’última pluja d’estels, que en aquesta ocasió la podrem observar si mirem cap a la constel·lació de Geminis, d’aquí el seu nom Geminides. Aquesta pluja és una de les més espectaculars, comparable als Perseids d’agost, per la seva densitat de meteors. Estarà produïda gràcies al pas de l’asteroide 3200 Faetón, un petit roc que és desintrega en els seus viatges, orbitant al voltant del sol cada 1,4 anys. L’observació d’aquest fenomen val la pena ja que els meteors viatjaran a una velocitat “lenta” 35 km/s el que farà que siguin fàcilment visibles, i el màxim serà de 120 meteors per hora.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de Desembre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Peixos, Aries, Taure amb Aldebarán, Bessons amb els estels Castor i Polux i començarem a observar el Lleó amb Regulus.
Veurem a l’Est la constel·lació d’Hidra. Les constel·lacions d’Orió, Ca Major amb Sírius, el ca Menor amb Procyon i la llebre les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest observarem les constel·lacions del Pegàs, Andromeda i Perseu i ens acomiadarem del Cigne amb Deneb. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i Auriga i, si afinem la vista podrem veure la constel·lació de la Girafa i el Llangardaix.

 

Simulació del cel del 15 de Desembre a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de Desembre a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 00m; POSTA a les 17h 22m. Hores de sol 9h 22m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 09m; POSTA a les 17h 22m. Hores de sol 9h 13m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 15m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 9h 11m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 18 a les 07h 30m.
• QUART CREIXENT el dia 26 a les 10h 20m.
• LLUNA PLENA el dia 03 a les 16h 47m.
• QUART MINVANT el dia 10 a les 08h 51m

 

OBJECTES VISIBLES DESEMBRE

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

 

Planetes observables

MART: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

MERCURI: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

JUPITER: S’observa a la sortida del sol

 

Sabies que…

El passat 21 de Novembre, la Xina va llançar un coet amb 3 nous satèl·lits comercials en el seu interior. Aquest ha sigut el 76° llançament orbital de 2017 (el 71° que triomfa) i el 13° de la Xina. També ha sigut el 255° d’una Llarga Marxa en tota la seva història.
Amb això ja son més de 3000 els satèl·lits que tenim orbitant a sobre dels nostres caps cada dia. La mida és molt variada, ja que podem trobar alguns que van des de 10 cm fins a la gran Estació Espacial Internacional amb 109 m de longitud total i 88 m d’amplada i amb una massa propera a les 420 tones. La propietat de tota aquesta tecnologia és ben diversa també, ja que quasi tots els països desenvolupats gaudeixen de tindre algun d’aquests satèl·lits proporcionant informació. Però a banda de tots aquests aparells, s’estima que les escombraries espacials superen els 750.000 objectes que representen un problema pels altres aparells que encara estan operatius.

Estació Espacial Internacional Font: wikipedia.org

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Novembre

En aquest mes de Novembre esdevindran dues pluges estels de desenes de meteors però que coincidiran amb lluna nova cosa que ens permetrà observar-les. La primera en produir-se s’anomena Les Leònides, es  fruit del pas del cometa Temple-Tuttle i  podrem gaudir-la el dia 17 tot i la seva baixa intensitat. La segona reb el nom de alfa-monoceròtidas, aquesta es caracteritza per ser irregular ja que en l’any 1995 va ser casi una explosió de meteors arribant als 420 meteors en 5 minuts. Però des de aleshores malauradament no s’han tornat a produir en iguals condicions i serà observable el dia 20.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de Novembre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Aries, Taure amb Aldebarán i Bessons amb els estels Castor i Polux

Veurem a l’Est les constel·lacions de Auriga amb Capela i començarem a gaudir de la companyia de Orió. La constel·lació del  la Balena i el Peix Austral les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest es podrà observar el Dofí i a Hercules uns dies mes però en tindrem que començar acomiadar de la Lira amb Vega, el Cigne amb Deneb, l’Aguila amb Altair. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació de la Girafa i el Llangardaix.

 

Simulació del cel del 15 de Novembre a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de Novembre a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 50m; POSTA a les 19h 31m. Hores de sol 11h 41m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 00m; POSTA a les 19h 14m. Hores de sol 11h 14m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 12m; POSTA a les 18h 59m. Hores de sol 10h 47m.

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 18 a les 12h 41m.
• QUART CREIXENT el dia 26 a les 18h 03m.
• LLUNA PLENA el dia 04 a les 06h 22m.
• QUART MINVANT el dia 12 a les 14h 25m

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2017-11-21	19:53	406,131 km
Perigeu	2017-11-06	01:10	361,437 km

 

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Planetes observables

MART: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
JUPITER: S’observa a la sortida del sol
Sabies que…

 

El passat 15 de setembre la sona Cassini va acabar amb la seva fructífera tasca de investigació al voltant de Saturn després de dues dècades fotografiant aquest planeta.

Durant tot aquest temps a recopilat moltíssima informació que a hores d’ara estan analitzant però ja es comença a poder gaudir d’algunes imatges inèdites a la historia.

Aixi acomiadem aquest post del mes amb aquesta espectacular instantània pressa en el últims moments de la sonda hores abans de la seva col·lisió contra la superfície del planeta anellat.

 

Font: missió Cassini

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

el Cel nocturn de Setembre

En aquest mes de setembre en el que ens acomiadarem de l’estiu, succeiran alguns esdeveniments astronòmics dignes de menció com l’oposició de Neptú el dia 5, és a dir, estarem just entre aquest planeta i el sol, o la màxima elongació de Mercuri per l’est el dia 12 el que ens permetrà veure’l a la sortida del sol.

El dia 22 serà quan definitivament deixem enrere l’estiu per donar la benvinguda a una nova tardor on esperem com diu la dita aquella  “ A la tardor ni fred ni calor”  puguem gaudir d’uns cels magnífics.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de setembre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Aries, Taure, Peixos, Acuari, Capricorn i Sagitari.

Veurem a l’Est les constel·lacions de Pegàs, l’Àguila amb la seva estrella més brillant Altair, el Cigne amb Deneb, Lira amb Vega i l’Hèrcules i començarem a veure de nou Auriga amb la seva estrella Capela. La constel·lació del dofí la localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest ens acomiadarem a Bover amb Arturus, però seguirem veient la Corona Boreal i el Serpentari. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació del Linx a l’oest de l’Óssa major.

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 00:05h.

 

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 00:05h amb la representació de les  constel·lacions.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 48m; POSTA a les 21h 07m. Hores de sol 14h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 58m; POSTA a les 20h 54m. Hores de sol 13h 58m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 08m; POSTA a les 20h 39m. Hores de sol 13h 31m.
  

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 20 a les 07h 30m.
• QUART CREIXENT el dia 28 a les 08h 25m.
• LLUNA PLENA el dia 06 a les 09h 03m.
• QUART MINVANT el dia 13 a les 08h 25m

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2017-09-27	08:51	404,341 km
Perigeu	2017-09-13	18:05	369,855 km

 

 

OBJECTES VISIBLES SETEMBRE

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Planetes observables

MERCURI: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

MART: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
JÚPITER: El deixarem de veure tot just a la posta de sol

SATURN: L’observarem cap a sud a la constel·lació del Serpentari.

 

Sabies que…

El pròxim 1 de setembre passarà més a prop que mai el asteroide Florence que mesura 4,4Km de diàmetre i la distancia a la es quedarà es de 7 milions de kilòmetres.

Esta qualificat com asteroide potencialment perillós per la seva mida i es que es el més gros que d’apropat a la terra des de que la NASA va començar el seu programa de seguiment d’asteroides. Gracies al seu volum podrà ser observat amb telescopis per les constel·lacions de Peixos, Capricorn, Acuari i Dofí.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

                                                                                                        

 

El cel nocturn de Maig

Comença el mes de maig amb una primavera ben instal·lada que ens permet fer les observacions nocturnes una estona més tard del que estàvem acostumats ja que el dia se’ns allarga bastant, però amb unes temperatures molt més agradables.

A més a més podrem gaudir de la pluja d’estels més important de la primavera, les eta acuerides, que el dia 5 tindrà més visibilitat i és conseqüència de les restes del pas del cometa Halley a l’any 1986.

I es que com diu la dita : A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l’any….així que gaudirem d’aquests dies per fer unes bones observacions nocturnes i podrem veure a Júpiter en el seu màxim esplendor.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de maig podrem observar:
Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Balança Verge, Lleó, Cranc, Bessons i en pocs dies deixarem de veure Taure.
Veurem a l’Est la Corona Boreal, Bover acompanyada de la seva estrella Arcturus i Hèrcules. Les constel·lacions de Llebre i Hidra les localitzarem al Sud.
A l’Oest començarem a acomiadar  al guerrer Orió amb Betelgeuse i Rigel.  Al ben mig se situaran Balança Lleó, Cranc, Bessons, Linx, el Cotxer i Perseu. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 47m; POSTA a les 20h 50m. Hores de sol 14h 03m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 35m; POSTA a les 21h 01m. Hores de sol 14h 26m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 26m; POSTA a les 21h 11m. Hores de sol 14h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 25 a les 21h 44m.
• QUART CREIXENT el dia 03 a les 04h 47m.
• LLUNA PLENA el dia 10 a les 23h 42m.
• QUART MINVANT el dia 19 a les 02h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu*	2017-05-26	03:24	357,209 km
Apogeu	2017-05-12	21:52	406,210 km

*Màxim perigeu en 2017, proper a Lluna nova.

 

Planetes observables

• VENUS i MERCURI: S’observa cap a l‘Est, a la sortida del sol.
• JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge
• SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES MAIG

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo.
³ M83 es veu millor a finals de maig.

Sabies que…

El passat 19 d’Abril va passar molt a prop de la Terra un asteroide, tan a prop com 1,8 milions de kilòmetres o 4,6 vegades la distancia entre la Terra i la Lluna. Aquesta distancia sembla que es moltíssim, però en termes astronòmics no ho es tant, de fet es l’ apropament més important dels últims 400 anys i que no es tornarà a repetir en els pròxims 500 anys.

L’asteroide, conegut com 2014 JO25, va ser descobert el Maig de 2014 i segons les mesures fetes, té un diàmetre de 650 metres i la seva superfície té el doble de reflexió que la de la lluna.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Febrer

Iniciem  el febrer que serà ben fred i ens tindrem que abrigar força per fer les nostres observacions nocturnes perquè com diu la diu la dita … “ Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l’abril també”.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de febrer podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podrem gaudir de les constel·lacions de  Bessons (Castor i Pòl·lux), Cranc, Lleó, Taure, Verge (estarà darrere de Júpiter), balança, el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de febrer a les 00:01h

Eclipses i altres fenòmens

Aquest mes entre el dia 10 i el dia 11 a les 00:44h es podrà gaudir d’un eclipsi penumbral de Lluna, es a dir que no s’arribarà a tapar completament però podrem apreciar un lleuger enfosquiment del nostre satèl·lit provocat per la nostra interposició entre el sol i la lluna. Serà visible en tota Europa però la millor opció serà fer-ho mitjançant imatges.

El dia 26 hi haurà una conjunció planetària entre Mart i Urà.

El Sol

 Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 16m.

• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 28m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 26 a les 15h 58m.
• QUART CREIXENT el dia 04 a les 5h 19m.
• LLUNA PLENA el dia 11 a les 01h 33m.
• QUART MINVANT el dia 18 a les 20h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-02-06	10:10	363,241 km
Apogeu	2017-02-18	17:13	404,911 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

URÀ: El veurem  a la constel·lació de Peixos

OBJECTES VISIBLES MES DE FEBRER

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 i NGC 2024 es fan visibles per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M41 es veu millor a finals de febrer.

Sabies que…

 El plànol del nostre sistema solar en relació al la nostra galàxia (la Via làctia) no es coplanar sinó que tenim una inclinació de 90º i fem un moviment el·líptic imperfecte seguint al sol en el seu moviment al voltant de centre de la galàxia. Aquest moviment triga 226 milions d’anys en completar-se i s’anomena any galàctic.

Tenint en conte aquesta mida de temps, li hem fet aproximadament 20 voltes a la galàxia des de que la terra va néixer.

Moviment del sistema solar Imatge: youtube.com

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de gener

Molt bon any i molts bons cels!!

Iniciem  l’any amb la pluja d’estels  de les Quadràntides, que ens acompanyaran fins la màgica nit de reis! Però com diu la diu la dita … “per Reis, el dia creix i el fred neix”. Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder gaudir del cel nocturn.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

 

Simulació del cel del 15 de gener a les 21:30h.

 

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Meteors: Les Quadràntides (QUA)

Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels entre el dia 1 el dia 5 de gener. Tot i presentar un màxim molt pronunciat la matinada del dia 3, arribant a una ZHR de fins a 120 meteors / hora. (meteors moderats o ràpids). El millor moment per observar-los és abans de l’alba. Els observarem entrant per la constel·lació de Boötes (el Bover).

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 37m; POSTA a les 18h 04m. Hores de sol 9h 27m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 35m; POSTA a les 18h 13m. Hores de sol 09h 38m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 29m; POSTA a les 18h 25m. Hores de sol 09h 56m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 28 a les 01h 07m.
• QUART CREIXENT el dia 05 a les 20h 47m.
• LLUNA PLENA el dia 12 a les 12h 34m.
• QUART MINVANT el dia 19 a les 23h 13m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-01-10	07:08	363,241 km
Apogeu	2017-01-22	01:15	404,911 km

 

Planetes observables

 MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

 

Sabies que…

Es calcula que a la nostre galàxia, la Via Làctia, hi ha 100.000 milions d ‘estrelles. Són tantes que  essent uns 7.000 milions de persones al món, podríem tenir  14 estrelles per cada una!

Però això no és tot, es calcula que hi ha també més de 100.000 milions de galàxies, per tant cadscú podria tenir almenys 20 galàxies amb dos bilions d’estrelles en total!

 

Via Làctia. Imatge: xtec.cat

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de desembre

Entrem al desembre i  l’acompanya l’hivern. Com diu la dita “al desembre i al gener, busca sempre un bon recer”. Així doncs ens  haurem d’abrigar per poder gaudir del cel nocturn. La nit del 20 al 21 de desembre serà la més llarga del 2016 a la nostra latitud, tot i que  les quatre nits anteriors  i les cinc posteriors són més curtes per menys d’un minut.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Cranc, Bessons, Taure, Peixos i Aquari.

A l’Est podrem veure les constel·lacions d’ Orió, Llebre, Ca Menor i  Ca Major amb la seva imponent estrella alfa, Sírius.

Per l’Oest destacarem les constel·lacions d’estiu que donen pas  a les d’hivern fins a la pròxima primavera, aquestes són les constel·lacions de Pegàs, el Dofí, el Cigne i la Lira.

Al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: l’Óssa Major, l’Ossa Menor, el Drac, Cefeus i Cassiopea.

Simulació del cel del 15 de desembre a les 21:30h.

 

 

Eclipses i altres fenòmens

La pluja d’estels de les Gemínides, tindrà activitat des de principis de desembre i serà la nit del 13 al 14 quan assolirà el seu màxim. Entraran per la constel·lació de Bessons i el nombre de meteors per/hora serà aproximadament de 120 meteors/hora, amb una baixa velocitat (35km/s).

Les Úrsides són una altra pluja d’estels on la seva màxima serà la matinada del 22 de desembre. Entraran per la constel·lació de l’ Óssa Menor, el seu nombre de meteors per/hora aproximadament serà de 10 meteors/hora.

 

 El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 21m; POSTA a les 17h 48m. Hores de sol 10h 27m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 38m; POSTA a les 17h 33m. Hores de sol 09h 55m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 50m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 09h 36m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 29 a les 07h 53m.
• QUART CREIXENT el dia 07 a les 10h 03m.
• LLUNA PLENA el dia 14a les 01h 05m.
• QUART MINVANT el dia 21 a les 02h 56m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2016-11-15	06:56	405,869 km
Perigeu	2016-11-13	00:28	358,462 km

 

Planetes observables

MERCURI, serà visible durant el crepuscle de la nit al Sud-est, amb certa dificultat els primers dies de desembre i més fàcilment a mitjans de mes.

VENUS, l’observarem  al Sud-est  durant el crepuscle i la primera part de la nit. Es situa a la constel·lació de Sagitari a començament de mes,  canviant a  Capricorn la resta del mes. A la segona  meitat de desembre s’amaga per l’horitzó Oest Sud-est unes dues hores després  de la finalització del crepuscle de la nit.

MART serà visible la primera part de la nit, des del crepuscle nocturn fins dues hores i mitja després de mitja nit. Es situa  a la constel·lació de capricorn la primera part del més i la resta a la constel·lació d’aquari.

JÚPITER, serà visible a la part final de la nit, el localitzarem a la constel·lació de Vigo

SATURN, aquest mes no serà visible

 

 OBJECTES VISIBLES DESEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

Sabies que…

…Un meteorit de 250 kilòmetres de diàmetre va impactar contra la Lluna.

El Mar Ibrium (Mar de les pluges), la taca negra que es veu al nord occidental de la Lluna, és en realitat un crater de 2200 Kilòmetres de diàmetre que podria haver sigut causat per un asteroide molt més gran del que es pensava fins a dia d’avui. La grandària  d’aquest asteroide podria ser similar a la d’un planeta en formació (protoplaneta) que es va trencar quan va impactar contra el nostre satèl·lit fa 3800 milions d’anys. Aquest es calcula que mesurava uns 250 km de diàmetre,  tot i que fins fa molt poc es creia que el seu volum era de 80 km com a molt.

Aquest estudi esta  basat en les noves observacions i models per ordinador que afirmen Peter Schulz i David Crawford de les Universitats de Brown i Alburqueque i que s’han publicat la revista NATURE.

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

El cel nocturn d’octubre

Arriba l’octubre i amb ell ja ens trobarem a plena tardor i començaran a aparèixer per l’horitzó les constel·lacions presents a l’època més freda com és Taure. També podrem seguir veient objectes impressionants del cel profund com el cúmul globular d’Hèrcules (M13) o la Galàxia espiral Andròmeda (M31), així com també gaudir, tot i que amb baixa intensitat, d’alguna pluja d’estels com les Dracònides i les Oriònides.

I a l’octubre la llana creix i el fred neix! Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder gaudir d’uns bons cels nocturns.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Àries i també podrem veure la constel·lació de Taure. A principi de mes encara podrem veure alguna estrella de la constel·lació de Serpentari i Sagitari.

Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions del Triangle, Perseu i Cotxer amb la seva estrella alfa Capella.

Per l’Oest – Nord Oest veurem la constel·lació de Bover que ja es va amagant; i també Hèrcules i la Corona Boreal; també hi trobarem les 3 constel·lacions que formen el triangle d’estiu: Lira, Cigne i més cap al Sud Oest Àguila, on també trobarem les constel·lacions del Dofí i de l’Escut.  Cap al Sud veurem Cavallet i Pegàs i al bell mig hi trobarem la constel·lació del Llangardaix i de la Guineueta.

Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac,  Cefeus i Cassiopea. També cap al nord veure’m les constel·lacions de Linx i de Girafa.

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Dracònides. Aquesta pluja d’estels són restes del cometa 21P/Giacobini-Zinner i generalment presenta un número de meteors per hora molt baix, tot i que en algunes ocasions poden arribar a formar grans pluges al voltant del 8 o 9 d’octubre. A més a més, acostumen a ser meteors molt lents amb una velocitat al voltant dels 20 km/s. Les dracònides s’observen millor abans de mitjanit a la constel·lació del Drac, la qual els hi dóna el nom.

Oriònides. Són visibles tot el mes, però la màxima activitat es preveu per la nit del 20 al 21 d’octubre poc abans de la sortida del Sol. Aquests meteors provenen del cometa Halley, igual que les Eta Aquàrides del mes de maig. El número de meteors per hora (THZ) és molt variable, sent normalment de 15 meteors/hora i podent arribar als 40-70. En aquest cas, a diferència de les Dracònies, la lluna estarà molt propera al radiant podent dificultar-ne la observació.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 51m; POSTA a les 19h 29m. Hores de sol 11h 38m.
• Dia 15: SORTIDA a les 8h 02m; POSTA a les 19h 13m. Hores de sol 11h 11m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 13m; POSTA a les 18h 58m. Hores de sol 10h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 1 a les 02h 11m.
• QUART CREIXENT el dia 9 a les 06h 33m.
• LLUNA PLENA el dia 16 a les 06h 23m.
• QUART MINVANT el dia 22 a les 21h 14m.
• LLUNA NOVA el dia 30 a les 18h 38m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2016-10-04	13:03	406,099 km
Perigeu	2016-10-17	01:37	357,859 km
Apogeu	2016-10-31	20:30	406,659 km

 

 

Planetes observables

 

MERCURI, es veu durant la primera setmana d’octubre durant la sortida del sol sobre l’horitzó Est i anirà desapareixent a mesura que avança el mes fins que el dia 27 arriba a la seva conjunció superior, moment en que el Sol es trobarà entre Mercuri i la Terra.

VENUS, s’observa durant el crepuscle cap al Sud Oest a la constel·lació de Balança, tot i que durant la segona quinzena s’observarà entre Escorpí i Serpentari i es pondrà per l’horitzó poc després de que sigui negra nit.

MART, serà visible aproximadament el primer terç de la nit, fins unes 3hores després del crepuscle a la constel·lació de Sagitari.

JÚPITER, no serà visible els primers dies d’octubre però si la resta del mes cap a l’Est poc abans de la sortida del Sol a la constel·lació de Verge.

SATURN, s’observa durant el crepuscle i en la part inicial de la nit cap al Sud Oest a la constel·lació de Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES OCTUBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

La constel·lació de Taure

Aquest mes d’octubre podrem començar a veure la constel·lació de Taure, amb la seva estrella alfa Aldebaran i en la que es troba el famós i bonic cúmul de les Plèiades.

Conta la llegenda que Zeus, déu de l’Olimp, es va enamorar d’una bella nimfa: Europa. Un bon dia Zeus, meravellat per la bellesa d’Europa, que jugava a la platja amb les seves amigues, va decidir convertir-se en un toro d’una gran blancor i amb unes banyes del color de la lluna; es va ajeure als peus de la nimfa que al principi s’espantà però poc després, encuriosida, va acaronar-lo i acabà seient al seu llom. Tot seguit el toro s’aixecà de cop i es llençà a la mar! Malgrat els crits d’Europa el toro cada vegada era més mar endins fins que varen arribar a la illa de Creta, on Zeus es va reconvertir en déu i va declarar el seu amor a Europa. Ella l’acceptà i s’uniren sota uns plàtans que en memòria d’aquest amor, obtingueren el privilegi de no perdre mai les fulles.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!