Al cor dels Pirineus i obrint les seves portes des del poble d’Escaló, entrem en un territori amb personalitat històrica pròpia:
Les Valls d’Àneu.
Aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, s’erigeix com la columna vertebral del riu Noguera Pallaresa on, a banda i banda hi conflueixen petites valls, amb pobles escampats arreu coexistint el territori humanitzat amb el paisatge natural.
En aquest context històric i natural, les Valls d’Àneu ens mostren un conjunt monumental important, integrat en cada poble, testimoni d’un llegat inalterable: el romànic.
Igual com altres comarques veïnes, el Pallars Sobirà conserva la petja del romànic en les seves esglésies, que segueixen altives gràcies a la pobresa imperant del seu moment; exemptes de tota evolució en l’estil arquitectònic i deixant mostres ben clares des del sud fins a la falda de la val d’Aran.
El viatger comença el camí des de les portes de les Valls d’Àneu, a Escaló, amb una prèvia excursió d’uns 20 minuts on el monestir de Sant Pere de Burgal li dóna la benvinguda. El racó màgic on descansa el monestir ens donen pau i ens endinsen pels jardins d’un claustre, ara en runes, i per les parets encara dempeus de l’edifici, com ens ho descriu l’escriptor Jaume Cabré en la seva esplèndida novel·la Jo confesso.
Sant Pere del Burgal (Escaló)
A partir d’aquí cada poble és una parada i una visita a la seva església, que no ens deixarà indiferents. Cadascuna d’elles ens mostra els detalls típics del romànic llombard, més accentuat al territori; però cada una d’elles, a la vegada, també aporta alguna singularitat:
- Així trobem Sant Esteve d’Estaís (s.XI), propera a les restes medievals d’un castell que defensava el poble;
- Sant Bartomeu de Dorve, que malgrat que està reconstruïda, conserva l’absis i alguna decoració llombarda;
- Sant Martí d’Escalarre;
- Santa Maria d’Àneu (s.XI), on s’hi pot contemplar la reproducció de part de les pintures originals, datades dels s. XI i XII i considerades una de les més importants dins de l’art romànic català;
- Sant Just i Sant Pastor (s.XI-XII), que es defineix en les seves arcuacions i lesenes com a decoració exterior del seu absis semicircular i el seu imponent campanar de torre presidint tota la vall;
- Sant Pere de Sorpe;
- St. Llorenç d’Isavarre (s.XII), on destaca la portada, amb tres arquivoltes i un escacat de roses de sis pètals;
- Sant Joan d’Aurós;
- Sant Pere d’Arros;
- Mare de Déu de les Neus d’Àrreu;
- Sant Joan d’Isil, un dels millors exemples del romànic del Pallars, amb planta basilical de tres naus i tres absis semicirculars acaronats pel riu La Noguera Pallaresa. La seva façana conté un fris amb arcuacions i mènsules esculpides, a on se’n poden comptar més de cent amb representacions simbòliques dels pecats capitals i d’altres poc desxifrables.
- i per últim, Sant Lliser d’Alòs d’Isil, (s. XI-XII) que ens acomiada de les Valls d’Àneu.
Sant Just i Sant Pastor (Son)
Tot i que en posts successius en aquest bloc us anirem ampliant la informació de cada una d’aquests joies del romànic us deixem aquí alguns dels conceptes bàsics del romànic llombard que hem anat esmentant per si us són d’interès:
- Arcuacions: arc decoratiu de les façanes, propi de l’estil llombard.
- Lesenes: pilar vertical emprat com a suport de les arcuacions amb un interès merament decoratiu, propi de l’estil llombard.
- Absis: Construcció en forma semicircular o poligonal al voltant de l’absis s’hi troba l’altar major. Simbolitza el cap de Crist.
- Arquivoltes: Cadascun dels arcs botzinats d’una portada romànica o gòtica.
- Escacat: decoració dividida en parts quadrades, semblant al tauler d’escacs.
- Volta: la cobertura de pedra de l’edifici. Pot ser “a canó” o amb “nervis en creu”.
- Mènsules: Peces de suport encastades als murs, com a acabament d’una arcuació, un capitell o una arquivolta. Sovint les trobem esculpides amb forma de cares o altres símbols.
MónNatura Pirineus 