El cel nocturn d’octubre

Tot just començada la tardor, i a banda de baixar les temperatures, les nits s’allarguen i ens permeten més hores de foscor per tal de poder contemplar el cel nocturn. La Via Làctia i les constel·lacions d’estiu s’enretiren per donar pas a algunes meravelles que seran observables al cel d’hivern.

Constel·lacions

En aquesta època de l’any la constel·lació circumpolar més coneguda, l’Ossa Major, és difícilment visible ja que es troba en el seu punt més baix durant els primers moments de la nit. D’altra banda, podem aprofitar per mirar de localitzar-ne de noves i que normalment passen desapercebudes, com ara la Girafa, una formació de 5 estels molt dèbils (entre magnituds 4 i 5) que es troben entre les constel·lacions de Perseu i Ossa Menor.

Andròmeda i el gran quadrat del Pegàs ja es troben culminant el zenit durant les primeres hores de foscor, i per l’horitzó est comença a aparèixer l’espectacle de les constel·lacions d’hivern, amb l’ull del Taure, Aldebaran, i l’estel Capella, de la constel·lació d’Auriga

Tot just sobre el sud, i si tenim un horitzó prou baix, durant aquests dies hi podrem distingir la constel·lació del Paix Austral. El seu ull és l’estel Fomalhaut, brillant amb magnitud 1, i que té la particularitat de ser un dels pocs on s’ha pogut localitzar un planeta per fotografia directa. Aquest es troba orbitant enmig d’un gran disc de pols.

Cel del 15 d’octubre a les 22.00 hores

La Lluna

A principis de mes podrem gaudir de les nits més fosques, ja que la Lluna nova serà el dia 4. El nostre satèl·lit passarà pel quart creixent el dia 18 i arribarà a la fase plena el dia 18 a les 23:38h.

Planetes observables

El planeta més brillant, Venus, és cada cop més ben visible, ja que arribarà a la seva màxima elongació est a principis de novembre. Amb un petit telescopi en podrem observar i seguir les seves fases. Sabrieu explicar per què en mostra?

Si volem veure el proper planeta brillant haurem d’esperar fins les primeres hores de la matinada, ja que Júpiter es troba a la constel·lació dels bessons. Mentrestant, si disposem d’un petit telescopi i una carta de localització, podem mirar de trobar Urà a la constel·lació de Peixos.

Destacat del cel profund

Aquest mes ens centrem en algunes de les galàxies del nostre grup local, és a dir, les veïnes de la Via Làctia. La primera d’elles és ben coneguda i de fet, és visible a ull nu. Es tracta de la galàxia Andròmeda (M31). Hi ha diverses maneres de localitzar-la, però potser una de senzilla és començar pel segon pic de la “W” de Cassiopea. Uns 20º al sud hi distingirem un objecte similar a una estrella. A 2,2 milions d’anys llum, és el més distant que podem veure sense ajuda òptica! És una mica més gran que la Via Làctia, i per observacions recents del telescopi espacial Hubble s’estima que conté un bilió d’estrelles.

Encara uns graus més al sud, a la constel·lació del Triangle, trobarem una altra de les nostres veïnes, M33, també una galàxia d’estructura espiral. En aquest cas la seva brillantor és més dèbil i necessitarem uns binocles o un petit telescopi.

Si hem aconseguit localitzar aquestes, podem dirigir el nostre telescopi a una galàxia més distant, NGC 7331, a l’extrem nord-oest del quadrat del Pegàs. A aquesta galàxia se la coneix com la “germana bessona de la Via Làctia”, tot i que estudis recents sobre l’estructura de la nostra posen aquesta semblança en dubte.

La galàxia d’Andròmeda (M31) fotografiada amb un petit telescopi (Font: celdenit.com)

Sabies que…

El primer en mesurar distàncies extragalàctiques experimentalment va ser Edwin Hubble, que l’any 1922 va determinar la distància a la galàxia d’Andròmeda després d’haver-hi localitzat estrelles variables cefeides. L’astrònoma Henrietta Swan Leavitt havia observat pocs anys abans que existia una relació entre el període i la lluminositat intrínseca d’aquest tipus d’estels, i el coneixement d’aquesta lluminositat és el que va permetre a Hubble fer-ne una estimació de la seva distància.

El cel nocturn d’octubre

Ja estem a la tardor i les nits s’allarguen. La foscor guanya terreny a la llum del dia i és per això, que ens indica que és un moment propici per a la observació del cel nocturn.
És temps de traspàs, on les nits encara ens mostren objectes d’estiu, cada cop més baixos a l’horitzó oest, i ens comencen a mostrar les meravelles de l’hivern.
A continuació us presentem, com cada mes, els objectes i constel•lacions més característics d’aquest mes d’octubre.

CONSTEL•LACIONS:
Les constel•lacions circumpolars es continuen veient, però aquesta vegada la Ossa Major es mostra molt baixa a l’horitzó, de manera que segons com sigui l’horitzó des d’on s’observa potser no es pot apreciar.
D’altra banda, us presentem la “girafa”, una constel•lació poc coneguda que també està a la franja circumpolar, i per tant, també es pot veure durant tot l’any. Es troba ubicada entre la constel•lació de “perseu” i la “ossa menor”, i segons la història bíblica, representa el camell amb el que Rebeca va viatjar a Canaán per casar-se amb Isaac. En el seu conjunt és molt poc brillant malgrat la seva gran extensió, de manera que la seva estrella més brillant es troba a 3.300 anys llum aproximadament i només té una magnitud de 4,38.

El triangle d’estiu (Lira, el Cigne i Àguila) es mostra molt baix a l’horitzó, després d’unes hores de fer-se fosc, i “Pegàs”, “Andrómeda” i “Peixos”, guanyen l’espai central de la nit, juntament amb “Perseu”.

D’altra banda, tal i com comentàvem a la introducció, es comencen a gaudir constel•lacions d’hivern com “Taure”, que presideix el planeta Júpiter, per damunt d’aldelbaran (l’estrella de l’ull esquerra).

LA LLUNA
La Lluna segueix a la perfecció el calendari mensual, iniciant i finalitzant el mes amb lluna plena i mostrant la lluna nova, al dia 15.
Això ens indica que les setmanes central, com els dies del Pont del Pilar, seran òptimes per a la observació del cel, i les primeres i últimes setmanes, serviran per a la observació d’altres objectes acompanyats de la Lluna.

PLANETES OBSERVABLES
El planeta Venus es podrà observar a primera hora del mati i, ben al contrari, el planeta Mercuri, Mart i Saturn es podran observar al vespre, seguint l’horitzó oest, tot i que amb el pas dels dies anirà minvant la possibilitat d’observació

DESTACAT DEL CEL PROFUND
Encara es poden percebre molts dels objectes recomanats en els mesos anteriors, però en aquest cas, és novetat la possibilitat d’observació del cúmul obert de “Les pleyades”, que en forma de petit carro ubicat al costat de “Taure”, a ull nuu ens deixa veure només una ínfima part dels centenars d’estrelles que conté. Així doncs, amb uns prismàtics, és recomanable observar la gran quantitat d’estrelles joves que en formen part.
El “Doble cúmul de perseu” també és certament recomanable per observar amb prismàtics les nits sense lluna. Són el NGC 869 i NGC 884, segons el New General Catalogue.
D’altra banda, hi ha nombrosos objectes del cel profund per observar amb telescopi, totalment imperceptibles amb binocles.

SABIES QUE
Qualsevol persona ha sentit a parlar de les famoses “llàgrimes de Sant Llorenç”, però el què poc sovint se sap, és que pràcticament durant tots els mesos hi ha pluges d’estrelles, tot i que sovint menys abundants i espectaculars. En aquest cas, durant el mes d’octubre i fins el dia 7 de novembre, estem en el període de les oriònides, que ens permetran observar algunes estrelles fugisseres, amb el seu màxim d’intensitat en el dia 21 d’octubre.