L’estudi de les poblacions de fauna salvatge ens proporciona una sèrie de dades molt importants que hem de tenir presents a l’hora de gestionar un territori i, a la llarga, revertirà directament en la conservació de les espècies i l’estat de les seves poblacions.
Per a fer aquests estudis, un dels mètodes que s’utilitzen és el cens de poblacions, un instrument que ens permet comptar el nombre d’individus d’aquell dia en la zona de control.
Els voltors són animals necròfags que s’alimenten d’animals morts i quan volen menjar sempre van en grup. Quan un voltor localitza el menjar comença a fer tombs a l’aire per tal d’avisar els altres. Entre tots formen una columna fins que un d’ells es decideix a baixar per alimentar-se i serà llavors quan tota la resta s’hi llençarà. Per fer un cens o recompte de voltor comú (Gyps fulvus), la tècnica a utilitzar és dipositar menjar en un punt concret on anteriorment ja tenen el costum d’anar-hi per alimentar-se i així podrem atraure aquests exemplars el dia del cens.
MónNatura Pirineus col·labora cada any en un cens simultani amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu per tal de fer un recompte de voltor comú dins el territori del Pallars Sobirà. Per fer aquest cens, prèviament s’aboca menjar als difrents PAS (Punt d’Alimentació Suplementària) de Planes de Son (Alt Àneu), Embonui (Sort) i Buseu (Gerri de la Sal) el mateix dia i a la mateixa hora per, d’aquesta manera, localitzar els voltors al mateix espai-temps i poder així realitzar un recompte fiable.
El recompte s’inicia a la 13:30 hores, hora en què els voltors tenen bones corrents d’aire que els facilita el vol i té una durada de dues hores, fent un recompte cada 15 minuts. S’anoten tots els individus, tant els que estan volant com els que estan al terra. La dada més interessant serà quan s’obté el número màxim d’exemplars comptats.
Els resultats del cens simultani efectuat el passat 14 d’agost van ser molt diversos, ja que segons la distribució de les poblacions, el número d’individus varia considerablement, i no només de voltor comú, sinó també d’altres espècies que ja comencen a ser freqüents veure-les.
PAS (Núm. màxim d’individus) |
|||
ESPÈCIES |
Planes de Son |
Embonui |
Buseu |
Voltor comú (Gyps fulvus) |
60 |
110 |
200 |
Trencalòs(Gypaetus barbatus) |
1 |
2 |
10 |
Voltor negre (Aegypius monachus) |
2 |
12 |
|
Aufrany (Neophron percnopterus) |
3 |
||
Corb (Corvidae: Corvus corax) |
2 |
Tal i com s’observa a la taula, l’abundància d’aquestes espècies necròfagues al Pre-Pirineu és més elevada que al Pirineu degut a què les condicions meteorològiques són més favorables i la quantitat d’aliment també és més abundant. Actualment podem observar a l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà de la Fundació Catalunya-La Pedrera les 4 espècies de voltors que tenim a Catalunya menjant juntes en un PAS; un fet gairebé únic a Europa.
La interpretació dels resultats obtinguts al cens no és immediata sinó que són dades a tenir en compte, que es comparen amb resultats d’anys anteriors per tal de comprovar si existeix o no un creixement demogràfic de la població o si els recursos alimentaris per aquesta espècie són suficients o escassegen.
Els censos de voltor comú no es fan perquè sí. Es realitzen per aquesta espècie en concret perquè últimament i de forma molt ocasional han provocat danys a la ramaderia extensiva de muntanya, produint atacs a caps de bestiar viu. El voltor és una espècie necròfaga que només s’alimenta d’animals morts i que no caça com una àguila però en ocasions d’escassetat de menjar, els voltors no han vist cap altra solució que atacar el bestiar que es troba en situacions concretes, com ara en un part complicat o que està molt dèbil.
Està previst que cada estació de l’any s’efectuï el cens simultani dels tres PAS i es preveu que els resultats en cada PAS seran molt variables ja que les poblacions varien, principalment, en funció d’on troben aliment al llarg de l’any.