Constel·lacions
Entrem al mes de maig i és moment d’aprofitar-ne les nits ja que cada dia seran més curtes i amb més bona temperatura.
Durant el mes donarem la benvinguda a les constel·lacions d’estiu. Lluiran la del Cigne, l’Àguila i Lira i acomiadarem fins entrada la tardor les constel·lacions d’hivern.
El planeta Júpiter anirà desapareixent donant pas a Saturn que agafa amb força el protagonisme de la nit.
Simulació del cel del 15 de maig a les 22:30h
Meteors
- Eta-Aquarids del 19 d’abril al 28 de maig, amb la màxima el dia 5 a les 23h 45m fins el 6 a les 6h 00m.
El Sol*
- Dia 5: SORTIDA a les 6h 47m; POSTA a les 20h 50m.
- Dia 15: SORTIDA a les 6h 35m; POSTA a les 21h01mm.
- Dia 25: SORTIDA a les 6h 26m; POSTA a les 21h 11m.
La Lluna*
- LLUNA PLENA el dia 4 a les 05h 42m.
- QUART MINVANT el dia 11 a les 12h 36m.
- LLUNA NOVA el dia 18 a les 06h 13m.
- QUART CREIXENT el dia 25 a les 19h 19m.
Planetes observables*
- MERCURI: no serà visible.
- VENUS: visible al capvespre i primeres hores de la nit per l’Oest.
- MART: no serà visible.
- JÚPITER: visible a les primeres hores de la nit.
- SATURN: visible tota la nit a la constel·lació d’Escorpí.
- URÀ: no serà visible.
- NEPTÚ: no observable per la seva proximitat al Sol.
*Tots els horaris són en T.A. Cal afegir una hora. Sortides i postes de Sol a latitud 40 graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric.
Objectes visibles
Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50. ¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi. ² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo. ³ M83 es veu millor a finals de maig.
Què en sabem d’Eta Acquarids?
Eta Aquarids és la pluja d’estels més important de la primavera, amb 60 meteors/hora aproximadament.
Els estels fugaços entraran per la constel·lació de l’Aquari, molt a prop de l’estrella Eta, que forma a part d’aquesta constel·lació.
La Terra, en la seva òrbita al voltant del sol, travessa les zones per on va passar el cometa Halley, oficialment conegut com a 1P/Halley. La seva òrbita al voltant del sol és de 76 anys aproximadament, el que es coneix com a període curt. Halley, va ser el primer cometa que es va descobrir amb una òrbita periòdica. Aquest important descobriment el va fer Edmund Halley el 1705. Fins aquell moment es pensava que els cometes, quan passaven per l’òrbita del Sol, no tornaven mai més. El cometa Halley tornarà a passar el 2061 i en aquests moments es troba a les profunditats del Sistema Solar. En el seu viatge, Halley, desprèn petites partícules metàl·liques que traspassen l’atmosfera terrestre, es desintegren i és aleshores quan observem els estels fugaços.
Constel·lació d’ Aquari,. Dia 6 de maig a les 4h00m.
Fins el mes que ve i molt bons cels!
MónNatura Pirineus 