El cel nocturn de març

Astre aficionats, aquest tercer mes de l’any ve carregat de nous canvis. Després d’un mes sense lluna plena, per compensar, tornarem a tindre lluna plena dos dies diferents, la primera el dia 2 i la segona el dia 31. Aquesta ultima serà anomenada com a Lluna Blava i no precisament pel seu color, sinó perquè es així com s’anomena la segona Luna plena dintre d’un mateix mes. Aquest fet es força peculiar que succeeixi dos cop en el mateix any, cosa que ja fa del 2018 un any ben especial.

El dia 20  a les 16:55 tindrem l’equinocci de primavera en l’hemisferi nord ( al hemisferi sud serà l’equinocci de tardor) i podrem tornar a gaudir de més hores de sol, malgrat que això faci que ens tinguem que esperar una estona més per observar les estrelles. Un dies més tard, la nit del 24 al 25 es farà el canvi d’hora en el que haurem de canviar els nostres rellotges avançant-los un hora més.

Per completar el mes, es podran presenciar dues pluges d’estels de baixa intensitat, la primera anomenada Gamma-normidas serà el 13 de març i la segona serà el 25 de març i reb el nom de Virginides, pel seu origen des de la constel·lació de la verge.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de març podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, les constel·lacions Taure, Bessons, Cranc, Lleó i Verge.
Per l’Est, farà la seva aparició la constel·lació de la Corona Boreal i L’hèrcules, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant Arcturus ens seguiran orientant.
Per l’oest viatjarà Orió amb el Ca Major (Sirius) i menor (Procyon) , la llebre i Auriga amb la seva brillant estrella Capella.

Al sud es situarà el Corb, el Crater i la Hydra.

I al ben mig del nostre cel ens acompanyaran les 5 circumpolars amb el cúmul obert de les Plèiades.

Simulació del cel del 15 de març a les 22:30h.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 24m; POSTA a les 18h 44m. Hores de sol 11h 20m.
• Dia 15: SORTIDA a les 07h 07m; POSTA a les 18h 55m. Hores de sol 11h 48m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 50m; POSTA a les 20h 06m. Hores de sol 12h 16m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 17 a les 14h 11m.
• QUART CREIXENT el dia 24 a les 16h 35m.
• LLUNA PLENA el dia 02 a les 01h 51m i el dia 31 a les 14h 37m
• QUART MINVANT el dia 09 a les 12h 20m.

 

Planetes observables

MART: Serà visible durant nit junt a Júpiter

JÚPITER: El podrem apreciar durant altes hores de la nit

SATURN:  L’observarem després de Júpiter.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de Sol.

 

OBJECTES VISIBLES MARÇ

 

Sabies que…

 El forat negres roten després d’un bon àpat? Si com sona, eructen…i es que des del 2010 s’investiguen unes columnes de radiació i gas que surten de nord a sud del forats negres massius situats al centre de les galàxies. En el cas del forat de la via Làctia, s’ha descobert que fa entre 6.000 i 9.000 milions d’anys va digerir algun objecte que no s’ha determinat, provocant una colossal bombolla de gas (bombolles de Fermi descobertes pel telescopi espacial Fermi de rajos Gama de la NASA) immensament pesada i calenta.

Normalment,  la matèria es atreta per la forta gravetat dels forats,  s’apropa, comença a girar i finalment cau al forat. Malgrat això part d’aquesta matèria en ocasions s’escalfa tant que aconsegueix fugir a traves del eix giratori del forat negre formant una emanació que s’estén a dalt i a baix del plànol de la galàxia donant lloc a aquest curiós fenomen.

Recreació artística del xorro de rajos gamma descobert en la Via Làctia. (Imatge de: David A. Aguilar (CfA)).

 

Que tingueu molts bons i foscos cels nocturns!

El cel nocturn de Gener

Iniciem  l’any astre aficionats amb la pluja d’estels de les Quadràntides, que ens acompanyaran fins la màgica nit de reis, tot i que la Lluna plena ens impedirà durant algunes hores l’observació d’aquest fenomen. El dia amb major activitat serà el dia 4 i els observarem entrant per la constel·lació de Boötes (el Bover).

Un altre esdeveniment que es produirà durant aquest gèlid mes serà un eclipsi total de Lluna cap a finals de mes, el dia 31, i la llàstima es que només serà visible per a la major part de l’oest d’Amèrica del Nord, l’est d’Àsia, Austràlia i l’Oceà Pacífic.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de gener a les 00:05h.

 

Simulació del cel amb constel·lacions del 15 de gener a les 00:05h.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 29m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 17 a les 03h 17m.
• QUART CREIXENT el dia 24 a les 23h 20m.
• LLUNA PLENA el dia 02 a les 03h 24m i el dia 31 a les 14h 27m
• QUART MINVANT el dia 08 a les 23h 25m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-01-01	22:56	356,565 km Màxim del 2018
Apogeu	2018-01-15	01:15	406,459 km Màxim del 2018
Perigeu	2018-01-30	10:55	358,994 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

MART: Serà visible cap a la matinada junt a Júpiter

JÚPITER: El podrem apreciar cap a la matinada

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

 

Sabies que…

En l’any que acabem de tancar s’han descobert nous fenòmens astronòmics gràcies a diferents instal·lacions astronòmiques com són el LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory) en els Estats Units i el VIRGO en Europa.
Aquestes instal·lacions són uns grans túnels en els quals hi ha dos làsers que emeten la seva llum al buit de manera perpendicular i són capaços de detectar ones gravitacionals.
Aquests fenòmens van ser predits per Einstein a la seva teoria de la relativitat fa quasi 100 anys i es van confirmar l’any 2016 quan per primer cop a la història es van detectar aquestes ones produïdes per la col·lisió de dos forats negres.
Durant el 2017 s’han descobert noves ones produïdes per la col·lisió d’estrelles de neutrons i la fusió de galàxies. Així que en aquest any que comencem esperem rebre noves notícies de l’espai exterior gràcies a aquests dispositius.

Reproducció de la col·lisió de dues estrelles de neutrons.

Que tingueu molts bons i foscos cels nocturns!

 

El cel nocturn de Desembre

En aquest mes de Desembre en què ens acomiadarem d’aquest any, succeiran dos esdeveniments a destacar. Per un cantó el dia 3 gaudirem de l’última “super lluna” del 2017, fenomen que es dóna en el perigeu de la Lluna, és a dir, en el moment en què la distancia entre el satèl·lit i la terra és mínima 357,495 km, cosa que a més a més aquest mes coincideix en la fase de plena, el que garanteix un gran espectacle si la meteorologia ho permet.
Per altra banda el dia 14 podrem observar l’última pluja d’estels, que en aquesta ocasió la podrem observar si mirem cap a la constel·lació de Geminis, d’aquí el seu nom Geminides. Aquesta pluja és una de les més espectaculars, comparable als Perseids d’agost, per la seva densitat de meteors. Estarà produïda gràcies al pas de l’asteroide 3200 Faetón, un petit roc que és desintrega en els seus viatges, orbitant al voltant del sol cada 1,4 anys. L’observació d’aquest fenomen val la pena ja que els meteors viatjaran a una velocitat “lenta” 35 km/s el que farà que siguin fàcilment visibles, i el màxim serà de 120 meteors per hora.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de Desembre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Peixos, Aries, Taure amb Aldebarán, Bessons amb els estels Castor i Polux i començarem a observar el Lleó amb Regulus.
Veurem a l’Est la constel·lació d’Hidra. Les constel·lacions d’Orió, Ca Major amb Sírius, el ca Menor amb Procyon i la llebre les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest observarem les constel·lacions del Pegàs, Andromeda i Perseu i ens acomiadarem del Cigne amb Deneb. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i Auriga i, si afinem la vista podrem veure la constel·lació de la Girafa i el Llangardaix.

 

Simulació del cel del 15 de Desembre a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de Desembre a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 00m; POSTA a les 17h 22m. Hores de sol 9h 22m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 09m; POSTA a les 17h 22m. Hores de sol 9h 13m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 15m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 9h 11m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 18 a les 07h 30m.
• QUART CREIXENT el dia 26 a les 10h 20m.
• LLUNA PLENA el dia 03 a les 16h 47m.
• QUART MINVANT el dia 10 a les 08h 51m

 

OBJECTES VISIBLES DESEMBRE

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

 

Planetes observables

MART: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

MERCURI: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

JUPITER: S’observa a la sortida del sol

 

Sabies que…

El passat 21 de Novembre, la Xina va llançar un coet amb 3 nous satèl·lits comercials en el seu interior. Aquest ha sigut el 76° llançament orbital de 2017 (el 71° que triomfa) i el 13° de la Xina. També ha sigut el 255° d’una Llarga Marxa en tota la seva història.
Amb això ja son més de 3000 els satèl·lits que tenim orbitant a sobre dels nostres caps cada dia. La mida és molt variada, ja que podem trobar alguns que van des de 10 cm fins a la gran Estació Espacial Internacional amb 109 m de longitud total i 88 m d’amplada i amb una massa propera a les 420 tones. La propietat de tota aquesta tecnologia és ben diversa també, ja que quasi tots els països desenvolupats gaudeixen de tindre algun d’aquests satèl·lits proporcionant informació. Però a banda de tots aquests aparells, s’estima que les escombraries espacials superen els 750.000 objectes que representen un problema pels altres aparells que encara estan operatius.

Estació Espacial Internacional Font: wikipedia.org

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Novembre

En aquest mes de Novembre esdevindran dues pluges estels de desenes de meteors però que coincidiran amb lluna nova cosa que ens permetrà observar-les. La primera en produir-se s’anomena Les Leònides, es  fruit del pas del cometa Temple-Tuttle i  podrem gaudir-la el dia 17 tot i la seva baixa intensitat. La segona reb el nom de alfa-monoceròtidas, aquesta es caracteritza per ser irregular ja que en l’any 1995 va ser casi una explosió de meteors arribant als 420 meteors en 5 minuts. Però des de aleshores malauradament no s’han tornat a produir en iguals condicions i serà observable el dia 20.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de Novembre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Aries, Taure amb Aldebarán i Bessons amb els estels Castor i Polux

Veurem a l’Est les constel·lacions de Auriga amb Capela i començarem a gaudir de la companyia de Orió. La constel·lació del  la Balena i el Peix Austral les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest es podrà observar el Dofí i a Hercules uns dies mes però en tindrem que començar acomiadar de la Lira amb Vega, el Cigne amb Deneb, l’Aguila amb Altair. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació de la Girafa i el Llangardaix.

 

Simulació del cel del 15 de Novembre a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de Novembre a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 50m; POSTA a les 19h 31m. Hores de sol 11h 41m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 00m; POSTA a les 19h 14m. Hores de sol 11h 14m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 12m; POSTA a les 18h 59m. Hores de sol 10h 47m.

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 18 a les 12h 41m.
• QUART CREIXENT el dia 26 a les 18h 03m.
• LLUNA PLENA el dia 04 a les 06h 22m.
• QUART MINVANT el dia 12 a les 14h 25m

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2017-11-21	19:53	406,131 km
Perigeu	2017-11-06	01:10	361,437 km

 

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Planetes observables

MART: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
JUPITER: S’observa a la sortida del sol
Sabies que…

 

El passat 15 de setembre la sona Cassini va acabar amb la seva fructífera tasca de investigació al voltant de Saturn després de dues dècades fotografiant aquest planeta.

Durant tot aquest temps a recopilat moltíssima informació que a hores d’ara estan analitzant però ja es comença a poder gaudir d’algunes imatges inèdites a la historia.

Aixi acomiadem aquest post del mes amb aquesta espectacular instantània pressa en el últims moments de la sonda hores abans de la seva col·lisió contra la superfície del planeta anellat.

 

Font: missió Cassini

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

el cel nocturn d’Octubre

Aquest mes d’octubre esdevindrà un altra pluja d’estels com  a conseqüència del viatge del cometa Halley al voltant del nostre sol a les Oriònides. La podrem observar sense que la llum de la Lluna ens molesti i succeirà entre el dia 21 i 22 d’aquest mes en el que entrem.

Per altra banda si mirem cap a l’est a la sortida del sol el dia 5 podem gaudir de la conjunció de Venus i Mart, és a dir,  estaran alineats molt a prop l’un de l’altre.

I, per finalitzar el mes, haurem de fer el canviar d’hora el dia 29 d’octubre, retardant el nostres rellotges un hora per entrar en l’horari d’hivern.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes d’Octubre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Aries, Taure amb Aldebarán i Bessons amb els estels Castor i Polux

Veurem a l’Est les constel·lacions de Auriga amb Capela, Perseu i el Triangle. La constel·lació de  la Balena i el Peix Austral les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest es podrà observar Hèrcules, la Lira amb Vega, el Cigne amb Deneb, l’Àguila amb Altair, el Dofí i ens acomiadarem a la Corona Boreal . Al Nord, com cada mes, situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació de la Girafa i el Llangardaix.

 

 

Simulació del cel del 15 d’Octubre a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 d’Octubre a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 50m; POSTA a les 19h 31m. Hores de sol 11h 41m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 00m; POSTA a les 19h 14m. Hores de sol 11h 14m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 12m; POSTA a les 18h 59m. Hores de sol 10h 47m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 19 a les 21h 12m.
• QUART CREIXENT el dia 28 a les 00h 22m.
• LLUNA PLENA el dia 05 a les 20h 40m.
• QUART MINVANT el dia 12 a les 14h 25m

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2017-10-25	04:26	405,150 km
Perigeu	2017-10-09	07:52	366,857 km

 

OBJECTES VISIBLES OCTUBRE

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

Planetes observables

MART: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
SATURN: S’observa a la sortida del sol

 

Sabies que…

 El dia 4 d’octubre se celebren 60 anys de l’enlairament del primer satèl·lit de la història de la humanitat. L’Sputnik 1 era una esfera d’alumini, de 58 cm de diàmetre i uns 83 quilograms de pes, que portava quatre antenes de 2,4 i 2,9 metres de longitud. La font d’energia i els instruments de mesura que portava estaven allotjats en una càpsula que també contenia un emissor de ràdio que emetia a 20,007 i 40,002 MHz i que enviava dades a la Terra sobre la temperatura dins i fora de l’esfera.

 

  Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Maig

Comença el mes de maig amb una primavera ben instal·lada que ens permet fer les observacions nocturnes una estona més tard del que estàvem acostumats ja que el dia se’ns allarga bastant, però amb unes temperatures molt més agradables.

A més a més podrem gaudir de la pluja d’estels més important de la primavera, les eta acuerides, que el dia 5 tindrà més visibilitat i és conseqüència de les restes del pas del cometa Halley a l’any 1986.

I es que com diu la dita : A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l’any….així que gaudirem d’aquests dies per fer unes bones observacions nocturnes i podrem veure a Júpiter en el seu màxim esplendor.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de maig podrem observar:
Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Balança Verge, Lleó, Cranc, Bessons i en pocs dies deixarem de veure Taure.
Veurem a l’Est la Corona Boreal, Bover acompanyada de la seva estrella Arcturus i Hèrcules. Les constel·lacions de Llebre i Hidra les localitzarem al Sud.
A l’Oest començarem a acomiadar  al guerrer Orió amb Betelgeuse i Rigel.  Al ben mig se situaran Balança Lleó, Cranc, Bessons, Linx, el Cotxer i Perseu. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 47m; POSTA a les 20h 50m. Hores de sol 14h 03m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 35m; POSTA a les 21h 01m. Hores de sol 14h 26m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 26m; POSTA a les 21h 11m. Hores de sol 14h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 25 a les 21h 44m.
• QUART CREIXENT el dia 03 a les 04h 47m.
• LLUNA PLENA el dia 10 a les 23h 42m.
• QUART MINVANT el dia 19 a les 02h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu*	2017-05-26	03:24	357,209 km
Apogeu	2017-05-12	21:52	406,210 km

*Màxim perigeu en 2017, proper a Lluna nova.

 

Planetes observables

• VENUS i MERCURI: S’observa cap a l‘Est, a la sortida del sol.
• JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge
• SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES MAIG

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo.
³ M83 es veu millor a finals de maig.

Sabies que…

El passat 19 d’Abril va passar molt a prop de la Terra un asteroide, tan a prop com 1,8 milions de kilòmetres o 4,6 vegades la distancia entre la Terra i la Lluna. Aquesta distancia sembla que es moltíssim, però en termes astronòmics no ho es tant, de fet es l’ apropament més important dels últims 400 anys i que no es tornarà a repetir en els pròxims 500 anys.

L’asteroide, conegut com 2014 JO25, va ser descobert el Maig de 2014 i segons les mesures fetes, té un diàmetre de 650 metres i la seva superfície té el doble de reflexió que la de la lluna.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Febrer

Iniciem  el febrer que serà ben fred i ens tindrem que abrigar força per fer les nostres observacions nocturnes perquè com diu la diu la dita … “ Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l’abril també”.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de febrer podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podrem gaudir de les constel·lacions de  Bessons (Castor i Pòl·lux), Cranc, Lleó, Taure, Verge (estarà darrere de Júpiter), balança, el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de febrer a les 00:01h

Eclipses i altres fenòmens

Aquest mes entre el dia 10 i el dia 11 a les 00:44h es podrà gaudir d’un eclipsi penumbral de Lluna, es a dir que no s’arribarà a tapar completament però podrem apreciar un lleuger enfosquiment del nostre satèl·lit provocat per la nostra interposició entre el sol i la lluna. Serà visible en tota Europa però la millor opció serà fer-ho mitjançant imatges.

El dia 26 hi haurà una conjunció planetària entre Mart i Urà.

El Sol

 Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 16m.

• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 28m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 26 a les 15h 58m.
• QUART CREIXENT el dia 04 a les 5h 19m.
• LLUNA PLENA el dia 11 a les 01h 33m.
• QUART MINVANT el dia 18 a les 20h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-02-06	10:10	363,241 km
Apogeu	2017-02-18	17:13	404,911 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

URÀ: El veurem  a la constel·lació de Peixos

OBJECTES VISIBLES MES DE FEBRER

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 i NGC 2024 es fan visibles per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M41 es veu millor a finals de febrer.

Sabies que…

 El plànol del nostre sistema solar en relació al la nostra galàxia (la Via làctia) no es coplanar sinó que tenim una inclinació de 90º i fem un moviment el·líptic imperfecte seguint al sol en el seu moviment al voltant de centre de la galàxia. Aquest moviment triga 226 milions d’anys en completar-se i s’anomena any galàctic.

Tenint en conte aquesta mida de temps, li hem fet aproximadament 20 voltes a la galàxia des de que la terra va néixer.

Moviment del sistema solar Imatge: youtube.com

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de gener

Molt bon any i molts bons cels!!

Iniciem  l’any amb la pluja d’estels  de les Quadràntides, que ens acompanyaran fins la màgica nit de reis! Però com diu la diu la dita … “per Reis, el dia creix i el fred neix”. Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder gaudir del cel nocturn.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

 

Simulació del cel del 15 de gener a les 21:30h.

 

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Meteors: Les Quadràntides (QUA)

Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels entre el dia 1 el dia 5 de gener. Tot i presentar un màxim molt pronunciat la matinada del dia 3, arribant a una ZHR de fins a 120 meteors / hora. (meteors moderats o ràpids). El millor moment per observar-los és abans de l’alba. Els observarem entrant per la constel·lació de Boötes (el Bover).

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 37m; POSTA a les 18h 04m. Hores de sol 9h 27m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 35m; POSTA a les 18h 13m. Hores de sol 09h 38m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 29m; POSTA a les 18h 25m. Hores de sol 09h 56m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 28 a les 01h 07m.
• QUART CREIXENT el dia 05 a les 20h 47m.
• LLUNA PLENA el dia 12 a les 12h 34m.
• QUART MINVANT el dia 19 a les 23h 13m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-01-10	07:08	363,241 km
Apogeu	2017-01-22	01:15	404,911 km

 

Planetes observables

 MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

 

Sabies que…

Es calcula que a la nostre galàxia, la Via Làctia, hi ha 100.000 milions d ‘estrelles. Són tantes que  essent uns 7.000 milions de persones al món, podríem tenir  14 estrelles per cada una!

Però això no és tot, es calcula que hi ha també més de 100.000 milions de galàxies, per tant cadscú podria tenir almenys 20 galàxies amb dos bilions d’estrelles en total!

 

Via Làctia. Imatge: xtec.cat

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de desembre

Entrem al desembre i  l’acompanya l’hivern. Com diu la dita “al desembre i al gener, busca sempre un bon recer”. Així doncs ens  haurem d’abrigar per poder gaudir del cel nocturn. La nit del 20 al 21 de desembre serà la més llarga del 2016 a la nostra latitud, tot i que  les quatre nits anteriors  i les cinc posteriors són més curtes per menys d’un minut.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Cranc, Bessons, Taure, Peixos i Aquari.

A l’Est podrem veure les constel·lacions d’ Orió, Llebre, Ca Menor i  Ca Major amb la seva imponent estrella alfa, Sírius.

Per l’Oest destacarem les constel·lacions d’estiu que donen pas  a les d’hivern fins a la pròxima primavera, aquestes són les constel·lacions de Pegàs, el Dofí, el Cigne i la Lira.

Al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: l’Óssa Major, l’Ossa Menor, el Drac, Cefeus i Cassiopea.

Simulació del cel del 15 de desembre a les 21:30h.

 

 

Eclipses i altres fenòmens

La pluja d’estels de les Gemínides, tindrà activitat des de principis de desembre i serà la nit del 13 al 14 quan assolirà el seu màxim. Entraran per la constel·lació de Bessons i el nombre de meteors per/hora serà aproximadament de 120 meteors/hora, amb una baixa velocitat (35km/s).

Les Úrsides són una altra pluja d’estels on la seva màxima serà la matinada del 22 de desembre. Entraran per la constel·lació de l’ Óssa Menor, el seu nombre de meteors per/hora aproximadament serà de 10 meteors/hora.

 

 El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 21m; POSTA a les 17h 48m. Hores de sol 10h 27m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 38m; POSTA a les 17h 33m. Hores de sol 09h 55m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 50m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 09h 36m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 29 a les 07h 53m.
• QUART CREIXENT el dia 07 a les 10h 03m.
• LLUNA PLENA el dia 14a les 01h 05m.
• QUART MINVANT el dia 21 a les 02h 56m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2016-11-15	06:56	405,869 km
Perigeu	2016-11-13	00:28	358,462 km

 

Planetes observables

MERCURI, serà visible durant el crepuscle de la nit al Sud-est, amb certa dificultat els primers dies de desembre i més fàcilment a mitjans de mes.

VENUS, l’observarem  al Sud-est  durant el crepuscle i la primera part de la nit. Es situa a la constel·lació de Sagitari a començament de mes,  canviant a  Capricorn la resta del mes. A la segona  meitat de desembre s’amaga per l’horitzó Oest Sud-est unes dues hores després  de la finalització del crepuscle de la nit.

MART serà visible la primera part de la nit, des del crepuscle nocturn fins dues hores i mitja després de mitja nit. Es situa  a la constel·lació de capricorn la primera part del més i la resta a la constel·lació d’aquari.

JÚPITER, serà visible a la part final de la nit, el localitzarem a la constel·lació de Vigo

SATURN, aquest mes no serà visible

 

 OBJECTES VISIBLES DESEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

Sabies que…

…Un meteorit de 250 kilòmetres de diàmetre va impactar contra la Lluna.

El Mar Ibrium (Mar de les pluges), la taca negra que es veu al nord occidental de la Lluna, és en realitat un crater de 2200 Kilòmetres de diàmetre que podria haver sigut causat per un asteroide molt més gran del que es pensava fins a dia d’avui. La grandària  d’aquest asteroide podria ser similar a la d’un planeta en formació (protoplaneta) que es va trencar quan va impactar contra el nostre satèl·lit fa 3800 milions d’anys. Aquest es calcula que mesurava uns 250 km de diàmetre,  tot i que fins fa molt poc es creia que el seu volum era de 80 km com a molt.

Aquest estudi esta  basat en les noves observacions i models per ordinador que afirmen Peter Schulz i David Crawford de les Universitats de Brown i Alburqueque i que s’han publicat la revista NATURE.

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

El cel nocturn de novembre

Arriba el novembre i ja podrem gaudir de les constel·lacions que ens recorden les nits més fredes de l’any, com Taure amb les seves Plèiades i Orió amb les seves nombroses nebuloses. També podrem gaudir de la Lluna més grossa de l’any, el dia 14, moment en que  coincidiran la lluna plena amb el seu màxim perigeu. Amb sort, també podrem observar algunes pluges d’estels de baixa intensitat con les Tàurides del Nord i les Leònides.

I… de novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà! Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder observar el cel nocturn.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Àries , Taure i Bessons. A finals de mes també podrem començar a veure la constel·lació de Cranc.

Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions del Triangle, Perseu, Cotxer amb la seva estrella alfa Capella i també Orió amb l’estrella gegant vermella Betalgeuse.

Per l’Oest hi veurem les constel·lacions del triangle d’estiu que ja es van amagant: Lira, Àguila i Cigne; i també Hèrcules, Dofí i Cavallet. Més cap al bell mig hi veurem Pegàs i Andròmeda.

Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac,  Cefeus i Cassiopea. Cap al Nord-est veurem la constel·lació de Linx i de Girafa.

 

 

Simulació del cel del 15 de novembre a les 21:30h.

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Tàurides del Nord. Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels entre finals d’octubre i principis de desembre. Tot i presentar un màxim la matinada del 12 de novembre, la seva intensitat serà baixa amb poc més de 5 meteors/hora. Aquests meteors són restes del cometa  2P/Encke i són molt lents: uns 30 km/s. Aquesta pluja d’estels es coneguda per formar bòlits, es a dir, fragments més grans que s’encenen al impactar contra l’atmosfera terrestre.

Leònides. Aquesta pluja d’estels, restes del cometa 55P/Tempel-Tuttle seran visibles entre el 6 i el 30 de novembre, amb un màxim el 17 de novembre. La taxa de meteors visibles serà d’uns 15 meteors/hora i haurem d’estar ben atents ja que són els meteors més ràpids, assolint uns 70 km/s! Aquest any, però, la lluna estarà pràcticament plena, dificultant-ne la observació.

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 26m; POSTA a les 17h 43m. Hores de sol 10h 17m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 38m; POSTA a les 17h 33m. Hores de sol 09h 55m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 50m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 09h 36m.

 

 La Lluna

 

La lluna més brillant del 2016 serà el 14 de novembre, en el seu màxim perigeu, punt en el que existeix menys distància entre ella i la Terra.

• LLUNA NOVA el dia 29 a les 13h 18m.
• QUART CREIXENT el dia 07 a les 20h 51m.
• LLUNA PLENA el dia 14 a les 14h 52m.
• QUART MINVANT el dia 21 a les 09h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2016-11-14	12:24	356,511 km
Apogeu	2016-11-27	21:09	406,555 km

 

Planetes observables

 

MERCURI, pràcticament no serà visible aquest mes, degut a la seva poca altura respecte l’horitzó Sud-Oest a la posta de Sol. Només serà observable a finals de mes, i amb dificultat, durant el crepuscle.   

VENUS, s’observa cap al Sud-Oest quan es fa fosc i anirà guanyant altura a mesura que avanci el mes. A finals de novembre s’amagarà per l’Oest Sud-oest una hora i mitja després del crepuscle. La primera setmana l’observarem a la constel·lació de Serpentari i la resta de mes a Sagitari.

MART, serà visible la primera part de la nit, des de després del crepuscle fins dos hores i mitja abans de mitjanit. Situat a Sagitari la primera setmana i a Capricorn la resta del mes.

JÚPITER, s’observa a finals de la matinada i durant la sortida del sol. A començament de mes el podrem veure a l’horitzó Est una hora abans de la sortida del Sol, fins que a finals de mes el podrem veure dues hores i mitja abans del final de la negra nit a la constel·lació de Verge.

SATURN, s’observa al fer-se fosc a Serpentari. A principis de mes s’amaga per l’horitzó Oest Sud-oest uns minuts després del capvespre i la seva visibilitat s’anirà reduint fins pràcticament perdre’s en la resplendor solar a finals de mes.

 

OBJECTES  VISIBLES NOVEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

La constel·lació d’Orió

Durant el novembre ja podrem gaudir de la constel·lació d’Orió, una de les constel·lacions més boniques i conegudes, i a la vegada més interessants.

Una de les característiques que fa la constel·lació d’Orió interessant és el complex de núvols moleculars d’Orió, una estructura gegantina d’hidrogen, pols, plasma i estrelles naixents que abasta la major part de la constel·lació. Aquest complex, que es troba a 1.500 anys llum de la Terra, destaca per ser una regió d’intensa formació estel·lar on hi trobem nombroses nebuloses: M42 o Nebulosa d’Orió, IC434 o Cap de Cavall, M43, M78, NGC2024… De totes elles segurament la més coneguda sigui la M42 o Nebulosa d’Orió, una de les més visibles i brillants del cel profund, i a la vegada un dels objectes més estudiats que ha revelat molt sobre processos de com estrelles i sistemes planetaris es formen del col·lapse de núvols de pols i gas. La nebulosa d’Orió és un exemple d’incubadora estel·lar on neixen noves estrelles, arribant a mostrar, dins la nebulosa, fins a 700 estrelles en diferents estats. En aquesta Nebulosa també hi trobem un cúmul obert, com ho són les conegudes Pleiades: el cúmul de Trapezi. Els cúmuls oberts són un grup nombrós d’estrelles que s’han format simultàniament a partir d’un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

 

La constel·lació d’Orió la veurem ben acompanyada per la constel·lació de Taure i les Plèiades. Conta la mitologia que el gegant Orió es va enamorar de les Pleiades, les 7 germanes, i les va perseguir insistentment en busca del seu amor, fins que aquestes, cansades, van demanar ajuda a Zeus, el déu de l’Olimp. Zeus les va convertir en coloms perquè poguessin volar i fugir del gegant, mentre ell, transformat en Toro, lluitava contra ell. En aquesta gran batalla Orió va ferir a l’ull a Taure, i Taure a l’espatlla d’Orió. Els resultats d’aquesta lluita els veiem encara avui en dia, l’estrella gegant vermella Betelgeuse representa la sang a l’espatlla d’Orió i la gegant vermella Aldebaran a l’ull de Taure.

 

Font del dibuix: Stellarium 0.11.2

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!