el Cel nocturn de Setembre

En aquest mes de setembre en el que ens acomiadarem de l’estiu, succeiran alguns esdeveniments astronòmics dignes de menció com l’oposició de Neptú el dia 5, és a dir, estarem just entre aquest planeta i el sol, o la màxima elongació de Mercuri per l’est el dia 12 el que ens permetrà veure’l a la sortida del sol.

El dia 22 serà quan definitivament deixem enrere l’estiu per donar la benvinguda a una nova tardor on esperem com diu la dita aquella  “ A la tardor ni fred ni calor”  puguem gaudir d’uns cels magnífics.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de setembre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Aries, Taure, Peixos, Acuari, Capricorn i Sagitari.

Veurem a l’Est les constel·lacions de Pegàs, l’Àguila amb la seva estrella més brillant Altair, el Cigne amb Deneb, Lira amb Vega i l’Hèrcules i començarem a veure de nou Auriga amb la seva estrella Capela. La constel·lació del dofí la localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest ens acomiadarem a Bover amb Arturus, però seguirem veient la Corona Boreal i el Serpentari. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació del Linx a l’oest de l’Óssa major.

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 00:05h.

 

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 00:05h amb la representació de les  constel·lacions.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 48m; POSTA a les 21h 07m. Hores de sol 14h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 58m; POSTA a les 20h 54m. Hores de sol 13h 58m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 08m; POSTA a les 20h 39m. Hores de sol 13h 31m.
  

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 20 a les 07h 30m.
• QUART CREIXENT el dia 28 a les 08h 25m.
• LLUNA PLENA el dia 06 a les 09h 03m.
• QUART MINVANT el dia 13 a les 08h 25m

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2017-09-27	08:51	404,341 km
Perigeu	2017-09-13	18:05	369,855 km

 

 

OBJECTES VISIBLES SETEMBRE

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Planetes observables

MERCURI: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

MART: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
JÚPITER: El deixarem de veure tot just a la posta de sol

SATURN: L’observarem cap a sud a la constel·lació del Serpentari.

 

Sabies que…

El pròxim 1 de setembre passarà més a prop que mai el asteroide Florence que mesura 4,4Km de diàmetre i la distancia a la es quedarà es de 7 milions de kilòmetres.

Esta qualificat com asteroide potencialment perillós per la seva mida i es que es el més gros que d’apropat a la terra des de que la NASA va començar el seu programa de seguiment d’asteroides. Gracies al seu volum podrà ser observat amb telescopis per les constel·lacions de Peixos, Capricorn, Acuari i Dofí.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

                                                                                                        

 

El cel nocturn de Gener

Molt bon any i molts bons cels!

Les primeres nits de l’any sempre són màgiques, aquest mes ja podrem gaudir de l’estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra, Sírius.

Sírius també es coneix com ”l’estel del Ca”, per la seva prominència de la constel·lació Ca Major.

Així doncs comencem l’any gaudint del cel!

Constel·lacions.

El cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) i la del Ca Menor amb la seva estrella Procyon. La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres. Pegàs, Peixos i el nostre espectacular satèl·lit, els trobarem a l’Oest. Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda, la Girafa i d’Andròmeda i pel nord com cada mes ens acompanyaran les 5 circumpolars.

 

Simulació del Cel del 15 de gener a les 21:30

 

 METEORS

Quadràntides (QUA) Radiant actiu des del 28 de desembre fins al 12 de gener, amb un màxim molt pronunciat el dia 4 (a 15h 20m, d + 49 °), arribant a una ZHR de fins a 120 meteors / hora. Meteors moderats o ràpids. El millor moment per observar-los és abans de l’alba, encara que en la nit del màxim cal estar atent tota la nit.

 El Sol

• Dia 05: sortida a les 8h 18m; posta a les 17h 34m. Hores de sol 9h 16m.
• Dia 15: sortida a les 8h 16m; posta a les 17h 44m. Hores de sol 9h 28m.
• Dia 25: sortida a les 8h 11m; posta a les 17h 56m. Hores de sol 9h 45m.

La Lluna

• Lluna plena el dia 24 a les 02h 46m
• Quart minvant el dia 02 a les 06h 30m
• Lluna Nova el dia 10 a les 02h 30m
• Quart creixent el dia 24 a les 02h 46m

 Planetes observables

• Mercuri: Inapreciable al llarg del mes per la seva proximitat al Sol.
• Venus: Acompanyarà a la sortida del Sol. El localitzarem fins a meitat de mes per la constel·lació de Verge i posteriorment a la constel·lació de Balança.
• Mart: Serà visible durant la matinada; com Venus també el localitzarem fins a meitat de mes per la constel·lació de Verge i posteriorment a la constel·lació de Balança.
• Júpiter: El podrem apreciar des de mitjanit, entre les constel·lacions de Verge i Lleó.
• Saturn: No serà visible.
• Urà: No serà visible.
• Neptú: No serà visible.

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

Què en sabem dels meteorits?

Meteorit significa fenomen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de matèria extraterrestre entra a l’atmosfera de la Terra i es desintegra.

La paraula meteoroide s’aplica a la mateixa partícula, sense fer referència al fenomen que es produeix quan entra a l’atmosfera. Hi ha moltíssims meteoroides que no hi entraran mai.

Alguns dels meteorits que s’han estudiat sembla que venien de la Lluna i d’altres de Mart. La majoria, però, són fragments d’asteroides o de cometes.

Cràter d’Arizona amb 174m de profunditat i 1250m de diàmetre!
Imatge: astroyciència.com

Fins el mes que bé i molts bons cels!

El cel nocturn de desembre

Constel·lacions

Aquest mes de Desembre es caracteritzarà per dos grans fets, la visibilitat completa de Júpiter al llarg de les nostres nits i l’arribada del Solstici d’hivern el dia 21 a les 23.03h situat a Sagitari serà la nit més llarga de l’any pel que fa  a hores de llum per tant si els núvols ens ho permeten podrem fruir d’un bon espectacle ja que la Lluna es trobarà en fase nova. Us engresquem a sortir a l’exterior alçar el cap cap amunt i contemplar aquest cel d’hivern, una bona manera de cloure i començar l’any nou que ja s’apropa.

Simulació del Cel del 15 de Desembre a les 21:30

METEORS*

Gemínides (GEM). Actiu des del 7 al 17 de desembre amb màxim el 14 (ascensió recta 7h 28m, declinació +33º). És el radiant més intens de l’any (ZHR d’uns 120 meteors/hora). Meteors lents; no solen presentar esteles. Està associat a l’asteroide1983TB.

Úrsides (URS). Actiu des del 17 al 26 de desembre amb màxim el 22. ZHR màxima de 10 meteors/hora. Són meteors lents.

Informació compilada de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell*

 

El Sol

• 5 de Desembre: Sortida de Sol: 07:06h   Posta: 16:35h
• 15 de Desembre: Sortida de Sol: 07:14h   Posta: 16:36h
• 25 de Desembre: Sortida de Sol: 07:19h   Posta: 16:41h

 

La Lluna

• La Lluna plena el dia 6 a les 12:27 a Taure
• El Quart minvant el dia 14 a les 12:52 a Lleó
• La Lluna nova el dia 22 a les 01:36 a Balança
• Quart creixent el dia 28 a les 18:33 a Peixos

*Tots els horaris són en T.A cal afegir una hora, sortides i postes de Sol a latitud 40graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric

 

Planetes observables

• Mercuri: Inapreciable al llarg del mes per la seva proximitat al Sol.
• Venus: No ens serà visible des de MNP, roman massa proper a l’horitzó
• Mart: Observable al llarg del crepuscle situat a Sagitari fins el dia 4 que entra a capricorn. Mostra la seva lluïssor més feble de l’any (magnitud 1.1)
• Júpiter: Sortida a la segona part de la nit, amb una magnitud de -2.4 a la constel·lació del Lleó
• Saturn: No ens serà visible des de MNP, roman massa baix a l’albada.
• Urà: Visible al llarg de la primera part de la nit a la constel·lació d’Aquari.

 

Objectes visibles del cel profund

Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la.

* * Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50. ¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi. ² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics. ³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

 

Què en sabem de…?

Avui us parlem d’Urà, un planeta que fou descobert per William Herschel al 1781. Segur que algú l’havia vist abans, però l’enorme distància el fa brillar poc a més, hi ha més de 5.000 estrelles més brillants que ell.

La seva atmosfera esta formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs, el metà absorbeix la llum roja per això reflexa els tons blaus i verds. Al 1977 es van descobrir els 9 primers anells d’Urà. Al 1986, la visita de la nau Voyager va permetre mesurar i fotografiar els anells, i descobrir-ne dos de nous.  Els anells d’Urà són diferents dels de Júpiter i Saturn. El més exterior, Epsilon està format per roques de gel grans. Sembla que hi ha també anells o fragments d’anells no gaire amples, d’uns 50 metres.

Font: mcamacho2wordpress.com

Fins el mes que ve, molt bon any 2015 i molts bons cels!

 

El cel nocturn de juny

Entrem al mes de juny i malgrat costi trobar bones nits d’observació, amb la primavera plujosa que estem tenint hem de pensar que les nits de juny seran bones per a gaudir del cel fosc.

Un dels punts positius de les nits de juny és que hauríem de començar a tenir temperatures més agradables per a realitzar les observacions. D’altra banda, un dels punts negatius és que per aquells amants d’anar a dormir aviat, la foscor cada dia tardarà més a arribar fins al dia 21 de juny (solstici d’estiu) moment en que aquesta tendència es capgirarà.

Constel·lacions

Com cada mes, les constel·lacions circumpolars seran observables però aquesta vegada, la constel·lació de Cassiopea serà la que quedarà més baixa a l’horitzó i, per tant, segons des d’on fem l’observació no es podrà veure.

Les constel·lacions d’hivern ja no s’observen i, en tot cas, Càstor i Pòlux, les estrelles més brillants de la constel·lació de Gèminis, seran les primeres de marxar per l’horitzó oest perseguint les constel·lacions hivernals.

Les constel·lacions de La Corona Boreal, Hèrcules i el Bover tindran posició de privilegi, ubicades a la part central del cel celest.

Tot i aquestes constel·lacions de les que ja n’hem anat parlant els mesos anteriors, aquesta vegada farem referència a una constel·lació que no és molt coneguda però que ocupa una part important del cel, direcció sud. És el Serpentari (Ophiuchus), que representa un home portant una serp sota el braç, dividint la constel·lació de la serp amb dos porcions: el cap i la cua. Aquesta és una constel·lació que tot i trobar-se a l’Eclíptica no és considerada una de les constel·lacions zodiacals tradicionals. El Serpentari representa el metge llegendari Asclepi, amb coneixements increïbles fins al punt d’arribar a ressuscitar els morts.

La Lluna

El dia 8 de juny tindrem Lluna Nova que anirà creixent fins la nit de la revetlla de Sant Joan. Nit màgica per si sola, però aquest mes de juny, també amb Lluna Plena.

Planetes observables

L’únic planeta observable en bones condicions serà el planeta Saturn durant les primeres hores de la nit, observable durant tot l’estiu però cada vegada desapareixen més aviat.

Destacat del cel profund

Són molts els objectes de cel profund que es poden observar durant aquestes nits de finals de primavera, però en aquest cas en destacarem la M81 (Galàxia de Bode), una galàxia espiral perfecta que es troba ubicada a la constel·lació de l’Ossa Major, a una distància de 12 milions d’anys llum. La va descobrir Johann Elert Bode al segle XVIII i d’aquí en ve el seu nom.

És un objecte fàcilment observable amb telescopi degut a la seva proximitat a la nostra Via Làctia i a la seva magnitud aparent, o sigui, a la lluminositat que percebem.

Aquesta galàxia dóna nom al grup format per un conjunt de 34 galàxies ubicades a la constel·lació de la Ossa Major, sent un dels grups més propers al Grup Local que conté la nostra Via Làctia.

Sabies què…

Actualment, el telescopi més gran del món és el Gran Telescopio de Canarias (GTC), que treballa amb 36 peces hexagonals que formen un diàmetre de 10.4 metres.

No obstant, a Hawai es construirà el TMT (Thyrty Meter Telescope) que serà el més gran del món amb 30 metres de diàmetre. Es creu que amb pocs anys ja estarà en funcionament.

D’altra banda, tot i que només són previsions i projectes, l’Observatori Europeu Austral (ESO) té planificat construir en els propers 10 anys el que serà el telescopi més gran del món, l’European Extremely Large Telescope (telescopi europeu extremadament gran), a Xile. Segons les previsions, aquest telescopi tindrà un diàmetre de 39 metres.

El cel nocturn de març

Iniciem el mes de març amb un senyal evident de què arribem al final de l’hivern, doncs el dia 20 d’aquest mes a les 12:02 hores donarem la benvinguda a la primavera que ens durà unes nits més curtes però amb més bones condicions meteorològiques per a la realització d’observacions. Durant el mes de febrer han estat poques les nits que s’han pogut realitzar observacions amb nits serenes.

Ja ho hem explicat breument en articles passats però el fet de què iniciem la primavera el dia 20 vol dir que aquell dia ens trobem a l’equinocci de primavera i per tant, és el moment en què la Terra té les mateixes hores de dia que de nit, a l’equador. Nosaltres, al trobar-nos a una latitud més alta no tenim aquesta meitat perfecta però sí que és la data en què el dia i la nit són més similars.

A l’equinocci de primavera el dia s’allarga, venint del solstici d’hivern (nit més llarga de l’any) i anant al d’estiu (nit més curta de l’any), però a l’equinocci de tardor, passa just el contrari, augmentant les hores nocturnes.

Constel·lacions

Tret de les cinc constel·lacions circumpolars que es poden observar durant tot l’any, durant el mes de març tindrem les constel·lacions d’Hivern caient per l’horitzó, de manera que ens haurem d’afanyar si volem observar la constel·lació de Taure o d’Orió i els seus interessants objectes.

La constel·lació per excel·lència durant el mes de març, degut a la seva posició, és la constel·lació de Lleó, ubicada propera al zenit durant la primera part de la nit. Aquesta constel·lació és fàcilment localitzable degut a la seva forma característica d’un gran lleó ajagut, amb l’estrella més brillant al seu cor, anomenada pels àrabs Regulus, petit Rei. Observant aquesta estrella costa creure que no només n’és una, sinó un sistema quàdruple, format per dos parells d’estrelles, ubicades a uns 75 anys llum del nostre Sistema Solar.

Lleó està ubicat al mig de l’eclíptica, la línia imaginària on hi podem localitzar els planetes del Sistema Solar. Durant el mes de març podrem observar d’oest a est les constel·lacions de Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge i Balança tot i que no totes elles són fàcilment identificables.

La Lluna

La Lluna ens farà el ple el dia 27 de març, de manera que iniciarem el mes amb la seva descendència fins al dia 11, que tindrem la Lluna nova i acabarem el mes poc després de tenir la Lluna en la seva màxima esplendor. Així doncs, les millors nits per a realitzar observacions de cel profund seran les centrals i, les d’inici i final de mes, seran les ideals per gaudir del nostre satèl·lit.

Planetes observables

Podrem veure Júpiter cada vegada caient més cap a l’horitzó oest i Saturn que començarà a ser observable cada dia, a hores més raonables, iniciant-se a les 23.30h els primers dies del mes i sortint cada vegada més aviat. Per tant, el març és un bon moment per gaudir dels dos planetes més espectaculars per observar a simple vista, amb binocles o amb telescopi.

Destacat del cel profund

Durant l’equinocci de primavera té lloc la nit recomanada per a realitzar la Marató Messier, una marató que no compta quilòmetres sinó objectes de cel profund. Durant aquella nit, amb molt poca lluna, hi haurà aficionats d’arreu que intentaran observar els 110 objectes Messier amb només aquella nit i l’albada següent. Això és un fet anecdòtic per a molts dels que llegireu aquest article, però sí que ens és una pista prou significativa per entendre que el mes de març és un pou inesgotable per a la observació d’objectes astronòmics.

Ens començaran a marxar interessants objectes com la Nebulosa del Cranc, M1 (romanent de supernova), la Nebulosa d’Orió, M42 (nebulosa d’emissió),  la Nebulosa del Cap de Cavall IC434 (nebulosa fosca), la M45, les Pleyades (cúmul obert  d’estrelles i nebulosa de reflexió) o bé la M31, Galàxia d’Andrómeda.

D’altra banda, començarem a tenir objectes de primavera i estiu, talment interessants i espectaculars, com ho són les galàxies de Verge o el dens cúmul globular d’Hèrcules (M13), que ens acompanyarà durant l’estiu.

Sabies que…
Durant aquesta primavera hi haurà tres eclipsis, dos de Lluna i un de Sol. Els de Lluna seran de molt poca magnitud i seran visibles des del nostre territori, i la del Sol serà anul·lar i no la podrem veure si no ens desplacem a Nova Zelanda. Amb tot però, haurem d’esperar fins a finals d’abril per poder-ho observar.