L’itinerari que us volem recomanar es situa a la Vall del Nyiri, propera a la població d’Esterri d’Àneu i que s’endinsa entre la Serra Mitjana i la Serra Mascarida. El recorregut s’inicia prop de la població de Cerbi, poble més alt de les Valls d’Àneu, a 1430m d’alçada. L’Estany de la Gola serà el nostre punt culminant i més alt de la caminada.
Foto 1. Pàrquing on deixarem el vehicle i iniciarem la marxa. Font pròpia.
Deixarem el vehicle en un pàrquing que hi ha just abans d’entrar al poble de Cerbi, a mà dreta. És un pàrquing adreçat a les persones que visiten la Vall del Nyiri i l’Estany de la Gola. Al costat d’on deixem el vehicle, hi tenim la pista que emprendrem per a començar la ruta. Anirem amb compte ja que és un camí on hi poden circular vehicles (apte només per a vehicles 4×4 degut a l’estat de la pista, sobretot als últims trams on s’hi pot circular).
Caminarem per la part dreta de la vall, en direcció a l’Estany de la Gola, creuant diferents barrancs, entre ells el Barranc de Rumiets, on segurament a mitjans de primavera hi veurem caure força aigua. Abans però, trobarem el desviament cap a les Bordes d’Aurós, les quals ens hi podrem aproximar a la tornada. Seguim doncs, pel camí de la dreta.
Passada una estona travessem, cap a l’esquerra, el riu d’Unarre, a partir del qual seguirem el nostre recorregut per la part esquerra de la vall. Uns 500 m més endavant trobarem un pàrquing per a vehicles i per aquells que volen estalviar-se uns metres de desnivell.
Foto 2. Camí que puja per la dreta de la Vall del Nyiri. Font pròpia.
Arribats als 1950 m d’alçada, a la nostra dreta hi trobem el Planell del Sartari, una plana on hi solen pasturar vaques i alguns isards durant la primavera. Un cop vorejada la plana, creuem un pont i iniciarem un ascens més pronunciat que s’evidencia gràcies a les contínues esses que ajuden a superar més fàcilment el desnivell. En aquest punt, el camí passa a ser un corriol més estret. Serà important no abaixar el cap per tal de no perdre’ns la Cascada de Sartari, la qual queda a la nostra dreta i raja amb força en les èpoques de desglaç i pluges abundants. En aquest punt trobarem un creuament a la dreta que mana cap a l’Estany de Ventolau, passant per la cascada esmentada. Nosaltres continuarem per la nostra esquerra direcció al Refugi de la Gola. En aquest refugi no ens hi espera ningú ja que no és guardat. No obstant, ens pot aportar calidesa i aixopluc en cas necessari. Ens uns metres podrem albirar el nostre objectiu i punt més alt: l’Estany de la Gola. Just al seu costat, mirant cap a l’est – sud-est veurem el pic que porta el mateix nom, el Pic de la Gola, de 2550 m d’alçada.
Foto 3. Planell de Sartari. Font pròpia.
Ja ens queda la tornada, la qual no ens deixarà de sorprendre. La començarem pel mateix camí fins arribar al punt on hem creuat el riu Unarre. Haurem de seguir un panell que ens convida a visitar l’Ermita de Sant Beado, i per la qual anirem vorejant la Serra Mitjana. Aquest camí té una dificultat més elevada que el camí d’anada, ja que hi ha trams equipats amb cadenes on haurem de parar atenció a on posem els peus i les mans. No deixa però, de ser una part divertida del recorregut. Passat aquest tram, arribem a l’Ermita de Sant Beado, de parada obligatòria. Solitària i enmig de la carena de la Serra Mitjana, s’hi ubica aquesta ermita romànica que data del S.XI, a la qual només s’hi pot arribar a peu i on s’hi celebren dos aplecs al llarg de l’any.
Seguirem vorejant la serra fins a un punt en que haurem de trencar a l’esquerra per un corriolet que baixa en forma d’esses fins a anar arribar al torrent de Sant Beado. Un cop travessat, podríem dirigir-nos cap a la dreta per anar a visitar l’Estany de Buixasse, però la ruta que seguim trenca cap a l’esquerra.
Foto 4. Ermita de Sant Beado. Font pròpia.
Una vegada retrobem el riu Unarre, el qual queda un xic estancat degut a una presa, veurem a la nostra esquerra, un camí que porta a les Bordes d’Aurós, antigues cases de pastor. Podrem acostar-nos-hi per després tornar enrere i seguir per la pista que mana de nou cap al poble de Cerbi. Arribarem per la seva part nord i l’haurem de travessar en direcció al sud, per anar a cercar el vehicle. Abans però, recomanem visitar, entre d’altres punts d’interès, la seva església parroquial, Sant Serni de Cerbi, i la capella de la Immaculada de Cerbi, actualment en ruïnes.
DADES TÈCNIQUES:
Recorregut: 13,26 Km (part del recorregut és circular)
Altitud màxima: 2250 m
Altitud mínima: 1400 m
Durada: 4h 30 minuts
Època recomanada: primavera, estiu, tardor. No recomanable quan el terra és moll o humit, degut al tram de tornada equipat amb cadenes. No obstant, podem esquivar aquesta part del recorregut, tornant pel mateix camí d’anada.
Material recomanat: Brúixola, aconsellable mapa de la zona (Mapa Parc Natural de l’Alt Pirineu Escala 1:50000 , Mapa Parc Natural de l’Alt Pirineu NW Vall d’Àneu – Mont-roig Escala 1:25000), menjar, aigua, roba d’abric, calçat còmode (botes o bamba de muntanya) i impermeable.
Foto 5. Font: ICC Vissir 3. http://www.icc.cat/vissir3/
MónNatura Pirineus 