El cel nocturn de març

Astre aficionats, aquest tercer mes de l’any ve carregat de nous canvis. Després d’un mes sense lluna plena, per compensar, tornarem a tindre lluna plena dos dies diferents, la primera el dia 2 i la segona el dia 31. Aquesta ultima serà anomenada com a Lluna Blava i no precisament pel seu color, sinó perquè es així com s’anomena la segona Luna plena dintre d’un mateix mes. Aquest fet es força peculiar que succeeixi dos cop en el mateix any, cosa que ja fa del 2018 un any ben especial.

El dia 20  a les 16:55 tindrem l’equinocci de primavera en l’hemisferi nord ( al hemisferi sud serà l’equinocci de tardor) i podrem tornar a gaudir de més hores de sol, malgrat que això faci que ens tinguem que esperar una estona més per observar les estrelles. Un dies més tard, la nit del 24 al 25 es farà el canvi d’hora en el que haurem de canviar els nostres rellotges avançant-los un hora més.

Per completar el mes, es podran presenciar dues pluges d’estels de baixa intensitat, la primera anomenada Gamma-normidas serà el 13 de març i la segona serà el 25 de març i reb el nom de Virginides, pel seu origen des de la constel·lació de la verge.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de març podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, les constel·lacions Taure, Bessons, Cranc, Lleó i Verge.
Per l’Est, farà la seva aparició la constel·lació de la Corona Boreal i L’hèrcules, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant Arcturus ens seguiran orientant.
Per l’oest viatjarà Orió amb el Ca Major (Sirius) i menor (Procyon) , la llebre i Auriga amb la seva brillant estrella Capella.

Al sud es situarà el Corb, el Crater i la Hydra.

I al ben mig del nostre cel ens acompanyaran les 5 circumpolars amb el cúmul obert de les Plèiades.

Simulació del cel del 15 de març a les 22:30h.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 24m; POSTA a les 18h 44m. Hores de sol 11h 20m.
• Dia 15: SORTIDA a les 07h 07m; POSTA a les 18h 55m. Hores de sol 11h 48m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 50m; POSTA a les 20h 06m. Hores de sol 12h 16m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 17 a les 14h 11m.
• QUART CREIXENT el dia 24 a les 16h 35m.
• LLUNA PLENA el dia 02 a les 01h 51m i el dia 31 a les 14h 37m
• QUART MINVANT el dia 09 a les 12h 20m.

 

Planetes observables

MART: Serà visible durant nit junt a Júpiter

JÚPITER: El podrem apreciar durant altes hores de la nit

SATURN:  L’observarem després de Júpiter.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de Sol.

 

OBJECTES VISIBLES MARÇ

 

Sabies que…

 El forat negres roten després d’un bon àpat? Si com sona, eructen…i es que des del 2010 s’investiguen unes columnes de radiació i gas que surten de nord a sud del forats negres massius situats al centre de les galàxies. En el cas del forat de la via Làctia, s’ha descobert que fa entre 6.000 i 9.000 milions d’anys va digerir algun objecte que no s’ha determinat, provocant una colossal bombolla de gas (bombolles de Fermi descobertes pel telescopi espacial Fermi de rajos Gama de la NASA) immensament pesada i calenta.

Normalment,  la matèria es atreta per la forta gravetat dels forats,  s’apropa, comença a girar i finalment cau al forat. Malgrat això part d’aquesta matèria en ocasions s’escalfa tant que aconsegueix fugir a traves del eix giratori del forat negre formant una emanació que s’estén a dalt i a baix del plànol de la galàxia donant lloc a aquest curiós fenomen.

Recreació artística del xorro de rajos gamma descobert en la Via Làctia. (Imatge de: David A. Aguilar (CfA)).

 

Que tingueu molts bons i foscos cels nocturns!

El cel nocturn de Juny

Comença el mes de juny on acomiadarem a la primavera per donar-li la benvinguda a l’estiu amb la primera pluja d’estel d’aquesta estació tot just després del solstici del dia 21.
Aquesta pluja d’estels vindrà com a conseqüència del pas del cometa 7P/Pons-Winnecke que dóna una volta al sol cada 6,4 anys i que passarà pel seu punt de màxima aproximació al sol (periheli) el dia 30. Però encara és una incògnita l’hora en la qual es podran veure més estels.
I és que com diu la dita: Al juny, l’estiu no és lluny… i és aquesta estació de l’any en què més podem gaudir del cel per les bones temperatures a la nit.
Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de maig podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Capricorn i Sagitari cap a ben entrada la matinada, Balança Verge, Lleó, Cranc i començarem a acomiadar als Bessons amb Castor i Pòl·lux.
Veurem a l’Est les constel·lacions de l’Àguila amb la seva estrella més brillant Altair, el Cigne amb Deneb, Lira amb Vega i l’Hèrcules. Les constel·lacions del corb i la cua de l’Escopí amb Antares les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest començaran a viatjar la constel·lació de Bover amb Arcturus i la Corona Boreal i acomiadarem a Auriga amb Capella. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació del Linx a l’oest de l’Óssa major.

Simulació del cel del 15 de Juny a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de Juny a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions

 

El Sol 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 15h 01m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 17m; POSTA a les 21h 25m. Hores de sol 15h 08m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 18m; POSTA a les 21h 29m. Hores de sol 15h 11m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 23 a les 22h 31m.
• QUART CREIXENT el dia 01 a les 08h 42m.
• LLUNA PLENA el dia 09 a les 09h 10m.
• QUART MINVANT el dia 17 a les 07h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-06-23	06:50	357,937 km
Apogeu	2017-06-08	18:22	406,401 km

 

Planetes observables

 VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de Verge a prop de Spica.
SATURN: L’observarem a l’est a la constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES JUNY

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Sabies que…
Gràcies a l’influència de satèl·lits pastors els anells d’alguns planetes es mantenen agrupats; aquestes llunes orbiten en l’interior o en els exteriors dels anells i contribueixen al fet que aquests tinguin els límits ben definits gràcies a la gravetat.
Alguns materials que passen a prop del satèl·lit pastor són enviats de nou sobre l’anell, d’altres són expulsats cap a l’exterior o acaben caient sobre el propi satèl·lit pastor.
Saturn, Júpiter, Urà i Neptú i compten amb la presència de satèl·lits pastor que custodien i mantenen els seus anells alineats.

 

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

 

 

El cel nocturn de Maig

Comença el mes de maig amb una primavera ben instal·lada que ens permet fer les observacions nocturnes una estona més tard del que estàvem acostumats ja que el dia se’ns allarga bastant, però amb unes temperatures molt més agradables.

A més a més podrem gaudir de la pluja d’estels més important de la primavera, les eta acuerides, que el dia 5 tindrà més visibilitat i és conseqüència de les restes del pas del cometa Halley a l’any 1986.

I es que com diu la dita : A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l’any….així que gaudirem d’aquests dies per fer unes bones observacions nocturnes i podrem veure a Júpiter en el seu màxim esplendor.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de maig podrem observar:
Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Balança Verge, Lleó, Cranc, Bessons i en pocs dies deixarem de veure Taure.
Veurem a l’Est la Corona Boreal, Bover acompanyada de la seva estrella Arcturus i Hèrcules. Les constel·lacions de Llebre i Hidra les localitzarem al Sud.
A l’Oest començarem a acomiadar  al guerrer Orió amb Betelgeuse i Rigel.  Al ben mig se situaran Balança Lleó, Cranc, Bessons, Linx, el Cotxer i Perseu. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 47m; POSTA a les 20h 50m. Hores de sol 14h 03m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 35m; POSTA a les 21h 01m. Hores de sol 14h 26m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 26m; POSTA a les 21h 11m. Hores de sol 14h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 25 a les 21h 44m.
• QUART CREIXENT el dia 03 a les 04h 47m.
• LLUNA PLENA el dia 10 a les 23h 42m.
• QUART MINVANT el dia 19 a les 02h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu*	2017-05-26	03:24	357,209 km
Apogeu	2017-05-12	21:52	406,210 km

*Màxim perigeu en 2017, proper a Lluna nova.

 

Planetes observables

• VENUS i MERCURI: S’observa cap a l‘Est, a la sortida del sol.
• JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge
• SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES MAIG

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo.
³ M83 es veu millor a finals de maig.

Sabies que…

El passat 19 d’Abril va passar molt a prop de la Terra un asteroide, tan a prop com 1,8 milions de kilòmetres o 4,6 vegades la distancia entre la Terra i la Lluna. Aquesta distancia sembla que es moltíssim, però en termes astronòmics no ho es tant, de fet es l’ apropament més important dels últims 400 anys i que no es tornarà a repetir en els pròxims 500 anys.

L’asteroide, conegut com 2014 JO25, va ser descobert el Maig de 2014 i segons les mesures fetes, té un diàmetre de 650 metres i la seva superfície té el doble de reflexió que la de la lluna.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Febrer

Iniciem  el febrer que serà ben fred i ens tindrem que abrigar força per fer les nostres observacions nocturnes perquè com diu la diu la dita … “ Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l’abril també”.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de febrer podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podrem gaudir de les constel·lacions de  Bessons (Castor i Pòl·lux), Cranc, Lleó, Taure, Verge (estarà darrere de Júpiter), balança, el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de febrer a les 00:01h

Eclipses i altres fenòmens

Aquest mes entre el dia 10 i el dia 11 a les 00:44h es podrà gaudir d’un eclipsi penumbral de Lluna, es a dir que no s’arribarà a tapar completament però podrem apreciar un lleuger enfosquiment del nostre satèl·lit provocat per la nostra interposició entre el sol i la lluna. Serà visible en tota Europa però la millor opció serà fer-ho mitjançant imatges.

El dia 26 hi haurà una conjunció planetària entre Mart i Urà.

El Sol

 Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 16m.

• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 28m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 26 a les 15h 58m.
• QUART CREIXENT el dia 04 a les 5h 19m.
• LLUNA PLENA el dia 11 a les 01h 33m.
• QUART MINVANT el dia 18 a les 20h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-02-06	10:10	363,241 km
Apogeu	2017-02-18	17:13	404,911 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

URÀ: El veurem  a la constel·lació de Peixos

OBJECTES VISIBLES MES DE FEBRER

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 i NGC 2024 es fan visibles per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M41 es veu millor a finals de febrer.

Sabies que…

 El plànol del nostre sistema solar en relació al la nostra galàxia (la Via làctia) no es coplanar sinó que tenim una inclinació de 90º i fem un moviment el·líptic imperfecte seguint al sol en el seu moviment al voltant de centre de la galàxia. Aquest moviment triga 226 milions d’anys en completar-se i s’anomena any galàctic.

Tenint en conte aquesta mida de temps, li hem fet aproximadament 20 voltes a la galàxia des de que la terra va néixer.

Moviment del sistema solar Imatge: youtube.com

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de gener

Molt bon any i molts bons cels!!

Iniciem  l’any amb la pluja d’estels  de les Quadràntides, que ens acompanyaran fins la màgica nit de reis! Però com diu la diu la dita … “per Reis, el dia creix i el fred neix”. Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder gaudir del cel nocturn.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

 

Simulació del cel del 15 de gener a les 21:30h.

 

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Meteors: Les Quadràntides (QUA)

Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels entre el dia 1 el dia 5 de gener. Tot i presentar un màxim molt pronunciat la matinada del dia 3, arribant a una ZHR de fins a 120 meteors / hora. (meteors moderats o ràpids). El millor moment per observar-los és abans de l’alba. Els observarem entrant per la constel·lació de Boötes (el Bover).

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 37m; POSTA a les 18h 04m. Hores de sol 9h 27m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 35m; POSTA a les 18h 13m. Hores de sol 09h 38m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 29m; POSTA a les 18h 25m. Hores de sol 09h 56m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 28 a les 01h 07m.
• QUART CREIXENT el dia 05 a les 20h 47m.
• LLUNA PLENA el dia 12 a les 12h 34m.
• QUART MINVANT el dia 19 a les 23h 13m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-01-10	07:08	363,241 km
Apogeu	2017-01-22	01:15	404,911 km

 

Planetes observables

 MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

 

Sabies que…

Es calcula que a la nostre galàxia, la Via Làctia, hi ha 100.000 milions d ‘estrelles. Són tantes que  essent uns 7.000 milions de persones al món, podríem tenir  14 estrelles per cada una!

Però això no és tot, es calcula que hi ha també més de 100.000 milions de galàxies, per tant cadscú podria tenir almenys 20 galàxies amb dos bilions d’estrelles en total!

 

Via Làctia. Imatge: xtec.cat

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Juny

Arriba el juny i amb ell ens acomiadem de la primavera i donem la benvinguda a l’estiu en el moment que el Sol es troba en el seu punt més alt.

A més a més, el juny ve acompanyat de 3 planetes: Mart, Júpiter i Saturn! I també de les primeres pluges d’estels de l’estiu: les Boòtides.

I recordeu que al juny el fred s’esmuny! Però no abaixem la guàrdia quan vulguem gaudir del cel nocturn, que si plou, cada gota és com el puny!

 

Constel·lacions

Al cel nocturn de juny podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions d’escorpí, serpentari, balança, verge, lleó i bessons que s’anirà amagant i a finals de mes ja no serà visible. A principis de mes també podrem veure cranc. Cap a mitjans-finals de mes també podrem veure sagitari. Aquestes constel·lacions estaran acompanyades de 3 planetes! Saturn, Mart i Júpiter.

Per l’Est-Nordest ja treu el cap Pegàs, i Caballet que acabaran de ser visibles cap a finals de mes. També cap a l’Est podrem observar Àguila, Cigne, Lira  (amb l’estrella alfa blanca Vega) i Llangardaix. Per l’Oest seguirem observant, durant la primera quinzena Cotxer (amb la seva estrella alfa Capella) i Linx durant tot el mes.

Ben al mig podrem veure les constel·lacions de Hèrcules, Bover (amb la seva estrella alfa vermella Arcturus), i també la cabellera de Berenice.

Al nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: Ossa major, Ossa menor, Cefeu, Cassiopea i el Drac.

Simulació del cel del 15 de juny a les 23:30

 

Eclipses i altres fenòmens

Pluja d’estels Boòtides, és la primera pluja d’estels de l’estiu. La podrem gaudir entre el 22 de juny i el 2 de juliol amb un màxim el 27 de juny. Les observarem a la constel·lació de Boötes (Bover), fàcil de localitzar a partir de la seva estrella alfa Arcturus.

Les Boòtides són restes del cometa 7P/Pons-Winnecke que impacten contra l’atmosfera a una velocitat lenta de 18km/s i amb una freqüència, número de meteors per hora (THZ), molt variable.

 

Solstici d’estiu. El dia 20 de juny a les 22:35 el Sol passa pel solstici d’estiu, moment en que es troba al punt més alt i per tant, l’hemisferi nord rep més llum solar que qualsevol altre dia de l’any.

Dóna lloc a l’inici de l’estiu a l’hemisferi nord i a l’hivern a l’hemisferi sud; per tant, la nit del 20 al 21 serà la més curta de la nostra latitud.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 15h 01m.
• Dia 15: SORTIDA a les 6h 17m; POSTA a les 21h 26m. Hores de sol 15h 09m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 29m. Hores de sol 15h 10m.

La Lluna

 LLUNA NOVA el dia 5 a les 04h 59m.

• QUART CREIXENT el dia 12 a les 10h 10m.
• LLUNA PLENA el dia 20 a les 13h 02m.
• QUART MINVANT el dia 27 a les 20h 19m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeo	2016-05-03	12:56	361,141 km
Apogeo	2016-05-15	14:01	405,021 km

 

Planetes observables

 

MERCURI, serà molt difícil d’observar aquest mes, degut a que el trobarem a molt poca altura sobre l’horitzó Est-Nordest al sortir el sol. Els millors dies per poder-lo observar seran al voltant del 13 de juny.

VENUS tampoc el podrem veure aquest mes, passa per la seva conjunció superior el 6 de juny, moment en que el Sol es troba ben alineat entre la Terra i Venus.

MART el podrem observar durant tota la nit la primera quinzena de juny fins que a finals de juny s’amagarà una hora abans de l’alba.

JÚPITER  comença el mes sent visible des que es pon el sol fins una mica després de mitjanit, però a finals de mes ja s’amagarà una hora i mitja després del crepuscle. El trobarem situat a la constel·lació de Lleó.

SATURN es visible tota la nit a la constel·lació de Serpentari, assolint la seva oposició el dia 3, moment en que exhibeix la seva màxima brillantor, a 1.349 milions de quilòmetres de la Terra.

URÀ s’observa fàcilment amb prismàtics a la constel·lació de Piscis, sobretot quan s’apropa algun altre astre més brillant a la seva posició.

NEPTÚ no el podrem observar aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

El solstici d’estiu

La paraula solstici ve del llatí “solstitium” que es refereix a sol quiet.

Per moltes cultures arreu del món el solstici d’estiu era una data molt reconeguda i important a la qual se l’hi han associat nombrosos rituals i cerimònies: La celebració del solstici data de 5000 anys abans de crist i en totes les celebracions les costums són molt similars i coincideixen en encendre fogueres purificadores i en adorar el Sol, en el moment que assoleix el seu punt més alt.

Els grecs definien el solstici com una porta d’entrada a una altra dimensió: la Porta dels Homes i invocaven a Apol·lo, déu del Sol, amb fogueres purificadores; en la cultura celta encenien fogueres buscant la benedicció per les seves terres i fruits; a alguns pobles d’Àfrica també encenen fogueres a les places i consideren que el fum d’aquestes fogueres protegeixen els camps cultivats. Actualment, a Catalunya, seguim celebrant el solstici d’estiu que s’ha cristianitzat com la Nit de Sant Joan, i on el foc també sempre hi és present.

Avui en dia, moltes cultures modernes ja no prestem gaire atenció a solsticis i equinoccis, ja que actualment tenim menys connexió amb el cel; només ho fan de forma regular els agricultors ja que és molt important pels seus cultius i collites, significa que les collites han arribat al seu punt àlgid i que és un moment important que marcarà la productivitat dels cultius, ja ho diu la dita: Aigua per Sant Joan, no dóna ni vi ni pa, celler buit i molta fam.

Bons cels nocturns i bon inici d’estiu!

Júpiter

Article publicat a la revista La Borrufa

Aquest mes us presentem el planeta gegant: Júpiter!

Júpiter és el cinquè planeta del Sistema Solar segons la seva distància al sol però el primer en grandària i concentra més matèria que tots els altres planetes junts! Si el comparem amb la Terra necessitem 1.321 Terres per construir un planeta gran com Júpiter.

Forma part dels planetes exteriors o gasosos i està format principalment per hidrogen i heli sense que tingui una superfície interior definida és a dir, no hi ha sòlid.

La distància mitjana a la Terra és de 628.730.000Km. Des de Júpiter a la Terra tardaríem 2 anys i 143 dies en una nau especial a 30.000km/h o dit d’una altra forma, 218.699 dies a la velocitat d’un cotxe a 120km/h.

L’atmosfera de Júpiter és la més gran del Sistema Solar. Està composada principalment per hidrogen molecular i heli amb proporcions comparables a les d’una estrella. També es troben presents altres substancies químiques però aquestes són en proporcions menors.

Aquesta atmosfera conté diferents capes que, anomenades d’interior a exterior són la troposfera, l’estratosfera, la termosfera i l’exosfera. Cada capa té un gradient tèrmic característic.

Font: www. nasa.gov

L’atmosfera de Júpiter mostra una àmplia gamma de fenòmens actius, inclosa la inestabilitat de les bandes vòtex (ciclons i anticiclons), tempestes i llamps. Té una gran formació metrològica en la seva atmosfera anomenada taca vermella que és fàcilment observable pels telescopis dels astrònoms aficionats donades les seves grans dimensions; el doble que el diàmetre de la Terra.

La gran taca vermella està situada a l’hemisferi Sud i és el vòrtex més gran conegut de tot el Sistema Solar.  Dins d’ella hi podríem encabir diferents Terres i fa que existeix almenys tres-cents anys, amb uns vents de fins a 500 km/h de velocitat! La taca petita vermella es troba al sud de la gran i té una magnitud equivalent a un terç de l’anterior.

Júpiter presenta tempestes poderoses sempre acompanyades per llamps. Aquestes són un producte de la convecció humida en l’atmosfera relacionada amb l’evaporació i condensació de l’aigua. Aquests llamps són molt més poderosos que a la Terra però són menys freqüents,  el seu nivell mitjà d’activitat és comparable al terrestre.

La temperatura mitja superficial és de -120 ºC (a la Terra  tenim una temperatura mitjana de 15ºC).

La teoria més acceptada pels nostres científics indica que Júpiter té un nucli sòlid composat de roca i gel i que és l’origen de la seva gravetat. Com que Júpiter no té superfície no hi podrem aterrar ni anar molt cap al nucli ja que la pressió va augmentant dràsticament al mateix temps que augmenta la temperatura. En el més profund de Júpiter es calcula que la seva pressió és de 2 milions de bars amb una  temperatura de 5000 Kelvin, prop de la temperatura que hi ha a la superfície del Sol.

Júpiter tarda gairebé 12 anys en donar la volta al voltant del Sol. Orbita a 779 milions de km de l’astre rei; una distància més de 5 vegades superior a la que orbita la Terra. La llum del Sol tarda 43 minuts en arribar a ell.

És el planeta que més ràpid gira sobre sí mateix. Completa una rotació en menys de 10 hores. Aquesta rotació tant ràpida  li provoca que no sigui  ben bé esfèric.

Júpiter té anells! Conté quatre anells molt finets comparats amb els de Saturn que no són visibles des de la Terra amb telescopis i que estan composats principalment de pols. El més gran d’aquests anells té una amplada de 6.000 km.

Se n’han descobert 63 satèl·lits! No tots aquests cossos  tenen el mateix origen, alguns són asteroides atrets per la gravetat i altres provenen del  Sistema Solar.

La majoria d’aquests satèl·lits tenen noms d’amants que va tenir Zeus. Els més famosos són Metis, Adrastea, Amaltea,Tebe, Ió, Europa, Ganímedes, Caliste, Leda, Himalia, Lisita, Elara, Ananke, Carmre i Pasifae. D’aquests, quatre són especialment grans: Ió, Garnímedes, Calisto i Europa; i van ser descoberts per Galileu Galilei el 1610 amb unt telescopi refractor que havia inventat un any abans i per això se’ls anomena satèl·lits galileans. Menys Europa, els altres són majors que la Lluna i van ser descoberts posteriorment al nostre satèl·lit.

A Europa, un dels satèl·lits principals, és possible que sota la seva escorça de gel (de 100km) hi hagi un gran oceà d’aigua o de gel pastós.

Sabíeu que?

La primera expedició va ser la Pioneer 10 i la Pioneer 11 al 1973 i 1974 respectivament, dos del programa Voyer (1 i 2), Ulysses, Cassini-Huygens i New Horizons.

Galileo ha estat l’única que l’ha orbitat i l’única que ha ingressat en la seva atmosfera, convertint a Júpiter en el planeta exterior més visitat.

Totes han estat exploracions aèries, és a dir, que han sobrevolant la superfície i s’han utilitzat naus especials no tripulades de la Nasa. La última missió va ser llançada per la  la Nasa el 2007.

El zoom…històric…

Júpiter deu el seu nom al déu dels déus romans, també conegut com a Zeus a l’antiga Grècia. Va ser anomenat així degut a la gran mida d’aquest planeta, el més gran de tot el Sistema Solar.

 

Font: http://www.blocs.xtec.cat

 

El cel nocturn d’Abril

Arriba l’abril acompanyat de la primera pluja d’estels de primavera, Les Lírides!

Són partícules de pols que provenen  de les restes del cometa Thatcher, no més grans que grans de sorra, que impacten contra l’atmosfera  de la Terra a 49 km/s i es desintegren com ratlles de llum.

I recordeu la nostra dita….No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’hagi acabat. Així que encara ens haurem d’abrigar per observar del cel nocturn i gaudir de la pluja d’estels!

 

Constel·lacions

 

Durant el cel nocturn del mes d’abril podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Verge, Lleó, Cranc, Bessons i Taure, i  com no, el nostre guardià de la nit, Júpiter acompanyat de la Lluna!

Per  l’Est ja podem observar amb la seva totalitat  La Corona Boreal, Bover acompanyada de la seva estrella Arcturus i Hèrcules. Les constel·lacions del Ca Menor  amb la seva estrella  espectacular Procyon, Hidra femella, l’Unicorn i la constel·lació del Ca Major les localitzarem al Sud.

A l’Oest començarem a veure la constel·lació del Triangle i es trobaran Orió, Taure, el Cotxer, i Perseu.

Al ben mig se situaran les constel·lacions del Linx, Lleó, Cranc i  Bessons. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars!!

 

Simulació del Cel del 15 d’abril a les 21:30

 

Eclipsis i altres fenòmens

La pluja d’estels les Lírides, és una pluja d’estels anual.  El seu període d’activitat s’estén entre el 18  i el  24 d’abril. La nit del  21 al 22 serà el seu màxim amb una previsió de 20 meteors /hora. Les observarem per la constel·lació de la Lira, de la qual prenen el seu nom.

Són partícules de pols que provenen de les  restes del cometa Thatcher no més grans que grans de sorra, impacten contra l’atmosfera  de la Terra a 49 km/s i es desintegren com ratlles de llum.

La pluja d’estels Pi Púppides la podran gaudir els viatgers a l’hemisferi sud, entre el dia 25 i 28 d’abril, amb el seu màxim el dia 23 d’abril. Els meteors entraran per la constel·lació La Popa. Provenen del cometa 26P/Grigg-Skjellerup, es preveu uns 40 meteors/hora.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 30m; POSTA a les 20h 19m,. Hores de sol 12h 49m
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 14m; POSTA a les 20h 30m. Hores de sol 13h 16m
• Dia 25: SORTIDA  a les 6h 59m; POSTA a les 20h 41m. Hores de sol 13h 42m

La Lluna

• LLUNA PLENA el dia 22 a les 07h 24 m
• QUART MINVANT el dia 30 a les 05h 29m
• LLUNA NOVA el dia 07 a les 13h 24 m
• QUART CREIXENT el dia 14 a les 05h 59m

 

Posició               Data                  Hora                  Distància

	Perigeo	2016-04-07	19:37	357,163 km
	Apogeo	2016-04-21	18:06	406,350 km

 

Planetes observables

• MERCURI,  visible  aproximadament entre  el dia 5 i el 25 d’abril, amb la posta del sol. L’observarem a horitzó  Oest -Nord-oest.
• VENUS, visible a la matinada acompanyant la sortida del sol per Est.
• MART, visible a finals de la primera part de la nit i principis de la segona a finals de mes. Situat a l’Est-Sud-Est.
• JÚPITER, visible tota la nit. Situat a la constel·lació de Lleó.
• SATURN, visible  la major part de la nit a principis d’abril, l’observarem a l’ Est-Sud-Est.
• URÀ, no observable.
• NEPTÚ, no observable.

OBJECTES VISIBLES ABRIL

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo.
³ NGC 3521 es veu millor a finals d’abril.

Aquest mes una mica de mitologia!

                                  

Lyra és una petita constel·lació que la seva estrella principal és Vega, una de les estrelles  més brillants del cel nocturn. Vega forma part  del famós triangle d’estiu!

La lira era un instrument que tocava una música que fins i tot els animals es detenien a escoltar. Apol·lo va regalar aquest instrument al seu fill Orfeu. La promesa d’Orfeu, Eurídice, va morir enverinada per la picada d’una serp. Llavors, Orfeu va baixar a l’infern i va tocar la seva lira cosa que va emocionar tant Hades, déu dels inferns, que va permetre que s’emportés al món dels mortals la seva estimada amb la condició que no mirés enrere fins que no haguessin sortit fora de l’infern. Malgrat tot, en l’últim moment, Orfeu no va poder evitar la temptació i es va girar per veure el rostre de la seva estimada. Eurídice es va haver de quedar al món dels morts per sempre i Orfeu no la va tornar a veure més. Zeus va decidir convertir la lira d’Orfeu en constel·lació.

 

 

Imatge: museodel prado.com

                                                                

 

Fins el mes que bé i  molts bons cels !

El cel nocturn de Març

Ja tenim aquí la primavera!

El dia 20 a les 04:30 U.T (Temps Universal) celebrarem l’equinocci de primavera. Durant aquest, el dia i la nit tenen la mateixa durada arreu del món, excepte en els pols. La paraula equinocci prové del llatí aequinoctium i significa “igualació amb la nit”.

I com diu la dita…Març marcedor, nit freda i dia amb calor. Així que encara ens haurem d’abrigar per gaudir del cel nocturn.

 

Constel ·lacions

 El cel nocturn del mes de març podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Verge, Lleó, Cranc, Bessons i Taure, i com no, el nostre guardià de la nit, Júpiter!

Començarem a veure a l’Est la Corona Boreal, Bover acompanyada de la seva estrella Arcturus i Hèrcules. Les constel·lacions de Ca Major amb Sírius, Llebre, Hidra les localitzarem al Sud.

A l’Oest començarem a acomiadar  Pegàs i el Triangle. Al ben mig se situaran Lleó, Cranc, Bessons, Ca Menor, Linx, el Cotxer i Perseu. Al Nord, com cada mes, situarem les 5 circumpolars!!

Simulació del Cel del 15març a les 21:30

 

                                    

Eclipses i altres fenòmens

El dia 9 de març hi haurà un eclipsi de sol a la 1 h 47 m U.T, des de la península no serà visible. El podran gaudir a Àsia, Austràlia i al Pacífic.

El dia 23 de març hi haurà un eclipsi de Lluna a les 11 h 47 m U.T que tampoc el podrem observar des de la península. Serà visible a Àsia, Australià, Pacífic i Amèrica Oest.

Aquest mes no tindrem cap pluja d’estels.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 22m; POSTA a les 18h 45m,. Hores de sol 11h 23m
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 06m; POSTA a les 18h 56m. Hores de sol 11h 50m
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 49m; POSTA a les 19h 07m. Hores de sol 12h 18m

La Lluna

• LLUNA PLENA el dia 23 a les 13h 01m
• QUART MINVANT el dia 02 a les 0h 11m
• LLUNA NOVA el dia 09 a les 02h 54 m
• QUART CREIXENT el dia 15 a les 18h 03m

 

Posició              Data                Hora                 Distància

Perigeo	2016-03-10	08:03	359,508 km
Apogeo	2016-03-25	15:17	406,123 km

Planetes observables

• MERCURI, aquest mes no serà visible.
• VENUS, visible a la matinada acompanyant la sortida del sol, el localitzarem a l’Est-Sud-est. Situat a la constel·lació de Capricorn el primer terç de març i a la constel·lació d’Aquari la resta del mes.
• MART, visible la segona part de la nit. Situat la primera meitat del mes a la constel·lació de Balança i la segona a Escorpí.
• JÚPITER, visible tota la nit. Situat a la constel·lació de Taure.
• SATURN, visible l’últim terç de la nit a començaments de març. A finals de març el podrem observar des de mitjanit i durant tota la matinada,situat a la constel·lació del Serpentari
• URÀ, no observable.
• NEPTÚ, no observable.

 

Objectes visibles del cel profund

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo.
³ M41 es veu millor a principis de març, i M93 a mitjans del mes.

 

Sabies què…?

Dos cometes “bessons” amb una òrbita molt semblant passaran prop de la Terra el pròxim 21 i 22 de març. El primer serà el cometa 252P/LINEAR 12 i el segon el dia 22 de març el cometa P/2016 BA14. Un acostament d’aquestes característiques no es produïa des de feia 246 anys!

El P/2016 BA14 serà el cometa que passa més a prop de la Terra des de l’any 1770 i és el tercer d’ençà que hi ha un registre.

Tot i això, els dos cometes seran molt poc brillats ja que estan lluny del sol. S’estima que tindran una magnitud visual de 12, per tant serà necessari un telescopi mitja o gran per poder-los observar.

Una de les teories d’aquests dos cometes, que quasi comparteixen la mateixa òrbita, és que els dos cometes podrien ser en realitat el mateix però fragmentat. Tot i que aquesta teoria no esta confirmada pels nostres científics.

 

Imatge xtec.cat

Fins el mes que bé i molts bons cels !

El cel nocturn de Gener

Molt bon any i molts bons cels!

Les primeres nits de l’any sempre són màgiques, aquest mes ja podrem gaudir de l’estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra, Sírius.

Sírius també es coneix com ”l’estel del Ca”, per la seva prominència de la constel·lació Ca Major.

Així doncs comencem l’any gaudint del cel!

Constel·lacions.

El cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) i la del Ca Menor amb la seva estrella Procyon. La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres. Pegàs, Peixos i el nostre espectacular satèl·lit, els trobarem a l’Oest. Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda, la Girafa i d’Andròmeda i pel nord com cada mes ens acompanyaran les 5 circumpolars.

 

Simulació del Cel del 15 de gener a les 21:30

 

 METEORS

Quadràntides (QUA) Radiant actiu des del 28 de desembre fins al 12 de gener, amb un màxim molt pronunciat el dia 4 (a 15h 20m, d + 49 °), arribant a una ZHR de fins a 120 meteors / hora. Meteors moderats o ràpids. El millor moment per observar-los és abans de l’alba, encara que en la nit del màxim cal estar atent tota la nit.

 El Sol

• Dia 05: sortida a les 8h 18m; posta a les 17h 34m. Hores de sol 9h 16m.
• Dia 15: sortida a les 8h 16m; posta a les 17h 44m. Hores de sol 9h 28m.
• Dia 25: sortida a les 8h 11m; posta a les 17h 56m. Hores de sol 9h 45m.

La Lluna

• Lluna plena el dia 24 a les 02h 46m
• Quart minvant el dia 02 a les 06h 30m
• Lluna Nova el dia 10 a les 02h 30m
• Quart creixent el dia 24 a les 02h 46m

 Planetes observables

• Mercuri: Inapreciable al llarg del mes per la seva proximitat al Sol.
• Venus: Acompanyarà a la sortida del Sol. El localitzarem fins a meitat de mes per la constel·lació de Verge i posteriorment a la constel·lació de Balança.
• Mart: Serà visible durant la matinada; com Venus també el localitzarem fins a meitat de mes per la constel·lació de Verge i posteriorment a la constel·lació de Balança.
• Júpiter: El podrem apreciar des de mitjanit, entre les constel·lacions de Verge i Lleó.
• Saturn: No serà visible.
• Urà: No serà visible.
• Neptú: No serà visible.

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

Què en sabem dels meteorits?

Meteorit significa fenomen del cel i descriu la llum que es produeix quan un fragment de matèria extraterrestre entra a l’atmosfera de la Terra i es desintegra.

La paraula meteoroide s’aplica a la mateixa partícula, sense fer referència al fenomen que es produeix quan entra a l’atmosfera. Hi ha moltíssims meteoroides que no hi entraran mai.

Alguns dels meteorits que s’han estudiat sembla que venien de la Lluna i d’altres de Mart. La majoria, però, són fragments d’asteroides o de cometes.

Cràter d’Arizona amb 174m de profunditat i 1250m de diàmetre!
Imatge: astroyciència.com

Fins el mes que bé i molts bons cels!