En el món de la biologia són diversos els personatges que han formulat teories les quals han generat una forta controvèrsia i discussió en la societat del moment. Si busquem un exemple, segurament el cas més paradigmàtic que a tots ens ve al cap, és el de Darwin i la seva teoria de l’evolució. En aquest article no pretenem pas posar-nos en aquestes molleres de l’evolució però si en d’altres de no menys fangoses. Us volem parlar d’“El gen egoista”, una obra divulgativa que va escriure el biòleg evolutiu Richard Dawkins, l’any 1976. En aquesta obra l’autor donava una nova visió de la selecció natural. Proposava que la unitat de selecció no eren les poblacions, ni tan sols els individus. Eren els gens.
Fotografia 1: Caràtula del llire ” El gen egoïsta”
És el gen qui talla el bacallà?
Dos exemples per il·lustrar aquest concepte:
Exemple 1: La llibertat individual
En una aula d’una universitat, el professor de comportament animal es dirigeix als alumnes i els pregunta:
-Què és la llibertat? creieu que realment sou lliures?
Com hom podria esperar davant d’una pregunta d’aquest calibre, les respostes són moltes i molt variades, però més d’un alumne afirma sentir-se molt lliure. Després d’escoltar detingudament una per una les respostes dels alumnes el professor reprèn la discussió:
-Bé, alguns de vosaltres heu afirmat que us sentiu lliures i que actueu seguint els vostres impulsos. Però anem un pas més enllà: Qui és que decideix aquests impulsos que vosaltres seguiu? I si us dic que part d’aquests impulsos podrien venir donats per una secreció hormonal i que aquesta vindria determinada per un o un conjunt de gens, aleshores, on queda la nostra llibertat com a individu?
Exemple 2: La còpula del pregadéu:
Un exemple que podria explicar el fet de la dominància del gen sobre l’organisme, és el d’algunes espècies del gènere Mantis. Les femelles, quan volen aparellar-se, secreten unes feromones que atrauran el pobre mascle que rondi els encontorns i l’induiran a copular amb la femella. En la majoria dels casos aquesta còpula acabarà amb un desenllaç fatal per part del mascle. Quan comença la còpula la femella aprofita la distracció del mascle per mossegar-li el cap, després de la primera mossegada en ve una altra i així successivament fins que el mascle és depredat. El més curiós del cas és que la part del mascle que queda unida a la femella segueix copulant activament durant molta estona.
Clar, d’aquest comportament se’n podria fer la lectura que els gens dominen, ja que indueixen a l’organisme a copular tot i exposar-se a una mort gairebé segura. El mascle mor però els seus gens passaran a formar part d’un altre cos.
Fotografia 2: Còpula de pregadéus. El mascle ja ha perdut el cap i les potes anteriors però segueix unit a la femella i copulant activament durant hores. Font: http://www.minibeastwildlife.com.au/resources/australian-praying-mantises/
El gen, un viatger
Si la comparem a escala evolutiva, la vida dels organismes és molt curta. Després de fer tot el cicle, el que resta de l’individu, en el cas que s’hagi reproduït, són els gens. Tornem a l’exemple anterior: el pobre mascle de Mantis morirà durant la còpula, però: Què passa amb els seus gens? Aquests passaran a formar part d’un altre individu (pregadéus) què naixerà. Els pregadéus aniran fent el seu cicle donant lloc a nous individus, successivament, de generació en generació. Tots, sense excepció, acabaran morint, però els gens aniran passant i s’aniran perpetuant al llarg dels anys, segles, mil·lennis…
L’obra “El gen egoista” explica que els organismes són els vehicles “perfectibles” mitjançant els quals, els gens es perpetuen al llarg de l’evolució. Explicita que hi ha una gran varietat d’aquests vehicles, uns per terra, altres per l’aigua, fins i tot alguns viuen dins d’altres organismes (paràsits). Aquests gens, passen pel filtre de la selecció natural, així, cada cop perfeccionen més aquests “mitjans de transport” adaptant-los als canvis externs.
Però… perquè egoista?
Últimament el mateix autor ha reconegut en alguna entrevista que potser no va escollir el títol més encertat per l’obra i que, si ara fos a fer, n’hi posaria algun altre que no tingués la paraula egoista. Tanmateix en el seu moment defensava l’elecció del títol amb el següent raonament:
Imaginem una societat en la qual tots els individus són altruistes. De cop hi ha alguna mutació i en la societat neix un individu egoista. Aquest, es beneficiarà de tota la resta a canvi de res. Per tant podrà invertir més energia en la reproducció que la resta i augmentarà les probabilitats que surtin més egoistes en la població. Arribarà un punt en el qual, aquests egoistes s’hauran imposat i hauran desplaçat els altruistes. Els egoistes han estat seleccionats i conformen la nova població.
I cadascú que en tregui les seves conclusions.
Vist el vist, és fàcil d’imaginar que aquesta obra no podia estar absenta de polèmica. Tanmateix es tracta d’una teoria que nosaltres, allunyant-nos de cap posicionament, us hem volgut compartir. Pels que no us heu llegit el llibre i us ha agradat l’article, us animem que ho feu. Pels que ja l’heu llegit, us animem que doneu la vostra opinió al respecte, segur que tots acabem aprenent i això és quelcom magnífic.
MónNatura Pirineus 