El febrer és el mes dels gats. Segurament alguna vegada heu sentit aquesta dita popular que fa referència a què el mes de febrer, mes de temperatures baixes i algunes nevades, és l’època de zel dels felins en general.
El centre de fauna de Món Natura Pirineus acull dues espècies de la família dels felins (Felidae): el linx (Lynx lynx) i el gat salvatge (Felis silvestris) i avui volem fer referència a la de menor dimensió, el gat salvatge o gat fer.
Gat salvatge o gat fer (Felis silvestris)
cast.: Gato montés, aranès.: Gat-Garièr, eusk.: Basakatu, anglès.: Wild cat
Durant les últimes setmanes de febrer, aquest felí present a tot el territori peninsular, s’ha manifestat pels boscos reclamant l’aparellament per perpetuar l’espècie i ho fa llençant uns miols profunds i allargats per així ser escoltats a quilòmetres de distància ja que els gats són territorials i de vegades tenen la parella a molta distància.
L’aparellament té lloc durant la nit, de forma agressiva i ràpida i sovint s’ocasionen baralles entre mascles lluitant per un femella. Després de 63-65 dies de gestació, dóna el fruit de 3 o 4 cadells tenint, excepcionalment, dos parts per any. Aquests gatons s’independitzaran als 4 mesos per començar a buscar-se un nou territori i es podran reproduir a partir dels 10 mesos d’edat.
Els gats fers són animals molt territorials i agressius, cada gat té un territori establert defensat per ells mateixos durant tot l’any i delimitat per unes marques d’orina en puntes de roques i peus d’arbres. Dipositen els excrements (veure Figura 1) en punts concrets i sempre tapats per terra, cosa que fa molt difícil trobar-los i saber que hi ha gat salvatge en aquell bosc. Un altre rastre que podríem trobar és la petjada, deixant una empremta de la base del peu marcada sobre una superfície fangosa (veure Figura 2)
Figura 1
Figura 2
És un animal d’activitat nocturna, molt esquerp i fugitiu i per tant, difícil de veure a la natura. La seva distribució va des d’Europa occidental fins el Caucas i actualment presenta una àrea de distribució relicte. A Espanya era present de forma generalitzada i actualment ha passat a ser també relicte sense que estigui present a les illes Balears ni a les Canàries.
S’han registrat cites de gat salvatge des del nivell del mar fins a muntanyes de 2.250 metres d’altitud. Habita masses forestals espesses de bosc caducifoli pròximes a rierols i roquissars, aprofitant troncs d’arbres podrits o grutes a les roques per fer-hi el cau. Els cultius de secà són de gran importància per la presència d’aquest felí ja que d’allà n’extreu l’aliment.
És un excel·lent caçador de petits rosegadors i ocells tot i que també s’aprofita d’amfibis i rèptils i fins i tot d’insectes. L’estratègia de caça sol ser a l’espera, destacant la seva gran paciència. Així, un cop localitzada la presa, espera que passi pel lloc desitjat i amb un potent i ràpid salt la captura. També pot fer aproximacions a la presa essent silenciós i camuflant-se enmig de la vegetació.
Morfològicament té unes característiques peculiars i úniques. Té un cos corpulent i musculós, una cua llarga i gruixuda (amb forma de puro) amb dos anelles negres al capdamunt i finalitzant amb una taca negra, a la part posterior de les potes també té una taca negra (semblant un mitjó) i un pelatge en tot el cos de color cendrós i marró amb ratlles negres formant un perfecte vestit de camuflatge. Té ungles retràctils que pot treure i amagar a voluntat, manteniment així la seva arma de defensa i atac sempre ben afilada. La coloració dels ulls és verdosa i els bigotis blancs i allargats.
Una de les problemàtiques per aquesta espècie 100% salvatge ha estat la domesticació, donant a lloc a gats domèstics amb característiques molt distants a les salvatges. Posteriorment es produeix la hibridació del gat salvatge amb el domèstic i dóna lloc a un híbrid de gat que no és del tot salvatge, amb una degeneració dels trets morfològics i dels seus instints.
Gata salvatge del Centre de fauna de Món Natura Pirineus
MónNatura Pirineus 