Esterri d’Àneu viurà aquest cap de setmana la seva tradicional Fira de Santa Teresa. De la mà de dos ramaders de la Vall d’Àneu de generacions diferents us volem il·lustrar el passat i el present d’aquesta fira de bestiar.
Al llarg de l’any a Esterri d’Àneu es feien diverses fires de bestiar. Generalment, tret de l’hivern, se’n feia una a cada estació: la de la “Pasqüeta”, el diumenge després de Pasqua; la de Sant Joan, el 20 de juny; la de Santa Teresa, el 15 d’octubre (que ara es celebra el tercer cap de setmana d’aquest mes) i la de Santa Caterina, el 20 de novembre. De totes elles però, la que prenia més importància era la d’octubre.
Aquesta fira, tret d’algun any durant la guerra, no s’ha deixat de fer mai i avui en dia és una de les fires més importants a nivell comarcal i actualment hi venen ramaders de tota Catalunya, Aragó, Castella la Manxa, Occitània i de la Cerdanya francesa.
En el seu temps, era molt més que un punt de compra i venda de bestiar; era un esdeveniment social dels més importants. Tenint en compte que en aquell temps no hi havia els mitjans de locomoció actuals, suposava un veritable punt de reunió i de retrobament amb parents i amics al voltant del qual s’hi feien tota mena de tractes, entre ells, arreglar matrimonis (“fer vistes”).
Aquest era un món bàsicament d’homes. Ara bé, si una dona havia enviudat o per altres circumstàncies els homes de la casa no hi poden acudir, elles feien els tractes sense cap inconvenient.
El bestiar arribava i marxava a la fira el mateix dia i el recorregut el feien tot a peu. Per contra, abans els pobles estaven més units que no pas ara i la gent s’ajudaven els uns als altres. Tots els ramaders del poble reunien el bestiar i el baixaven junts per facilitar la feina. Val a dir que abans hi havia molts més ramaders però amb menys bestiar. Quasi cada casa tenia alguna vaca o “equa”. A Escalarre, per exemple, hi havia 18 cases i totes menys 2 tenien bestiar. Avui dia però, només hi queden 2 ramaders.
Els tractes es feien verbalment i es pagava al moment. La variació de preus ha estat molta al llarg dels anys. L’any 1945 les vaques es venien a 3.000 pessetes i si estaven en un estat de gestació avançat el preu era una mica més alt. Hi havia qui pagava amb onces (seria l’equivalent a 80 pessetes i a 48 cèntims d’euro) i qui pagava amb pessetes. Enguany es parla que els vedell/es aniran a uns 720€ i les terçones (vaca de 3 anys) a 1.200€.
A l’hora de comprar el bestiar, menys corders i porcs, en aquell temps hi havia el costum de mirar tot un seguit de trets físics i morfològics de l’animal. Se’ls examinava la vista amb gestos als ulls per veure si reaccionaven, es mirava que no fossin herniats del melic, es tocaven per comprovar si eren mansos i si eren animals de treball se’ls aixecava les potes per veure les ferradures. Un cop fet el tracte amb el venedor però, hi havia un dret de reconeixement. Això vol dir que si es veia alguna cosa defectuosa a l’animal es podia desfer el tracte o exigir una rebaixa.
Font: www.infoescapadas.es
En l’actualitat, i des de l’any 2003, el dissabte es destina a les vaques i el diumenge a les “eqües” i s’hi celebren els respectius concursos:
– Vaques. Concurs comarcal organitzat per l’Associació Professional de Ramaders de la Vaca Bruna dels Pirineus (categories vaca/toro, vedell/a, terçona)
– Cavalls. Concurs comarcal organitzat per l’Asssoicació del Cavall Pirinenc Català (categories sobrany/a, terçó/ona, parella -euga amb pollí- i semental). Els guanyadors van al concurs nacional de tota Catalunya.
També des d’aleshores s’hi celebra una subhasta de raça bruna per a futurs reproductors. Antigament, la raça bruna com a tal no existia (hi havia la raça mascarda, semblant a la bruna i la isarda) i avui dia a la fira només hi acudeix la raça bruna que té molta acceptació per ser una raça càrnia però alhora amb molt bona aptitud maternal. Necessita bones pastures, però pot criar un vedell fins als 8-9 mesos i fer perfectament 300 Kg de pes viu; un pes molt bo per vendre, tant com a reproductor com per engreix.
Es subhasten unes 200 vedelles i la major part queden adjudicades. Si alguna queda deserta s’acaba comprant a posteriori. El volum de negoci de la fira amb les vaques pot arribar a uns 120-150.000€. Els preus de sortida a la subhasta són de 550€ com a mínim arribant fins i tot algun any a vendre una vedella per 900€.
A la fira hi participen uns 25-30 ramaders de raça bruna de tot el Pallars Sobirà, el que representa un 25% de ramaders de l’Associació Professional de Ramaders de la Vaca Bruna dels Pirineus que es va crear l’any 1988-89.
MónNatura Pirineus 