Les festes majors

El Pallars Sobirà, com d’altres zones rurals del Pirineu ha estat tradicionalment una comarca agrícola i ramadera. Nombroses festivitats permetien durant l’any que gent de diferents valls es retrobessin. Aplecs que es celebraven a la primavera, fires a la tardor i festes majors que es centraven al hivern, quan no hi havia tanta feina.

Amb el temps, algunes d’aquestes festivitats s’han perdut, altres s’han recuperat i d’altres han canviat de data, traslladant-les a l’estiu, que és quan hi ha més afluència de visitants.

La celebració de les festes majors ve de lluny. És la festa principal i més important que s’ha celebrat any rere any als pobles, i on es feia honor al seu sant o patró. Anys enrere, quan als pobles no hi arribaven carreteres i les comunicacions eren més escasses, la festa major era l’ocasió per a que les famílies es retrobessin i els pobles s’omplissin de forasters. Les genealogies mostren com, durant la primera meitat del segle XX, hi havia una tendència a cercar parella entre les persones del mateix poble o de pobles propers, pauta destacable especialment en els pobles de la vall d’Unarre, de la vall d’Isil o la de Son, tot i que les fires de bestiar i les festes majors oferien una certa facilitat en les noves relacions i es formessin parelles entre persones d’altres pobles de les valls d’Àneu, del Pallars Sobirà o de la Val d’Aran i la Ribagorça.

El foc és l’element més important d’algunes de les festes tradicionals del Pallars, la qual cosa hi denota una gran arrel pagana, com són les Falles d’Isil i d’Alins.

Imatge: Festa major d’Isil. Font: http://www.pallarssobira.cat

Antigament l’Església n’era un altre element important, protagonista dels actes religiosos. Analitzant l’evolució del seu paper al llarg del temps es fa pales com el seu paper dins la festa ha anat perdent forca. Tot i els canvis, encara avui l’Església continua tenint un caire alegre en aquests dies.

Un tercer element clau en les festes majors eren els balls de festa major. Els més importants de la comarca són: el Ball de la Morisca a Gerri de la Sal, el Ball Pla i l’Esquerrana a Esterri d’Àneu i Rigodons de Rialp i Sort.

Els Rigodons

El ball dels rigodons és una dansa tradicional d’origen francès, que a principis de segle era molt popular a la zona del Pallars Sobirà i es ballava a pràcticament totes les poblacions de la comarca. La Guerra Civil, entre altres causes, gairebé va provocar la seva desaparició. Els rigodons són balls elegants, es balla en dos rengleres de parelles on cada parella disposa d’una altra parella al seu davant. Hi ha moltes varietats de Rigodons, encara que la forma de ballar-los i l’estructura són similars. Tradicionalment s’havia utilitzat el vestuari català de barretina, faixa, vigatanes, etc. Actualment es ballen únicament a Rialp i a Sort.

El Ball de la Morisca de Gerri de la Sal

És una de les joies de la cultura popular i tradicional del nostre territori. Es balla durant la festa major, el tercer diumenge d’agost i ha esdevingut un element d’identitat col·lectiva d’aquest poble del Pallars.

Es tracta d’un ball antic, d’origen incert, però que  pel nom i alguns detalls dels passos i del vestuari, la podem relacionar amb la dansa medieval del mateix nom. Les llegendes que envolten aquest ball situen els seus orígens en temps dels moros. Se’n troben referències als segles XV i XVI, on es parla de moresques o morisques. La llegenda té el seu origen en el foragitament dels sarraïns pels vilatans, qui pels quatre boca-carrers que conflueixen a la plaça Sant Feliu, centre de la vila Closa, envoltaren als invasors manats per Mohamed Al Trempoli Al Cigalot, alliberant la donzella més bella, l’Elvira, filla de l’alcalde. Actualment cada any, el diumenge de la festa major es fa una representació d’aquest retaule coincidint acompanyada pels escopetaires que marquen els 13 compassos amb dos trets cadascun.

Imatge: Vall de la Morisca. Font: Dir. Gen. de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals

L’Esquerrana

Geogràficament el ball anomenat l’Esquerrana es localitza a les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, tot i que també està referenciat en algunes localitats de l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça. L’Esquerrana és una dansa tradicional del poble d’Esterri d’Àneu. Es balla el matí del diumenge de la festa major del poble, a l’agost.

Una llegenda que explica que un des comtes del Pallars tenia una filla mancada de braç dret, i la donzella en qüestió estimava molt la dansa, però no podia practicar-la per degut a aquest defecte físic. El comte desitjant tenir la seva filla contenta, féu una crida per totes les terres del comtat, oferint una bona recompensa a aquell dels seus vassalls que sabés inventar una dansa que fos graciosa i galana, però que pogués ser ballada sense intervenció del braç dret.

Aquesta dansa es balla a Esterri d’Àneu el dia central de festes juntament amb el Ball de Guapos, el Ball Pla i El Corrido.

Per acabar, no cal dir que les festes majors són un moment molt esperat durant tot l’any per petits joves i grans. Un moment de diversió, cultura i tradició.

Si voleu saber les dates de les festes al nostre territori us recomanem anar seguint mensualment l’agenda d’activitats del Pallars Sobirà a http://www.pallarssobira.cat/agenda.

Avui recomanem: “Foc al faro! La festa de les falles al Pirineu”

Recomanar una pel·lícula, un àlbum de música, un plat, un llibre…. no és feina fàcil. Hi ha tantes coses que recomanaria que és difícil triar però, en aquest cas, immediatament em ve al cap “Foc faro! La festa de les falles al Pirineu”.  És un llibre de Sergi Ricart i Xavi Farré dedicat a la tradició de les falles de Sant Joan que es celebra a diverses poblacions del Pirineu central. Per als que no coneixen aquesta antiga tradició, primer de tot, sí, “falles”, però res a veure amb les falles de València.

“Foc al faro. La festa de les falles al Pirineu” de Sergi Ricart i Xavi Farré.

Quan un comença a fullejar-lo de seguida es queda atrapat observant les fotografies. Unes fotografies que recullen exactament la màgia d’aquesta nit. Però el que podríem destacar d’aquest llibre no són només les seves espectaculars fotografies, sinó la seva combinació de textos, dibuixos i imatges que ens mostren d’una forma amena el conjunt de la tradició. Aquesta festa és molt més que la baixada de les falles, l’encesa de la foguera a la plaça, o  la posterior festa amb música i ball. Això és només la posada en escena de molts dies de feina. En realitat la festa comença uns dies abans, amb la construcció de Falles i Faros. Cada poble i cada regió te les seves particularitats, però davant d’aquesta varietat, el foc i la gent en són els elements principals que no hi poden faltar.

Elaboració de les Falles. Font: Sergi Ricart

Els capítols, també aborden la qüestió actual de la festa de les Falles, la distribució geogràfica, les diferents formes de cremar-les, el seu origen i transformació, etc.

La festa de les falles és l’única festa de les terres de Ponent declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1991. Tot i ser una festa que està guanyant molta popularitat hi ha poques publicacions que en facin un recull exhaustiu. Per als que ja coneixen les falles us recomano la lectura d’aquest llibre, de ben segur que us sorprendrà i, per als que encara no les coneixien, rés millor que participar de la festa de les falles. Només així un pot entendre com aquesta celebració està tant arrelada en aquest territori i ha perdurat durant tants anys.

Encesa de les falles. Font: http://www.dansaneu.wordpress.com

Isil i la màgia del foc

Article a càrrec de Jaume Comas de Casa Foixenc d’Isil.

Isil, com tants i tants altres pobles pallaresos és una minúscula gota d’aigua enmig d’un mar embravit de serres i tossals de neus immaculades. L’aigua de les congestes i dels barrancs baixa per la Noguera Pallaresa fins al poble amb força. A l’arribar-hi, dubta per on passar i es divideix  en dos brancs que tornen a unir-se més avall, deixant entremig una illa, una espècie d’Île de la Cité del Pallars. Isil i el riu són companys, companys inseparables. El riu l’abraça  i l’acarona cada dia amb els seus braços suaus i subjugadors. És un abraçada d’amic, però  també és un abraçada traïdora, quan de tant en tant embogeix i davalla furiós durant alguna tempesta tardoral.

Isil es país de pastures i aigües cristal·lines.  Les seves muntanyes, que a l’hivern són cobertes de neu , acullen a l’estiu ramats i vacades que aprofiten l’herba tendra dels prats fins que, arribada la tardor baixaran de nou al poble per passar l’hivern . Els hiverns són llargs i durs. És l’època del torb, de les tempestes i de les vetllades a casa, mentre el paisatge s’amaga sota una espessa capa de neu que l’aclapara i el difumina fins que el sol d’una nova primavera el farà renéixer als colors i a la vida.. Isil és també un poble amb història, amb una vella història.  Mans artesanes van deixar  esculpides en les seves esglésies  els muts testimonis d’un art i d’una cultura mil·lenàries  que impertorbables veuen passar el temps, guardians petris de la fe d’un poble .

I sobretot a Isil hi viu gent, gent arrelada a la seva terra, a les seves tradicions, amant del treball i de la festa, gent que espera amb delit una nit a l’any, la seva nit.

Imatge: http://www.fallesisil.cat

Any rere any, Isil celebra la nit de Sant Joan la festa de les Falles, Aquesta festa fou declarada  d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1991, any que també es constituí l’Associació cultural Fallaires d’Isil amb l’objectiu de perpetuar aquesta festa ancestral. La celebració del solstici d’estiu va tenir en temps prehistòrics una complexitat ritual que avui dia encara desconeixem; als  Pirineus, el costum d’encendre foc aquesta nit s’ha perdut en molts indrets, però a  Isil mai s’ha deixat de celebrar la festa.

Les falles són troncs de pi, asclats i secs, que els fadrins del poble baixen aquesta nit de la muntanya del Faro situada uns quatre-cents metres per sobre del poble. La preparació de les falles comença una mesada i mig abans amb la tallada dels pins que s’escorcen i asclen per facilitar la seua assecada, Acabada la feina, es “planten” ,és a dir s’agrupen en piles de 20 o 30 formant una rotllana al voltant d’una falla central. El sol de juny farà la resta.

Imatge: http://www.fallesisil.cat

La vetlla de Sant Joan, els fadrins emprenen la marxa cap el Faro, on els esperen una cinquantena de falles.  Quan es fa fosc, encenen un gran foc, mentre  contemplen el poble, tot esperant l’encesa de la falla major plantada a la plaça, i que és el senyal que els indica l’inici de la sortida.  Llavors,  tots s’apressen a encendre la seva falla i  quan el primer fallaire emprèn el camí de baixada endinsant-se en les profunditats  de la nit,  la resta  es van afilerant l’un darrere l’altre fent-se llum amb les seves falles. Des del poble, la gent veu una gran serp de foc que es mou lentament cap el fons de la vall.  Les falles més grosses s’avien enceses costes avall; la seva trajectòria dibuixa  uns cercles de foc que col·laboren a fer més màgic el moment. Una mica per sobre de la vila, els infants, amb les falles que els han fet els seus pares o padrins,  esperen nerviosos  l’arribada dels fallaires;  quan arriben,  tots junts baixen cap a el poble on  els esperen les fadrines, que els ofereixen coca, vi i un ram de clavellines, xeringuilla i menta davant d’una foguera, mentre els músics animen els fallaires tocant la marxa de les Falles, la música de la qual va ser recuperada l’any 1979 per la Dolors Llopart i el Jaume Arnella.

Després els fallaires enfilen la carretera i van fins l’església de Sant Joan on hi ha el cementiri; allà fan una creu a la porta per recordar els difunts i tornen cap al poble, travessen els ponts i recorren els carrers i placetes, i quan arriben a la plaça major, donen una volta a l’església i finalment deixen caure els tions al voltant de la falla central fent una gran foguera que durarà fins ben entrada la matinada.

Els més vells del poble sempre havien dit que en llençar les falles a la foguera es ballaven unes danses que amb el temps s’havien perdut. Gràcies a Dansàneu i a les músiques recuperades l’any 1979, aquestes danses es van poder reconstruir, i l’any 1993 finalment es van poder tornar a ballar la marxa dels fallaires, el  ball de Bastons, així com el ball Pla i la Bolangera.

Imatge: http://www.fallesisil.cat

És evident que aquesta nit a Isil no és una nit com les altres . Alguna cosa misteriosa flota a l’ambient i totes les mirades es dirigeixen cap a la muntanya d’on ha baixat la llum purificadora,  mentre el rostre dels fallaires expressa la satisfacció per la proesa  realitzada. És la nit del foc, la nit màgica, la nit on se sent amb força  la crida de les muntanyes….un ritual ancestral ha tingut lloc  novament en un poble que no vol perdre els seus orígens.

Molts experts han volgut explicar el perquè de la festa. Ritus iniciàtic, culte a la fertilitat,  al foc o als arbres….Ningú ho sap de cert. Només els isilencs ho saben. Quan se’ls pregunta perquè ho fan això de baixar el foc de la muntanya;  diuen lacònicament: perquè sempre ho hem fet!  Aquesta és segurament  la veritable resposta sobre l’origen d’aquesta joia de la cultura pirinenca!