El nostre cel és com un espectacle on milers de personatges hi formen part.
En aquesta obra ens trobem davant una immensitat d’estrelles sobre un fons ben fosc, punts que fan pampallugues a l’espai. Però entre aquests milions de bilions d’estels que ens rodegen, n’hi ha un, ni massa gran, ni massa petit, ni massa calent ni molt fred que n’és el protagonista: El nostre Sol. Aquesta estrella és la més important per nosaltres perquè ens aporta l’energia necessària per fer possible la vida al nostre petit planeta.
El Sol ha estat sempre un objecte d’adoració per a totes les cultures de la Terra, ja que ens dóna calor, llum i seguretat a la humanitat.
El seu cicle, tan regular, va servir per mesurar i calcular el temps.
Tot i així, els homes han donat un paper equivocat al Sol i durant molts anys, l’han fet girar al voltant de la Terra, com un extra d’aquesta obra, fins que, a la fi, els astrònoms, l’han sabut col·locar al lloc on es mereix: al centre del Sistema Solar .
Aquesta estrella és una de les més de 150 mil milions d’estrelles que componen la Via Làctia (la nostra galàxia) i es troba a un dels braços perifèrics d’aquesta i a una distància de 30.000 all (anys llum) del seu centre. És l’objecte més gran del Sistema Solar i conté el 99,8% de tota la massa del conjunt planetari. Gira al voltant del centre de la nostra galàxia donant tota una volta cada 200 milions d’anys.
El Sol exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes que l’acompanyen i els fa girar al seu entorn. Té un diàmetre de 1,4 milions de kilòmetres, emet llum i escalfor perquè dins seu hi ha reaccions termonuclears. La seva llum ens arriba a la Terra 8 minuts tard, en comparació amb la segona estrella més a prop de nosaltres, anomenada Pròxima Centauri, que està a 4,6 all (anys llum) i que la seva llum ens arriba al cap d’uns 4 anys aproximadament.
A tall de curiositat, sabíeu que dins del Sol hi cabrien 1.303.000 terres físiques però per calcular-ne el pes equivalent a la Terra, només ens caldrien 333.000 terres, ja que el Sol té menys densitat?
És veritat que el Sol té taques? Sí, les taques solars són tempestes magnètiques, zones més fosques que estan més fredes que la resta de la superfície del Sol. Apareixen i desapareixen, no són fixes. Normalment es formen de dues en dues o per grups, duren una setmana i desapareixen. Aquestes taques surten a la superfície del Sol i la seva temperatura és de 4500ºC.
També podem trobar protuberàncies que són erupcions de gas que tenen forma d’arc i que es creu que són generades pels camps magnètics del Sol, que llancen enormes masses de plasma solar molt calent de la fotosfera. Cada bucle o arc pot arribar a ser tant gran com 30 Terres físiques! El Sol també és responsable de les famoses i boniques Aurores boreals produint el que s’anomena vent solar, el qual transporta partícules carregades elèctricament (electrons). Com que estan carregades, aquestes partícules segueixen les línies de camp magnètic terrestre i entren pels pols. Quan xoquen amb les molècules dels diversos gasos de l’atmosfera, els ionitzen i per això es produeixen aquests fenòmens lluminosos de colors al cel.
El Sol està en constant procés d’evolució encara que a nosaltres ens sembli immutable i la seva vida eterna… Això no és més que una sensació perquè cap científic posa en dubte que el Sol està a la meitat de la seva vida i encara li queden 5.000 milions d’anys per viure.
De moment, el Sol crema el combustible que té més abundant, l’Hidrogen, però quan s’esgoti aquest combustible el Sol patirà el seu primer “atac de cor”. En aquests moments hi haurà un nucli molt calent (80 milions de graus) i dens i una capa exterior freda i en expansió que li donarà al Sol unes dimensions molt superiors a les normals i rebrà el nom de Gegant vermella. Una vegada arribi a prou temperatura per cremar el combustible que li queda, ara Heli, aleshores formarà un nucli de carboni + oxigen, mentre les capes exteriors s’expandiran degut als vents estel·lars i formaran una nebulosa planetària, quedant, finalment al mig, el nucli de C+O. És a dir, tota la “massa del sol” s’haurà comprimit en un volum molt petit convertint-se en una nana blanca amb una mida igual a la Terra i que s’anirà refredant fins que s’apagui.
Mentre això no passi, el nostre Sol serà el protagonista d’aquesta obra, de les nostres vides i del Sistema Solar. I que duri!
MónNatura Pirineus 