Article publicat a la revista La Borrufa
Potser es tracta d’un dels mamífers més oblidats. Sovint la poca informació sobre aquests animals fa que siguin contemplats com a éssers temuts, mitificats o fins i tot repudiats. Però la veritat és que si hom s’aventura a conèixer els aspectes biològics i altres curiositats que envolten aquests animals, difícilment quedarà indiferent amb les coses que hi descobreixi.
Aquesta breu lectura pretén ser un breu aperitiu al món dels ratpenats. Esperem que esperoni la vostra curiositat i us animi a conèixer més de prop i més a fons, els secrets d’aquests mamífers que sobrevolen el cel de les nits d’estiu.
Fotografia: (equip educatiu de MónNtura Pirineus) Exemplar de ratpenat de ferradura (Rhinolophus sp). Aquesta espècie és molt comuna al Pallars, es tracta d’un troglodites, freqüenta coves avencs com a punts d’hibernació.
Es tracta d’un mamífer volador, de l’ordre dels quiròpters. S’estima que hi han unes 1100 espècies repartides per gairebé tot el planeta, amb la peculiaritat de què totes elles són nocturnes. Respecte al perquè d’aquesta nocturnitat, hi ha diverses hipòtesis, però en el dia d’avui, la que pren més pes, és la de què els permet evitar potencials depredadors com seria el cas dels rapinyaires diürns. Certament, aquests no tindrien gaire dificultat en capturar ratpenats si volessin en ple dia. Pel que fa als rapinyaires nocturns, no representen una amenaça, ja que la seva estratègia de caça consisteix bàsicament a capturar animals que corren per terra. Si bé és cert que excepcionalment, en alguna egagròpila, s’hi ha trobat algun esquelet de ratpenat, no es pot considerar que els ratpenats tinguin depredadors.
Un altre aspecte que de ben segur ens sorprendrà, és la seva esperança de vida, doncs poden arribar a 40 anys. Són diverses les raons d’aquesta longevitat. Per citar-ne dues, podríem mencionar la baixa inversió de recursos en reproducció, molts d’ells fan una sola cria a l’any. També cal parar atenció al període d’hibernació, en el qual, el seu metabolisme queda reduït a la mínima expressió. Les pulsacions del cor baixen a unes 20 ppm i la seva temperatura corporal està pocs graus per sobre de l’ambiental. Aquests valors contrasten amb els del període actiu en el qual els ratpenats poden assolir les 880 ppm durant el vol.
S’alimenten de mosquits i altres insectes que capturen durant el vol, a terra o fins i tot sobre la superfície de l’aigua. Poden ingerir la quantitat de 1/3 del pes del seu cos en insectes cada nit. Aquest fet fa que abans de la seva hibernació hagin acumulat un 30% de grassa que els ajudarà a passar l’hivern.
Si contemplem els ratpenats segons el seu lloc de refugi, podríem classificar-los en dos grans tipus: Els troglodites (s’amaguen en coves o avencs) i els arbolites (s’amaguen en arbres). No deixarem de citar que algunes espècies de ratpenats arbolites es troben en regressió a causa d’una mala gestió dels boscos. Sovint, en les tales d’arbres, es retiren tots els exemplars morts, això fa que els ratpenats es quedin sense refugis, ja que és en l’interior d’aquests arbres morts que aquests aprofiten per amagar-se.
Sabíeu què?
En contra del que generalment es creu, els ratpenats no són cecs, tenen ulls i ben funcionals. El fet però és que els resulta més efectiu d’orientar-se per ecolocalització. L’ecolocalització consisteix en enviar contínuament uns ultrasons. Quan aquests ultrasons topen amb un obstacle (paret, arbre o insecte) retonen al ratpenat i aquest pren consciència de què té davant. Amb aquest sistema poden detectar objectes de 0,05 a 0,08 mm de diàmetre amb el qual, no li representa cap problema a l’hora detectar i capturar petits insectes.
El zoom.
La coevolució dels insectes amb els ratpenats, ha fet que alguns hagin desenvolupat estratègies que els permeten esquivar els seus atacs.
Algunes papallones poden emetre sons que confonen el ratpenat. Altres papallones, són tòxiques i quan escolten l’ultrasò del ratpenat que s’acosta, emeten una resposta acústica advertint al ratpenat de la seva toxicitat, aleshores aquest desisteix de caçar-la, seria quelcom semblant a les coloracions aposemàtiques que presenten els animals tòxics però traslladat al llenguatge acústic.
MónNatura Pirineus 