Article publicat a la revista La Borrufa
Els ratpenats són mamífers que pertanyen a l’ordre dels quiròpters, mot provinent del grec Khír (mà) i Pterón (ala).
Reben molts noms diferents segons la regió: Ratapinyades (Balears i part del principat), rates penades (País Valencià), ratpenats, ratapenades, muriacs o muricecs (Pallars i província de Lleida) i voliacs o moixirecs (Alta Ribagorça).
Ratpenat. Font: xtec.cat
Són els únics mamífers que han estat capaços de conquerir el medi aeri. Per aconseguir-ho han desenvolupat una sèrie de sorprenents adaptacions que els han conferit un aspecte molt singular i unes habilitats més enllà de la nostra comprensió: poden volar, descansen de cap per avall i s’orienten en la foscor més absoluta.
Malauradament aquests atributs, juntament amb el seu hàbit de cercar refugi a les profunditats de la terra, han afavorit que se’ls considerés, fins a temps ben recents, missatgers del mateix diable i portadors de tota mena de mals auguris, pel que encara avui en dia són rebutjats i àmpliament incompresos.
Aquests petits animalons presenten unes adaptacions físiques ben curioses. Podríem dir que el seu sentit de la “vista” està a les orelles i volen amb les mans, ja que han adaptat la seva mà allargant els metacarps i les falanges, unint tots els dits a través d’una membrana molt fina i irrigada que es diu patagi que els permet volar. La cua i les potes també estan unides de la mateixa manera. Un altre tret singular és l’existència d’una petita segona orella anomenada tragus, que està relacionada amb el sistema d’ecolocalització que utilitzen per orientar-se.
El sistema d’ecolocalització és un dels aspectes més sorprenents dels ratpenats consisteix en emetre uns ultrasons que nosaltres no podem apreciar. Aquests sons s’escampen pel medi fins a xocar amb els objectes i les seves preses. Quan reboten els arriba el retorn, que ells poden interpretar per guiar-se i localitzar el menjar, principalment insectes.
Imatge: Esquema de les parts d’un rat penat. Font: Galanthus
Malgrat les creences populars els muricecs no són cecs. Tenen uns ulls força petits que els permeten, quan hi ha suficient llum, veure el món en blanc i negre.
L’elevada superfície de les ales els dificulta mantenir la calor corporal durant l’època freda, fet que els porta a reduir la seva activitat durant l’hivern.
A partir del març i l’abril les femelles embarassades comencen a despertar. Pareixen i entre juny i juliol alleten i alimenten els petits. Així a meitat de l’estiu els petits estan apunt per volar i alimentar-se sols, tot i que es queden en família fins que arriba la tardor, moment en el que comencen a alimentant-se al màxim per acumular reserves i a buscar refugi per passar l’hivern com cavitats naturals, escletxes,….
Sabíeu que?
La instal·lació de caixes-niu especials per a rat-penats, ja sigui en boscos joves on no hi hagi aixoplucs naturals, o en construccions humanes, els permet establir-se en zones on d’altra manera no els seria possible subsistir.
Caixes niu de ratpenats. Font: Galanthus
El zoom..
Els rat-penats són uns animals que s’han adaptat a diversos medis, ja que en trobem a molts llocs del món. Cada zona té unes espècies diferents, concretament a Catalunya n’hi ha unes 25 i en tot el món n’hi ha prop de 1000.
MónNatura Pirineus 