Dia mundial de l’aigua.

El dia mundial de l’aigua va ser declarat per l’assemblea general de les nacions unides el 22 de Març de 1993. Dins del mateix dia mundial, cada any es presenta una temàtica diferent. La d’enguany és “l’aigua i la feina”. Són molts els oficis directament relacionats amb aquest element i molts més, o gairebé tots, aquells que en depenen.

 

Fotografia 1: Iceberg

L’aigua és un element omnipresent. A més de representar de l’ordre d’un 70% del pes del nostre cos i de cobrir les nostres necessitats biològiques més bàsiques, la trobem implícita en molts aspectes de la nostra vida. Tots sabem que la necessitem en el nostre dia a dia, per rentar, per fer un cafè o per refrigerar un motor. Però possiblement no caiguem en el compte de que per la fabricació de productes quotidians de la nostra vida, com la roba que vestim, o l’ordinador que tenim al despatx, també es necessita una inversió d’aigua. Una bona manera de contemplar la magnitud d’aquesta inversió d’aigua “invisible” és parant atenció a la petjada hídrica.

 

La petjada hídrica:

Representa el volum d’aigua dolça necessària per produir serveis determinats dels quals es beneficia la humanitat. Es calcula per una àrea i un temps determinat escontempla tres components diferents:

 

• La petjada hídrica blava: És el volum d’aigua que s’inverteix per les produccions industrials o agrícoles.
• La petjada hídrica verda: És aquell volum d’aigua que no arriba als rius o aqüífers. Pot ser per diverses raons, perquè s’evapora i retorna a l’atmosfera o perquè ha passat a formar part de la biomassa dels organismes (creixement de les plantes).
• La petjada hídrica grisa: És el volum d’aigua que resulta contaminada durant la producció d’un producte.

L’exemple del cafè: Probablement si ens fan la pregunta ¿Quants litres d’aigua es necessiten per  fer un cafè?

Fàcilment podríem respondre que amb uns pocs centilitres en tindríem suficient.  Certament, aquesta és l’aigua necessària per fer el darrer pas. Però si mirem quina és la quantitat d’aigua que s’ha necessitat per l’elaboració del cafè, contemplant tots els estadis d’ençà que és plantat, veurem que s’han necessitat +/- 140 litres  per l’elaboració del cafè en qüestió.

Per citar algun exemple més:

• 1 quilo de carn de vedella -> 15000 litres d’aigua
• ampolla de cervesa (250ml) -> 75 litres d’aigua
• got de llet (200ml) -> 200 litres d’aigua
• camisa de cotó (500gr) -> 4100 litres d’aigua

(font de les dades: Aldaya et al., 2008)

 

El comerç internacional i l’aigua virtual:

El comerç internacional implica grans fluxos d’aigua virtual (aigua que conté el producte més l’aigua que s’ha requerit per a  la seva producció) entre diferents països. El que es dóna sovint, és que alguns països depenen fortament dels  recursos hídrics d’altres països.  Això és el que passa en el cas del cotó, una de les fibres més utilitzades avui en dia per la indústria tèxtil. Per la producció del cotó es requereixen grans quantitats d’aigua, el 3,5% del total que es fa servir en el sector de l’agricultura. El requeriment més gran es dóna durant el  període de creixement de la planta. Les majors produccions de cotó es donen a l’Índia, Uzbekistan, Xina o Pakistan, però més de la meitat del producte resultant es consumeix a altres països. Així doncs l’impacte més gran recau en els països que no es beneficien directament del producte. Aquest fet pot arribar a ocasionar desastres naturals si no es gestiona de manera adequada.

 

El cas del mar d’Aral

Situat a l’Àsia central,  aquest era considerat el quart llac d’aigua salada més gran del món a la dècada de 1960. Aquest país era un gran exportador de cotó. Per tal d’optimitzar la seva economia, van decidir d’augmentar la producció de cotó a costa de fer un sistema de canals per extreure aigua dels rius que abastien el llac. El llac es va reduir de tal manera que el 1990 ja va passar a ser el vuitè llac salat més gran del món. Actualment el seu volum s’ha reduït a una quarta part i la seva superfície a menys de la meitat del que era inicialment el llac.

 

Fotografia 2: Podem observar la forta dessecació que ha estat exposat el mar d’Aral.

 

 

Alguns dels productes que consumim en el nostre dia a dia i els quals requereixen grans quantitats d’aigua per a la seva elaboració, han estat elaborats en països sotmesos a fortes sequeres.  El nostre gra de sorra en la mitigació del problema passa per fer un consum responsable.

 

Bibliografia:

 

• http://www.energiverde.com/medio-ambiente/mide-tu-huella-hidrica-para-saber-si-derrochas-o-agua

• Aldaya, M. M., Llamas Madurga, M. R., Garrido Colmenero, A., & Varela Ortega, C. (2008). Importancia del conocimiento de la huella hidrológica para la política española del agua. Encuentros multidisciplinares, 10(29), 1-12.

• Hoekstra, A. Y., & Mekonnen, M. M. (2012). The water footprint of humanity. Proceedings of the national academy of sciences, 109(9), 3232-3237.

• Fotografia 1: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_d%27Aral

Dia Mundial de la conservació del sòl

El problema de l’erosió del sòl no és un concepte tant recent com podria semblar. Ja amb l’arribada dels colons a Amèrica aviat es van adonar que al cap del temps el sòls deixaven de produir, pel que decidien canviar de lloc els cultius. Però el problema va sorgir realment a mesura s’anava incrementant la competència per les terres i no era tant fàcil trobar nous racons per cultivar.

Amb els anys, en molts països es va començar a millorar les pràctiques agrícoles per tal d’evitar l’erosió del sòl cultivat. Al voltant del 1900 Hugh Hammond Bennet, científic pioner en la lluita contra l’erosió del sòl, va començar a publicar els seus treballs. D’aquí que el dia 7 de juliol es celebra el Dia Mundial de la Conservació dels Sòls, en commemoració de la seva mort.

Però, per què és important conservar el sòl?

• El sòl és l’ecosistema sobre el qual vivim.
• Actua com a filtre.
• Les plantes, per al seu creixement, necessiten 16 nutrients essencials, tres dels quals només els poden aconseguir del sòl.
• Actua com a unitat d’emmagatzematge d’aigua per a les plantes.
• Constitueix un excel·lent sistema de distribució d’aigües.
• Les plantes, animals i microorganismes del sòl són bons recicladors del carboni, fent possible una atmosfera apta per a la vida.

Font: http://www.muestracine.wordpress.com

Com sabem que un sòl està en procés d’erosió?

Hi ha indicadors que ens poden donar algunes pistes per a detectar-la:

• Quan veiem reiteradament que en la superfície del sòl es produeix fenòmens d’aigua estancada, encrostat, segellat, etc.
• La presència de rases i canals.
• Quan comencen a aparèixer sectors amb coloracions de totalitats grogues.
• Quan als camins propers al terreny erosionat, els marges presenten sediments depositats (materials solts).

Sòl encrostat (Font: http://www.agroquimica.es)

Per tal de controlar aquests problemes és important mantenir una coberta de vegetació adequada durant els primers estadis de cultiu d’un sòl, evitar el trepig controlant les tècniques de pastura i orientar correctament les sembres i regs per tal d’evitar el moviment de l’aigua per sobre de la superfície al llarg de la pendent.

Per a les nacions unides, que la seva economia depèn de la riquesa del sòl, la seva cura és d’especial importància. És per això que tots aquests coneixements han servit per a elaborar tècniques i pràctiques conservacionistes per a millorar-ne la gestió.

I per acabar, unes dades curioses:

• Una cullerada de sòl conté més microorganismes que tota la població de la terra.
• Els actinomicets que es troben al sòl li confereixen aquest característic aroma a fresc.
• La quantitat de cucs de terra en el sòl pot ser de milers. En condicions bones poden arribar a produir fins a 800.00 petits canals que condueixen l’aigua a través del sòl després de les pluges.
• Una cullerada de cafè conté 50 milions de bacteris.
• Els cucs de terra mouen a l’any de 1 a 1000 tones de sòl/ha

Cuc de terra (Font: G.Brändle – Christoph Högger)

 

Dia mundial de les aus migratòries

La migració

La migració és un fenomen molt comú en la naturalesa. De fet hi ha nombroses espècies que migren com els peixos, els ratpenats, les tortugues, etc. En el cas de les aus, el seu medi de transport és l’aeri i la seva capacitat de volar i recórrer grans distàncies fan d’aquest grup d’animals el més representat quan es parla d’aquest fenomen. Aquests moviments migratoris es divideixen en diferents etapes que solen durar varis dies o inclús setmanes. Durant aquest període les aus fan parades per descansar i alimentar-se. Aquestes parades en les anomenades “àrees de repòs” són de gran importància per a què el viatge pugui arribar a bon port. Un exemple ben proper és la nostra gran “àrea de servei de l’autopista aèria”, la Mollera d’Escalarre, un important aiguamoll de muntanya on de tant en tant s’aturen àligues pescadores, grues i altres espècies d’interès… I com no, els coneguts Aiguamolls de l’Empordà, el Delta del Llobregat i Delta de l’Ebre, on molts naturalites s’han iniciat en aquest fascinant món de l’ornitologia.

Grup d’aus en migració (Imatge: David Nieto Maceín)

Per què migren les aus?

La resposta la trobem amb la disponibilitat de l’aliment. No totes les aus migren, algunes d’elles, principalment en climes càlids, són sedentàries, però en zones fredes les dures condicions ambientals durant l’hivern i la reducció de l’accés a l’aliment obliga a aquestes espècies a desplaçar-se a climes més càlids durant aquet període de l’any.

Les aus migratòries en la cultura popular i científica

Tradicionalment, les anades i tornades de les aus migratòries havien estat utilitzades com a calendaris naturals per pagesos, ramaders i pescadors, ja que, no solament marcaven el pas del temps dins del cicle anual, sinó que també eren utilitzats com a pronòstic del temps. Quan les cigonyes marxaven aviat, anunciaven hiverns freds, quan les orenetes apareixien, significava que el fred ja s’havia acabat. Fins i tot era considerat “tabú”, caçar les aus migratòries que arribaven més primerenques, doncs es considerava que eren elles mateixes les que portaven el bon temps, fins al lloc on anaven a passar la primavera i l’estiu.

Tant conegudes eren aquestes aus que moltes dites popular en feien referència:

“Si per l’abril el cucut no ha vingut, o és mort o s’ha perdut”

“Per Sant Sebastià, l’oreneta ve i el tord se’n va”

“Per Sant Blai, cigonyes veuràs, i si no en veus, mal any passaràs”

Orenetes (Imatge: Fotoyos.blogspot.com)

 Però avui en dia, les aus migratòries segueixen sent importants pels humans, potser no tant per la població rural, sinó per la comunitat científica ja que són bons indicadors per als estudis del clima.

El dia mundial de les aus migratòries

El Dia Mundial de les Aus Migratòries és una campanya de conscienciació que es celebra anualment i que pretén fomentar la conservació a nivell mundial d’aquestes espècies i dels seus hàbitats. Aquesta campanya està organitzada per dos acords internacionals (CMS i el AEWA) promoguts pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) que treballa per a la conservació de la fauna silvestre i dels seus habitats a escala mundial.

Aquesta diada es celebra cada any des del 2006 durant el segon cap de setmana de maig. Aquest any es celebrarà els dies 10-11 de maig de 2014 sota el lema “Destí Rutes Aèries: Aus Migratòries i Turisme”, on el dia mundial de les aus migratòries destaca el vincle entre la conservació de les aus migratòries, el desenvolupament de les comunitats locals i el turisme naturalista.

Observant les aus als Llanos de la Serena (Imatge: Miguel Ángel Martínez)

Cada any el turisme ornitològic atreu més adeptes. La rica biodiversitat i els espectaculars moviments que fan aquestes aus mouen grans quantitats de turistes que, gestionat correctament, pot suposar un benefici per a les comunitats locals i per al turisme sostenible en general.

Dia Mundial de l’Hàbitat

Cada primer dilluns d’octubre es celebra el Dia Mundial de l’Hàbitat. Un dia per a reflexionar sobre la ràpida i irreversible urbanització del nostre planeta, dels seus efectes sobre els nostres hàbitats i recordar-nos la nostra responsabilitat vers a futures generacions.

El Dia Mundial de l’Hàbitat es va instaurar el 1985 per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, la qual va crear una agència especialitzada en la gestió i el desenvolupament integral dels Assentaments Humans, el Centre de Nacions Unides per als Assentaments Humans (CNUAH).

Font: http://www.veoverde.com

Cada any, per la celebració d’aquest dia, es tria un tema diferent, que, generalment, està relacionat amb l’hàbitat de l’ésser humà.

Però, què entenem per hàbitat? En termes d’ecologia, un hàbitat és aquell ambient en el qual una determinada espècie troba les condicions òptimes per a poder viure: refugi, aliment, aigua, etc., i reproduir-se, perpetuant així l’espècie.

Els humans, com a organismes vius que som, també necessitem d’aquests elements. Però en aquest cas, l’evolució cultural ens ha anat fent canviar d’hàbitat de forma continuada.

Durant la prehistòria la humanitat estava adaptada a viure en hàbitats naturals, poc a poc aquests hàbitats es van anar substituint per entorns rurals i més recentment adaptant-se a viure en entorns altament artificials, com són les actuals ciutats modernes.

Avui dia la meitat de la població mundial viu en ciutats i s’estima que per al 2030, les poblacions urbanes duplicaran a les rurals. L’ urbanització és irreversible i es preveu que el 93% del creixement futur de la població urbana tindrà lloc a ciutats de països en vies de desenvolupament com Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.

Les ciutats són grans motors de creixement econòmic. Molts abandonen les zones rurals a la recerca d’un futur millor. L’any passat, sota el lema “canviar les ciutats per construir oportunitats” l’ONU-Hàbitat volia destacar la necessitat de planificar millor les grans metròpolis, ja que un creixement improvisat conduiria a un desenvolupament caòtic, desequilibrat i insostenible.

Font: http://www.abc.es

Aquest any el tema escollit és el transport urbà. Una bona accessibilitat als serveis és fonamental per al funcionament de les nostres ciutats i pobles. Tothom té dret a desplaçar-se lliurement per realitzar les activitats quotidianes o de lleure: anar a la feina, a l’escola, a la universitat, a comprar, al cinema, etc. Ara bé, aquest dret s’ha d’exercir de manera responsable i considerant els impactes que cada mode de transport té sobre el benestar de les persones, la qualitat de l’entorn urbà i el medi ambient. Així doncs caldrà avançar cap a un model de mobilitat més sostenible, apostant per un transport més eficient, competitiu i saludable.

En el rànquing de l’eficiència, la competitivitat i la salut, la mobilitat amb transport públic amb bicicleta o fins i tot a peu en són els guanyadors, mentre que a l’altre extrem se situa el cotxe amb una sola persona usuària, que n’és els més ineficient. 

Font: http://www.feuvertenmarcha.org

Amb motiu del Dia Mundial de l’Hàbitat, el pròxim dia 7 d’octubre centenars d’activitats arreu del món es celebraran de cara a conscienciar dels reptes als que ens afrontem si volem millorar els hàbitats ens els quals vivim. Participem-hi!

Dia Mundial del Medi Ambient

El Dia Mundial del Medi Ambient és el major esdeveniment global a favor del medi ambient. Establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1972 durant la conferencia d’Estocolm, on també es va aprovar el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), ha crescut fins convertir-se en una de les principals eines per a estendre la consciència sobre el medi ambient, arribant fins i tot a impulsar accions polítiques en aquest camp.

El dia de celebració és avui 5 de juny tot i que es realitzen activitats de conscienciació vers el medi ambient durant tot l’any. Els objectius principals d’aquesta jornada són motivar a les persones per a què es converteixin en agents actius del desenvolupament sostenible i equitatiu i promoure el paper de les comunitats en el canvi d’actitud envers temes ambientals i fomentar la cooperació. Arreu del món tenen lloc múltiples activitats per part de col·lectius, institucions, associacions i ciutadans particulars alhora que es converteix en un succés multimèdia que genera multitud d’articles i reportatges de temàtica mediambiental. És un dia festiu en el que tots caminem junts amb un mateix objectiu: assegurar un planeta net, verd i segur per a nosaltres i les generacions futures.

Enguany el lema de la celebració del dia mundial del medi ambient fa referència al malbaratament alimentari “Think. Eat. Save” (Pensa. Alimenta’t. Estalvia). Es vol conscienciar a la ciutadania sobre el consum responsable dels aliments i la reducció de residus i així evitar una pèrdua elevada d’aliments.

Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per la Alimentació i l’Agricultura) un terç de la producció alimentària del planeta es perd o és rebutjada. Si malbaratem menjar, tots els recursos emprats per produir-lo també són malbaratats i això inclou l’energia necessària per produir-lo, la feina humana, els recursos naturals, les emissions de gas durant tot el procés que hauran sigut sense cap profit i els diners destinats a aquesta producció. I a més, aquest fet també genera conseqüències negatives en el medi ambient a l’incrementar els residus generats. Només un exemple: un litre de llet suposa gastar 1.000 litres d’aigua per a produir-lo i per produir una hamburguesa calen 16.000 litres!

De fet, la producció global d’aliments ocupa un 25% de la superfície habitable, un 70% del consum d’aigua, un 80% de desforestació i un 30% de les emissions de gasos. És una de les activitats que més afecten a la pèrdua de biodiversitat i a l’alteració del medi ambient especialment en els canvis de l’ús del sòl.

Segons l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) només a Catalunya, anualment es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments, que es correspon al 7% del que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços. És a dir, cada català llença cada any uns 35 quilos d’aliments que es poden aprofitar, dada que equival a llençar el menjar consumit durant uns 25 dies o a alimentar mig milió de persones. Si parlem en termes econòmics, la pèrdua és de 112€ per habitant i any; un total de 841 milions d’euros a tot Catalunya.

Però, què podem fer nosaltres? En primer lloc hem de ser conscients de l’impacte de les nostres decisions alimentàries i de com prendre-les informats al 100%. Aquestes decisions reduiran el volum de residus generats, ens faran estalviar diners i contribuiran a disminuir l’impacte ambiental de la producció d’aliments. Hem d’escollir aquells aliments amb impacte ambiental menor, amb poc ús de químics; adquirir productes als mercats locals coneixent que el transport ha sigut menor i per tant, les emissions de gasos també; menjar aliments de temporada i comprar només el veritablement necessari i que puguem conservar correctament.

Si voleu un conjunt de propostes per prevenir i evitar el malbaratament alimentari podeu consultar la guia “Un consum + responsable dels aliments” elaborada per la Universitat Autònoma de Barcelona per encàrrec de l’Agència Catalana de residus com a resum del diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya. Paralel·lament, també la UAB i, en aquest cas en col·laboració amb la Fundació Alícia (Fundació acollida per la Fundació Catalunya-La Pedrera),  ha elaborat recentment la guia “Aprofitem el menjar”, una publicació per la prevenció del malbaratament alimentari adreçada a hotels, restaurants i càterings i de la que ja us vam parlar en aquest bloc.

17 de maig, Dia mundial del reciclatge

Avui es celebra el dia mundial del reciclatge, un concepte que cada vegada tenim més interioritzat en la nostra tasca del quotidià però un terme que moltes vegades ens pot crear confusió. Tenim clar què vol dir reciclar?

Entenem per reciclar aquella acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum, productes obtinguts de residus. El reciclatge implica el processament de materials utilitzats per a què puguin ser productes nous i per tant, amb aquesta acció assolir una minimització de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El símbol internacional, deixa clarament entès aquest tancament del cicle.

Anem a aclarir termes. L’acció de dipositar un envàs en un contenidor no és ben bé reciclar, amb aquesta acció som partíceps de  la separació de les deixalles que afavorirà a una bona recollida selectiva. Per tant, entenem per recollida selectiva aquella acció que consisteix a recollir diferenciadament diferents fraccions dels residus amb la finalitat de poder-les reciclar.

La recollida selectiva i el reciclatge permeten estalviar recursos energètics  per a la fabricació dels productes a partir de matèries primeres verges.

L’aspecte bàsic de la recollida selectiva és la selecció que els ciutadans i els comerços realitzen dels productes recuperables i que, posteriorment, l’administració s’encarrega de gestionar.

L’any 2011 a Catalunya es van recollir selectivament 1.643.697 tones de residus.

• 411.757 tones de matèria orgànica
• 408.531 tones de paper i cartró.
• 180.710 tones de vidre.
• 137.039 tones d’envasos lleugers.

Aquestes dades ens hauríen de fer pensar vers les 3 erres: Reduïr, Reutilitzar i Reciclar, el reciclatge hauría de ser la darrera opció, si vetllem per la compra de productes amb el mínim embolcall, de ben segur que assolirem que aquestes dades en un futur es minimitzin.

Us deixem una taula que us pot facilitar conèixer exactament on va cada producte utilitzat per realitzar un triatge correcte.

Desitjem que cada dia sigui el dia mundial de la conscienciació vers els residus. Per molts anys!

En una propera entrada al bloc us explicarem la tasca específica de reciclatge que fem a MónNatura Pirineus.

*Dades actualitzades de la recollida selectiva  a Catalunya (Font: Agència Catalana de Residus)

Dia internacional de la Mare Terra

El 22 d’abril és el dia proclamat per les Nacions Unides com a Dia Internacional de la Mare Terra amb l’objectiu de reforçar el Dia de la Terra que es celebra a molts països en aquesta data des que es va iniciar als Estats Units al 1970. Suposa el reconeixement de què la Terra i els seus ecosistemes ens proporcionen la vida i el sustent al llarg de la nostra existència així com el reconeixement de la nostra responsabilitat en promoure l’harmonia amb la Natura i la Terra per tal d’arribar a un equilibri entre les nostres necessitats i les necessitats ambientals.

Aquest dia promou una visió del planeta com a la entitat que sustenta a tots els éssers vius de la naturalesa i homenatja la Terra en el seu conjunt com a la Mare de tots.

Pachamama (Colombia)

La Mare Terra és un expressió comú utilitzada per a referir-se al planeta Terra a molts països i regions, demostrant la interdependència existent entre els éssers humans, la resta d’éssers vius i el planeta on tots habitem. Als Andes Centrals de Sudamèrica li diuen “Pacha Mama” en llengua quetchua, gran deïtat entre els pobles indígenes quechas i aimaras, “Tonantzin” (La Nostra Venerada Mare) en llengua nahúatl a Mèxic, “Ñuke Mapu” (Mare Terra) en mapuche a regions de Chile i Argentina i moltes més denominacions amb la mateixa connotació per part dels diferents pobles indígenes que sempre han vist amb respecte i admiració el lloc on habiten i que són els principals impulsors per a que es reconegui oficialment a nivell internacional la Declaració dels Drets de la Mare Terra.

Si deixem de banda el relat bíblic i altres teories de la creació presents a diferents cultures i mirem els estudis i dades científiques, podem dir que la Terra es va crear fa uns 4.500 milions d’anys com a integrant d’un Sistema Solar situat al braç d’Orió, una regió a un extrem d’una petita galàxia espiral anomenada Via Làctia. Només uns quants milions d’anys després es van donar les condicions per a l’aparició de la vida, fa uns 3.800 milions d’anys, tret diferencial del planeta Terra fins avui dia, i van ser necessaris milions d’anys d’evolució per a l’aparició de l’ésser humà modern fa uns 50.000 anys.

Des d’aquell moment la població de la nostra espècie no ha deixat de créixer exponencialment colonitzant tot el planeta i modelant el medi natural per sobreviure fins al punt que el món occidental i els anomenats països desenvolupats van perdre el respecte i l’harmonia amb la natura de la mà del capitalisme com a model socioeconòmic fins el punt de ser responsables de la desaparició d’algunes espècies d’éssers vius, de l’esgotament de recursos i de col·laborar en el canvi climàtic que patim actualment.

És el moment d’aprendre i reaprendre els principis i enfocaments del llegat ancestral dels pobles originaris que sí que han viscut sempre en harmonia amb la Mare Terra per aturar la destrucció del planeta i deixar de veure’ns com a amos o hostes del planeta sinó com una petita part del gran tot que és aquest racó de l’Univers on tenim la gran sort  de viure.

Aprofitant el Dia Internacional de la Mare Terra us convidem a reflexionar sobre la nostra responsabilitat personal envers la situació actual del planeta i aprofundir en el sentiment de què som una part d’aquest Planeta Viu.

Que gaudiu de la reflexió!

23 de març, Dia Meteorològic Mundial

El 1960 es va instaurar el 23 de març com el Dia Meteorològic Mundial amb la finalitat de donar a conèixer a la població els serveis proporcionats pels Serveis Meteorològics Nacionals i la Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Aquests serveis comprenen les observacions i recopilació, processament i distribució de dades i productes meteorològics, hidrològics i climàtics amb l’objectiu i vocació de reduir les pèrdues de vides i béns que ocasionen els desastres naturals relacionats amb el temps, el clima i l’aigua així com promoure l’objectiu universal d’assolir un desenvolupament sostenible i protegir el medi ambient i el clima per a les generacions presents i futures.

El tema d’aquest any és “Vigilar el temps per a protegir les vides i els béns” i porta com a subtítol “Commemorant els 50 anys de la Vigilància Meteorològica Mundial” (VMM), posant de manifest el paper determinant dels serveis meteorològics per reforçar la seguretat i resistència front els fenòmens naturals i homenatjant la fita destacada de cooperació internacional assolida el 1963, en plena guerra freda, agrupant sistemes d’observació, centres de processament i predicció de dades i serveis de telecomunicacions amb la finalitat de difondre informació i serveis meteorològics i mediambientals essencials a tots els països.

L’observació meteorològica és tan vella com el propi gènere humà. Els nostres avantpassats més llunyans  podien preveure el temps que faria observant el cel i el comportament dels animals i les plantes. Actualment, la gent del camp, pagesos i observadors avesats, encara recorren a les observacions locals del medi natural per preveure el temps però han sigut els avanços tecnològics i científics, juntament amb la cooperació internacional els que han revolucionat la meteorologia i la capacitat d’emetre prediccions encertades cada cop a més llarg termini, permetent salvar nombroses vides i contribuint considerablement al desenvolupament sostenible.

Avui en dia, des dels agricultors, els encarregats de gestionar emergències, els gestors dels recursos hídrics o els excursionistes de cap de setmana i turistes que volen planificar les seves sortides, es beneficien dels serveis meteorològics i climàtics.

La repercussió dels fenòmens meteorològics extrems així com de la variabilitat del clima i del canvi climàtic sobre els 7000 milions d’habitants del planeta anirà incrementant a mesura que incrementi la població fins assolir els 9300 milions previstos per al 2050. Una major comprensió del clima i del temps facilitarà l’evolució sostenible del medi natural a pesar del creixement econòmic i demogràfic, recolzarà les polítiques de desenvolupament sostenible i ajudarà a l’optimització dels recursos hídrics i a la racionalització del consum energètic amb una major producció de les energies renovables.

A Món Natura Pirineus disposem d’una estació meteorològica automàtica que recull les principals dades meteorològiques de les Planes de Son, lloc on està ubicat el centre. Aquestes dades les podeu consultar a temps real al web http://www.meteopirineu.com/, web que estructura i difon les dades climàtiques recopilades per la seva xarxa d’estacions del Pirineu. Aquest passat gener ja vam publicar en aquest bloc el resum meteorològic del 2012, elaborat pels nostres companys de Meteopallars.

 Aprofitem el Dia Meteorològic Mundial per animar-vos a aprofundir en el món de la meteorologia, el clima i les seves prediccions i observacions.

22 de març, Dia Mundial de l’Aigua

Enguany celebrem l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua, un any que s’engloba dins les actuacions marcades pel decenni internacional per l’acció “aigua font de vida 2005-2015”. A més a més, avui es celebren els vint anys del dia mundial de l’aigua i per tant, pot ser un bon moment per reflexionar vers aquest bé tan preuat i alhora escàs en molts indrets del món.

Un dels principals problemes que ens trobem a nivell global és l’accés als recursos. Els recursos s’estan exhaurint i ens trobem amb la dificultat de com gestionar l’aigua a nivell mundial. L’aigua, igual que l’energia, la fam o la salut, és un dels reptes mundials més importants dels nostres temps. El següent mapa reflexa el volum d’aigua dolça mesurat per metres cúbics/persona de què disposa cada país.

Font: www.unep.org

Avui en dia, al món hi habiten 7.000 milions de persones i es preveu que a l’any 2050 arribarem als 9.000. Les estadístiques ens indiquen que totes les persones beuen entre 1,5 i 3 litres d’aigua diàriament, inclosos els líquids que molts dels nostres aliments porten incorporats. Produir 1kg de carn de vedella consumeix 15.000 litres d’aigua en tot el seu procés i per la producció d’1kg de cereals es destinen 1.500 litres.

Les campanyes de mesures d’estalvi d’aigua haurien de ser constants i no només aplicables en els anys en què la sequera ens amenaça. A més, haurien d’anar acompanyades de missatges de conscienciació tant pel que fa al consum com pel que fa als residus abocats als nostres aqüífers.

Les principals fonts de la contaminació de l’aigua dolça a la Terra es poden classificar per diferents causes:

• El nostre quotidià: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc.
• De les tasques agràries i ramaderes: aigües contaminades pels adobs, purins  i pesticides.
• De les indústries: residus tòxics de diferents orígens, bàsicament metalls pesants.

Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d’abocar-les als rius o a la mar.

En aquesta línia, fruit del nostre compromís amb el medi ambient i a fi de garantir l’eliminació de l’impacte d’aquestes aigües en el torrent de muntanya del que captem l’aigua, a Món Natura Pirineus disposem d’una planta de tractament d’aigües residuals que ens permet, a partir d’uns microorganismes responsables, transformar l’aigua residual que generem en aigua neta.

La sensibilització en el primer món i en els països on el volum representat no genera cap problema no vol dir que no ens haguem de preocupar per l’ús o abús que en podem fer. Aplicar mesures de conscienciació i estalvi en els processos de consum, tants els dels consumidors com els dels productors, és clau per mantenir aquest tant necessari equilibri entre societat i medi. Amb el desig que cada dia “sigui el dia mundial de l’aigua” us engresquem a prendre consciència d’aquest bé tan i escàs i tan preuat.

Les Muntanyes del món, el món de les muntanyes

Amb motiu de la celebració avui del 10è aniversari, per part de l’ONU, del Dia Internacional de les Muntanyes, (http://www.un.org/es/events/mountainday/) des de Mon Natura Pirineus, hem volgut aportar el nostre granet de sorra des del nostre bloc.

Us deixem a continuació un article d’en Miquel Rafa, Director de l’Àrea de Territori i Medi Ambient de la nostre Fundació, expert en temes de muntanyes, en el qual, a través de xifres contrastades es fa palesa la importància d’aquest element natural tant pels seus valors ecològics com pel seu potencial de generació de riquesa. Us convidem a deixar els vostres comentaris.

Les Muntanyes del món, el món de les muntanyes

• Importància de les muntanyes

Les muntanyes ocupen el 24 % de la superfície terrestre i és on hi viu aproximadament el 10 % de la població mundial. Una gran part de l’Humanitat, gairebé la meitat, però, en depèn directament dels seus recursos com a font d’aliment, energia hidroelèctrica, fusta i minerals. L’aigua dolça prové, en un 80 %, de les muntanyes, la qual cosa converteix aquestes regions en un dels biomes de la Terra amb major significació estratègica i geopolítica.

Malgrat tot això, les muntanyes han estat unes grans oblidades en les decisions dels governs i de les organitzacions a tot el món. A diferència de les selves tropicals, els oceans o els pols, no han tingut mai un tractament científic o conservacionista propi. Aquesta mancança es va començar a capgirar, en part, amb la declaració per part de les Nacions Unides, de l’any 2002 com a Any Internacional de les Muntanyes.

Les terres baixes han sofert molt més els processos de canvis en el paisatge i en els ecosistemes al llarg dels mil·lenis d’Història de l’Home, que en molts casos ha portat a la homogeneització i a l’empobriment ecològic i cultural. Les muntanyes han esdevingut uns grans reservoris de biodiversitat i de diversitat cultural. Al llarg de tot el planeta, però, les pressions econòmiques estan degradant els ecosistemes de muntanya i enfrontant als pobles de muntanya amb una creixent onada d’assimilació cultural, disminució de la seu poder de decisió i empobriment polític.

• Què son les muntanyes ?

Definir el concepte de muntanya no és fàcil. Mentre que no hi ha gaire discussió pel que fa a les grans serralades del món (Himalàia, Andes, Alps, etc), hi ha una considerable variació pel que fa a considerar el que s’anomenen “terres altes”, els altiplans o la “muntanya mitjana”. Fa uns anys el World Conservation Monitoring Center va elaborar un mapa detallat de les muntanyes del món utilitzant una combinació dels factors d’altitud i desnivell (veure quadre 1). D’aquest forma, es consideren la majoria d’àrees amb unes característiques similars pel que fa a l’orografia i factors ambientals.

• Valors ecològics

La topografia variada i complexa de les muntanyes porta associada una gran riquesa de vegetació i fauna. Les diferències d’altitud i orientació, que són els grans factors ecològics a la muntanya, han comportat l’existència de diferents zones o “estatges” amb un clima, sòl i vegetació diferenciades. A mida que anem pujant de nivell, més específic i especialitzat és aquell estatge. Aquesta és una de les raons per les quals les muntanyes són tan riques en biodiversitat.

Un altre factor important per a la biodiversitat és l’endemisme, és a dir, la presència d’espècies que es troben només en petites àrees de distribució, generalment com a resultes d’un procés d’aïllament sofert al llarg dels segles. Els ocells són uns excel·lents indicadors biològics, ja que els trobem en tots els ecosistemes, responen amb rapidesa als canvis ambientals i són un dels grups més ben estudiats i coneguts. De les 247 àrees endèmiques al món, 131 es troben a les muntanyes.

Les muntanyes també comparteixen amb les illes el fenomen de la insularitat. L’aïllament ecològic fa que moltes vegades trobem les mateixes espècies al cim de muntanyes separades entre sí molts quilòmetres, però sense possibilitat de connexió. Molt sovint aquest és el resultat de les glaciacions, que van empènyer moltes espècies cap a les àrees lliures de gel i que, en retirar-se, van quedar isolades en les muntanyes. En tot cas, aquest aïllament comporta una situació vulnarable i agreujada pel canvi climàtic actual.

Els boscos són un dels grans valors d’aquestes regions. Normalment els boscos més ben conservats i rics en espècies es troben a les muntanyes. Un 28 % de les masses forestals al món són boscos de muntanya. L’efecte protector del sòl en les capçaleres hidrològiques és un dels grans beneficis de l’existència d’aquests boscos. Naturalment, és aquí on la pressió humana es deixa sentir més fortament. La FAO va estimar que la pèrdua anual de bosc de les àrees de muntanya als tròpics és de l’1.1%, un 30% més que a qualsevol altre lloc als tròpics. Les terres altes de l’interior de Guatemala, l’altiplà de Bolívia o les muntanyes Virunga a la regió dels Grans Llacs africana són un exemples clars de la relació entre deforestació i elevat creixement de la població.

• Les muntanyes, torres d’aigua

Tots els grans rius s’originen en les muntanyes. A les conques hidrogràfiques, tot i ser una part relativament petita, les muntanyes aporten la major part dels fluxos d’aigua. Per això sovint hom les anomena “torres d’aigua”.

Encara que només l’1 % de l’aigua dolça es troba a les geleres de muntanya (als casquets polars hi ha el 70 %), les muntanyes actuen com a distribuïdors naturals  d’aquest recurs cap a les poblacions humanes properes, i a més ho fa de forma més o menys continuada al llarg de l’any, minorant els efectes de les estacions seques.

Sovint els conflictes pel control de l’aigua tenen lloc en divisòries de conques a les muntanyes. Pensem, per exemple, el cas dels Alts del Golan, entre Israel i Síria. Sovint, però, aquestes disputes succeeixen a menor escala, dintre d’un mateix país, entre regions de muntanya i de la plana.

• Els pobles de muntanya

La major part dels pobles de muntanya es concentren als Andes, al sistema Himalàia- Hindu Kush i a les muntanyes africanes. A diferència de les petites i esparses poblacions de les muntanyes del Nord, en algunes muntanyes tropicals les densitats són molt elevades.

Degut al seu caràcter inaccessible i allunyat, les muntanyes han esdevingut un santuari per a les comunitats indígenes, les minories ètniques i als refugiats. Els estils de vida d’aquests pobles sovint es troben a límit de la marginalitat econòmica, visquent com a nòmades, recol·lectors i caçadors, comerciants transhumants, pastors, llenyataires, miners, o en comunitats liderades per dones, mentre que els homes es dediquen a buscar treball en altres regions.

Aquestes dures condicions de vida han portat a desenvolupar adaptacions i tècniques molt especialitzades i úniques. El modern concepte de desenvolupament sostenible es practica des de fa molts anys en aquestes comunitats, ja que d’això en depèn la seva supervivència a mig i llarg termini.

La pobresa material és, malauradament, un element sovint comú als pobles de muntanya. Un 60 % de la població rural dels Andes viu en un nivell d’extrema pobresa, i la majoria dels 98 milions de xinesos considerats entre els “pobres absoluts” del món són minories ètniques de muntanya. La discriminació política i la marginalització en la presa de decisions sobre el seu futur és també una característica comuna, que es produeix també sovint als països més desenvolupats.

A l’igual que la riquesa biològica, la diversitat ètnica i cultural dels pobles de muntanya és elevadísima. El coneixement ancestral d’aquestes comunitats forma un patrimoni cultural d’incalculable valor. A l’Himalàia del Garwhal indi, per exemple, les dones locals van ser capaces d’identificar 145 espècies de plantes que havien estat destruïdes per les explotacions comercials de fusta i les extraccions de pedra calcària, mentre que els experts forestals només van poder llistar-ne 25.

Les muntanyes també han estat una inesgotable font d’inspiració, llegendes i mites, tant pels seus habitants com pels pobles més distants de la plana. En moltes religions i creences actuals i passades, les muntanyes són la morada dels Déus i hi ha nombrosos exemples de muntanyes sagrades venerades per milions de persones.

• Destí turístic

El turisme i la recreació són avui en dia un dels factors de canvi més importants a les muntanyes. Les dues cares de la mateixa moneda, benefici econòmic i impacte ambiental i social, es fan ben presents. Es calcula (1999) que entre un 15- 20 % de l’indústria global del turisme, uns 70-90 mil milions de US $, és generen pel turisme de muntanya. Només als Alps les xifres són de 100 milions de visitants- dia. A l’Himalàia Indi, cada any més de 250.000 peregrins, 25.000 turistes de trekking i 75 expedicions d’alpinisme pugen a les sagrades fonts del Ganges, la gelera del Gangotri. L’impacte sobre els boscos per la llenya, la destrucció de la vegetació de ribera i l’acumulació de deixalles és molt important. De vegades l’impacte principal del turisme de muntanya és el creixement desorbitat i sense planificar de noves construccions i urbanitzacions, que viuen al marge dels pobles existents.

• Un Futur per a les muntanyes ?

La inclusió del capítol 13 de l’Agenda 21 va significar un recolzament important per a l’adopció de polítiques pròpies per a la conservació i el desenvolupament sostenible en les Muntanyes. Organitzacions com el Mountain Partnership, el Mountain Forum, el grup d’experts Mountain Agenda o The Mountain Institute van ser claus en aquest procés. La declaració del 2002 com a l’Any Internacional de les Muntanyes va ajudar a consolidar també aquest impuls, en benefici de les muntanyes i dels pobles de muntanya del mòn.

Miquel Rafa i Fornieles

Director de Territori i Medi Ambient, Fundació Catalunya- La Pedrera.

Membre de la Comisió Mundial d’Arees Protegides de la IUCN (Unió Internacional per la Conservació) i Ex President de la Comissió de Protecció de la Muntanya de la UIAA (Federació Internacional d’Associacions d’Alpinisme) 1997-2001

MAPA DE LES MUNTANYES DEL MÒN:

http://www.unep-wcmc.org/medialibrary/2011/09/28/343f755a/mountain_2002.jpg

Quadre 1

Mountain area statistics by region (Km2)

REGION	>= 4500m	3500- 4500m	2500- 3500m	1500- 2500m & slope>=2°	1000- 1500m & slope >=5° or local elevation range >300	300-1000m & local elevation range >300	TOTAL
North America	197	11417	198493	946664	576686	479863	1777382
Central America	38	968	65140	306084	130349	120717	400259
Caribbean			32	2657	4409	1103	45947
South America	154542	583848	372442	399375	213487	232676	947726
Europe		225	497821	136687	199244	138431	1191337
Africa	73	4859	99672	481238	285794	625581	1322501
Middle East	40267	123817	300540	692046	234460	370016	587831
Russian Federation	127	6095	68149	412575	498590	506005	2976438
Far East	1406945	741261	624150	764539	275740	383907	1282136
Continental South East Asia	172759	108589	97598	198389	201441	120949	902744
Insular South East Asia	22	4366	34274	106108	102596	49795	589745
Australia			41	7637	28520	18740	267138
Oceania				47	210	44	2857
Antarctica	17	1119112	4519024	146188	56474	87180	318492
TOTAL	1774987	2704557	6877376	4600234	2808000	3135007	12604031

Areas of different forest types occurring in each mountain class (Km2)