El cel nocturn de desembre

Constel·lacions

Aquest mes de Desembre es caracteritzarà per dos grans fets, la visibilitat completa de Júpiter al llarg de les nostres nits i l’arribada del Solstici d’hivern el dia 21 a les 23.03h situat a Sagitari serà la nit més llarga de l’any pel que fa  a hores de llum per tant si els núvols ens ho permeten podrem fruir d’un bon espectacle ja que la Lluna es trobarà en fase nova. Us engresquem a sortir a l’exterior alçar el cap cap amunt i contemplar aquest cel d’hivern, una bona manera de cloure i començar l’any nou que ja s’apropa.

Simulació del Cel del 15 de Desembre a les 21:30

METEORS*

Gemínides (GEM). Actiu des del 7 al 17 de desembre amb màxim el 14 (ascensió recta 7h 28m, declinació +33º). És el radiant més intens de l’any (ZHR d’uns 120 meteors/hora). Meteors lents; no solen presentar esteles. Està associat a l’asteroide1983TB.

Úrsides (URS). Actiu des del 17 al 26 de desembre amb màxim el 22. ZHR màxima de 10 meteors/hora. Són meteors lents.

Informació compilada de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell*

 

El Sol

• 5 de Desembre: Sortida de Sol: 07:06h   Posta: 16:35h
• 15 de Desembre: Sortida de Sol: 07:14h   Posta: 16:36h
• 25 de Desembre: Sortida de Sol: 07:19h   Posta: 16:41h

 

La Lluna

• La Lluna plena el dia 6 a les 12:27 a Taure
• El Quart minvant el dia 14 a les 12:52 a Lleó
• La Lluna nova el dia 22 a les 01:36 a Balança
• Quart creixent el dia 28 a les 18:33 a Peixos

*Tots els horaris són en T.A cal afegir una hora, sortides i postes de Sol a latitud 40graus nord i longitud 0 amb un horitzó teòric

 

Planetes observables

• Mercuri: Inapreciable al llarg del mes per la seva proximitat al Sol.
• Venus: No ens serà visible des de MNP, roman massa proper a l’horitzó
• Mart: Observable al llarg del crepuscle situat a Sagitari fins el dia 4 que entra a capricorn. Mostra la seva lluïssor més feble de l’any (magnitud 1.1)
• Júpiter: Sortida a la segona part de la nit, amb una magnitud de -2.4 a la constel·lació del Lleó
• Saturn: No ens serà visible des de MNP, roman massa baix a l’albada.
• Urà: Visible al llarg de la primera part de la nit a la constel·lació d’Aquari.

 

Objectes visibles del cel profund

Us adjuntem una taula amb els objectes recomanats per observar al llarg d’aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la.

* * Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50. ¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi. ² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics. ³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

 

Què en sabem de…?

Avui us parlem d’Urà, un planeta que fou descobert per William Herschel al 1781. Segur que algú l’havia vist abans, però l’enorme distància el fa brillar poc a més, hi ha més de 5.000 estrelles més brillants que ell.

La seva atmosfera esta formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs, el metà absorbeix la llum roja per això reflexa els tons blaus i verds. Al 1977 es van descobrir els 9 primers anells d’Urà. Al 1986, la visita de la nau Voyager va permetre mesurar i fotografiar els anells, i descobrir-ne dos de nous.  Els anells d’Urà són diferents dels de Júpiter i Saturn. El més exterior, Epsilon està format per roques de gel grans. Sembla que hi ha també anells o fragments d’anells no gaire amples, d’uns 50 metres.

Font: mcamacho2wordpress.com

Fins el mes que ve, molt bon any 2015 i molts bons cels!

 

El cel nocturn de desembre

El cel d’hivern torna a ésser creuat per una zona de la Via Làctea farcida de constel•lacions amb estels brillants i una gran quantitat de cúmuls i nebuloses. Les nits més llargues de l’any ens donen grans possibilitats d’observació del cel nocturn i un gran repertori d’astres de cel profund i planetes des del vespre fins la matinada.

El cometa ISON, a més, tot just ha creuat el periheli arribant a ésser el més brillant dels últims anys. El que n’ha quedat després de l’apropament al Sol seguirà el seu camí passant a 0.4 UA (uns 60 milions de km).

Constel·lacions

El cel d’hivern ens mostra constel•lacions amb estels molt destacats, alhora que farcides d’interessants astres de cel profund. Comencem, però, per fer un cop d’ull a la regió circumpolar, on de nou els estels de l’Ossa Major s’aixequen per la zona de l’est i ens assenyalen l’estel Polar. A la zona superior de les constel•lacions sempre visibles, durant les primeres hores de nit hi trobem el Linx i la Girafa. A l’horitzó est hi veurem com s’amaguen les constel•lacions del Pegàs i Andròmeda, i algunes de menys vistoses com la Balena i els Peixos. Mentrestant, a l’extrem oposat del cel hi apareix el Lleó, i més tard les brillants Arcturus i Spica, a les constel•lacions de Bouer i la Verge. L’espectacle del cel de desembre es concentra en la Via Làctia, que creua el firmament de nord-oest a sud-est. En aquesta zona hi trobem Canis Majoris, amb l’estel més brillant de tot el cel, Sirius. Seguint cap al nord hi trobarem fàcilment Orió, el Taure, els Bessons i l’Auriga.

Cel del 15 de desembre a les 22.00h

La Lluna

Les primeres nits del mes la Lluna no serà observable, ja que serà en fase nova el dia 3. Passarà pel quart creixent el 9 de desembre i arribarà a la fase plena al matí del dia 17.

Planetes observables

Tot i no tractar-se d’un planeta, sens dubte aquests dies és d’especial interès el seguiment del cometa ISON, que creuarà la zona circumpolar del cel durant la segons meitat del mes.

A més, Júpiter és ben visible durant tota la nit a la constel·lació de Bessons, i amb un petit telescopi en podrem distingir els seus 4 principals satèl·lits. A partir de les 22h és observable el planeta Mart, i ja a les 2h de la matinada, apareix Saturn a la constel·lació de la Balança.

Trajectòria del cometa ISON al cel pels propers dies (font: starsandstones.wordpress.com)

Destacat del cel profund

Durant aquest més, la Via Làctia ens mostra diversos astres que ens permetran observar les fases de la vida d’un estel.

La constel·lació d’Orio i els seus voltants contenen nombroses nebuloses o regions de naixement d’estels. Una n’és la coneguda nebulosa d’Orió (M42), però amb un telescopi avançat podem mirar de localitzar la nebulosa de reflexió M78 o la nebulosa del Con (NGC 2264) a la constel·lació de l’Unicorn. Aquests núvols de gas i pols formaran famílies d’estrelles, altrament anomenades cúmuls, com el que podem observar un parell de graus al sud de Sirius (M41), els nombrosos cúmuls d’Auriga, o el cúmul de les Pleiades, localitzable fàcilment al Taure, essent un dels cúmuls més joves coneguts (amb uns 100 milions d’anys d’edat).

Viatgem ara a les últimes fases de la vida d’un estel com el nostre Sol. En el moment que ha estat el seu combustible (l’Hidrogen) durant la major part de la vida s’exhaureix al nucli, aquesta gran bola de plasma en equilibri passarà per una etapa d’inestabilitat augmentant el seu radi (gegant vermella) fins arribar a expulsar tot el seu embolcall a l’espai. El cadàver estel·lar que en resulta s’anomena nebulosa planetària, i un exemple d’aquest tipus d’astres és la nebulosa de l’esquimal (NGC 3692). La podrem localitzar amb un telescopi i veurem la seva forma arrodonida si utilitzem un ocular de gran augment.

La nebulosa del Con fotografiada des de l’observatori de MónNatura Pirineus (font: celdenit.com)

Sabies que…

Les estrelles més joves i massives que neixen en una regió de formació estel·lar emeten una gran quantitat de radiació ultra-violada. Aquesta és la responsable de ionitzar els àtoms d’hidrògen que hi ha a la nebulosa que els envolta. En recombinar-se, aquests àtoms emeten fotons de radiació vermella (H-alfa) com la que veiem a les fotografies de nebuloses.