Arriba l’octubre i amb ell ja ens trobarem a plena tardor i començaran a aparèixer per l’horitzó les constel·lacions presents a l’època més freda com és Taure. També podrem seguir veient objectes impressionants del cel profund com el cúmul globular d’Hèrcules (M13) o la Galàxia espiral Andròmeda (M31), així com també gaudir, tot i que amb baixa intensitat, d’alguna pluja d’estels com les Dracònides i les Oriònides.
I a l’octubre la llana creix i el fred neix! Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder gaudir d’uns bons cels nocturns.
Constel·lacions
Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Àries i també podrem veure la constel·lació de Taure. A principi de mes encara podrem veure alguna estrella de la constel·lació de Serpentari i Sagitari.
Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions del Triangle, Perseu i Cotxer amb la seva estrella alfa Capella.
Per l’Oest – Nord Oest veurem la constel·lació de Bover que ja es va amagant; i també Hèrcules i la Corona Boreal; també hi trobarem les 3 constel·lacions que formen el triangle d’estiu: Lira, Cigne i més cap al Sud Oest Àguila, on també trobarem les constel·lacions del Dofí i de l’Escut. Cap al Sud veurem Cavallet i Pegàs i al bell mig hi trobarem la constel·lació del Llangardaix i de la Guineueta.
Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac, Cefeus i Cassiopea. També cap al nord veure’m les constel·lacions de Linx i de Girafa.
Eclipses i altres fenòmens
Dracònides. Aquesta pluja d’estels són restes del cometa 21P/Giacobini-Zinner i generalment presenta un número de meteors per hora molt baix, tot i que en algunes ocasions poden arribar a formar grans pluges al voltant del 8 o 9 d’octubre. A més a més, acostumen a ser meteors molt lents amb una velocitat al voltant dels 20 km/s. Les dracònides s’observen millor abans de mitjanit a la constel·lació del Drac, la qual els hi dóna el nom.
Oriònides. Són visibles tot el mes, però la màxima activitat es preveu per la nit del 20 al 21 d’octubre poc abans de la sortida del Sol. Aquests meteors provenen del cometa Halley, igual que les Eta Aquàrides del mes de maig. El número de meteors per hora (THZ) és molt variable, sent normalment de 15 meteors/hora i podent arribar als 40-70. En aquest cas, a diferència de les Dracònies, la lluna estarà molt propera al radiant podent dificultar-ne la observació.
El Sol
- Dia 5: SORTIDA a les 7h 51m; POSTA a les 19h 29m. Hores de sol 11h 38m.
- Dia 15: SORTIDA a les 8h 02m; POSTA a les 19h 13m. Hores de sol 11h 11m.
- Dia 25: SORTIDA a les 8h 13m; POSTA a les 18h 58m. Hores de sol 10h 45m.
La Lluna
- LLUNA NOVA el dia 1 a les 02h 11m.
- QUART CREIXENT el dia 9 a les 06h 33m.
- LLUNA PLENA el dia 16 a les 06h 23m.
- QUART MINVANT el dia 22 a les 21h 14m.
- LLUNA NOVA el dia 30 a les 18h 38m.
| Posició | Data | Hora | Distància |
| Apogeu | 2016-10-04 | 13:03 | 406,099 km |
| Perigeu | 2016-10-17 | 01:37 | 357,859 km |
| Apogeu | 2016-10-31 | 20:30 | 406,659 km |
Planetes observables
MERCURI, es veu durant la primera setmana d’octubre durant la sortida del sol sobre l’horitzó Est i anirà desapareixent a mesura que avança el mes fins que el dia 27 arriba a la seva conjunció superior, moment en que el Sol es trobarà entre Mercuri i la Terra.
VENUS, s’observa durant el crepuscle cap al Sud Oest a la constel·lació de Balança, tot i que durant la segona quinzena s’observarà entre Escorpí i Serpentari i es pondrà per l’horitzó poc després de que sigui negra nit.
MART, serà visible aproximadament el primer terç de la nit, fins unes 3hores després del crepuscle a la constel·lació de Sagitari.
JÚPITER, no serà visible els primers dies d’octubre però si la resta del mes cap a l’Est poc abans de la sortida del Sol a la constel·lació de Verge.
SATURN, s’observa durant el crepuscle i en la part inicial de la nit cap al Sud Oest a la constel·lació de Serpentari.
OBJECTES VISIBLES OCTUBRE
Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la
* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
La constel·lació de Taure
Aquest mes d’octubre podrem començar a veure la constel·lació de Taure, amb la seva estrella alfa Aldebaran i en la que es troba el famós i bonic cúmul de les Plèiades.
Conta la llegenda que Zeus, déu de l’Olimp, es va enamorar d’una bella nimfa: Europa. Un bon dia Zeus, meravellat per la bellesa d’Europa, que jugava a la platja amb les seves amigues, va decidir convertir-se en un toro d’una gran blancor i amb unes banyes del color de la lluna; es va ajeure als peus de la nimfa que al principi s’espantà però poc després, encuriosida, va acaronar-lo i acabà seient al seu llom. Tot seguit el toro s’aixecà de cop i es llençà a la mar! Malgrat els crits d’Europa el toro cada vegada era més mar endins fins que varen arribar a la illa de Creta, on Zeus es va reconvertir en déu i va declarar el seu amor a Europa. Ella l’acceptà i s’uniren sota uns plàtans que en memòria d’aquest amor, obtingueren el privilegi de no perdre mai les fulles.
Que tingueu molts bons cels nocturns!
MónNatura Pirineus 