El cel nocturn de Gener

Astre aficionats, ja tenim el 2019 aquí i comença amb una pluja d’estels ben peculiar. Els Quadràntids poden arribar als 120 meteors per hora, tot i que en alguns casos concrets han arribat a molt més: per exemple, el 2014 van tenir un màxim de 315 meteors per hora! Cal dir que, no obstant, normalment són bastant tènues i això fa que molts d’ells siguin difícils de veure. Per aquells que tot i així us animeu a buscar-ne, el màxim d’activitat es produirà entre el 3 i el 4 de gener, i per sort la Lluna no ens farà la guitza emmascarant els menys vistosos.

Però si hi ha un event astronòmic que destacarà aquest gener és l’eclipsi total de Lluna que es produirà la matinada del 21 de gener. L’únic inconvenient és que passarà ben entrada la matinada, amb la fase total produint-se entre les 5:41 i les 6:43. Tot i així, és quelcom pel que val la pena matinar!

Fotografia durant la fase de totalitat de l’últim eclipsi lunar visible des de Catalunya, que va tenir lloc el passat 27 de juliol de 2018. Font: Wikimedia commons

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes de gener hi podrem observar les següents constel·lacions:

A l’eclíptica serà Piscis qui ens dirà adéu aquest mes; mentre que Taure, Àries, Bessons i el Cranc seran clarament visibles i Lleó ja serà visible sobre l’hortizó.

Perseu encara serà al zènit, juntament amb l’Àuriga, i el triangle d’hivern ja es trobarà ben amunt sobre l’horitzó sud-est. Recordem que aquest triangle el formen tres estrelles molt brillants (Sirius, Procyon i Betelgeuse) pertanyents a les constel·lacions del Ca Major, el Ca Menor i Orió, respectivament.

Finalment, a l’oest el Pegàs ja amagarà el cap a l’horitzó amb Andròmeda seguint-lo de prop, i el gran monstre Cetus el seguirà aviat. 

Simulació del cel del 15 de gener a les 22:30h

Simulació del cel del 15 de genera les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 25m; POSTA a les 17h 36m. Hores de sol 9h 11m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 22m; POSTA a les 17h 47m. Hores de sol 9h 25m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 59m. Hores de sol 9h 43m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 06 a les 02h 28m.
• QUART CREIXENT el dia 14 a les 07h 45m.
• LLUNA PLENA el dia 21 a les 06h 16m
• QUART MINVANT el dia 27 a les 22h 10m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2019-01-09	05:30	406,114 km
Perigeu	2019-01-21	20:59	357,344 km

 

Planetes observables

MART: Clarament visible fins ben bé mitja nit prop de la constel·lació de Piscis.

JÚPITER: Es podrà observar al final de la matinada i durant l’alba prop de la constel·lació del Serpentari, molt brillant però no tant com Venus

VENUS: El trobarem al final de la matinada i durant tota l’albada, i a principis de mes estarà en el seu màxim de lluminositat anual.

SATURN: A partir de mitjans de mes començarà a ser visible durant l’alba, a poca alçada sobre l’horitzó sud-est.

 

Objectes visibles al cel de gener

 

Sabies que…

Aquest passat mes de desembre s’ha descobert el que és l’objecte més llunyà mai observat dins el Sistema Solar. El seu nom és 2018VG18, però l’anomenen també “Farout” (“molt llunyà”, en anglès). I és que aquest possible planeta nan se l’ha observat a unes 120 unitats astronòmiques; és a dir, a unes 120 vegades la distància que separa el Sol i la Terra. És tal la distància que es creu que pot trigar uns 1000 anys a fer una volta al Sol -en comparació, el planeta més llunyà, Neptú, en triga 165-. I de fet, ha estat descobert per un equip d’investigadors que buscaven l’anomenat Planet Nine (Planeta 9), un hipotètic planeta en la regió exterior del sistema solar. És hipotètic ja que tot i que no se l’ha observat mai, la seva existència podria explicar el motiu pel qual un seguit d’objectes que es troben més enllà de Neptú tenen òrbites amb una inclinació similar.

Farout no és ni de bon tros aquest hipotètic planeta, que hauria de tenir un diàmetre de dos a quatre vegades el de la Terra i una massa d’unes deu vegades la del nostre planeta per poder donar explicació als fenòmens pels quals s’ha suposat la seva existència. Però, com passa sovint amb l’astronomia, un descobriment obre molts més interrogants dels que tanca. I és que en paraules d’un dels seus co-descobridors, “l’únic que sabem d’ell és que orbita a una enorme distància del Sol, que té un diàmetre aproximat de 500km i que té un color rosat”.

Representació artística de l’aspecte que es creu que podria tenir Farout. Font: Roberto Molar Candanosa, Carnegie Institution for Science

El cel nocturn de Desembre

Astre aficionats, aquest desembre encetem l’hivern i tanquem el 2018 amb la reina de les pluges d’estels! Els Gemínids, potser poc coneguts perquè apareixen en una època en que el fred fa poc apetible sortir a fer observació astronòmica, no tenen res a envejar als famosos Perseids del mes d’agost. Poden arribar als 120 meteors per hora (els Perseids sovint es troben al voltant dels 100), i els podrem observar entre el 4 i el 17 de desembre, amb el pic d’activitat situat la nit del 13 al 14.

Els Gemínids difereixen de la resta de grans pluges d’estels perquè, juntament amb els Quadràntids, són els únics que no tenen el seu origen en la cua d’un cometa, sinó en un asteroide (que, entre altres coses, no té cua). L’objecte en qüestió, anomenat 3200 Faetont, va ser descobert tot just el 1983 i pertany a un grup d’asteroides (els asteroides Apol·lo) considerats potencialment perillosos. L’asteroide que, el 2013, va explotar sobre la ciutat russa de Txeliàbinsk provocant més de 1000 ferits pertanyia a aquest mateix grup, i feia “només” 18 metres de diàmetre (el 3200 Faetont fa 5,2km). Però no cal alarmar-nos: la trajectòria del 3200 Faetont ha estat estudiada a fons i se sap que no impactarà amb la Terra com a mínim en els propers 400 anys!

I és que aquest desembre compensarà amb els espectaculars Gemínids la falta d’events destacables a nivell planetari: Mart seguirà als nostres cels fins ben bé mitja nit i Venus encara serà observable abans de l’alba, però la resta de planetes ens ho posaran difícil per poder-los veure.

Traça deixada al cel pel meteor de Txeliàbisnk el 15 de febrer de 2013. Font: Wikimedia commons

 

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes de desembre hi podrem observar les següents constel·lacions:

A l’eclíptica ens acomiadarem de Capricorn i Aquari; Taure, Àries, Bessons i Peixos seran clarament visibles i el Cranc ja treurà el nas per l’horitzó.

Perseu i Andròmeda seran al zènit, i per l’est apareixeran el Ca Menor i el Ca Major, amb les brillants estrelles Procyon i Sirius (aquesta última, la més brillant que podem observar a l’hemisferi nord en tot l’any!). Amb elles ja tindrem visible el Triangle d’Hivern, que té com a tercer vèrtex l’espectacular Betelgeuse, una supergegant vermella pertanyent a la constel·lació d’Orió.

A l’Oest el Pegàs dominarà les vistes, i Aquari, el Cigne i el  Dofí encara seran visibles si tenim un horitzó baix. I finalment al Sud dominaran les constel·lacions de Cetus i Eridà, que si bé són de mida gran sovint no les podrem veure senceres.

 

Simulació del cel del 15 de desembre a les 22:30h

Simulació del cel del 15 de desembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 10m; POSTA a les 17h 22m. Hores de sol 9h 12m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 23m. Hores de sol 9h 05m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 24m; POSTA a les 17h 27m. Hores de sol 9h 03m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 07 a les 08h 20m.
• QUART CREIXENT el dia 15 a les 12h 49m.
• LLUNA PLENA el dia 22 a les 18h 48m
• QUART MINVANT el dia 29 a les 10h 34m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2018-12-12	13:27	405,176 km
Perigeu	2018-11-26	10:53	361,059 km

 

Planetes observables

MART: Clarament visible durant bona part de la nit.

SATURN: Només serà observable a les postes de Sol de principis de mes en zones amb horitzó baix.

URÀ: Visible durant bona part de la nit, però molt difícil de localitzar a ull nu.

VENUS: El podrem observar a partir de les 4:30 i fins a l’albada.

 

Objectes visibles al cel de desembre

 

Sabies que…

Els gels de Groenlàndia amaguen secrets que tot just ara comencem a descobrir. El més recent: un enorme cràter de 31km de diàmetre que resta amagat sota 1km de glaç al nord de l’illa. L’orifici és prou ample com perquè hi càpiga la ciutat de París sencera a dins, i prou profund perquè la Torre Eiffel no en sobresurti. El que no queda tant clar és la seva edat: els científics situen el seu origen fa entre 12.000 anys i 3 milions d’anys.

Es tracta d’un dels 25 cràters més grans del món, però la seva mida empal·lideix al costat d’altres famosos cràters, com per exemple el de Chicxulub, a Mèxic, que fa 150km de diàmetre i que tot apunta va ser el detonant de l’extinció massiva que va acabar amb els dinosaures fa 65 milions d’anys. Tot i així és evident que l’impacte del meteorit que el va originar no va passar desapercebut a la vida local, i es creu que fins i tot podria haver originat el període anomenat “Dryas recent”, que va ser un període glacial breu (uns 1300 anys) que va tenir lloc fa uns 12.000 anys i que va invertir la tendència a l’escalfament que seguia la Terra en aquell moment. Aquest període deu el seu nom a la rosa de roca (Dryas octopetala), una planta comuna als estatges alpins del Pirineu que històricament ha deixat grans dipòsits de pol·len durant èpoques fredes.

Representació gràfica en 3D del cràter amb París al seu interior. Font: Laboratori de Ciències Criosfèriques de la NASA

El cel nocturn de Novembre

Astre aficionats, ja és aquí el Novembre, i ens porta dues pluges d’estels dignes de menció! La més intensa, la dels Leònids, origina meteors de colors vermellosos i tindrà el seu màxim d’activitat els dies 17 i 18. Normalment produeix uns 15 meteors per hora, però donat que el cometa que els origina deixa darrere seu un rastre de partícules irregular, els Leònids tenen pics d’activitat cada 33 anys, moment en el qual se’n poden observar centenars per hora. També tindrem els Tàurids, una pluja d’estels generalment més feble que té com a peculiaritat el seu doble origen, i és que s’origina per les partícules deixades enrere per dos cossos diferents: un cometa (2P Encke) i un asteroide (2004 TG10). Aquest últim podria ser un fragment desprès del cometa, i està classificat com a objecte potencialment perillós ja que la seva òrbita passa prop de la Terra.

I pel que fa als planetes, tot i que perdrem a Júpiter, val la pena mencionar el retorn de Venus, que vam deixar de veure aquest passat estiu. Fent honor al seu nom popular – “Estel del matí” en català, “Lucero del alba” en castellà o “Morning star” en anglès -, començarà a aparèixer abans de l’alba per l’est.

 

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes de novembre hi podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica Capricorn es farà cada cop més car de veure, però Aquari, Peixos i Àries ens ho posaran fàcil. A més, per l’est, Taure i els Bessons ja seran clarament visibles.

Tindrem el tàndem d’Andròmeda i el Pegàs al zènit, i ja podrem observar clarament a l’Àuriga i Orió, amb estrelles molt brillants i fàcils de localitzar com Betelgeuse, Rigel o Capella.

El triangle d’estiu -amb la Lira, l’Àguila i el Cigne- es trobarà ja sobre l’horitzó oest, preparat per desaparèixer el mes que ve. Però aquest novembre encara ens permetrà observar-lo fàcilment tot i que l’estació que li dóna nom ja ens quedi ben lluny.

Al sud, per sota l’ecliptica, la constel·lació dominant serà Cetus, que podrem observar si un horitzó prou baix ens ho permet.

Simulació del cel del 15 de novembre a les 22:30h

Simulació del cel del 15 de novembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 34m; POSTA a les 17h 43m. Hores de sol 10h 09m.
• Dia 15: SORTIDA a les 07h 47m; POSTA a les 17h 32m. Hores de sol 9h 45m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 59m; POSTA a les 17h 25m. Hores de sol 9h 26m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 07 a les 17h 02m.
• QUART CREIXENT el dia 15 a les 15h 54m.
• LLUNA PLENA el dia 23 a les 06h 39m
• QUART MINVANT el dia 30 a les 01h 19m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2018-11-14	16:58	404,340 km
Perigeu	2018-11-26	13:11	366,622 km

 

Planetes observables

MART: Serà clarament visible durant bona part de la nit.

SATURN: A la dreta de Mart, cada cop més difícil d’observar-lo ja que cada dia es pondrà més d’hora.

JÚPITER: Només serà visible a la posta de Sol a principis de mes.

URÀ: Visible durant tota la nit però molt difícil de localitzar a ull nu.

NEPTÚ: Visible durant bona part de la nit per aquells qui disposin d’un aparell d’observació astronòmica.

VENUS: Retornarà als nostres cels com un astre molt brillant que sortirà just abans de l’alba, però la seva sortida s’anirà avançant una mica cada dia.

 

Objectes visibles al cel de novembre

 

Sabies que…

Les dades que coneixem sobre Mart ens indiquen que és altament probable que en temps passats s’hi pogués trobar aigua líquida a la superfície, fins al punt que algunes hipòtesis apunten a la presència d’un oceà que hauria cobert un terç de la superfície del planeta fa entre 3800 i 4100 milions d’anys. La presència arreu d’aigua líquida faria molt més fàcil l’existència de vida al planeta, però les condicions que ofereix actualment fan pensar que qualsevol organisme dels que coneixem avui en dia ho tindria complicat per sobreviure-hi.

Però aquest passat mes d’octubre un estudi publicat a Nature Geoscience ha donat força a la hipòtesi que Mart pot oferir ambients propicis per a formes de vida aeròbiques (és a dir, que respiren oxigen). La presència d’aigua a Mart ja és un fet indiscutible, però les baixes temperatures que s’assoleixen al planeta vermell fan pensar que la major part es troba en forma sòlida. Tot i així, sota condicions d’elevada pressió i salinitat, l’aigua es podria mantenir en estat líquid. A més, les baixes temperatures i de nou, la salinitat, són factors que afavoreixen la dissolució de l’oxigen en l’aigua. L’estudi afirma que les salmorres (aigües amb una elevadíssima concentració de sals) de Mart podrien albergar suficient oxigen dissolt per a que hi sobrevisquessin bacteris aeròbics i fins i tot algunes esponges. Però tot i que aquesta conclusió és ferma, es basa en una suposició. I és que els científics no han pogut demostrar l’existència d’aquestes salmorres oxigenades; només que la seva presència és possible. Per tant, sembla que per començar a revelar els misteris del nostre planeta veí encara ens caldrà fer-li algunes visites més.

Representació artística de l’aspecte que podria haver tingut Mart fa 3800 milions d’anys. Font: Wikipedia

 

El cel nocturn d’Octubre

Astre aficionats, havent acomiadat el setembre i amb ell l’estiu, encetem la tardor amb un mes d’octubre que ens oferirà dues pluges d’estels: la primera, la dels Dracònids, molt dèbil (amb prou feines arriba als 10 meteors per hora); i la dels Oriònids, que pot assolir fins a 23 meteors per hora i que tindrà el seu màxim el dia 21. Aquesta última és resultat del pas de la Terra per la cua del famós cometa Halley, que va ser visible des de la terra el 1986 per última vegada, i que no ens tornarà a visitar fins el 2061!

I referent als planetes, tal com va passar amb Neptú durant el mes de setembre, ara serà Urà qui es trobarà en oposició (és a dir que estarà alineat amb el Sol i la Terra, amb aquesta última enmig dels dos). Alhora, es trobarà en un dels seus punts més propers a la Terra, i això farà que sigui visible en cels amb poca contaminació lumínica. Tot i així, els 2800 milions de kilòmetres que ens separen d’ell (més del doble que el següent més proper, Saturn) faran que no sigui distingible d’una estrella de poca magnitud a ull nu. Amb un telescopi potent, però, en podrem arribar a distingir el seu característic color verdós i, fins i tot, el seu sistema d’anells.

 

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes d’octubre hi podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica perdrem de vista a Sagitari, però Capricorn, Aquari, Peixos i Àries seran ja clarament visibles, i Taure començarà a treure el nas.

Les grans constel·lacions d’Andròmeda i el Pegàs ja s’acostaran al zenit i per l’est apareixeran l’Àuriga i el Linx.

El triangle d’estiu, amb la Lira, l’Àguila i el Cigne, encara serà clarament visible, però ja el veurem cada dia més a prop de l’horitzó oest, recordant-nos que l’estació que li dóna nom ja ha acabat. Prop seu Hèrcules i la Corona Boreal correran la mateixa sort.

Al sud la Balena, el Peix Austral i la Corona Austral seran visibles només en horitzons molt baixos.

Simulació del cel del 15 d’octubre a les 22:30h

Simulació del cel del 15 d’octubre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 56m; POSTA a les 19h 33m. Hores de sol 11h 37m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 07m; POSTA a les 19h 16m. Hores de sol 11h 09m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 19m; POSTA a les 19h 00m. Hores de sol 10h 41m.

 

La Lluna

• QUART MINVANT el dia 02 a les 11h 45m.
• LLUNA NOVA el dia 09 a les 05h 47m.
• QUART CREIXENT el dia 16 a les 20h 02m.
• LLUNA PLENA el dia 24 a les 18h 45m
• QUART MINVANT el dia 31 a les 17h 40m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-10-06	00:31	366,395 km
Apogeu	2018-10-17	21:18	404,225 km
Perigeu	2018-10-31	21:06	370,200 km

 

Planetes observables

MART: Serà clarament visible durant bona part de la nit.

SATURN:  A la dreta de Mart, el veurem com un objecte menys brillant i es pondrà més d’hora.

JÚPITER: Serà visible només a la posta de sol, deixant-nos un marge molt estret per a observar-lo.

URÀ: Com ja hem explicat, serà visible durant bona part de la nit, però no pas fàcil de veure!

 

Objectes visibles al cel d’octubre

 

Sabies que…

La pràctica d’avançar els rellotges una hora quan s’acosta l’estiu, l’anomenat horari d’estiu o DST (Daylight saving time, o el que és el mateix, horari d’estalvi de llum diürna), té com a objectiu l’estalvi energètic aprofitant millor les hores de llum que ofereixen els mesos de primavera i estiu. Es va començar a aplicar el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, quan l’Imperi Germànic i el seu aliat, Àustria-Hongria, hi van veure la manera d’estalviar carbó en temps de guerra. La Gran Bretanya i els seus aliats, així com altres països europeus neutrals, aviat van seguir-ne l’exemple. El 1918, Russia i Estats Units ja havien adoptat la mateixa costum però, en molts casos, aquesta va ser abandonada en acabar la guerra. No va ser fins el 1970 que, coincidint amb una greu crisi energètica per manca d’abastiment de petroli, molts països europeus i nord-americans van adoptar-la de nou.

Tot això podria acabar, com a mínim a la Unió Europea, si la directiva proposada per la Comissió Europea aquest setembre tira endavant. Aquesta directiva proposa eliminar els canvis horaris a partir del 31 de març de 2019, i a partir de llavors cada estat membre hauria de decidir si vol mantenir l’horari d’estiu o canviar-lo un cop més de manera definitiva el 27 d’octubre de 2019 i quedar-se amb l’horari estàndard oficial (o horari d’hivern). I és que sembla ser que els beneficis que, fa un segle, ens va aportar el canvi horari, han quedat obsolets: mentre que a principis del segle XX l’activitat humana es limitava molt més a les hores de sol, l’ús generalitzat d’aparells com la televisió, l’ordinador o l’aire acondicionat en la societat moderna (així com la presència arreu d’il·luminació artificial) ha fet que el canvi horari ja no suposi un canvi en els nostres hàbits. Alhora, en els últims anys s’ha demostrat que en els dies posteriors al canvi d’horari d’hivern a estiu es produeix una caiguda en la productivitat dels treballadors i que fins i tot pot afectar negativament la nostra salut.

Així doncs, aquest octubre podria ser la penúltima vegada que haguem de canviar l’hora dels nostres rellotges. I aquells que han estat pares fa poc podrien sentir-se alleujats, ja que és ben sabut que els nadons no hi entenen d’estalvi energètic ni d’adaptar els seus ritmes circadians als capritxos de la naturalesa humana.

 

“Demà és el dia del canvi d’horari, no t’oblidis d’avisar als galls!”

El cel nocturn de Setembre

Astre aficionats, després d’un agost on la lluna nova ens ha permès veure uns Perseids de pel·lícula, arriba el setembre, mes que posa punt i final a l’estiu astronòmic! Així, la matinada del 23 de setembre serà l’equinocci de tardor a l’hemisferi nord i es produirà el canvi d’estació.

Aquest és un mes amb pocs esdeveniments astronòmics destacables, i és que tot i que tindrem tres pluges d’estels, (les alfa-aurígides, les delta-aurígides i les píscides), la seva intesitat no serà ni de bon tros comparable als perseids que hem pogut veure aquest agost.

Pel que fa als planetes, Neptú passarà pel seu punt més proper a la Terra i alhora es trobarà en oposició: estarà alineat amb el Sol i la Terra, amb aquesta última enmig dels dos. Això farà que ens trobem en el millor moment per a la seva observació. Tot i així, degut a l’enorme distància que el separa del nostre planeta (4300 milions de kilòmetres en el punt més proper!), només apareixerà com un petit punt lluminós, fins i tot amb l’ús de telescopi.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de setembre podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, ens acomiadarem la Balança, però encara serà visible Sagitari, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant i vermellós estel Antares , Capricorn, Aquari començarem a veure Peixos i Aries.
Per l’Est, apareixerà la constel·lació de Andròmeda al final del Pegàs i Perseu junt al Triangle. També es veuran les petites constel·lacions del Dofí, la Guineueta i el Cavallet.

Al Zenit hi trobarem el triangle d’estiu format per les constel·lacions de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, l’Àguila amb Altair i el Cigne amb Deneb, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant, Arcturus, s’acomiadaran per l’oest.

Al sud es situarà el cos de l’Escorpí, la Corona Austral, el Peix Austral i el Microscopi.

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 27m; POSTA a les 20h 24m. Hores de sol 12h 57m.
• Dia 15: SORTIDA a les 07h 38m; POSTA a les 20h 07m. Hores de sol 12h 29m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 48m; POSTA a les 19h 50m. Hores de sol 12h 02m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 09 a les 20h 01m.
• QUART CREIXENT el dia 17 a les 01h 15m.
• LLUNA PLENA el dia 25 a les 04h 52m
• QUART MINVANT el dia 03 a les 04h 37m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-09-20	02:55	404,874 km
Apogeu	2018-09-08	03:23	361,354 km

 

Planetes observables

MERCURI: El veurem tot just a la matinada.

MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.

SATURN:  L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn.

JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de la Balança.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.

URÀ: Serà visible a la matinada.

NEPTÙ: Serà molt poc visible a la constel·lació d’Aquari

 

OBJECTES VISIBLES SETEMBRE

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Sabies que…

Aquest passat mes d’agost la NASA va enviar per primera vegada una sonda solar a la nostra estrella, el Sol, amb l’objectiu d’estudiar-ne els camps magnètics i els vents solars.

Es tracta de la sonda solar Parker, que utilitzarà la gravetat de Venus per acostar-se al sol fins a set vegades, l’última el 2025. Serà en aquest últim viatge que la sonda s’acostarà més al Sol, a tan sols 6,2 milions de kilòmetres de la fotosfera (la “superfície”), i en aquell moment rebrà una radiació solar que pot arribar a ser 475 vegades més intensa que la que rebria si orbités la Terra. Per tal de suportar-ho i seguir funcionant, la sonda està dotada d’un escut solar hexagonal capaç de resistir temperatures de fins a 1370ºC i col·locat de tal manera que sempre queda encarat al Sol. Els instruments científics es troben en la part central de l’ombra que projecta l’escut, i és que si això no fos així deixarien de funcionar en qüestió de dècimes de segon.

Per que això no passi, i ja que la comunicació entre la Terra i la sonda tindrà un retard de 8 minuts, la sonda ha de ser capaç de reaccionar davant de qualsevol pertorbació pel seu propi compte. I ho és: en paraules dels científics que la han construït, es tracta de la nau espacial amb més autonomia que s’ha llançat mai a l’espai.

I encara té una peculiaritat més! El seu nom és en honor a Eugene Parker, l’astrofísic que va predir l’existència dels vents solars als anys 50. I què té això de peculiar? Doncs que Parker encara viu, i és la primera vegada que la NASA posa el nom d’una persona viva a una missió espacial.

Representació artística de la sonda apropant-se al Sol

 

 

El cel nocturn d’Agost

Astre aficionats després d’acomiadar-nos del Juliol amb un eclipsi històric arriba el mes de les pluges d’estels…l’Agost! El dia 11 es produirà un eclipsi parcial de sol, però nomes serà visible en zones ubicades molt al nord com Canada, Groenlàndia o Finlàndia.

Durant aquest mes es produirà la pluja d’estels per excel·lència, les Perseides. L’inici d’aquest fenomen es va donar des del dia 17 de juliol i finalitzarà el dia 24 d’agost, però els dies de més intensitat de meteors seran els dies 12 i 13 d’aquest agost. El pas de cometa Swift-Tuttle es el responsable d’aquesta pluja tan esperada i que completa una volta al voltant del sol cada 133 anys.

Venus i Mercuri també seran molt fàcilment observables durant aquest més ja que tots dos passen per punts màxims d’elongació, es a dir que estaran molt alts en l’horitzó i brillaran especialment.  Venus passarà per aquest punt el dia 17 mentre que Mercuri ho farà el dia 26 coincidint amb la Lluna plena.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes d’agost podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, ens acomiadarem la Verge, però encara serà visible la Balança, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant i vermellós estel Antares ,Sagitari, Capricorn començarem a veure Aquari.
Per l’Est, apareixerà la constel·lació de Andròmeda al final del Pegàs i Perseu junt al. També es veuran les petites constel·lacions del Dofí, la Guineuta i el Cavallet.

Al Zenit tindrem la Corona Boreal, l’hèrcules, el triangle d’estiu format per les constel·lacions de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, la Àguila amb Altair i el Cigne a Deneb i les 5 circumpolars mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant Arcturus s’acomiadaran per l’oest.

Al sud es situarà el cos de l’Escorpí, el cap del Llop i la Corona Austral.

Simulació del cel del 15 d’Agost a les 22:30h.

 

Simulació del cel del 15 d’Agost a les 22:30h, amb constel·lacions.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 06h 48m; POSTA a les 21h 08m. Hores de sol 14h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 58m; POSTA a les 20h 54m. Hores de sol 13h 56m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 08m; POSTA a les 20h 39m. Hores de sol 13h 31m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 11 a les 11h 58m.
• QUART CREIXENT el dia 18 a les 09h 48m.
• LLUNA PLENA el dia 28 a les 13h 56m
• QUART MINVANT el dia 04 a les 20h 18m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-07-10	20:06	358.082 km
Apogeu	2018-07-23	13:25	405.743 km

 

Planetes observables

MERCURI: El veurem tot just a la matinada.

MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.

SATURN:  L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn.

JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de la Balança.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.

URÀ: Serà visible a la matinada.

 

OBJECTES VISIBLES A L’AGOST

 

 

Sabies que…

Es possible que Mart tingui un llac subterrani d’aigua? Si el mes passat parlàvem de les molècules orgàniques trobades, aquest mes us volem portar les ultimes noticies que s’han descobert gràcies al radar MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionosphere Sounding) que va estudiar el subsòl de la zona de Planum Austral entre 2012 i 2015. Aquesta regió es troba sota el casquet polar austral, format principalment per una gruixuda capa permanent de gel d’aigua sobre la qual es diposita una fina capa de gel de diòxid de carboni durant l’hivern. A diferència del casquet boreal, compost per diverses capes intercalades de gel i roca, fins a la data no s’ha pogut detectar estructura interna alguna al casquet austral. No obstant això, una nova anàlisi de les dades va revelar la presència d’un eco radar molt marcat a la base del casquet -denominat “basal reflection” – associat amb l’aigua líquida i que a la Terra es relaciona amb els llacs que es troben sota els gels polars (per exemple el llac Vostok de l’Antàrtida, situat sota 4 quilòmetres de gel). Tot i que son bones noticies, no es descarta que els fluid trobats siguin fang, així que fins que una missió no perfori aquest casquet no podrem saber que es el que realment s’amaga allà baix.

El subsòl marcià sota el casquet polar austral vist per MARSIS (ESA / NASA / JPL / ASI / Univ. Rome)

Que tingueu molt bons i foscos cels nocturns!

 

El cel nocturn de Gener

Iniciem  l’any astre aficionats amb la pluja d’estels de les Quadràntides, que ens acompanyaran fins la màgica nit de reis, tot i que la Lluna plena ens impedirà durant algunes hores l’observació d’aquest fenomen. El dia amb major activitat serà el dia 4 i els observarem entrant per la constel·lació de Boötes (el Bover).

Un altre esdeveniment que es produirà durant aquest gèlid mes serà un eclipsi total de Lluna cap a finals de mes, el dia 31, i la llàstima es que només serà visible per a la major part de l’oest d’Amèrica del Nord, l’est d’Àsia, Austràlia i l’Oceà Pacífic.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de gener a les 00:05h.

 

Simulació del cel amb constel·lacions del 15 de gener a les 00:05h.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 29m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 17 a les 03h 17m.
• QUART CREIXENT el dia 24 a les 23h 20m.
• LLUNA PLENA el dia 02 a les 03h 24m i el dia 31 a les 14h 27m
• QUART MINVANT el dia 08 a les 23h 25m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-01-01	22:56	356,565 km Màxim del 2018
Apogeu	2018-01-15	01:15	406,459 km Màxim del 2018
Perigeu	2018-01-30	10:55	358,994 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

MART: Serà visible cap a la matinada junt a Júpiter

JÚPITER: El podrem apreciar cap a la matinada

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

 

Sabies que…

En l’any que acabem de tancar s’han descobert nous fenòmens astronòmics gràcies a diferents instal·lacions astronòmiques com són el LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory) en els Estats Units i el VIRGO en Europa.
Aquestes instal·lacions són uns grans túnels en els quals hi ha dos làsers que emeten la seva llum al buit de manera perpendicular i són capaços de detectar ones gravitacionals.
Aquests fenòmens van ser predits per Einstein a la seva teoria de la relativitat fa quasi 100 anys i es van confirmar l’any 2016 quan per primer cop a la història es van detectar aquestes ones produïdes per la col·lisió de dos forats negres.
Durant el 2017 s’han descobert noves ones produïdes per la col·lisió d’estrelles de neutrons i la fusió de galàxies. Així que en aquest any que comencem esperem rebre noves notícies de l’espai exterior gràcies a aquests dispositius.

Reproducció de la col·lisió de dues estrelles de neutrons.

Que tingueu molts bons i foscos cels nocturns!

 

el cel nocturn d’Octubre

Aquest mes d’octubre esdevindrà un altra pluja d’estels com  a conseqüència del viatge del cometa Halley al voltant del nostre sol a les Oriònides. La podrem observar sense que la llum de la Lluna ens molesti i succeirà entre el dia 21 i 22 d’aquest mes en el que entrem.

Per altra banda si mirem cap a l’est a la sortida del sol el dia 5 podem gaudir de la conjunció de Venus i Mart, és a dir,  estaran alineats molt a prop l’un de l’altre.

I, per finalitzar el mes, haurem de fer el canviar d’hora el dia 29 d’octubre, retardant el nostres rellotges un hora per entrar en l’horari d’hivern.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes d’Octubre podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Aries, Taure amb Aldebarán i Bessons amb els estels Castor i Polux

Veurem a l’Est les constel·lacions de Auriga amb Capela, Perseu i el Triangle. La constel·lació de  la Balena i el Peix Austral les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest es podrà observar Hèrcules, la Lira amb Vega, el Cigne amb Deneb, l’Àguila amb Altair, el Dofí i ens acomiadarem a la Corona Boreal . Al Nord, com cada mes, situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació de la Girafa i el Llangardaix.

 

 

Simulació del cel del 15 d’Octubre a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 d’Octubre a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 50m; POSTA a les 19h 31m. Hores de sol 11h 41m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 00m; POSTA a les 19h 14m. Hores de sol 11h 14m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 12m; POSTA a les 18h 59m. Hores de sol 10h 47m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 19 a les 21h 12m.
• QUART CREIXENT el dia 28 a les 00h 22m.
• LLUNA PLENA el dia 05 a les 20h 40m.
• QUART MINVANT el dia 12 a les 14h 25m

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2017-10-25	04:26	405,150 km
Perigeu	2017-10-09	07:52	366,857 km

 

OBJECTES VISIBLES OCTUBRE

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

Planetes observables

MART: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.

VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
SATURN: S’observa a la sortida del sol

 

Sabies que…

 El dia 4 d’octubre se celebren 60 anys de l’enlairament del primer satèl·lit de la història de la humanitat. L’Sputnik 1 era una esfera d’alumini, de 58 cm de diàmetre i uns 83 quilograms de pes, que portava quatre antenes de 2,4 i 2,9 metres de longitud. La font d’energia i els instruments de mesura que portava estaven allotjats en una càpsula que també contenia un emissor de ràdio que emetia a 20,007 i 40,002 MHz i que enviava dades a la Terra sobre la temperatura dins i fora de l’esfera.

 

  Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Juliol

Comença el mes de juliol on l’estiu ens acompanya definitivament i les nit d’observacions son més agradables que mai per les bones temperatures i la llargada del dia i és que com diu la dita: Nit de juliol, aigua no vol…

El dia 3 arribarem al punt més lluny del sol, és a dir l’afeli, el que significa que estarem  a 152 milions de kilòmetres del sol malgrat les elevades temperatures.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de juliol podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Capricorn i Sagitari cap a la matinada, Balança Verge, i començarem a acomiadar als Lleó amb Regulus.

Veurem a l’Est les constel·lacions de Pegàs, l’Àguila amb la seva estrella més brillant Altair, el Cigne amb Deneb, Lira amb Vega i l’Hèrcules. Les constel·lacions del corb i la cua de l’Escopí amb Antares les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest començaran a viatjar la constel·lació de Bover amb Arcturus i la Corona Boreal. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació del Linx a l’oest de l’Óssa major.

Simulació del cel del 15 de juliol a les 00:05h

 

 

Simulació del cel del 15 de Juliol a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 22m; POSTA a les 21h 28m. Hores de sol 15h 06m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 29m; POSTA a les 21h 25m. Hores de sol 14h 56m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 37m; POSTA a les 21h 18m. Hores de sol 14h 41m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 23 a les 11h 45m.
• QUART CREIXENT el dia 01 a les 02h 51m.
• LLUNA PLENA el dia 09 a les 06h 06m.
• QUART MINVANT el dia 16 a les 21h 26m

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-07-21	19:11	361,236 km
Apogeu	2017-07-06	06:28	405,932 km

 

Planetes observables

 VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de Verge a prop de Spica.
SATURN: L’observarem a l’est a la constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES JULIOL

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M4 es veu millor a principis de Juliol. M19 a mitjans del mes. M6, M7, M8, M20 i M23 a finals de Juliol.

 

Sabies que…

Aquest mes es rememora el vigèsim aniversari de l’arribada de la missió Mars Pathfinder a Mart. Aquesta fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, llençada el 1996 i la primera d’una sèrie de missions d’exploració del planeta Mart que inclouen vehicles robòtics tot terreny . També va ser la primera missió a enviar un vehicle tot terreny a la superfície d’altre planeta .

La missió Mars Pathfinder va dur un conjunt d’instruments per a analitzar l’atmosfera marciana, el clima, l’areologia (geologia marciana) i la composició de les roques i el sòl.

 

Que tingueu molt bons cels nocturs !

 

El cel nocturn de Febrer

Iniciem  el febrer que serà ben fred i ens tindrem que abrigar força per fer les nostres observacions nocturnes perquè com diu la diu la dita … “ Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l’abril també”.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de febrer podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podrem gaudir de les constel·lacions de  Bessons (Castor i Pòl·lux), Cranc, Lleó, Taure, Verge (estarà darrere de Júpiter), balança, el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de febrer a les 00:01h

Eclipses i altres fenòmens

Aquest mes entre el dia 10 i el dia 11 a les 00:44h es podrà gaudir d’un eclipsi penumbral de Lluna, es a dir que no s’arribarà a tapar completament però podrem apreciar un lleuger enfosquiment del nostre satèl·lit provocat per la nostra interposició entre el sol i la lluna. Serà visible en tota Europa però la millor opció serà fer-ho mitjançant imatges.

El dia 26 hi haurà una conjunció planetària entre Mart i Urà.

El Sol

 Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 16m.

• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 28m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 26 a les 15h 58m.
• QUART CREIXENT el dia 04 a les 5h 19m.
• LLUNA PLENA el dia 11 a les 01h 33m.
• QUART MINVANT el dia 18 a les 20h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-02-06	10:10	363,241 km
Apogeu	2017-02-18	17:13	404,911 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

URÀ: El veurem  a la constel·lació de Peixos

OBJECTES VISIBLES MES DE FEBRER

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 i NGC 2024 es fan visibles per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M41 es veu millor a finals de febrer.

Sabies que…

 El plànol del nostre sistema solar en relació al la nostra galàxia (la Via làctia) no es coplanar sinó que tenim una inclinació de 90º i fem un moviment el·líptic imperfecte seguint al sol en el seu moviment al voltant de centre de la galàxia. Aquest moviment triga 226 milions d’anys en completar-se i s’anomena any galàctic.

Tenint en conte aquesta mida de temps, li hem fet aproximadament 20 voltes a la galàxia des de que la terra va néixer.

Moviment del sistema solar Imatge: youtube.com

Que tingueu molts bons cels nocturns!