Article publicat a la revista La Borrufa
Hi ha animals que estan preparats per viure perfectament a les fosques. Digueu- l’hi al ratpenat, per exemple. Ara, l’animal més pràctic és la cuca de llum: “Què no hi ha llum? Doncs me’n faig jo, i cap problema”.
Però per què brillen les cuques de llum? Com pot ser, si no tenen pas cap bateria ni connexió per fabricar-ne?
Les cuques de llum, lluernes, llumetes, etc. són uns dels coleòpters més coneguts. Insectes del grup dels escarabats que mesuren un centímetre i mig aproximadament.
Cuca de llum (Lampyris Noctiluca)
El tipus de coleòpters que pot emetre llum a l’extrem del seu abdomen pertany a la família dels lampírids. Per tant per emetre aquesta llum no es crema res ni es desprèn calor, és un tipus de llum freda, bioluminescència, en què s’oxida un compost proteic del seu cos, la luciferina, mitjançant l’enzim luciferasa. Cada cuca de llum emet la seva llum dins un patró particular.
Fins i tot els ous de cuca de llum poden emetre llum, ja que en tenen la capacitat en totes les fases del seu desenvolupament, tot i que l’objectiu d’aquesta luminescència és aconseguir una parella o atraure les preses en els adults.
És una família que presenta un gran dimorfisme sexual, és a dir, que els mascles i les femelles són molt diferents físicament.
Les cuques de llum mascle volen juntes després de que caigui el sol mitjançant unes ales membranoses i uns èlitres, ales dures i protectores que presenten aquest grup d’insectes, forts i ben desenvolupats.
La majoria de les femelles no poden volar perquè les seves èlitres són molt curtes i no tenen ales membranoses a sota, així que romanen a terra o entre els arbusts i mentre esperen al mascle emeten una llum verda intensa a la part posterior del seu abdomen.
Cuca de llum mascle
Cuca de llum femella
El període reproductiu volta el mes de juliol. Segons la zona geogràfica i les condicions meteorològiques, el moment en el que les larves passaran a l’estat de pupa varia, llavors a les poques hores les lluernes femelles començaran el seu festeig lluminós, corbant el seu cos per mostrar les plaques lluminoses de la part inferior de l’abdomen. Una vegada que aconsegueixin atraure l’atenció d’un mascle, s’aparellaran i realitzaran la posta d’uns 50 a 150 ous. Aproximadament als 30 dies les larves desclouran. Normalment es mantenen al terra encara que també poden trepar per alguna herba o les pedres dels murs. En general, buscaran posicions on la seva llumeta sigui visible, corbant l’abdomen, de manera que les seves llums quedin al descobert.
Larva de Nyctophila reichei depredant un cargol
A la primavera, la larva experimentarà successives mudes i serà quasi de la seva mida definitiva a finals de setembre o octubre quan tornarà a hibernar per segona vegada.
Les cuques de llum són uns depredadors especialitzats en cargols i llimacs. Una vegada ha localitzat a la seva presa es munta sobre ella per immobilitzar-la i mossegar-la amb les seves mandíbules. Durant el seu desenvolupament, una larva de la cuca de llum pot menjar més de setanta cargols. Quant arribi els primers freds entraran en estat d’hibernació sota troncs, pedres o fullaraca.
Són molt vulnerables a canvis en el medi on viuen, i és per això que ens donen informació sobre la salut d’un ecosistema. L’ús indiscriminat de plaguicides, l’assecament d’hàbitats idonis per al cicle de vida de les lluernes, massa “contaminació lumínica” , canvis globals de temperatura, increment d’organismes que depreden les larves, canvis en el patró d’ús de la terra i la constant disminució de las àrees verdes en la ciutat, en són les principals amenaces.
Sabíeu que?
La bioluminescència és un fenomen relativament freqüent entre bastantes espècies marines; les últimes estimacions consideren que un 90% dels éssers vius que habiten a la part mitjana i la més profunda dels mars podrien ser capaços de produir llum d’una manera o d’altra. En hàbitats terrestres, la bioluminescència no és tan comuna. La llum emesa pel peix o la carn en descomposició és deguda a bacteris, si bé la de la fusta morta es deu tant a bacteris com als micelis de certs fongs.
Cnidari bioluminiscent
El zoom…
Durant la Segona Guerra Mundial, la llenya apilada en algunes zones de Londres brillava amb tanta intensitat que s’havia de tapar per evitar que fos vista des dels avions enemics.
Els fongs bioluminescents han sigut emprats en graners per a evitar el foc, i també en mines per a evitar així el perill d’explosions.
En regions polars, on la foscor abunda durant molts mesos, els esquimals senyalen els camins mitjançant uns trossos d’escorça d’arbre en què creix un fong bioluminescent.
MónNatura Pirineus 