Article publicat a la revista La Borrufa.
A la tardor quan es fa fosc, podem escoltar uns sons característics que produeixen determinats cèrvids en la seva època de zel. El del cérvol (Cervus elaphus), que és conegut com la brama, es dóna a mitjans de setembre i finalitza a mitjans d’octubre, i el de la daina (Dama dama), conegut com la ronca, es produeix la primera quinzena d’octubre i es perllonga fins la primera meitat de novembre.
Cérvol (Font: Taxitrail.com)
L’objectiu d’aquest so és impressionar i atraure les femelles i, al mateix temps, amenaçar els probables competidors que es trobin a la zona.
Els mascles surten de l’espessor del bosc buscant prats i clarianes, punts on trobaran femelles, i es aquí on demostraran la seva fortalesa per aconseguir el seu harem, fent ostentació de la seva cornamenta, furgant el terra amb les banyes, marcant territori amb l’orina i emetent el més fort possible els seus brams i roncs.
És interessant remarcar que en el cas de la daina cada mascle té el seu ronc particular i característic. La femella detectarà el mascle que més fort ronca i durant més dies interpretant la seva fortalesa. Un mascle pot arribar a emetre més de 3.000 roncs per hora.
Quan es troben dos mascles a la mateixa zona es produeix un fort encreuament de banyes emetent espetecs característics fins que acaben exhausts. El mascle guanyador després de varis dies de lluita i desgast cobrirà al grup de femelles.
Un cop passada l’època de zel, s’observen petites diferències en el comportament d’ambdues espècies. Les daines viuran en grups familiars de menys de 10 individus o bé fins hi tot poden arribar a portar una vida solitària i en el cas dels cérvols els únics que portaran una vida solitària seran els mascles vells mentre que la resta formaran dos tipus de ramats, un el constituiran les femelles amb les seves cries i l’altre estarà format per mascles joves.
Daina (Font: Fototeca.cat)
Sabíeu que?
Les banyes representen una font de calci molt important tant per aquestes espècies com per altres mamífers (especialment els rosegadors) que les consumeixen amb freqüència. Aquest fet fa que passat cert temps de la seva caiguda sigui més difícil trobar-les.
El zoom…
El ren (Rangifer tarandus) habita al nord d’Europa, Àsia i Nord Amèrica on la temperatura mínima arriba a -30ºC. Per suportar aquestes temperatures posseeixen un espès pelatge característic.
A diferència de la resta de cèrvids els dos sexes tenen banyes tot i que les de les femelles són més petites i simples.
L’edat adulta arriba el primer any de la seva vida, però difícilment podran combatre amb les imponents banyes dels adults. El zel el tenen a finals de setembre, període durant el qual es produiran les acostumades lluites que podran durar hores i hores per aconseguir els harems de femelles.
Alguns rens han estat domesticats i emprats com a animals de càrrega i transport i en algunes explotacions ramaderes també aprofiten la carn, la pell i la llet. A Rússia hi ha pobles nòmades que en depenen per poder sobreviure.
MónNatura Pirineus 