Grup de voltors i aufranys
Els voltors són magnífiques aus que no només compleixen una funció vital en el nostre ecosistema, sinó que formen part de la nostra cultura i es troben presents en el cel dels quatre continents. Trencalòs (Gypaetus barbatus), voltor comú (Gyps fulvus), voltor negre (Aegypius monachus) i aufrany (Neophron percnopterus) són les quatre especies de voltors presents a les muntanyes d’Europa. Totes les espècies de voltors europeus tenen un estat molt vulnerable, i els seus rangs de distribució han estat severament restringits al segle passat. Amenaces com l’enverinament il·legal, la manca de disponibilitat d’aliments i les col·lisions amb parcs eòlics i línies elèctriques estan posant la recuperació d’algunes poblacions en risc. L’aïllament de moltes de les poblacions reproductores i la baixa productivitat de l’espècie fan que sigui difícil garantir la supervivència d’aquestes espècies a llarg termini. Els voltors requereixen grans espais naturals d’hàbitat de bona qualitat, cada cop més difícil de trobar en el continent europeu tant humanitzat. Degut al seu paper ecològic els voltors són ‘espècies claus’ en els paisatges de muntanya d’Europa. Ells tallen els vectors de transmissió de malalties infeccioses com la ràbia o l’àntrax , actuen com recicladors naturals dels cadàvers i són de gran valor socioeconòmic per a les comunitats locals. La protecció dels voltors, per tant, significa la protecció de la totalitat dels ecosistemes de muntanya a Europa.
Arran de l’excel·lent èxit reproductor assolit al parc zoològic Alpenzoo Innsbruck en anys successius amb una parella de trencalòs, va sorgir la idea de posar en marxa un projecte de reintroducció de Trencalòs als Alps, on aquesta espècie havia desaparegut, i que seria coordinat internacionalment, basant-se en l’alliberament d’exemplars criats en captivitat.
Pollet de trencalòs
Finalment el 1978, es va desenvolupar un programa internacional de cria en captivitat, creant un centre a les rodalies de Viena, la Vienna Breeding Unit (VBU), com a responsable de la coordinació del programa. L’objectiu del programa de cria era la creació d’un estoc de reproductors com a reserva genètica, manejant la població captiva genètica i demogràficament, i la producció de pollastres aptes per a la reintroducció capaços de reproduir-se una vegada aconseguida la maduresa sexual.
El 1992 es funda la Fundació per a la Conservació del Trencalòs (FCBV- Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture) pel president de la Societat Zoològica de Frankfurt (ZGF) creant una xarxa d’experts en voltors amb l’objectiu d’establir un programa de cria i reintroducció del trencalòs a la regió dels Alps (Àustria, França, Itàlia, Suïssa). Això es va convertir en uns anys en un dels programes de reintroducció de més èxit al món.
Logo Vultrure Conservation Foundation
El 1993 el Programa Internacional de cria en captivitat va ser regularitzat creant-se el Programa Europeu per a la Conservació d’Espècies Amenaçades del Trencalòs (EEP-European Endangered Species Programme). Un dels objectius dels EEPs és donar suport als projectes de reintroducció / reforç de poblacions i crear una reserva genètica de l’espècie.
L’estreta col·laboració amb la Fundació de Conservació del Voltor Negre (BVCF) i altres organitzacions que es dediquen a la conservació dels voltors va portar el 2009 a fundar la Fundació per a la Conservació dels Voltors (VCF-Vulture Conservation Foundation) fusionant les diferents organitzacions. Es crea així una organització que treballa per a la conservació de totes les espècies de voltors europeus amb una àmplia experiència en la cria, reintroducció i protecció dels voltors en el seu hàbitat natural i que és responsable de la direcció i execució dels principals programes europeus en aquests àmbits.
El programa de reintroducció a la regió alpina iniciat per la FCBV (ara VCF) es va iniciar triant àrees adequades per a l’alliberament de trencalòs dins quatre Parcs Nacionals al llarg de més de 300 km. El 1986 les primeres aus van ser alliberades al Parc Nacional de Hohe Tauern a Àustria.D’aquí en endavant va seguir Alta Savoia a França, Engadina / Stelvio a la frontera entre Itàlia i Suïssa, i Mercantour / els Alps Marítims, a la frontera de França i Itàlia.Des de 1997, quan la primera parella reproductora va criar amb èxit de nou un pollet en estat salvatge, més de 60 pollets salvatges han nascut als Alps, i més de 140 trencalossos volen de nou en el cel alpí.
Trencalòs en vol
A causa d’aquest alt l’èxit i l’experiència adquirida, un nou projecte de reintroducció es va iniciar el 2005 a Andalusia, Espanya, on aquesta magnífica au també havia desaparegut.
Tots aquests projectes només es consideraran que tenen èxit quan les poblacions arribin a un equilibri demogràfic, on els números es mantinguin estables sense necessitat de noves introduccions. Mitjançant l’establiment de “corredors”, que uneixin les poblacions, VCF intenta assegurar l’expansió dels voltors en tot l’hàbitat adequat a Europa.
VCF col·labora amb més de 50 parcs zoològics i centres de cria de tota Europa coordinant la cria en captivitat dins el EEP del trencalòs. La coordinació del EEP té moltes tasques que complir, com la recopilació d’informació sobre l’estat de tots els individus de l¡espècie allotjats en els parcs zoològics, la producció d’un llibre genealògic, la realització d’anàlisis demogràfiques i genètiques, i l’elaboració d’un pla per a la gestió futura de l’espècie. Els centres són assessorats per la VCF en el disseny i construcció de les instal·lacions, el maneig i l’alimentació dels animals, que en la majoria dels casos són propietat de la VCF, i el seguiment de les parelles i individus segons protocols establerts, a més d’una estreta col·laboració amb visites als diferents centres per part de personal especialitzat.
Imatge de Webcam en niu de centre de cria
Els programes de cria en captivitat juguen un paper important en els programes de reintroducció aconseguint individus joves perfectament capaços d’adaptar-se a un nou entorn.
Dins de la xarxa de cria en captivitat dels trencalòs, alguns zoològics i centres de cria tenen càmeres web on les aus es poden observar en directe mentre incuben els ous i crien els pollets.
Natur-und Tierpark Goldau: http://www.tierpark.ch/besucherinfo/webcam/livecam-bartgeier/
Breeding Center Asters: http://www.gypaete-barbu.com/4/le-centre-d-elevage/18/webcams.html?OC_ADMIN=8d045eb053ccb87545ab40a65d514dac
Tallinn Zoo: http://www.interactivezoo.eu/index.php?id=20
L’any 2015 va ser un bon any en termes generals dins el programa de cria, superant les expectatives inicials i aconseguint de 35 parelles reproductores actives 57 ous, 33 dels quals van donar lloc a pollets arribant a joves 26 dels mateixos, sent alliberats 15 individus en els diferents projectes de reintroducció (2 a Àustria, 3 a Suïssa, 2 a Itàlia, 2 a França i 6 a Andalussia) i 11 exemplars destinats als diferents centres de cria per garantir la reserva i variabilitat genètica de la població reproductora.
Dins els projectes de reintroducció hi ha hagut una gran notícia a Andalusia aquest 2015 quan de nou una parella reproductora, formada per un mascle alliberat el 2005 i una femella alliberada el 2008, han tornat a reproduir-se amb èxit en estat salvatge a les muntanyes andaluses després de 30 anys de la darrera observació d’una reproducció amb èxit.
Resultats del EEP del trencalòs 2015 i destinació dels exemplars.
Les característiques properes a l’hàbitat natural del trencalòs i la idoneïtat de l’espai, han fet possible que els membres de la Fundació per Conservació dels Voltors FCV valoressin molt positivament incloure el nostre centre com un dels centres que participen arreu d’Europa en aquest projecte. L’any 2012 es va signar un conveni amb la VCF amb la posterior cessió de dos exemplars, un mascle i una femella d’un any que van ser batejats pels alumnes de la propera escola d’Esterri d’Àneu com a “” i “Àneu”. El primer nascut al C.R de Vallcalent a Lleida i la segona al Centre de Cria de Guadalentín a Andalussia, arribaran aquest 2016 als 5 anys d’edat i esperem que en un futur puguin contribuir a la recuperació d’aquesta emblemàtica espècie a les muntanyes europees.
Imatge de webcam del “Roc” al centre de MónNatura Pirineus
Amb la incorporació de la parella de trencalossos, es dona força a un dels objectius del centre: la conservació de les espècies protegides.
Aquest 2016 sembla que ha començat amb bons resultats tant dins la xarxa de cria en captivitat com en les observacions de les parelles reproductores establertes mitjançant els diferents projectes de reintroducció. Podeu seguir l’ evolució dels programes, consultar les seves dades i accedir a les notícies de darrera hora, visitant la web de la VCF http://www.4vultures.org
MónNatura Pirineus 