El cel nocturn de Gener

Iniciem  l’any astre aficionats amb la pluja d’estels de les Quadràntides, que ens acompanyaran fins la màgica nit de reis, tot i que la Lluna plena ens impedirà durant algunes hores l’observació d’aquest fenomen. El dia amb major activitat serà el dia 4 i els observarem entrant per la constel·lació de Boötes (el Bover).

Un altre esdeveniment que es produirà durant aquest gèlid mes serà un eclipsi total de Lluna cap a finals de mes, el dia 31, i la llàstima es que només serà visible per a la major part de l’oest d’Amèrica del Nord, l’est d’Àsia, Austràlia i l’Oceà Pacífic.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de gener a les 00:05h.

 

Simulació del cel amb constel·lacions del 15 de gener a les 00:05h.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 29m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 17 a les 03h 17m.
• QUART CREIXENT el dia 24 a les 23h 20m.
• LLUNA PLENA el dia 02 a les 03h 24m i el dia 31 a les 14h 27m
• QUART MINVANT el dia 08 a les 23h 25m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-01-01	22:56	356,565 km Màxim del 2018
Apogeu	2018-01-15	01:15	406,459 km Màxim del 2018
Perigeu	2018-01-30	10:55	358,994 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

MART: Serà visible cap a la matinada junt a Júpiter

JÚPITER: El podrem apreciar cap a la matinada

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

 

Sabies que…

En l’any que acabem de tancar s’han descobert nous fenòmens astronòmics gràcies a diferents instal·lacions astronòmiques com són el LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory) en els Estats Units i el VIRGO en Europa.
Aquestes instal·lacions són uns grans túnels en els quals hi ha dos làsers que emeten la seva llum al buit de manera perpendicular i són capaços de detectar ones gravitacionals.
Aquests fenòmens van ser predits per Einstein a la seva teoria de la relativitat fa quasi 100 anys i es van confirmar l’any 2016 quan per primer cop a la història es van detectar aquestes ones produïdes per la col·lisió de dos forats negres.
Durant el 2017 s’han descobert noves ones produïdes per la col·lisió d’estrelles de neutrons i la fusió de galàxies. Així que en aquest any que comencem esperem rebre noves notícies de l’espai exterior gràcies a aquests dispositius.

Reproducció de la col·lisió de dues estrelles de neutrons.

Que tingueu molts bons i foscos cels nocturns!

 

El cel nocturn de Juny

Comença el mes de juny on acomiadarem a la primavera per donar-li la benvinguda a l’estiu amb la primera pluja d’estel d’aquesta estació tot just després del solstici del dia 21.
Aquesta pluja d’estels vindrà com a conseqüència del pas del cometa 7P/Pons-Winnecke que dóna una volta al sol cada 6,4 anys i que passarà pel seu punt de màxima aproximació al sol (periheli) el dia 30. Però encara és una incògnita l’hora en la qual es podran veure més estels.
I és que com diu la dita: Al juny, l’estiu no és lluny… i és aquesta estació de l’any en què més podem gaudir del cel per les bones temperatures a la nit.
Constel·lacions
En el cel nocturn del mes de maig podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Capricorn i Sagitari cap a ben entrada la matinada, Balança Verge, Lleó, Cranc i començarem a acomiadar als Bessons amb Castor i Pòl·lux.
Veurem a l’Est les constel·lacions de l’Àguila amb la seva estrella més brillant Altair, el Cigne amb Deneb, Lira amb Vega i l’Hèrcules. Les constel·lacions del corb i la cua de l’Escopí amb Antares les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest començaran a viatjar la constel·lació de Bover amb Arcturus i la Corona Boreal i acomiadarem a Auriga amb Capella. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació del Linx a l’oest de l’Óssa major.

Simulació del cel del 15 de Juny a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de Juny a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions

 

El Sol 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 15h 01m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 17m; POSTA a les 21h 25m. Hores de sol 15h 08m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 18m; POSTA a les 21h 29m. Hores de sol 15h 11m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 23 a les 22h 31m.
• QUART CREIXENT el dia 01 a les 08h 42m.
• LLUNA PLENA el dia 09 a les 09h 10m.
• QUART MINVANT el dia 17 a les 07h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-06-23	06:50	357,937 km
Apogeu	2017-06-08	18:22	406,401 km

 

Planetes observables

 VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de Verge a prop de Spica.
SATURN: L’observarem a l’est a la constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES JUNY

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Sabies que…
Gràcies a l’influència de satèl·lits pastors els anells d’alguns planetes es mantenen agrupats; aquestes llunes orbiten en l’interior o en els exteriors dels anells i contribueixen al fet que aquests tinguin els límits ben definits gràcies a la gravetat.
Alguns materials que passen a prop del satèl·lit pastor són enviats de nou sobre l’anell, d’altres són expulsats cap a l’exterior o acaben caient sobre el propi satèl·lit pastor.
Saturn, Júpiter, Urà i Neptú i compten amb la presència de satèl·lits pastor que custodien i mantenen els seus anells alineats.

 

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

 

 

El cel nocturn de Maig

Comença el mes de maig amb una primavera ben instal·lada que ens permet fer les observacions nocturnes una estona més tard del que estàvem acostumats ja que el dia se’ns allarga bastant, però amb unes temperatures molt més agradables.

A més a més podrem gaudir de la pluja d’estels més important de la primavera, les eta acuerides, que el dia 5 tindrà més visibilitat i és conseqüència de les restes del pas del cometa Halley a l’any 1986.

I es que com diu la dita : A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l’any….així que gaudirem d’aquests dies per fer unes bones observacions nocturnes i podrem veure a Júpiter en el seu màxim esplendor.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de maig podrem observar:
Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Balança Verge, Lleó, Cranc, Bessons i en pocs dies deixarem de veure Taure.
Veurem a l’Est la Corona Boreal, Bover acompanyada de la seva estrella Arcturus i Hèrcules. Les constel·lacions de Llebre i Hidra les localitzarem al Sud.
A l’Oest començarem a acomiadar  al guerrer Orió amb Betelgeuse i Rigel.  Al ben mig se situaran Balança Lleó, Cranc, Bessons, Linx, el Cotxer i Perseu. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 47m; POSTA a les 20h 50m. Hores de sol 14h 03m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 35m; POSTA a les 21h 01m. Hores de sol 14h 26m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 26m; POSTA a les 21h 11m. Hores de sol 14h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 25 a les 21h 44m.
• QUART CREIXENT el dia 03 a les 04h 47m.
• LLUNA PLENA el dia 10 a les 23h 42m.
• QUART MINVANT el dia 19 a les 02h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu*	2017-05-26	03:24	357,209 km
Apogeu	2017-05-12	21:52	406,210 km

*Màxim perigeu en 2017, proper a Lluna nova.

 

Planetes observables

• VENUS i MERCURI: S’observa cap a l‘Est, a la sortida del sol.
• JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge
• SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES MAIG

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo.
³ M83 es veu millor a finals de maig.

Sabies que…

El passat 19 d’Abril va passar molt a prop de la Terra un asteroide, tan a prop com 1,8 milions de kilòmetres o 4,6 vegades la distancia entre la Terra i la Lluna. Aquesta distancia sembla que es moltíssim, però en termes astronòmics no ho es tant, de fet es l’ apropament més important dels últims 400 anys i que no es tornarà a repetir en els pròxims 500 anys.

L’asteroide, conegut com 2014 JO25, va ser descobert el Maig de 2014 i segons les mesures fetes, té un diàmetre de 650 metres i la seva superfície té el doble de reflexió que la de la lluna.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Febrer

Iniciem  el febrer que serà ben fred i ens tindrem que abrigar força per fer les nostres observacions nocturnes perquè com diu la diu la dita … “ Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l’abril també”.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de febrer podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podrem gaudir de les constel·lacions de  Bessons (Castor i Pòl·lux), Cranc, Lleó, Taure, Verge (estarà darrere de Júpiter), balança, el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de febrer a les 00:01h

Eclipses i altres fenòmens

Aquest mes entre el dia 10 i el dia 11 a les 00:44h es podrà gaudir d’un eclipsi penumbral de Lluna, es a dir que no s’arribarà a tapar completament però podrem apreciar un lleuger enfosquiment del nostre satèl·lit provocat per la nostra interposició entre el sol i la lluna. Serà visible en tota Europa però la millor opció serà fer-ho mitjançant imatges.

El dia 26 hi haurà una conjunció planetària entre Mart i Urà.

El Sol

 Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 16m.

• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 28m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 26 a les 15h 58m.
• QUART CREIXENT el dia 04 a les 5h 19m.
• LLUNA PLENA el dia 11 a les 01h 33m.
• QUART MINVANT el dia 18 a les 20h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-02-06	10:10	363,241 km
Apogeu	2017-02-18	17:13	404,911 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

URÀ: El veurem  a la constel·lació de Peixos

OBJECTES VISIBLES MES DE FEBRER

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 i NGC 2024 es fan visibles per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M41 es veu millor a finals de febrer.

Sabies que…

 El plànol del nostre sistema solar en relació al la nostra galàxia (la Via làctia) no es coplanar sinó que tenim una inclinació de 90º i fem un moviment el·líptic imperfecte seguint al sol en el seu moviment al voltant de centre de la galàxia. Aquest moviment triga 226 milions d’anys en completar-se i s’anomena any galàctic.

Tenint en conte aquesta mida de temps, li hem fet aproximadament 20 voltes a la galàxia des de que la terra va néixer.

Moviment del sistema solar Imatge: youtube.com

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de desembre

Entrem al desembre i  l’acompanya l’hivern. Com diu la dita “al desembre i al gener, busca sempre un bon recer”. Així doncs ens  haurem d’abrigar per poder gaudir del cel nocturn. La nit del 20 al 21 de desembre serà la més llarga del 2016 a la nostra latitud, tot i que  les quatre nits anteriors  i les cinc posteriors són més curtes per menys d’un minut.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Cranc, Bessons, Taure, Peixos i Aquari.

A l’Est podrem veure les constel·lacions d’ Orió, Llebre, Ca Menor i  Ca Major amb la seva imponent estrella alfa, Sírius.

Per l’Oest destacarem les constel·lacions d’estiu que donen pas  a les d’hivern fins a la pròxima primavera, aquestes són les constel·lacions de Pegàs, el Dofí, el Cigne i la Lira.

Al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: l’Óssa Major, l’Ossa Menor, el Drac, Cefeus i Cassiopea.

Simulació del cel del 15 de desembre a les 21:30h.

 

 

Eclipses i altres fenòmens

La pluja d’estels de les Gemínides, tindrà activitat des de principis de desembre i serà la nit del 13 al 14 quan assolirà el seu màxim. Entraran per la constel·lació de Bessons i el nombre de meteors per/hora serà aproximadament de 120 meteors/hora, amb una baixa velocitat (35km/s).

Les Úrsides són una altra pluja d’estels on la seva màxima serà la matinada del 22 de desembre. Entraran per la constel·lació de l’ Óssa Menor, el seu nombre de meteors per/hora aproximadament serà de 10 meteors/hora.

 

 El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 21m; POSTA a les 17h 48m. Hores de sol 10h 27m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 38m; POSTA a les 17h 33m. Hores de sol 09h 55m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 50m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 09h 36m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 29 a les 07h 53m.
• QUART CREIXENT el dia 07 a les 10h 03m.
• LLUNA PLENA el dia 14a les 01h 05m.
• QUART MINVANT el dia 21 a les 02h 56m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2016-11-15	06:56	405,869 km
Perigeu	2016-11-13	00:28	358,462 km

 

Planetes observables

MERCURI, serà visible durant el crepuscle de la nit al Sud-est, amb certa dificultat els primers dies de desembre i més fàcilment a mitjans de mes.

VENUS, l’observarem  al Sud-est  durant el crepuscle i la primera part de la nit. Es situa a la constel·lació de Sagitari a començament de mes,  canviant a  Capricorn la resta del mes. A la segona  meitat de desembre s’amaga per l’horitzó Oest Sud-est unes dues hores després  de la finalització del crepuscle de la nit.

MART serà visible la primera part de la nit, des del crepuscle nocturn fins dues hores i mitja després de mitja nit. Es situa  a la constel·lació de capricorn la primera part del més i la resta a la constel·lació d’aquari.

JÚPITER, serà visible a la part final de la nit, el localitzarem a la constel·lació de Vigo

SATURN, aquest mes no serà visible

 

 OBJECTES VISIBLES DESEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

Sabies que…

…Un meteorit de 250 kilòmetres de diàmetre va impactar contra la Lluna.

El Mar Ibrium (Mar de les pluges), la taca negra que es veu al nord occidental de la Lluna, és en realitat un crater de 2200 Kilòmetres de diàmetre que podria haver sigut causat per un asteroide molt més gran del que es pensava fins a dia d’avui. La grandària  d’aquest asteroide podria ser similar a la d’un planeta en formació (protoplaneta) que es va trencar quan va impactar contra el nostre satèl·lit fa 3800 milions d’anys. Aquest es calcula que mesurava uns 250 km de diàmetre,  tot i que fins fa molt poc es creia que el seu volum era de 80 km com a molt.

Aquest estudi esta  basat en les noves observacions i models per ordinador que afirmen Peter Schulz i David Crawford de les Universitats de Brown i Alburqueque i que s’han publicat la revista NATURE.

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

El cel nocturn de novembre

Arriba el novembre i ja podrem gaudir de les constel·lacions que ens recorden les nits més fredes de l’any, com Taure amb les seves Plèiades i Orió amb les seves nombroses nebuloses. També podrem gaudir de la Lluna més grossa de l’any, el dia 14, moment en que  coincidiran la lluna plena amb el seu màxim perigeu. Amb sort, també podrem observar algunes pluges d’estels de baixa intensitat con les Tàurides del Nord i les Leònides.

I… de novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà! Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder observar el cel nocturn.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Capricorn, Aquari, Peixos, Àries , Taure i Bessons. A finals de mes també podrem començar a veure la constel·lació de Cranc.

Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions del Triangle, Perseu, Cotxer amb la seva estrella alfa Capella i també Orió amb l’estrella gegant vermella Betalgeuse.

Per l’Oest hi veurem les constel·lacions del triangle d’estiu que ja es van amagant: Lira, Àguila i Cigne; i també Hèrcules, Dofí i Cavallet. Més cap al bell mig hi veurem Pegàs i Andròmeda.

Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac,  Cefeus i Cassiopea. Cap al Nord-est veurem la constel·lació de Linx i de Girafa.

 

 

Simulació del cel del 15 de novembre a les 21:30h.

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Tàurides del Nord. Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels entre finals d’octubre i principis de desembre. Tot i presentar un màxim la matinada del 12 de novembre, la seva intensitat serà baixa amb poc més de 5 meteors/hora. Aquests meteors són restes del cometa  2P/Encke i són molt lents: uns 30 km/s. Aquesta pluja d’estels es coneguda per formar bòlits, es a dir, fragments més grans que s’encenen al impactar contra l’atmosfera terrestre.

Leònides. Aquesta pluja d’estels, restes del cometa 55P/Tempel-Tuttle seran visibles entre el 6 i el 30 de novembre, amb un màxim el 17 de novembre. La taxa de meteors visibles serà d’uns 15 meteors/hora i haurem d’estar ben atents ja que són els meteors més ràpids, assolint uns 70 km/s! Aquest any, però, la lluna estarà pràcticament plena, dificultant-ne la observació.

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 26m; POSTA a les 17h 43m. Hores de sol 10h 17m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 38m; POSTA a les 17h 33m. Hores de sol 09h 55m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 50m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 09h 36m.

 

 La Lluna

 

La lluna més brillant del 2016 serà el 14 de novembre, en el seu màxim perigeu, punt en el que existeix menys distància entre ella i la Terra.

• LLUNA NOVA el dia 29 a les 13h 18m.
• QUART CREIXENT el dia 07 a les 20h 51m.
• LLUNA PLENA el dia 14 a les 14h 52m.
• QUART MINVANT el dia 21 a les 09h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2016-11-14	12:24	356,511 km
Apogeu	2016-11-27	21:09	406,555 km

 

Planetes observables

 

MERCURI, pràcticament no serà visible aquest mes, degut a la seva poca altura respecte l’horitzó Sud-Oest a la posta de Sol. Només serà observable a finals de mes, i amb dificultat, durant el crepuscle.   

VENUS, s’observa cap al Sud-Oest quan es fa fosc i anirà guanyant altura a mesura que avanci el mes. A finals de novembre s’amagarà per l’Oest Sud-oest una hora i mitja després del crepuscle. La primera setmana l’observarem a la constel·lació de Serpentari i la resta de mes a Sagitari.

MART, serà visible la primera part de la nit, des de després del crepuscle fins dos hores i mitja abans de mitjanit. Situat a Sagitari la primera setmana i a Capricorn la resta del mes.

JÚPITER, s’observa a finals de la matinada i durant la sortida del sol. A començament de mes el podrem veure a l’horitzó Est una hora abans de la sortida del Sol, fins que a finals de mes el podrem veure dues hores i mitja abans del final de la negra nit a la constel·lació de Verge.

SATURN, s’observa al fer-se fosc a Serpentari. A principis de mes s’amaga per l’horitzó Oest Sud-oest uns minuts després del capvespre i la seva visibilitat s’anirà reduint fins pràcticament perdre’s en la resplendor solar a finals de mes.

 

OBJECTES  VISIBLES NOVEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

La constel·lació d’Orió

Durant el novembre ja podrem gaudir de la constel·lació d’Orió, una de les constel·lacions més boniques i conegudes, i a la vegada més interessants.

Una de les característiques que fa la constel·lació d’Orió interessant és el complex de núvols moleculars d’Orió, una estructura gegantina d’hidrogen, pols, plasma i estrelles naixents que abasta la major part de la constel·lació. Aquest complex, que es troba a 1.500 anys llum de la Terra, destaca per ser una regió d’intensa formació estel·lar on hi trobem nombroses nebuloses: M42 o Nebulosa d’Orió, IC434 o Cap de Cavall, M43, M78, NGC2024… De totes elles segurament la més coneguda sigui la M42 o Nebulosa d’Orió, una de les més visibles i brillants del cel profund, i a la vegada un dels objectes més estudiats que ha revelat molt sobre processos de com estrelles i sistemes planetaris es formen del col·lapse de núvols de pols i gas. La nebulosa d’Orió és un exemple d’incubadora estel·lar on neixen noves estrelles, arribant a mostrar, dins la nebulosa, fins a 700 estrelles en diferents estats. En aquesta Nebulosa també hi trobem un cúmul obert, com ho són les conegudes Pleiades: el cúmul de Trapezi. Els cúmuls oberts són un grup nombrós d’estrelles que s’han format simultàniament a partir d’un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

 

La constel·lació d’Orió la veurem ben acompanyada per la constel·lació de Taure i les Plèiades. Conta la mitologia que el gegant Orió es va enamorar de les Pleiades, les 7 germanes, i les va perseguir insistentment en busca del seu amor, fins que aquestes, cansades, van demanar ajuda a Zeus, el déu de l’Olimp. Zeus les va convertir en coloms perquè poguessin volar i fugir del gegant, mentre ell, transformat en Toro, lluitava contra ell. En aquesta gran batalla Orió va ferir a l’ull a Taure, i Taure a l’espatlla d’Orió. Els resultats d’aquesta lluita els veiem encara avui en dia, l’estrella gegant vermella Betelgeuse representa la sang a l’espatlla d’Orió i la gegant vermella Aldebaran a l’ull de Taure.

 

Font del dibuix: Stellarium 0.11.2

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

El cel nocturn de setembre

Arriba el setembre i amb ell l’equinocci que dóna pas a la tardor. També podrem seguir gaudint de Saturn i de Mart i d’objectes del cel profund tan espectaculars com ho són el cúmul globular d’Hèrcules (M13) o la Galàxia espiral Andròmeda (M31).

I al setembre, com a l’abril, o plou tots els dies o estàs que casi te rostigues! Esperem poder gaudir d’uns bons cels nocturns.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions d’Àries, Peixos, Aquari, Capricorn, Sagitari i Escorpí que a finals de mes s’amagarà. A principi de mes encara podrem veure alguna estrella de la constel·lació de Balança i de Verge.

Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions de Pegàs, Perseu, Triangle i Llangardaix. I cap al Nord Est comença ja a principi de mes a treure el cap Cotxer amb la seva estrella alfa Capella.

Per l’Oest – Nord Oest veurem la constel·lació de Bover i la Cabellera de Berenice que ja es van amagant; i també Hèrcules, la Corona Boreal i la constel·lació dels Gossos de caça. Cap al Sud veurem Dofí, Cavallet i la constel·lació de l’Escut. Al bell mig seguirem trobant les constel·lacions del triangle d’estiu: Lira i Cigne i més cap al Sud Àguila.

Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac,  Cefeus i Cassiopea. També cap al nord veure’m les constel·lacions de Linx i de Girafa.

Simulació del cel del 15 d’agost a les 22:30

 

Eclipses i altres fenòmens

 Equinocci de tardor. El dia 22 de setembre el Sol passa per l’equinocci de tardor, dia el qual dóna lloc a l’inici de la tardor astronòmica a l’hemisferi nord i a la primavera al sud. Degut a la inclinació de la terra, durant un temps s’il·lumina més l’hemisferi nord que el sud i al revés; però hi ha dos dies l’any que la il·luminació és idèntica en els dos hemisferis, són els dies de l’equinocci de primavera i del de tardor, moment en que el sol roman dotze hores per sobre de l’horitzó i dotze per sota.

Eclipsis solar anular. En els eclipsis solars la Lluna passa entre la Terra i el Sol, enfosquint la imatge que ens arriba del Sol a la Terra, quan parlem d’un eclipsi anular la Lluna es troba tan lluny que no arriba a tapar tot el Sol sinó que ens deixa observar un anell al voltant de la lluna nova. Aquest 1 de setembre en tindrem un, tot i així des de casa nostra no el podrem observar sinó que serà visible només des de les regions tropicals del Sud d’Àfrica (Gabon, Congo, llac Tanganyika, Tanzània, Moçambic, Madagascar), i com a parcial des de tot Àfrica amb excepció de la franja més septentrional.

Eclipsis lunar penumbral. Els eclipsis lunar penumbrals són resultat del pas de la Terra entre el Sol i la Lluna, en el qual aquesta passa a través de la penombra terrestre, zona on la radiació solar és bloquejada parcialment, degut a la major mida angular del Sol que impedeix que la radiació sigui del tot bloquejada. Per tan, es tracta d’un eclipsi poc apreciable, donant lloc, tan sols, a un lleu enfosquiment de l’hemisferi nord lunar. L’eclipsi del 16 de setmbre serà visible des de terres catalanes al voltant de les 18.54 T.U. i serà especialment visible a la meitat oriental d’Àfrica, Àsia i occident australià.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 20m; POSTA a les 20h 20m. Hores de sol 13h 00m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 30m; POSTA a les 20h 03m. Hores de sol 12h 33m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 40m; POSTA a les 19h 46m. Hores de sol 12h 06m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 1 a les 11h 03m.
• QUART CREIXENT el dia 9 a les 13h 49m.
• LLUNA PLENA el dia 16 a les 21h 05m.
• QUART MINVANT el dia 23 a les 11h 56m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2016-09-06	20:45	405,057 km
Perigeu	2016-09-18	19:01	361,893 km

 

Planetes observables

MERCURI, passa per la seva conjunció inferior el dia 12 de setembre, per tant no serà visible la major part del mes. Tot i així, el podrem veure sortir per l’horitzó Est i anirà incrementant la lluminositat fins que el dia 22 ja presentarà 1,1 de magnitud.

VENUS, s’observa al crepuscle cap a l’horitzó Oest Sud-oest a la constel·lació de Verge, cada dia el podrem veure una mica més alt a mesura que avança el mes.

MART, serà visible la primera part de la nit a principis i mitjans de mes a la constel·lació de Serpentari i a finals a Sagitari. La seva lluminositat anirà disminuint a mesura que avanci el mes, passant de -0,3 a 0,1.

JÚPITER, desapareix per l’horitzó Oest. El dia 26 es situa amb conjunció amb el Sol.

SATURN, és visible la primera part de la nit cap al Sud Oest a la constel·lació de Serpentari.

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

Andròmeda, la nostra galàxia veïna

Un dels objectes del cel profund més fàcilment observables aquest mes de setembre serà Andròmeda, M31. Andròmeda és la major galàxia propera a nosaltres, a 2.54 milions d’anys llum i és l’objecte més llunyà a nosaltres que podem observar a ull nu, cap a l’est, sobretot al voltant de mitja nit com una taca difusa amb una regió central clarament visible a través d’uns prismàtics.

Andròmeda i la Via Làctia. La galàxia en la qual ens trobem, la Via Làctia, i la més propera a nosaltres, Andròmeda, es troben dins un Grup Local de Galàxies en el qual Andròmeda és la més gran en volum, s’hi poden trobar un bilió d’estrelles, ja que Andròmeda té un diàmetre d’uns 220.000 anys llum i és més de 2.5 vegades la nostra galàxia. Tot i així, qui guanya en massa és la nostra Via Làctia, ja que conté més matèria fosca. Andròmeda s’està apropant a la Via Làctia, a uns 140 quilòmetres per segon i es creu que acabaran col·lisionant d’aquí uns 4.000 milions d’anys.  Després de col·lisionar la batalla continuarà durant milers de milions d’anys fins que els forats negres supermassius del centre de cada galàxia s’apropin prou per fusionar-se.

La història del coneixement sobre Andròmeda: Andròmeda fa molts anys va ser anomenada la Gran Nebulosa d’Andròmeda, ja que els astrònoms pensaven que era un grup de gasos incandescents o un sistema com el solar en procés de formació. No va ser fins el segle XX que els astrònoms van ser capaços de resoldre la nebulosa espiral en estrelles individuals, i ja en la dècada del 1920 Edwin Hubble va determinar que Andròmeda es trobava fora de la nostra Galàxia. Gràcies a que Andròmeda ha estat estudiada durant dècades sabem que va néixer fa 10.000 milions d’anys com a resultats de la fusió de protogalàxies més petites i que fa al voltant de 8.000 milions d’anys va col·lisionar amb una altra per donar lloc a la gran M31 visible avui en dia.

Galàxia Andròmeda. Fotografia: Adam Evans

 

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn d’agost

Arriba l’agost i amb ell la pluja d’estels més esperada de l’any: les llàgrimes de Sant Llorenç! També podrem seguir gaudint de les constel·lacions del triangle d’estiu i d’altres com Pegàs, Perseu… I esperem que a l’agost no plogui quan es faci fosc! I que puguem gaudir de molts bons cels nocturns!

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Peixos, Aquari, Capricorn, Sagitari i Escorpí. També veure’m Balança i Verge que a finals de mes s’amagaran i per l’est traurà el cap Àries.

Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions de Pegàs, Perseu, Triangle i Llangardaix.

Per l’Oest – Nord Oest veurem la constel·lació de Bover, la Cabellera de Berenice, Hèrcules, la Corona Boreal i també la constel·lació dels Gossos de caça. A finals de mes també veure’m la constel·lació de Cotxer amb la seva estrella alfa Capella. Cap al Sud veurem Dofí i Cavallet i al bell mig trobarem les constel·lacions del triangle d’estiu: Lira i Cigne i una mica cap al Sud Àguila.

Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac,  Cefeus i Cassiopea. També cap al nord veure’m les constel·lacions de Linx i de Girafa.

 

Simulació del cel del 15 d’agost a les 22:30

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Pluja d’estels Perseides. Segurament aquesta sigui la pluja d’estels més esperada de l’any, amb un pic d’activitat el 12 d’agost. Aquestes restes de pols del cometa Swift-Tuttle seran visibles des de l’hemisferi nord, més fàcilment observables a partir de mitjanit amb una activitat que aquest any podria arribar a 150-200 meteors/hora i a una velocitat d’uns 60 km/s. La lluna no interferirà gaire, ja que estarà en fase creixent i s’amagarà a mitjanit.

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 49m; POSTA a les 21h 06m. Hores de sol 14h 17m.
• Dia 15: SORTIDA a les 6h 59m; POSTA a les 20h 53m. Hores de sol 13h 54m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 09m; POSTA a les 20h 38m. Hores de sol 13h 29m.

 

 

La Lluna

 

• LLUNA NOVA el dia 2 a les 22h 44m.
• QUART CREIXENT el dia 10 a les 20h 21m.
• LLUNA PLENA el dia 18 a les 11h 26m.
• QUART MINVANT el dia 25 a les 5h 41m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2016-08-10	02:06	404,265 km
Apogeu	2016-08-22	03:22	367,046 km

 

 

Planetes observables

 

MERCURI, el podrem veure amb dificultat a poca altura de l’horitzó després de la posta de Sol, sobretot al voltant del 5 d’agost.

VENUS, és visible durant el crepuscle a poca altura sobre l’horitzó Oest a la constel·lació de Lleó la major part del mes i a Verge cap a finals.

MART, es podrà veure durant la primera part de la nit, fins a dues hores i mitja després del crepuscle. El veurem a Escorpí la major part del mes, tot i que es troba molt pròxim al límit amb Serpentari.

JÚPITER, es podrà veure durant el crepuscle cap a l’Oest, perdent altura a mesura que avança el mes. El trobarem a Lleó la primera setmana d’agost i a Verge la resta del mes.

SATURN, és visible la primera part de la nit cap al Sud Oest. Situat a Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES AGOST

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M6, M7, M8, M20 i M23 es veuen millor a principis d’Agost.

 

Més sobre les llàgrimes de Sant Llorenç

 

La Terra creua l’òrbita del cometa Swift-Tuttle del 17 de juliol al 24 d’agost, amb un pic en la pluja d’estels la nit del 12 d’agost, moment en que travessarem una àrea més densa que conté una acumulació de restes del cometa. El Swift-Tuttle va ser descobert el 1862 independentment per Lewis Swift i Horace Parnell Tuttle, els quals li donen nom.  Dels objectes que passen repetidament a prop de la Terra és l’objecte conegut més gran ja que el seu nucli és d’una amplada d’uns 26 km (l’asteroide que suposadament va acabar amb els dinosaures en feia 10!). L’última vegada que va passar prop de la Terra durant la seva òrbita al voltant del Sol va ser el 1992, i la pròxima serà el 2126, és a dir té un període orbital d’uns 134 anys.

Quan mirem la pluja d’estels no veiem el cometa en sí, sinó que el que veiem són les seves restes que viatgen a uns 60 km/s i s’escalfen al entrar a l’atmosfera; quan parlem d’aquestes restes de pols del cometa que s’encenen al travessar l’atmosfera de la Terra estem parlant de meteors, si no hi arribessin o bé no s’encenguessin els denominaríem meteorits.

La majoria dels meteors són visibles a uns 113 km del terra i moren a una altitud d’uns 87 km.

Aquest any, es preveu que la pluja d’estels sigui més intensa que habitualment, degut a que els cúmuls de pols es veuen influenciats per planetes gegants, en aquest cas per Júpiter, que degut a la seva gravetat concentren les partícules davant de la trajectòria de la Terra. Aquest fet no es dóna en totes les pluges d’estels però sí en les Perseides que tenen una òrbita que passa suficientment a prop de Júpiter.

El nom de Perseides ve donat perquè l’origen de la pluja és a la constel·lació de Perseus, la qual trobarem cap al Nord Est. Per altre banda, el nom de llàgrimes de Sant Llorenç prové de que aquest sant va morir passat per la graella, i la tradició diu que, aquella nit, el cel es va omplir d’estels que queien igual que les seves llàgrimes o bé simbolitzant les guspires del foc que el rostia.

Per poder gaudir de la millor manera de la pluja d’estels caldrà que busquem un lloc on veiem el màxim cel possible i que estigui lluny de zones amb contaminació lumínica. També hem d’estar preparats per passar-hi una bona estona, així que recomanem algun lloc on estiguem confortables, amb alguna cosa per picar o beure i si estem al Pirineu o altres zones fresques una manta sempre va bé! i ja tan sols a relaxar-nos i gaudir del cel nocturn.

El cel nocturn de Juliol

Arriba el juliol i amb ell passarem pel punt més allunyat del Sol, a més de 152 milions de quilòmetres! També podrem gaudir de la pluja d’estels Delta Aquàrides i a mitjans de mes el triangle d’estiu culminarà a mitjanit, format per les estrelles Vega (Lira), Deneb (Cigne) i Altair (Àguila).

I com diu la dita popular “la nit de juliol, pluja no vol”! Així que esperem poder aprofitar per gaudir de les nits d’estiu observant el cel nocturn.

Constel·lacions

Al cel nocturn de juliol podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions d’Aquari, Capricorn, Sagitari, Escorpí, Serpentari, Balança i Verge que ja es va amagant per l’horitzó. Cap a mitjans – finals de mes també podrem començar a veure Peixos i Àries. Aquestes constel·lacions estaran acompanyades pràcticament durant tota la nit per Saturn i Mart.

Per l’Est – Nordest podrem veure Pegàs, Cavallet i Llangardaix i començarà a treure el cap Perseu. Per l’Oest podrem veure Bover (amb la seva estrella alfa vermella Arcturus), la corona Boreal, la cabellera de Berenice i Hèrcules.

Al bell mig podrem veure les constel·lacions del triangle d’estiu: Àguila, Cigne i Lira.

Al nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: La Ossa major, la Ossa menor, Cefeu, Cassiopea i el Drac.

Simulació del cel del 15 de juliol a les 23:30

Eclipses i altres fenòmens

 

Pluja d’estels Delta Aquàrides. Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels del 12 de juliol al 23 d’agost,  però les millors nits seran les del 27 al 30 de juliol. Tot i que són més visibles des de l’hemisferi sud, des del nord també les podrem observar amb menor intensitat.

Seran més fàcilment observables a partir de mitjanit amb una activitat de 15-20 meteors/hora i a una velocitat d’una mica més de 40 km/s. La lluna, amb una fase del 18%, no dificultarà gaire l’observació.

 

L’Afeli. El 4 de juliol la Terra passa per el punt més allunyat del Sol, a uns 152,1 milions de quilòmetres.

Tot i estar en el punt més allunyat, l’hemisferi Nord està més calent en l’afeli que en el periheli (punt més pròxim) degut a la inclinació de l’eix terrestre respecte l’eclíptica.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 23m; POSTA a les 21h 28m. Hores de sol 15h 03m.
• Dia 15: SORTIDA a les 6h 30m; POSTA a les 21h 24m. Hores de sol 14h 54m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 38m; POSTA a les 21h 17m. Hores de sol 14h 39m.

La Lluna

 

• LLUNA NOVA el dia 4 a les 13h 01m.
• QUART CREIXENT el dia 12 a les 02h 52m.
• LLUNA PLENA el dia 20 a les 00h 56m.
• QUART MINVANT el dia 27 a les 01h 00m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeo	2016-07-01	08:46	365,982 km
Apogeo	2016-07-13	07:25	404,271 km
Perigeo	2016-07-27	13:26	369,658 km

 

 

Planetes observables

 

MERCURI, passa per la seva conjunció superior el dia 7 de juliol, moment en que el Sol es troba alineat entre la Terra i Mercuri. Per tant, no el podrem observar fins els últims dies de mes després de la posta de Sol i amb dificultat.

VENUS es podrà veure a finals de mes, però a molt poca altura sobre l’horitzó.

MART, el podrem observar gran part de la nit, tot i que anirà avançant la seva posta fins que a finals de mes a partir de mitjanit deixarem de veure’l.

JÚPITER,  s’observa just al fer-se fosc i va avançant la seva posta fins que a finals de mes ja s’amaga pràcticament quan comença a fer-se negra nit. El trobarem situat a la constel·lació de Lleó.

SATURN, és visible tota la nit a la constel·lació de Serpentari, va avançant la seva posta fins que a finals de mes desapareix un parell d’hores abans que es faci clar.

URÀ, s’observa fàcilment amb prismàtics a la constel·lació de Piscis.

 

OBJECTES VISIBLES JULIOL

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M4 es veu millor a principis de Juliol. M19 a mitjans del mes. M6, M7, M8, M20 i M23 a finals de Juliol.

 

El triangle d’estiu

El cel nocturn d’estiu està protagonitzat per tres estrelles, que juntes, formen el triangle d’estiu; aquestes són Altair, Vega i Deneb. Altair pertany a la constel·lació d’Àguila, Vega a la de Lira, i Deneb a la constel·lació del cigne.

Una història d’amor japonesa conta que una princesa (Vega) es va enamorar d’un pastor (Altair). Aquesta princesa era una magnífica teixidora que teixia al costat d’un bonic riu, i treballava tant i tant que no tenia temps per conèixer algú de qui enamorar-se. El rei, el seu pare, va preparar una cita entre la seva filla i el pastor que només de conèixer-se es van enamorar un de l’altre i al poc temps es van casar.

Després del casori, la princesa, distreta per l’enamorament al pastor, es va oblidar de teixir, i el pastor, també bojament enamorat, es va oblidar de les ovelles que es van escampar per tot el firmament. El rei, molt enfadat, els va separar al cel, deixant un a cada costat del riu (Via Làctia) on teixia la princesa; aquesta, trista per la separació del seu marit li va demanar plorant al seu pare que li permetés veure’l de nou. El rei, commogut per les llàgrimes de la seva filla, els va permetre veure’s el setè dia del setè mes lunar a través d’un pont que travessa el riu (Deneb).

Actualment al Japó es celebra un festival per commemorar el retrobament entre els dos enamorats després d’un llarg any d’espera.

Aquest mite és la explicació  del triangle d’estiu format per Vega, la princesa, Altair, el pastor i Deneb: el pont que permet travessar la Via Làctia, que representa el riu.

Bons cels nocturns de juliol!

El cel nocturn de Juny

Arriba el juny i amb ell ens acomiadem de la primavera i donem la benvinguda a l’estiu en el moment que el Sol es troba en el seu punt més alt.

A més a més, el juny ve acompanyat de 3 planetes: Mart, Júpiter i Saturn! I també de les primeres pluges d’estels de l’estiu: les Boòtides.

I recordeu que al juny el fred s’esmuny! Però no abaixem la guàrdia quan vulguem gaudir del cel nocturn, que si plou, cada gota és com el puny!

 

Constel·lacions

Al cel nocturn de juny podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions d’escorpí, serpentari, balança, verge, lleó i bessons que s’anirà amagant i a finals de mes ja no serà visible. A principis de mes també podrem veure cranc. Cap a mitjans-finals de mes també podrem veure sagitari. Aquestes constel·lacions estaran acompanyades de 3 planetes! Saturn, Mart i Júpiter.

Per l’Est-Nordest ja treu el cap Pegàs, i Caballet que acabaran de ser visibles cap a finals de mes. També cap a l’Est podrem observar Àguila, Cigne, Lira  (amb l’estrella alfa blanca Vega) i Llangardaix. Per l’Oest seguirem observant, durant la primera quinzena Cotxer (amb la seva estrella alfa Capella) i Linx durant tot el mes.

Ben al mig podrem veure les constel·lacions de Hèrcules, Bover (amb la seva estrella alfa vermella Arcturus), i també la cabellera de Berenice.

Al nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: Ossa major, Ossa menor, Cefeu, Cassiopea i el Drac.

Simulació del cel del 15 de juny a les 23:30

 

Eclipses i altres fenòmens

Pluja d’estels Boòtides, és la primera pluja d’estels de l’estiu. La podrem gaudir entre el 22 de juny i el 2 de juliol amb un màxim el 27 de juny. Les observarem a la constel·lació de Boötes (Bover), fàcil de localitzar a partir de la seva estrella alfa Arcturus.

Les Boòtides són restes del cometa 7P/Pons-Winnecke que impacten contra l’atmosfera a una velocitat lenta de 18km/s i amb una freqüència, número de meteors per hora (THZ), molt variable.

 

Solstici d’estiu. El dia 20 de juny a les 22:35 el Sol passa pel solstici d’estiu, moment en que es troba al punt més alt i per tant, l’hemisferi nord rep més llum solar que qualsevol altre dia de l’any.

Dóna lloc a l’inici de l’estiu a l’hemisferi nord i a l’hivern a l’hemisferi sud; per tant, la nit del 20 al 21 serà la més curta de la nostra latitud.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 15h 01m.
• Dia 15: SORTIDA a les 6h 17m; POSTA a les 21h 26m. Hores de sol 15h 09m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 19m; POSTA a les 21h 29m. Hores de sol 15h 10m.

La Lluna

 LLUNA NOVA el dia 5 a les 04h 59m.

• QUART CREIXENT el dia 12 a les 10h 10m.
• LLUNA PLENA el dia 20 a les 13h 02m.
• QUART MINVANT el dia 27 a les 20h 19m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeo	2016-05-03	12:56	361,141 km
Apogeo	2016-05-15	14:01	405,021 km

 

Planetes observables

 

MERCURI, serà molt difícil d’observar aquest mes, degut a que el trobarem a molt poca altura sobre l’horitzó Est-Nordest al sortir el sol. Els millors dies per poder-lo observar seran al voltant del 13 de juny.

VENUS tampoc el podrem veure aquest mes, passa per la seva conjunció superior el 6 de juny, moment en que el Sol es troba ben alineat entre la Terra i Venus.

MART el podrem observar durant tota la nit la primera quinzena de juny fins que a finals de juny s’amagarà una hora abans de l’alba.

JÚPITER  comença el mes sent visible des que es pon el sol fins una mica després de mitjanit, però a finals de mes ja s’amagarà una hora i mitja després del crepuscle. El trobarem situat a la constel·lació de Lleó.

SATURN es visible tota la nit a la constel·lació de Serpentari, assolint la seva oposició el dia 3, moment en que exhibeix la seva màxima brillantor, a 1.349 milions de quilòmetres de la Terra.

URÀ s’observa fàcilment amb prismàtics a la constel·lació de Piscis, sobretot quan s’apropa algun altre astre més brillant a la seva posició.

NEPTÚ no el podrem observar aquest mes.

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

El solstici d’estiu

La paraula solstici ve del llatí “solstitium” que es refereix a sol quiet.

Per moltes cultures arreu del món el solstici d’estiu era una data molt reconeguda i important a la qual se l’hi han associat nombrosos rituals i cerimònies: La celebració del solstici data de 5000 anys abans de crist i en totes les celebracions les costums són molt similars i coincideixen en encendre fogueres purificadores i en adorar el Sol, en el moment que assoleix el seu punt més alt.

Els grecs definien el solstici com una porta d’entrada a una altra dimensió: la Porta dels Homes i invocaven a Apol·lo, déu del Sol, amb fogueres purificadores; en la cultura celta encenien fogueres buscant la benedicció per les seves terres i fruits; a alguns pobles d’Àfrica també encenen fogueres a les places i consideren que el fum d’aquestes fogueres protegeixen els camps cultivats. Actualment, a Catalunya, seguim celebrant el solstici d’estiu que s’ha cristianitzat com la Nit de Sant Joan, i on el foc també sempre hi és present.

Avui en dia, moltes cultures modernes ja no prestem gaire atenció a solsticis i equinoccis, ja que actualment tenim menys connexió amb el cel; només ho fan de forma regular els agricultors ja que és molt important pels seus cultius i collites, significa que les collites han arribat al seu punt àlgid i que és un moment important que marcarà la productivitat dels cultius, ja ho diu la dita: Aigua per Sant Joan, no dóna ni vi ni pa, celler buit i molta fam.

Bons cels nocturns i bon inici d’estiu!