Des de temps antics els catalans podem presumir de ser uns grans coneixedors i recol·lectors de bolets i segurament tots haurem experimentat la desconfiança o sospita quan sentim el mot “Amanita”. Però, què s’amaga darrera d’aquest grup de bolets?
La família Amanitàcies està representada per dos gèneres Amanita i Limacella, amb prop de 600 espècies en tot el món i unes 70 a Europa, dins del qual inclou des d’algunes de les més apreciades com a comestibles com l’Amanita caesarea fins a les més tòxiques del món Amanita phalloides.

Ou de reig (Amanita caesarea). Font: http://www.vegueries.com
Les amanites són bolets (basidiomicets) heterogenis podent separar fàcilment el peu del barret. Les seves làmines són lliures i produeixen una esporada blanca. En les seves fases inicials estan recoberts completament per una membrana blanca conferint-los un aspecte d’ou, que en créixer el bolet, s’esquinça. Les restes d’aquest vel confereixen la típica volva a la base del peu i una possible ornamentació (no present en totes les espècies) en forma d’esquames blanques a sobre del barret. Finalment, i també provinent de l’esquinçament del vel, gairebé sempre presenten un anell pèndol, com una faldilla, que només manca al grup de les pentinelles.
Viuen en boscos formant associacions micorríziques amb arbres i arbusts de tot tipus, preferint espècies adultes.
A nivell químic les amanites són conegudes per les substàncies químiques “micotoxines” que contenen. El 95% dels enverinaments per consum de bolets està provocat per espècies que contenen amatoxines (que són pròpies, però no exclusives, d’aquest gènere). La toxina més potent del gènere és l’amanitina.
L’amatoxina és una toxina hepatotòxica que es troba en espècies com l’Amanita phalloides. Provoca necrosi de les cèl·lules del fetge i dels ronyons. Els símptomes pels enverinaments d’aquest bolet provoca dolors d’estómac, nàusees i vòmits. Després es produeix un fals període de recuperació (no simptomàtic) en el qual es dóna la degeneració hepàtica, a partir d’aquest moment, si no es tracta ràpidament, acaba provocant la mort per insuficiència hepàtica.
Les amanites també són conegudes per presentar d’altres toxines anomenades neurotòxiques psicoactives presents en l’espècie Amanita muscaria.
Durant molt temps es va pensar que el principi actiu de l’Amanita muscaria era la msucarina, un alcaloide que provocava símptomes d’acalorament, molèsties intestinals i desorientació, però en cap cas produïa una experiència “visionària” . No fou fins els anys 60 que es va descobrir que els principis psicoactius d’aquest bolet corresponien a l’àcid ibotènic i el muscimol, que poden provocar distorsions visuals, al·lucinacions i vertígens.
El descobriment occidental de les propietats psicoactives de l’Amanita muscaria es remunten a principis del s.XVIII a la Siberia, quan el geògraf Philip Johan von Strahlenberg va observar l’ús d’aquest fong com a vehicle embriagant entre la tribu koryak de la península de Kamchatka.
La practica de consum d’aquesta gent era ben peculiar i poc convencional. Es bevien l’orina de les persones embriagades pel consum del bolet, fet que els permetia ingerir les substàncies psicoactives que encara perduraven, però ja lliure dels efectes desagradables i malestants de la toxina muscarinaque s’havia degradar durant la primera ingestió. Aquest bolet posseeix un profund significat religiós en la cultura siberiana, inclús es diu que era utilitzada pels vikings abans de les seves batalles.
Però també trobem exemples més propers del possible ús d’aquest bolet. En el relat d’Alicia al país de les meravelles, entre les moltes substàncies que va ingerint i provant al llarg de la seva aventura, en el capítol V l’eruga l’aconsella que si ingereix un trocet d’un bolet,suposadament d’Amanita muscaria, aquest li permetria augmentar o disminuir de mida.
——————
– Estàs contenta amb la teva estatura actual?- Va preguntar l’Eruga.
– Doncs m’agradaria ser una mica més alta, sense ànims d’ofendre, set centímetres és una estatura insignificant!
– És una estatura perfecta!- Digué l’Eruga enfadada i estirant-se ben llarga (mesurava set centímetres!)
-Però jo no estic acostumada a mesurar set centímetres! Es va lamentar Alicia.
– Ja t’hi aniràs acostumant- va dir l’Eruga i es va tornar a posar la pipa a la boca.
Aquest cop Alicia va esperar pacientment a que l’Eruga es decidís de nou a parlar. Al cap d’un o dos minuts l’Eruga es treu la pipa de la boca, badalla i baixa de sobre del bolet a la vegada que diu…:
– Un cantó et farà créixer i l’altre disminuir.
– Un cantó de què? L’altre cantó de què?- Va pensar Alicia.
– Del bolet- Digué l’Eruga, com si la nena hagués preguntat en veu alta.
(Fragment extret del relat d’Alicia al país de les meravelles de Lewis Carroll)
——————
Els homenets blaus fantàstic o la llegenda de Santa Claus són també altres de les històries que envolten aquest bolet, però finalitzarem amb una altra curiositat d’aquest apassionant fong i és el significat del seu segon nom “muscaria” que deriva del llatí muscarius “pertanyent a les mosques” pel fet que s’utilitzava el seu suc barrejat amb llet com a insecticida.