Article a càrrec de Ferran Rella, President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu.
Les bitlles ha estat un joc estès arreu del món. L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3.000 a.C.Practicat també pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina. Foren transmeses per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats.
Fotografia: Joan Blanco
L’any 1983 les Valls d’Àneu recuperaven aquest singular joc de plaça i l’estenien en el marc del campionat de muntanya a les valls veïnes. Alguns aspectes del joc han variat, però, bàsicament, l’essència continua essent la mateixa. A les Valls d’Àneu és juga amb nou bitlles d’uns 40 a 45 cm. d’alçada, tornejades, estretes de punta, amb una base de 8 cm. per tal d’aguantar-se bé, bombades del mig de tal manera que al caure rodolessin empenyent a les altres. Construïdes, generalment, de bedoll o pi. Es col.loquen a terra en línia de tres, a un metre de separació, tot formant un rectangle. Les bitlles són colpejades amb una bola de fusta de 4 a 8 Kg. de pes, d’uns 20 a 25 cm. de diàmetre, feta de bedoll, pi i en ocasions de freixe, que rep el nom de ” Truc”, onomatopeia de cop sec, d’element sòlid, massís. Es juga per equips, formats, abans, per cinc jugadors i un nombre igual de suplents. Avui l’equip el constitueixen un nombre variable de jugadors, sense suplents. Guanya l’equip que assoleix la quantitat de 48 o més bitlles. Existeix una jugada mestra que consisteix a desplaçar la bitlla del mig anomenada ” ou ” fora del perímetre format per les bitlles laterals sense fer-ne caure d’altres. Aquesta jugada val per nou, és a dir el còmput total de les bitlles en joc. El jugador que, sense massa encert, llença el truc fent-lo passar entremig de les bitlles sense fer-ne caure cap, se li diu que ha ” llaurat “.
Fotografia: Joan Blanco
El joc era practicat en molts indrets d’Àneu: vall d’Unarre, Escaló, Escart, València, vall d’Isil… Joc de convivència que omplia i omple les llargues vetllades d’hivern, de primavera i d’estiu, de paraules trencades i de remors sordes de bitlles tocades i caigudes. L’època de les bitlles s’iniciava el dia de sant Josep. En alguns indrets s’havia d’escampar la neu de la plaça per a poder-hi jugar. La temporada s’acabava per sant Joan o Sant Pere, dates solsticials on el foc purificador consumia lentament les bitlles utilitzades durant l’any. El 19 de març vinent els jugadors estrenarien equip nou.J. Morelló entre els jocs usuals de la fadrinalla esmenta per als homes els de la pilota, la barra, els quatre pilans, i , a l’hivern, patinar sobre el glaç; i per a les dones, els diumenges a la tarda, el joc de les bitlles. Ara, el corró rodola novament, la gent d’Àneu i de d’altres valls del Pallars Sobirà competeixen a cops de truc davant d’unes bitlles ben encarades truc i recorden, festivament, aquells temps en què la plaça del poble era un guirigall.
MónNatura Pirineus 