Cast.: Desmán de los Pirineos; Euskera: Muturluze; Gallec: Rato de almizcre; Francès: Desman des Pyrénées; Anglès: Pyrenean desman.
L’almesquera o rata (al)mesquera (Galemys Pyrenaicus (E. Geoffroy, 1811)) és un mamífer insectívor de la família dels talps, però semiaquàtica, únic representant del seu gènere. És una espècie endèmica iberopirinenca amb una distribució limitada als massissos muntanyosos del nord de la Península Ibèrica inclosa la vessant nord dels Pirineus, a França.
Rata almesquera. Font: wikipèdia
El seu aspecte resulta inconfusible, doncs no s’assembla a cap altra espècie de la fauna ibèrica. Tot i que pot recordar vagament a un talp, l’adaptació a la vida aquàtica ha canviat notablement les seves proporcions. El tret més característic d’aquest petit insectívor ( 11-14 cm sense la cua i 50-80 gr de pes) és el musell que s’allarga en una mena de trompa mòbil d’uns 2 cm, desproveïda de pèl i a l’extrem de la qual s’obren els orificis nasals, dotats d’unes membranes per obturar-los durant les immersions (anomenant ratolí trompeta al Conflent). El cos és cilíndric, amb el cap encaixat a les espatlles amb escassa mobilitat i absència total de coll, ulls petits i sense pavellons auditius externs i amb membranes obturadores als orificis interns. La cua, tant o més llarga que el cos i el cap junts i de secció cilíndrica actua com a rem i timó durant la natació, es comprimeix lateralment a l’extrem i és recoberta de pèls esparsos. Té els dits units per una membrana que ajuda en la natació, més desenvolupada a les extremitats posteriors que a les anteriors, les quals són semblants a les de qualsevol altre insectívor sense adaptacions especials per l‘excavació. El pelatge és curt i dens, molt semblant al de la llúdriga, de color gris-fosc pel dors, més clar pels flancs i de tons blancs platejats pel ventre, amb tons groguencs a la regió pectoral. Uns pèls sensitius més gruixuts i llargs anomenats vibrisses es troben als laterals de la trompa, cames i cua sent el sentit del tacte el més important per aquesta espècie, amb una vista feble, olfacte curt i oïda sensible als ultrasons. El nom de “rata mesquera” o ”almesquera” prové d’un parell de glàndules oloroses situades a la base de la cua que produeixen una substància semblant al mesc.
Musell i vibrises. Font: wikipèdia
Es tracta d’una espècie que es troba confinada a un hàbitat molt vulnerable d’una àrea molt restringida que es redueix als cursos d’aigua permanents, preferentment rierols de muntanya amb aigües netes i oxigenades que responen a llurs necessitats ecològiques i alimentàries. La seva presència està limitada per l‘existència d’un flux regular d’aigua durant tot l’any, mostrant preferència per regions de clima oceànic front a les de clima mediterrani i per conques fluvials amb règim nival o puvionival front als rius que depenen de la pluja. L’altitud no és un factor limitant doncs es pot trobar des del nivell del mar fins als 2500 m al País Basc Francès.
Mapa de distribució. Font: https://galemys.org
Entre les principals amenaces a les seves poblacions hi ha la pol·lució de les aigües, la fragmentació de l’hàbitat degut a la construcció de plantes hidroelèctriques, l’extracció d’aigua, i la construcció de preses. Al ser una espècie vulnerable es tracta d’un bon bioindicador de la qualitat de les aigües dels rius i només la trobarem en rierols ben conservats.
Aparentment l’almesquera ha patit una forta regressió en les darreres dècades i actualment és considerada una espècie escassa i amenaçada, classificada com a vulnerable per la UICN.
La majoria d’aspectes de la vida d’aquesta espècie són poc i mal coneguts, fàcil de comprendre degut a la seva mida petita, mode de vida aquàtic i hàbitats de difícil accés. Típicament nocturna, la seva activitat es veu detinguda durant el dia, que passa oculta entre les roques de la ribera o dins de caus de rates d’aigua (Arvicola sapidus (Miller, 1908)). Surt a la nit a caçar petits animals aquàtics, tot i que també pot caçar a terra ferma ocasionalment on és capaç de desplaçar-se amb rapidesa. La seva dieta és bàsicament insectívora, pot incloure també petits peixos i crustacis, i necessita menjar l’equivalent a la meitat del seu pes corporal degut a les seves necessitats energètiques. L’almesquera busseja fent servir la cua com a timó i explora amb la trompa el fons del riu detectant amb les sensitives vibrisses les seves preses, majoritàriament larves d’insectes (efemeròpters, plecòpters,…) que es menja posteriorment damunt una pedra del riu. Alteracions dels cursos fluvials que facin disminuir la quantitat de macroinvertebrats aquàtics, base de la dieta de l’almesquera, afecten greument a les poblacions d’aquesta espècie, que degut les seves demandes energètiques pot morir en pocs dies d’inanició.
Exemple d’ecosistema aquàtic. Font :www.lifelimnopirineus.eu.
La mida mitjana del territori d’un individu és d’uns 500 m de riu. El comportament no és estrictament territorial però l’almesquera deixa els excrements, d’olor a mesc fàcils d’identificar, com a marcatge sobre pedres del riu. Els llocs de descans estan situats a una mitjana de 65 cm de l’aigua, amb l’entrada submergida o semi-submergida, situats en cavitats naturals o bé caus abandonats d’un altre animal. Aquests llocs de descans poden ser utilitzats simultàniament per individus del mateix o diferent sexe. Probablement la femella cria en aquestes cavitats, però la biologia de la reproducció d’aquesta espècie és poc coneguda. Amb un període de zel de gener a maig els parts es concentren entre els mesos de març i juliol, probablement amb la capacitat de més d’una camada per any i una mitjana de quatre cries per part.
A banda de les causes naturals i antròpiques que alterin la qualitat i el cabal d’aigua dels rierols i la disponibilitat d’aliment, com a factors limitants de la presència d’aquesta espècie, l’almesquera pot ser depredada principalment per vertebrats ictiòfags (que es nodreixen de peixos) com la llúdriga, i molt més rarament per carnívors terrestres.
Excrements d’almesquera. Font: https://galemys.org
Si voleu conèixer més coses sobre aquesta fantàstica espècie us recomanem que visiteu la web htps://galemys.org , on amb molt sentit d’humor l’almesquera és la veritable protagonista, i per entendre com poden afectar les accions humanes, tot i que puguin semblar llunyanes, com pot ser la liberalització del mercat elèctric, sobre una espècie sensible com l’almesquera, us resultarà molt interessant la lectura de l’estudi sobre els canvis en la distribució i freqüència dels mamífers semiaquàtics entre els anys 2000 i 2013-2014, en la xarxa fluvial del Parc Natural de l’Alt Pirineu, on hi han evidències de regressió de l’almesquera en alguns punts concrets, estudi disponible a http://secem.es/galemys/index.php/Galemys/article/view/Galemys.2015.A4
Bibliografia i webs consultades:
Nores, C. (2007). Desmán ibérico – Galemys pyrenaicus. En: Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. Carrascal, L. M., Salvador, A. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. http://www.vertebradosibericos.org/
Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 28-29.
Aymerich P., Casadesús F. & Gosàlbez J. 2001. Distribució de Galemys pyrenaicus a Catalunya. Orsis, 16: 93-110.
Aymerich P., Fernández A. & Gosàlbez J. 2013. Conservar al desmán ibérico, un reto pendiente. Quercus, 329:26-34.
AYMERICH, P., GOSàLBEZ, J.. Evidencias de regresión local del desmán ibérico (Galemys pyrenaicus) en los Pirineos meridionales. Galemys, Norteamérica, 27, sep. 2015. Disponible en: <http://secem.es/galemys/index.php/Galemys/article/view/Galemys.2015.A4
MónNatura Pirineus 