El cel nocturn de març

Astre aficionats, aquest tercer mes de l’any ve carregat de nous canvis. Després d’un mes sense lluna plena, per compensar, tornarem a tindre lluna plena dos dies diferents, la primera el dia 2 i la segona el dia 31. Aquesta ultima serà anomenada com a Lluna Blava i no precisament pel seu color, sinó perquè es així com s’anomena la segona Luna plena dintre d’un mateix mes. Aquest fet es força peculiar que succeeixi dos cop en el mateix any, cosa que ja fa del 2018 un any ben especial.

El dia 20  a les 16:55 tindrem l’equinocci de primavera en l’hemisferi nord ( al hemisferi sud serà l’equinocci de tardor) i podrem tornar a gaudir de més hores de sol, malgrat que això faci que ens tinguem que esperar una estona més per observar les estrelles. Un dies més tard, la nit del 24 al 25 es farà el canvi d’hora en el que haurem de canviar els nostres rellotges avançant-los un hora més.

Per completar el mes, es podran presenciar dues pluges d’estels de baixa intensitat, la primera anomenada Gamma-normidas serà el 13 de març i la segona serà el 25 de març i reb el nom de Virginides, pel seu origen des de la constel·lació de la verge.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de març podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, les constel·lacions Taure, Bessons, Cranc, Lleó i Verge.
Per l’Est, farà la seva aparició la constel·lació de la Corona Boreal i L’hèrcules, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant Arcturus ens seguiran orientant.
Per l’oest viatjarà Orió amb el Ca Major (Sirius) i menor (Procyon) , la llebre i Auriga amb la seva brillant estrella Capella.

Al sud es situarà el Corb, el Crater i la Hydra.

I al ben mig del nostre cel ens acompanyaran les 5 circumpolars amb el cúmul obert de les Plèiades.

Simulació del cel del 15 de març a les 22:30h.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 24m; POSTA a les 18h 44m. Hores de sol 11h 20m.
• Dia 15: SORTIDA a les 07h 07m; POSTA a les 18h 55m. Hores de sol 11h 48m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 50m; POSTA a les 20h 06m. Hores de sol 12h 16m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 17 a les 14h 11m.
• QUART CREIXENT el dia 24 a les 16h 35m.
• LLUNA PLENA el dia 02 a les 01h 51m i el dia 31 a les 14h 37m
• QUART MINVANT el dia 09 a les 12h 20m.

 

Planetes observables

MART: Serà visible durant nit junt a Júpiter

JÚPITER: El podrem apreciar durant altes hores de la nit

SATURN:  L’observarem després de Júpiter.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de Sol.

 

OBJECTES VISIBLES MARÇ

 

Sabies que…

 El forat negres roten després d’un bon àpat? Si com sona, eructen…i es que des del 2010 s’investiguen unes columnes de radiació i gas que surten de nord a sud del forats negres massius situats al centre de les galàxies. En el cas del forat de la via Làctia, s’ha descobert que fa entre 6.000 i 9.000 milions d’anys va digerir algun objecte que no s’ha determinat, provocant una colossal bombolla de gas (bombolles de Fermi descobertes pel telescopi espacial Fermi de rajos Gama de la NASA) immensament pesada i calenta.

Normalment,  la matèria es atreta per la forta gravetat dels forats,  s’apropa, comença a girar i finalment cau al forat. Malgrat això part d’aquesta matèria en ocasions s’escalfa tant que aconsegueix fugir a traves del eix giratori del forat negre formant una emanació que s’estén a dalt i a baix del plànol de la galàxia donant lloc a aquest curiós fenomen.

Recreació artística del xorro de rajos gamma descobert en la Via Làctia. (Imatge de: David A. Aguilar (CfA)).

 

Que tingueu molts bons i foscos cels nocturns!

El cel nocturn de Gener

Iniciem  l’any astre aficionats amb la pluja d’estels de les Quadràntides, que ens acompanyaran fins la màgica nit de reis, tot i que la Lluna plena ens impedirà durant algunes hores l’observació d’aquest fenomen. El dia amb major activitat serà el dia 4 i els observarem entrant per la constel·lació de Boötes (el Bover).

Un altre esdeveniment que es produirà durant aquest gèlid mes serà un eclipsi total de Lluna cap a finals de mes, el dia 31, i la llàstima es que només serà visible per a la major part de l’oest d’Amèrica del Nord, l’est d’Àsia, Austràlia i l’Oceà Pacífic.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de gener a les 00:05h.

 

Simulació del cel amb constel·lacions del 15 de gener a les 00:05h.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 29m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 17 a les 03h 17m.
• QUART CREIXENT el dia 24 a les 23h 20m.
• LLUNA PLENA el dia 02 a les 03h 24m i el dia 31 a les 14h 27m
• QUART MINVANT el dia 08 a les 23h 25m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-01-01	22:56	356,565 km Màxim del 2018
Apogeu	2018-01-15	01:15	406,459 km Màxim del 2018
Perigeu	2018-01-30	10:55	358,994 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

MART: Serà visible cap a la matinada junt a Júpiter

JÚPITER: El podrem apreciar cap a la matinada

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

 

Sabies que…

En l’any que acabem de tancar s’han descobert nous fenòmens astronòmics gràcies a diferents instal·lacions astronòmiques com són el LIGO (Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory) en els Estats Units i el VIRGO en Europa.
Aquestes instal·lacions són uns grans túnels en els quals hi ha dos làsers que emeten la seva llum al buit de manera perpendicular i són capaços de detectar ones gravitacionals.
Aquests fenòmens van ser predits per Einstein a la seva teoria de la relativitat fa quasi 100 anys i es van confirmar l’any 2016 quan per primer cop a la història es van detectar aquestes ones produïdes per la col·lisió de dos forats negres.
Durant el 2017 s’han descobert noves ones produïdes per la col·lisió d’estrelles de neutrons i la fusió de galàxies. Així que en aquest any que comencem esperem rebre noves notícies de l’espai exterior gràcies a aquests dispositius.

Reproducció de la col·lisió de dues estrelles de neutrons.

Que tingueu molts bons i foscos cels nocturns!

 

El cel nocturn d’Agost

En aquest mes d’agost tindrem esdeveniments astronòmics molt espectaculars i esperats. A partir del dia 12 podrem gaudir de les Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç, una pluja d’estels provinent de les restes del cometa Swift-Tutle i que podrà arribar a 15o meteors per hora encara que la lluentor de la lluna potser que dificulti la seva observació.

El dia 21 d’Agost tindrà lloc un eclipsi total de sol que creuarà els Estats Units de costa a costa i serà observable en el Pacífic nord i el Atlàntic sud, aquí només es podrà gaudir parcialment des de les Illes Canàries.

La Lluna també ens oferirà un eclipsi parcial el dia 7 on l’enfosquiment màxim serà al voltant de les 19:20h i serà observable en la mitat oriental de la península i les illes balears.

Constel·lacions
En el cel nocturn del mes d’agost podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Peixos, Acuari, Capricorn i Sagitari , i cap a la matinada, Balança, Verge. Acomiadarem al Lleó amb Regulus.

Veurem a l’Est les constel·lacions de Pegàs, l’Àguila amb la seva estrella més brillant Altair, el Cigne amb Deneb, Lira amb Vega i l’Hèrcules. Les constel·lacions del corb i la cua de l’Escopí amb Antares les localitzarem al Sud.

Cap a l’Oest començaran a viatjar la constel·lació de Hèrcules, Bover amb Arcturus i la Corona Boreal. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars i si afinem la vista podrem veure la constel·lació del Linx a l’oest de l’Óssa major.

 

                   Simulació del cel del 15 de Agost a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 d’Agost a les 00:05h amb la representació de les   constel·lacions.

 

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 48m; POSTA a les 21h 07m. Hores de sol 14h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 58m; POSTA a les 20h 54m. Hores de sol 13h 58m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 08m; POSTA a les 20h 39m. Hores de sol 13h 31m.

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 21 a les 20h 30m.
• QUART CREIXENT el dia 29 a les 10h 13m.
• LLUNA PLENA el dia 07 a les 20h 11m.
• QUART MINVANT el dia 15 a les 03h 15m

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2017-08-02	19:56	405,024 km
Perigeu	2017-08-18	15:16	366,127 km
Apogeu	2017-08-30	13:26	404,305 km

 

OBJECTES VISIBLES AGOST

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M6, M7, M8, M20 i M23 es veuen millor a principis d’Agost.

 

Planetes observables

 VENUS: S’observa cap a l’Est, a la sortida del sol.
JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de Verge a prop de Spica.
SATURN: L’observarem a l’est a la constel·lació del Serpentari.
Sabies que…

L’Administració estatunidenca de la Aeronàutica i l’Espai (NASA) estudia construir petites centrals nuclear de fissió en el planeta vermell per abastir energèticament futures bases a Mart. Seran instal·lacions de no gaire més de dos metres i que produiria 1kW de electricitat.

Les primeres proves es portaran a terme en el Nevada National Security Site a prop de Las Vegas entre els pròxims setembre i gener emmarcades en el projecte Kilopower, recuperant una iniciativa que ja va ser engegada als anys 60.

 

                                       

                                                       Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

                                                                   

El cel nocturn de Maig

Comença el mes de maig amb una primavera ben instal·lada que ens permet fer les observacions nocturnes una estona més tard del que estàvem acostumats ja que el dia se’ns allarga bastant, però amb unes temperatures molt més agradables.

A més a més podrem gaudir de la pluja d’estels més important de la primavera, les eta acuerides, que el dia 5 tindrà més visibilitat i és conseqüència de les restes del pas del cometa Halley a l’any 1986.

I es que com diu la dita : A bona hora vingui el maig, el millor mes de tot l’any….així que gaudirem d’aquests dies per fer unes bones observacions nocturnes i podrem veure a Júpiter en el seu màxim esplendor.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de maig podrem observar:
Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Balança Verge, Lleó, Cranc, Bessons i en pocs dies deixarem de veure Taure.
Veurem a l’Est la Corona Boreal, Bover acompanyada de la seva estrella Arcturus i Hèrcules. Les constel·lacions de Llebre i Hidra les localitzarem al Sud.
A l’Oest començarem a acomiadar  al guerrer Orió amb Betelgeuse i Rigel.  Al ben mig se situaran Balança Lleó, Cranc, Bessons, Linx, el Cotxer i Perseu. Al Nord com cada mes situarem les 5 circumpolars

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h.

 

Simulació del cel del 15 de maig a les 00:05h amb la representació de les constel·lacions.

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 47m; POSTA a les 20h 50m. Hores de sol 14h 03m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 35m; POSTA a les 21h 01m. Hores de sol 14h 26m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 26m; POSTA a les 21h 11m. Hores de sol 14h 45m.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 25 a les 21h 44m.
• QUART CREIXENT el dia 03 a les 04h 47m.
• LLUNA PLENA el dia 10 a les 23h 42m.
• QUART MINVANT el dia 19 a les 02h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu*	2017-05-26	03:24	357,209 km
Apogeu	2017-05-12	21:52	406,210 km

*Màxim perigeu en 2017, proper a Lluna nova.

 

Planetes observables

• VENUS i MERCURI: S’observa cap a l‘Est, a la sortida del sol.
• JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge
• SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES MAIG

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M66 forma, juntament amb M65 i NGC 3628, l’anomenat Triplet de Leo.
³ M83 es veu millor a finals de maig.

Sabies que…

El passat 19 d’Abril va passar molt a prop de la Terra un asteroide, tan a prop com 1,8 milions de kilòmetres o 4,6 vegades la distancia entre la Terra i la Lluna. Aquesta distancia sembla que es moltíssim, però en termes astronòmics no ho es tant, de fet es l’ apropament més important dels últims 400 anys i que no es tornarà a repetir en els pròxims 500 anys.

L’asteroide, conegut com 2014 JO25, va ser descobert el Maig de 2014 i segons les mesures fetes, té un diàmetre de 650 metres i la seva superfície té el doble de reflexió que la de la lluna.

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de Febrer

Iniciem  el febrer que serà ben fred i ens tindrem que abrigar força per fer les nostres observacions nocturnes perquè com diu la diu la dita … “ Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l’abril també”.

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de febrer podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podrem gaudir de les constel·lacions de  Bessons (Castor i Pòl·lux), Cranc, Lleó, Taure, Verge (estarà darrere de Júpiter), balança, el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de febrer a les 00:01h

Eclipses i altres fenòmens

Aquest mes entre el dia 10 i el dia 11 a les 00:44h es podrà gaudir d’un eclipsi penumbral de Lluna, es a dir que no s’arribarà a tapar completament però podrem apreciar un lleuger enfosquiment del nostre satèl·lit provocat per la nostra interposició entre el sol i la lluna. Serà visible en tota Europa però la millor opció serà fer-ho mitjançant imatges.

El dia 26 hi haurà una conjunció planetària entre Mart i Urà.

El Sol

 Dia 5: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 34m. Hores de sol 9h 16m.

• Dia 15: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 44m. Hores de sol 09h 28m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 11m; POSTA a les 17h 56m. Hores de sol 09h 45m.

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 26 a les 15h 58m.
• QUART CREIXENT el dia 04 a les 5h 19m.
• LLUNA PLENA el dia 11 a les 01h 33m.
• QUART MINVANT el dia 18 a les 20h 33m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-02-06	10:10	363,241 km
Apogeu	2017-02-18	17:13	404,911 km

 

Planetes observables

MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

URÀ: El veurem  a la constel·lació de Peixos

OBJECTES VISIBLES MES DE FEBRER

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 i NGC 2024 es fan visibles per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M41 es veu millor a finals de febrer.

Sabies que…

 El plànol del nostre sistema solar en relació al la nostra galàxia (la Via làctia) no es coplanar sinó que tenim una inclinació de 90º i fem un moviment el·líptic imperfecte seguint al sol en el seu moviment al voltant de centre de la galàxia. Aquest moviment triga 226 milions d’anys en completar-se i s’anomena any galàctic.

Tenint en conte aquesta mida de temps, li hem fet aproximadament 20 voltes a la galàxia des de que la terra va néixer.

Moviment del sistema solar Imatge: youtube.com

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de gener

Molt bon any i molts bons cels!!

Iniciem  l’any amb la pluja d’estels  de les Quadràntides, que ens acompanyaran fins la màgica nit de reis! Però com diu la diu la dita … “per Reis, el dia creix i el fred neix”. Així que haurem d’anar tots ben abrigats per poder gaudir del cel nocturn.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de gener podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica, viatjaran les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons, Taure i Peixos.
Per l’Est, podem gaudir de les constel·lacions de Lleó, Cranc, Bessons (Castor i Pòl·lux) el Ca Menor amb la seva estrella Procyon i  el nostre espectacular satèl·lit.

La trilogia d’Orió, Taure i les Plèiades les localitzarem al Sud juntament amb les constel·lacions del Ca Major i la Balena entre altres.

Pegàs i Peixos els trobarem a l’Oest.

Al ben mig del nostre cel se situaran les constel·lacions del Cotxer, Perseu, Andròmeda i la Girafa i pel nord, com cada mes, ens acompanyaran les 5 circumpolars.

 

Simulació del cel del 15 de gener a les 21:30h.

 

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Meteors: Les Quadràntides (QUA)

Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels entre el dia 1 el dia 5 de gener. Tot i presentar un màxim molt pronunciat la matinada del dia 3, arribant a una ZHR de fins a 120 meteors / hora. (meteors moderats o ràpids). El millor moment per observar-los és abans de l’alba. Els observarem entrant per la constel·lació de Boötes (el Bover).

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 37m; POSTA a les 18h 04m. Hores de sol 9h 27m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 35m; POSTA a les 18h 13m. Hores de sol 09h 38m.
• Dia 25: SORTIDA a les 8h 29m; POSTA a les 18h 25m. Hores de sol 09h 56m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 28 a les 01h 07m.
• QUART CREIXENT el dia 05 a les 20h 47m.
• LLUNA PLENA el dia 12 a les 12h 34m.
• QUART MINVANT el dia 19 a les 23h 13m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2017-01-10	07:08	363,241 km
Apogeu	2017-01-22	01:15	404,911 km

 

Planetes observables

 MERCURI: El podrem observar a la sortida del sol junt amb Saturn

VENUS: S’observa cap a l‘Oest, al crepuscle nocturn a la constel·lació d’Aquari.

MART: Serà visible la primera part de la nit, cap a l’Oest, juntament amb Venus a la constel·lació d’Aquari.

JÚPITER: El podrem apreciar des de mitjanit, a la constel·lació de Verge

SATURN:  L’observarem a l’est  amb la sortida del sol a al constel·lació del Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE GENER

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ M42 la veureu millor a partir de les 20:30h (hora oficial), perquè estarà més alta sobre l’horitzó.

 

Sabies que…

Es calcula que a la nostre galàxia, la Via Làctia, hi ha 100.000 milions d ‘estrelles. Són tantes que  essent uns 7.000 milions de persones al món, podríem tenir  14 estrelles per cada una!

Però això no és tot, es calcula que hi ha també més de 100.000 milions de galàxies, per tant cadscú podria tenir almenys 20 galàxies amb dos bilions d’estrelles en total!

 

Via Làctia. Imatge: xtec.cat

 

Que tingueu molts bons cels nocturns!

El cel nocturn de desembre

Entrem al desembre i  l’acompanya l’hivern. Com diu la dita “al desembre i al gener, busca sempre un bon recer”. Així doncs ens  haurem d’abrigar per poder gaudir del cel nocturn. La nit del 20 al 21 de desembre serà la més llarga del 2016 a la nostra latitud, tot i que  les quatre nits anteriors  i les cinc posteriors són més curtes per menys d’un minut.

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Cranc, Bessons, Taure, Peixos i Aquari.

A l’Est podrem veure les constel·lacions d’ Orió, Llebre, Ca Menor i  Ca Major amb la seva imponent estrella alfa, Sírius.

Per l’Oest destacarem les constel·lacions d’estiu que donen pas  a les d’hivern fins a la pròxima primavera, aquestes són les constel·lacions de Pegàs, el Dofí, el Cigne i la Lira.

Al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: l’Óssa Major, l’Ossa Menor, el Drac, Cefeus i Cassiopea.

Simulació del cel del 15 de desembre a les 21:30h.

 

 

Eclipses i altres fenòmens

La pluja d’estels de les Gemínides, tindrà activitat des de principis de desembre i serà la nit del 13 al 14 quan assolirà el seu màxim. Entraran per la constel·lació de Bessons i el nombre de meteors per/hora serà aproximadament de 120 meteors/hora, amb una baixa velocitat (35km/s).

Les Úrsides són una altra pluja d’estels on la seva màxima serà la matinada del 22 de desembre. Entraran per la constel·lació de l’ Óssa Menor, el seu nombre de meteors per/hora aproximadament serà de 10 meteors/hora.

 

 El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 7h 21m; POSTA a les 17h 48m. Hores de sol 10h 27m.
• Dia 15: SORTIDA a les 7h 38m; POSTA a les 17h 33m. Hores de sol 09h 55m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 50m; POSTA a les 17h 26m. Hores de sol 09h 36m.

 

 La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 29 a les 07h 53m.
• QUART CREIXENT el dia 07 a les 10h 03m.
• LLUNA PLENA el dia 14a les 01h 05m.
• QUART MINVANT el dia 21 a les 02h 56m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2016-11-15	06:56	405,869 km
Perigeu	2016-11-13	00:28	358,462 km

 

Planetes observables

MERCURI, serà visible durant el crepuscle de la nit al Sud-est, amb certa dificultat els primers dies de desembre i més fàcilment a mitjans de mes.

VENUS, l’observarem  al Sud-est  durant el crepuscle i la primera part de la nit. Es situa a la constel·lació de Sagitari a començament de mes,  canviant a  Capricorn la resta del mes. A la segona  meitat de desembre s’amaga per l’horitzó Oest Sud-est unes dues hores després  de la finalització del crepuscle de la nit.

MART serà visible la primera part de la nit, des del crepuscle nocturn fins dues hores i mitja després de mitja nit. Es situa  a la constel·lació de capricorn la primera part del més i la resta a la constel·lació d’aquari.

JÚPITER, serà visible a la part final de la nit, el localitzarem a la constel·lació de Vigo

SATURN, aquest mes no serà visible

 

 OBJECTES VISIBLES DESEMBRE

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² NGC 1435 es fa visible per mitjà de mètodes fotogràfics.
³ NGC 253 es veu millor a mitjans de Desembre.

Sabies que…

…Un meteorit de 250 kilòmetres de diàmetre va impactar contra la Lluna.

El Mar Ibrium (Mar de les pluges), la taca negra que es veu al nord occidental de la Lluna, és en realitat un crater de 2200 Kilòmetres de diàmetre que podria haver sigut causat per un asteroide molt més gran del que es pensava fins a dia d’avui. La grandària  d’aquest asteroide podria ser similar a la d’un planeta en formació (protoplaneta) que es va trencar quan va impactar contra el nostre satèl·lit fa 3800 milions d’anys. Aquest es calcula que mesurava uns 250 km de diàmetre,  tot i que fins fa molt poc es creia que el seu volum era de 80 km com a molt.

Aquest estudi esta  basat en les noves observacions i models per ordinador que afirmen Peter Schulz i David Crawford de les Universitats de Brown i Alburqueque i que s’han publicat la revista NATURE.

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

El cel nocturn d’agost

Arriba l’agost i amb ell la pluja d’estels més esperada de l’any: les llàgrimes de Sant Llorenç! També podrem seguir gaudint de les constel·lacions del triangle d’estiu i d’altres com Pegàs, Perseu… I esperem que a l’agost no plogui quan es faci fosc! I que puguem gaudir de molts bons cels nocturns!

Constel·lacions

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions de Peixos, Aquari, Capricorn, Sagitari i Escorpí. També veure’m Balança i Verge que a finals de mes s’amagaran i per l’est traurà el cap Àries.

Cap a l’Est podrem veure les constel·lacions de Pegàs, Perseu, Triangle i Llangardaix.

Per l’Oest – Nord Oest veurem la constel·lació de Bover, la Cabellera de Berenice, Hèrcules, la Corona Boreal i també la constel·lació dels Gossos de caça. A finals de mes també veure’m la constel·lació de Cotxer amb la seva estrella alfa Capella. Cap al Sud veurem Dofí i Cavallet i al bell mig trobarem les constel·lacions del triangle d’estiu: Lira i Cigne i una mica cap al Sud Àguila.

Cap al Nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: la Ossa Major, la Ossa Menor, el Drac,  Cefeus i Cassiopea. També cap al nord veure’m les constel·lacions de Linx i de Girafa.

 

Simulació del cel del 15 d’agost a les 22:30

 

Eclipses i altres fenòmens

 

Pluja d’estels Perseides. Segurament aquesta sigui la pluja d’estels més esperada de l’any, amb un pic d’activitat el 12 d’agost. Aquestes restes de pols del cometa Swift-Tuttle seran visibles des de l’hemisferi nord, més fàcilment observables a partir de mitjanit amb una activitat que aquest any podria arribar a 150-200 meteors/hora i a una velocitat d’uns 60 km/s. La lluna no interferirà gaire, ja que estarà en fase creixent i s’amagarà a mitjanit.

 

El Sol

 

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 49m; POSTA a les 21h 06m. Hores de sol 14h 17m.
• Dia 15: SORTIDA a les 6h 59m; POSTA a les 20h 53m. Hores de sol 13h 54m.
• Dia 25: SORTIDA a les 7h 09m; POSTA a les 20h 38m. Hores de sol 13h 29m.

 

 

La Lluna

 

• LLUNA NOVA el dia 2 a les 22h 44m.
• QUART CREIXENT el dia 10 a les 20h 21m.
• LLUNA PLENA el dia 18 a les 11h 26m.
• QUART MINVANT el dia 25 a les 5h 41m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2016-08-10	02:06	404,265 km
Apogeu	2016-08-22	03:22	367,046 km

 

 

Planetes observables

 

MERCURI, el podrem veure amb dificultat a poca altura de l’horitzó després de la posta de Sol, sobretot al voltant del 5 d’agost.

VENUS, és visible durant el crepuscle a poca altura sobre l’horitzó Oest a la constel·lació de Lleó la major part del mes i a Verge cap a finals.

MART, es podrà veure durant la primera part de la nit, fins a dues hores i mitja després del crepuscle. El veurem a Escorpí la major part del mes, tot i que es troba molt pròxim al límit amb Serpentari.

JÚPITER, es podrà veure durant el crepuscle cap a l’Oest, perdent altura a mesura que avança el mes. El trobarem a Lleó la primera setmana d’agost i a Verge la resta del mes.

SATURN, és visible la primera part de la nit cap al Sud Oest. Situat a Serpentari.

 

OBJECTES VISIBLES AGOST

 

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M6, M7, M8, M20 i M23 es veuen millor a principis d’Agost.

 

Més sobre les llàgrimes de Sant Llorenç

 

La Terra creua l’òrbita del cometa Swift-Tuttle del 17 de juliol al 24 d’agost, amb un pic en la pluja d’estels la nit del 12 d’agost, moment en que travessarem una àrea més densa que conté una acumulació de restes del cometa. El Swift-Tuttle va ser descobert el 1862 independentment per Lewis Swift i Horace Parnell Tuttle, els quals li donen nom.  Dels objectes que passen repetidament a prop de la Terra és l’objecte conegut més gran ja que el seu nucli és d’una amplada d’uns 26 km (l’asteroide que suposadament va acabar amb els dinosaures en feia 10!). L’última vegada que va passar prop de la Terra durant la seva òrbita al voltant del Sol va ser el 1992, i la pròxima serà el 2126, és a dir té un període orbital d’uns 134 anys.

Quan mirem la pluja d’estels no veiem el cometa en sí, sinó que el que veiem són les seves restes que viatgen a uns 60 km/s i s’escalfen al entrar a l’atmosfera; quan parlem d’aquestes restes de pols del cometa que s’encenen al travessar l’atmosfera de la Terra estem parlant de meteors, si no hi arribessin o bé no s’encenguessin els denominaríem meteorits.

La majoria dels meteors són visibles a uns 113 km del terra i moren a una altitud d’uns 87 km.

Aquest any, es preveu que la pluja d’estels sigui més intensa que habitualment, degut a que els cúmuls de pols es veuen influenciats per planetes gegants, en aquest cas per Júpiter, que degut a la seva gravetat concentren les partícules davant de la trajectòria de la Terra. Aquest fet no es dóna en totes les pluges d’estels però sí en les Perseides que tenen una òrbita que passa suficientment a prop de Júpiter.

El nom de Perseides ve donat perquè l’origen de la pluja és a la constel·lació de Perseus, la qual trobarem cap al Nord Est. Per altre banda, el nom de llàgrimes de Sant Llorenç prové de que aquest sant va morir passat per la graella, i la tradició diu que, aquella nit, el cel es va omplir d’estels que queien igual que les seves llàgrimes o bé simbolitzant les guspires del foc que el rostia.

Per poder gaudir de la millor manera de la pluja d’estels caldrà que busquem un lloc on veiem el màxim cel possible i que estigui lluny de zones amb contaminació lumínica. També hem d’estar preparats per passar-hi una bona estona, així que recomanem algun lloc on estiguem confortables, amb alguna cosa per picar o beure i si estem al Pirineu o altres zones fresques una manta sempre va bé! i ja tan sols a relaxar-nos i gaudir del cel nocturn.

El cel nocturn de Juliol

Arriba el juliol i amb ell passarem pel punt més allunyat del Sol, a més de 152 milions de quilòmetres! També podrem gaudir de la pluja d’estels Delta Aquàrides i a mitjans de mes el triangle d’estiu culminarà a mitjanit, format per les estrelles Vega (Lira), Deneb (Cigne) i Altair (Àguila).

I com diu la dita popular “la nit de juliol, pluja no vol”! Així que esperem poder aprofitar per gaudir de les nits d’estiu observant el cel nocturn.

Constel·lacions

Al cel nocturn de juliol podrem observar:

Per la línia de l’eclíptica viatjaran les constel·lacions d’Aquari, Capricorn, Sagitari, Escorpí, Serpentari, Balança i Verge que ja es va amagant per l’horitzó. Cap a mitjans – finals de mes també podrem començar a veure Peixos i Àries. Aquestes constel·lacions estaran acompanyades pràcticament durant tota la nit per Saturn i Mart.

Per l’Est – Nordest podrem veure Pegàs, Cavallet i Llangardaix i començarà a treure el cap Perseu. Per l’Oest podrem veure Bover (amb la seva estrella alfa vermella Arcturus), la corona Boreal, la cabellera de Berenice i Hèrcules.

Al bell mig podrem veure les constel·lacions del triangle d’estiu: Àguila, Cigne i Lira.

Al nord, com sempre, trobarem les 5 constel·lacions circumpolars: La Ossa major, la Ossa menor, Cefeu, Cassiopea i el Drac.

Simulació del cel del 15 de juliol a les 23:30

Eclipses i altres fenòmens

 

Pluja d’estels Delta Aquàrides. Podrem gaudir d’aquesta pluja d’estels del 12 de juliol al 23 d’agost,  però les millors nits seran les del 27 al 30 de juliol. Tot i que són més visibles des de l’hemisferi sud, des del nord també les podrem observar amb menor intensitat.

Seran més fàcilment observables a partir de mitjanit amb una activitat de 15-20 meteors/hora i a una velocitat d’una mica més de 40 km/s. La lluna, amb una fase del 18%, no dificultarà gaire l’observació.

 

L’Afeli. El 4 de juliol la Terra passa per el punt més allunyat del Sol, a uns 152,1 milions de quilòmetres.

Tot i estar en el punt més allunyat, l’hemisferi Nord està més calent en l’afeli que en el periheli (punt més pròxim) degut a la inclinació de l’eix terrestre respecte l’eclíptica.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 6h 23m; POSTA a les 21h 28m. Hores de sol 15h 03m.
• Dia 15: SORTIDA a les 6h 30m; POSTA a les 21h 24m. Hores de sol 14h 54m.
• Dia 25: SORTIDA a les 6h 38m; POSTA a les 21h 17m. Hores de sol 14h 39m.

La Lluna

 

• LLUNA NOVA el dia 4 a les 13h 01m.
• QUART CREIXENT el dia 12 a les 02h 52m.
• LLUNA PLENA el dia 20 a les 00h 56m.
• QUART MINVANT el dia 27 a les 01h 00m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeo	2016-07-01	08:46	365,982 km
Apogeo	2016-07-13	07:25	404,271 km
Perigeo	2016-07-27	13:26	369,658 km

 

 

Planetes observables

 

MERCURI, passa per la seva conjunció superior el dia 7 de juliol, moment en que el Sol es troba alineat entre la Terra i Mercuri. Per tant, no el podrem observar fins els últims dies de mes després de la posta de Sol i amb dificultat.

VENUS es podrà veure a finals de mes, però a molt poca altura sobre l’horitzó.

MART, el podrem observar gran part de la nit, tot i que anirà avançant la seva posta fins que a finals de mes a partir de mitjanit deixarem de veure’l.

JÚPITER,  s’observa just al fer-se fosc i va avançant la seva posta fins que a finals de mes ja s’amaga pràcticament quan comença a fer-se negra nit. El trobarem situat a la constel·lació de Lleó.

SATURN, és visible tota la nit a la constel·lació de Serpentari, va avançant la seva posta fins que a finals de mes desapareix un parell d’hores abans que es faci clar.

URÀ, s’observa fàcilment amb prismàtics a la constel·lació de Piscis.

 

OBJECTES VISIBLES JULIOL

Cliqueu damunt la taula per fer-la gran i consultar-la

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M4 es veu millor a principis de Juliol. M19 a mitjans del mes. M6, M7, M8, M20 i M23 a finals de Juliol.

 

El triangle d’estiu

El cel nocturn d’estiu està protagonitzat per tres estrelles, que juntes, formen el triangle d’estiu; aquestes són Altair, Vega i Deneb. Altair pertany a la constel·lació d’Àguila, Vega a la de Lira, i Deneb a la constel·lació del cigne.

Una història d’amor japonesa conta que una princesa (Vega) es va enamorar d’un pastor (Altair). Aquesta princesa era una magnífica teixidora que teixia al costat d’un bonic riu, i treballava tant i tant que no tenia temps per conèixer algú de qui enamorar-se. El rei, el seu pare, va preparar una cita entre la seva filla i el pastor que només de conèixer-se es van enamorar un de l’altre i al poc temps es van casar.

Després del casori, la princesa, distreta per l’enamorament al pastor, es va oblidar de teixir, i el pastor, també bojament enamorat, es va oblidar de les ovelles que es van escampar per tot el firmament. El rei, molt enfadat, els va separar al cel, deixant un a cada costat del riu (Via Làctia) on teixia la princesa; aquesta, trista per la separació del seu marit li va demanar plorant al seu pare que li permetés veure’l de nou. El rei, commogut per les llàgrimes de la seva filla, els va permetre veure’s el setè dia del setè mes lunar a través d’un pont que travessa el riu (Deneb).

Actualment al Japó es celebra un festival per commemorar el retrobament entre els dos enamorats després d’un llarg any d’espera.

Aquest mite és la explicació  del triangle d’estiu format per Vega, la princesa, Altair, el pastor i Deneb: el pont que permet travessar la Via Làctia, que representa el riu.

Bons cels nocturns de juliol!

Júpiter

Article publicat a la revista La Borrufa

Aquest mes us presentem el planeta gegant: Júpiter!

Júpiter és el cinquè planeta del Sistema Solar segons la seva distància al sol però el primer en grandària i concentra més matèria que tots els altres planetes junts! Si el comparem amb la Terra necessitem 1.321 Terres per construir un planeta gran com Júpiter.

Forma part dels planetes exteriors o gasosos i està format principalment per hidrogen i heli sense que tingui una superfície interior definida és a dir, no hi ha sòlid.

La distància mitjana a la Terra és de 628.730.000Km. Des de Júpiter a la Terra tardaríem 2 anys i 143 dies en una nau especial a 30.000km/h o dit d’una altra forma, 218.699 dies a la velocitat d’un cotxe a 120km/h.

L’atmosfera de Júpiter és la més gran del Sistema Solar. Està composada principalment per hidrogen molecular i heli amb proporcions comparables a les d’una estrella. També es troben presents altres substancies químiques però aquestes són en proporcions menors.

Aquesta atmosfera conté diferents capes que, anomenades d’interior a exterior són la troposfera, l’estratosfera, la termosfera i l’exosfera. Cada capa té un gradient tèrmic característic.

Font: www. nasa.gov

L’atmosfera de Júpiter mostra una àmplia gamma de fenòmens actius, inclosa la inestabilitat de les bandes vòtex (ciclons i anticiclons), tempestes i llamps. Té una gran formació metrològica en la seva atmosfera anomenada taca vermella que és fàcilment observable pels telescopis dels astrònoms aficionats donades les seves grans dimensions; el doble que el diàmetre de la Terra.

La gran taca vermella està situada a l’hemisferi Sud i és el vòrtex més gran conegut de tot el Sistema Solar.  Dins d’ella hi podríem encabir diferents Terres i fa que existeix almenys tres-cents anys, amb uns vents de fins a 500 km/h de velocitat! La taca petita vermella es troba al sud de la gran i té una magnitud equivalent a un terç de l’anterior.

Júpiter presenta tempestes poderoses sempre acompanyades per llamps. Aquestes són un producte de la convecció humida en l’atmosfera relacionada amb l’evaporació i condensació de l’aigua. Aquests llamps són molt més poderosos que a la Terra però són menys freqüents,  el seu nivell mitjà d’activitat és comparable al terrestre.

La temperatura mitja superficial és de -120 ºC (a la Terra  tenim una temperatura mitjana de 15ºC).

La teoria més acceptada pels nostres científics indica que Júpiter té un nucli sòlid composat de roca i gel i que és l’origen de la seva gravetat. Com que Júpiter no té superfície no hi podrem aterrar ni anar molt cap al nucli ja que la pressió va augmentant dràsticament al mateix temps que augmenta la temperatura. En el més profund de Júpiter es calcula que la seva pressió és de 2 milions de bars amb una  temperatura de 5000 Kelvin, prop de la temperatura que hi ha a la superfície del Sol.

Júpiter tarda gairebé 12 anys en donar la volta al voltant del Sol. Orbita a 779 milions de km de l’astre rei; una distància més de 5 vegades superior a la que orbita la Terra. La llum del Sol tarda 43 minuts en arribar a ell.

És el planeta que més ràpid gira sobre sí mateix. Completa una rotació en menys de 10 hores. Aquesta rotació tant ràpida  li provoca que no sigui  ben bé esfèric.

Júpiter té anells! Conté quatre anells molt finets comparats amb els de Saturn que no són visibles des de la Terra amb telescopis i que estan composats principalment de pols. El més gran d’aquests anells té una amplada de 6.000 km.

Se n’han descobert 63 satèl·lits! No tots aquests cossos  tenen el mateix origen, alguns són asteroides atrets per la gravetat i altres provenen del  Sistema Solar.

La majoria d’aquests satèl·lits tenen noms d’amants que va tenir Zeus. Els més famosos són Metis, Adrastea, Amaltea,Tebe, Ió, Europa, Ganímedes, Caliste, Leda, Himalia, Lisita, Elara, Ananke, Carmre i Pasifae. D’aquests, quatre són especialment grans: Ió, Garnímedes, Calisto i Europa; i van ser descoberts per Galileu Galilei el 1610 amb unt telescopi refractor que havia inventat un any abans i per això se’ls anomena satèl·lits galileans. Menys Europa, els altres són majors que la Lluna i van ser descoberts posteriorment al nostre satèl·lit.

A Europa, un dels satèl·lits principals, és possible que sota la seva escorça de gel (de 100km) hi hagi un gran oceà d’aigua o de gel pastós.

Sabíeu que?

La primera expedició va ser la Pioneer 10 i la Pioneer 11 al 1973 i 1974 respectivament, dos del programa Voyer (1 i 2), Ulysses, Cassini-Huygens i New Horizons.

Galileo ha estat l’única que l’ha orbitat i l’única que ha ingressat en la seva atmosfera, convertint a Júpiter en el planeta exterior més visitat.

Totes han estat exploracions aèries, és a dir, que han sobrevolant la superfície i s’han utilitzat naus especials no tripulades de la Nasa. La última missió va ser llançada per la  la Nasa el 2007.

El zoom…històric…

Júpiter deu el seu nom al déu dels déus romans, també conegut com a Zeus a l’antiga Grècia. Va ser anomenat així degut a la gran mida d’aquest planeta, el més gran de tot el Sistema Solar.

 

Font: http://www.blocs.xtec.cat