Les Muntanyes del món, el món de les muntanyes

Amb motiu de la celebració avui del 10è aniversari, per part de l’ONU, del Dia Internacional de les Muntanyes, (http://www.un.org/es/events/mountainday/) des de Mon Natura Pirineus, hem volgut aportar el nostre granet de sorra des del nostre bloc.

Us deixem a continuació un article d’en Miquel Rafa, Director de l’Àrea de Territori i Medi Ambient de la nostre Fundació, expert en temes de muntanyes, en el qual, a través de xifres contrastades es fa palesa la importància d’aquest element natural tant pels seus valors ecològics com pel seu potencial de generació de riquesa. Us convidem a deixar els vostres comentaris.

Les Muntanyes del món, el món de les muntanyes

• Importància de les muntanyes

Les muntanyes ocupen el 24 % de la superfície terrestre i és on hi viu aproximadament el 10 % de la població mundial. Una gran part de l’Humanitat, gairebé la meitat, però, en depèn directament dels seus recursos com a font d’aliment, energia hidroelèctrica, fusta i minerals. L’aigua dolça prové, en un 80 %, de les muntanyes, la qual cosa converteix aquestes regions en un dels biomes de la Terra amb major significació estratègica i geopolítica.

Malgrat tot això, les muntanyes han estat unes grans oblidades en les decisions dels governs i de les organitzacions a tot el món. A diferència de les selves tropicals, els oceans o els pols, no han tingut mai un tractament científic o conservacionista propi. Aquesta mancança es va començar a capgirar, en part, amb la declaració per part de les Nacions Unides, de l’any 2002 com a Any Internacional de les Muntanyes.

Les terres baixes han sofert molt més els processos de canvis en el paisatge i en els ecosistemes al llarg dels mil·lenis d’Història de l’Home, que en molts casos ha portat a la homogeneització i a l’empobriment ecològic i cultural. Les muntanyes han esdevingut uns grans reservoris de biodiversitat i de diversitat cultural. Al llarg de tot el planeta, però, les pressions econòmiques estan degradant els ecosistemes de muntanya i enfrontant als pobles de muntanya amb una creixent onada d’assimilació cultural, disminució de la seu poder de decisió i empobriment polític.

• Què son les muntanyes ?

Definir el concepte de muntanya no és fàcil. Mentre que no hi ha gaire discussió pel que fa a les grans serralades del món (Himalàia, Andes, Alps, etc), hi ha una considerable variació pel que fa a considerar el que s’anomenen “terres altes”, els altiplans o la “muntanya mitjana”. Fa uns anys el World Conservation Monitoring Center va elaborar un mapa detallat de les muntanyes del món utilitzant una combinació dels factors d’altitud i desnivell (veure quadre 1). D’aquest forma, es consideren la majoria d’àrees amb unes característiques similars pel que fa a l’orografia i factors ambientals.

• Valors ecològics

La topografia variada i complexa de les muntanyes porta associada una gran riquesa de vegetació i fauna. Les diferències d’altitud i orientació, que són els grans factors ecològics a la muntanya, han comportat l’existència de diferents zones o “estatges” amb un clima, sòl i vegetació diferenciades. A mida que anem pujant de nivell, més específic i especialitzat és aquell estatge. Aquesta és una de les raons per les quals les muntanyes són tan riques en biodiversitat.

Un altre factor important per a la biodiversitat és l’endemisme, és a dir, la presència d’espècies que es troben només en petites àrees de distribució, generalment com a resultes d’un procés d’aïllament sofert al llarg dels segles. Els ocells són uns excel·lents indicadors biològics, ja que els trobem en tots els ecosistemes, responen amb rapidesa als canvis ambientals i són un dels grups més ben estudiats i coneguts. De les 247 àrees endèmiques al món, 131 es troben a les muntanyes.

Les muntanyes també comparteixen amb les illes el fenomen de la insularitat. L’aïllament ecològic fa que moltes vegades trobem les mateixes espècies al cim de muntanyes separades entre sí molts quilòmetres, però sense possibilitat de connexió. Molt sovint aquest és el resultat de les glaciacions, que van empènyer moltes espècies cap a les àrees lliures de gel i que, en retirar-se, van quedar isolades en les muntanyes. En tot cas, aquest aïllament comporta una situació vulnarable i agreujada pel canvi climàtic actual.

Els boscos són un dels grans valors d’aquestes regions. Normalment els boscos més ben conservats i rics en espècies es troben a les muntanyes. Un 28 % de les masses forestals al món són boscos de muntanya. L’efecte protector del sòl en les capçaleres hidrològiques és un dels grans beneficis de l’existència d’aquests boscos. Naturalment, és aquí on la pressió humana es deixa sentir més fortament. La FAO va estimar que la pèrdua anual de bosc de les àrees de muntanya als tròpics és de l’1.1%, un 30% més que a qualsevol altre lloc als tròpics. Les terres altes de l’interior de Guatemala, l’altiplà de Bolívia o les muntanyes Virunga a la regió dels Grans Llacs africana són un exemples clars de la relació entre deforestació i elevat creixement de la població.

• Les muntanyes, torres d’aigua

Tots els grans rius s’originen en les muntanyes. A les conques hidrogràfiques, tot i ser una part relativament petita, les muntanyes aporten la major part dels fluxos d’aigua. Per això sovint hom les anomena “torres d’aigua”.

Encara que només l’1 % de l’aigua dolça es troba a les geleres de muntanya (als casquets polars hi ha el 70 %), les muntanyes actuen com a distribuïdors naturals  d’aquest recurs cap a les poblacions humanes properes, i a més ho fa de forma més o menys continuada al llarg de l’any, minorant els efectes de les estacions seques.

Sovint els conflictes pel control de l’aigua tenen lloc en divisòries de conques a les muntanyes. Pensem, per exemple, el cas dels Alts del Golan, entre Israel i Síria. Sovint, però, aquestes disputes succeeixen a menor escala, dintre d’un mateix país, entre regions de muntanya i de la plana.

• Els pobles de muntanya

La major part dels pobles de muntanya es concentren als Andes, al sistema Himalàia- Hindu Kush i a les muntanyes africanes. A diferència de les petites i esparses poblacions de les muntanyes del Nord, en algunes muntanyes tropicals les densitats són molt elevades.

Degut al seu caràcter inaccessible i allunyat, les muntanyes han esdevingut un santuari per a les comunitats indígenes, les minories ètniques i als refugiats. Els estils de vida d’aquests pobles sovint es troben a límit de la marginalitat econòmica, visquent com a nòmades, recol·lectors i caçadors, comerciants transhumants, pastors, llenyataires, miners, o en comunitats liderades per dones, mentre que els homes es dediquen a buscar treball en altres regions.

Aquestes dures condicions de vida han portat a desenvolupar adaptacions i tècniques molt especialitzades i úniques. El modern concepte de desenvolupament sostenible es practica des de fa molts anys en aquestes comunitats, ja que d’això en depèn la seva supervivència a mig i llarg termini.

La pobresa material és, malauradament, un element sovint comú als pobles de muntanya. Un 60 % de la població rural dels Andes viu en un nivell d’extrema pobresa, i la majoria dels 98 milions de xinesos considerats entre els “pobres absoluts” del món són minories ètniques de muntanya. La discriminació política i la marginalització en la presa de decisions sobre el seu futur és també una característica comuna, que es produeix també sovint als països més desenvolupats.

A l’igual que la riquesa biològica, la diversitat ètnica i cultural dels pobles de muntanya és elevadísima. El coneixement ancestral d’aquestes comunitats forma un patrimoni cultural d’incalculable valor. A l’Himalàia del Garwhal indi, per exemple, les dones locals van ser capaces d’identificar 145 espècies de plantes que havien estat destruïdes per les explotacions comercials de fusta i les extraccions de pedra calcària, mentre que els experts forestals només van poder llistar-ne 25.

Les muntanyes també han estat una inesgotable font d’inspiració, llegendes i mites, tant pels seus habitants com pels pobles més distants de la plana. En moltes religions i creences actuals i passades, les muntanyes són la morada dels Déus i hi ha nombrosos exemples de muntanyes sagrades venerades per milions de persones.

• Destí turístic

El turisme i la recreació són avui en dia un dels factors de canvi més importants a les muntanyes. Les dues cares de la mateixa moneda, benefici econòmic i impacte ambiental i social, es fan ben presents. Es calcula (1999) que entre un 15- 20 % de l’indústria global del turisme, uns 70-90 mil milions de US $, és generen pel turisme de muntanya. Només als Alps les xifres són de 100 milions de visitants- dia. A l’Himalàia Indi, cada any més de 250.000 peregrins, 25.000 turistes de trekking i 75 expedicions d’alpinisme pugen a les sagrades fonts del Ganges, la gelera del Gangotri. L’impacte sobre els boscos per la llenya, la destrucció de la vegetació de ribera i l’acumulació de deixalles és molt important. De vegades l’impacte principal del turisme de muntanya és el creixement desorbitat i sense planificar de noves construccions i urbanitzacions, que viuen al marge dels pobles existents.

• Un Futur per a les muntanyes ?

La inclusió del capítol 13 de l’Agenda 21 va significar un recolzament important per a l’adopció de polítiques pròpies per a la conservació i el desenvolupament sostenible en les Muntanyes. Organitzacions com el Mountain Partnership, el Mountain Forum, el grup d’experts Mountain Agenda o The Mountain Institute van ser claus en aquest procés. La declaració del 2002 com a l’Any Internacional de les Muntanyes va ajudar a consolidar també aquest impuls, en benefici de les muntanyes i dels pobles de muntanya del mòn.

Miquel Rafa i Fornieles

Director de Territori i Medi Ambient, Fundació Catalunya- La Pedrera.

Membre de la Comisió Mundial d’Arees Protegides de la IUCN (Unió Internacional per la Conservació) i Ex President de la Comissió de Protecció de la Muntanya de la UIAA (Federació Internacional d’Associacions d’Alpinisme) 1997-2001

MAPA DE LES MUNTANYES DEL MÒN:

http://www.unep-wcmc.org/medialibrary/2011/09/28/343f755a/mountain_2002.jpg

Quadre 1

Mountain area statistics by region (Km2)

REGION	>= 4500m	3500- 4500m	2500- 3500m	1500- 2500m & slope>=2°	1000- 1500m & slope >=5° or local elevation range >300	300-1000m & local elevation range >300	TOTAL
North America	197	11417	198493	946664	576686	479863	1777382
Central America	38	968	65140	306084	130349	120717	400259
Caribbean			32	2657	4409	1103	45947
South America	154542	583848	372442	399375	213487	232676	947726
Europe		225	497821	136687	199244	138431	1191337
Africa	73	4859	99672	481238	285794	625581	1322501
Middle East	40267	123817	300540	692046	234460	370016	587831
Russian Federation	127	6095	68149	412575	498590	506005	2976438
Far East	1406945	741261	624150	764539	275740	383907	1282136
Continental South East Asia	172759	108589	97598	198389	201441	120949	902744
Insular South East Asia	22	4366	34274	106108	102596	49795	589745
Australia			41	7637	28520	18740	267138
Oceania				47	210	44	2857
Antarctica	17	1119112	4519024	146188	56474	87180	318492
TOTAL	1774987	2704557	6877376	4600234	2808000	3135007	12604031

Areas of different forest types occurring in each mountain class (Km2)