Ara que ja gaudim de bon temps, com cada any, i vés a saber des de quan, comencen els aplecs de les Valls d’Àneu.
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix aplec com: “Trobada festiva en ocasió d’alguna romeria a una ermita o en ocasió de celebracions de caràcter popular i folklòric”
Font: http://www.aneu.cat
(Consell Cultural de les Valls d’Àneu)
Us parlarem dels que ens toquen de més a prop, dels que tenim la sort de viure encara avui en dia, probablement amb una motivació en el sentit religiós diferent a temps passats. Els més devots però, continuen celebrant l’ofici i cantant els goigs pertinents i afegint-se després a la resta. El que no ha canviat és que hi continua tenint cabuda el retrobament, la germanor, un bon àpat, el bon temps, la música i vivències que el dia a dia a vegades fa que no tinguem temps per fer. Són sens dubte, una tradició cultural de les Valls d’Àneu on es cultiven i es refermen les ralacions humanes dels seus habitants.
Els aplecs que es celebren a les valls aneuenques, gairebé tots, solen estar relacionats al voltant d’un santuari on s’homenatja el Sant titular. Actualment, en la majoria, s’hi arriba en cotxe i en d’altres l’accés només és a peu, però cal transportar-nos uns quants anys enrere, on el sentit religiós era més sentit potser que el d’avui en dia, i on les vies i els mitjans de transport no eren els actuals .
Alguns dels aplecs, com en d’altres tradicions, s’han mantinguts al llarg del temps; d’altres s’han recuperat i uns quants s’han perdut pel camí.
Per ordre del calendari tindríem:
– 1 de maig: aplec de Sta. Maria d’Àneu, patrona de les valls. Antigament cada parròquia tenia el seu dia per anar a visitar la patrona, i hi anaven amb el capellà i la bandera parroquial. Posteriorment dinaven i se’n tornaven cap a casa.
Font: http://www.aneu.cat
(Consell Cultural de les Valls d’Àneu)
Actualment hi acudeixen al mateix dia tots els veïns de la vall. Per una banda els feligresos surten d’Esterri amb romeria fins a l’església de Sta. Maria, on es celebra una missa. Al sortir es fan els diferents rogles de tertúlies mentre va arribant la resta de gent que comencen a buscar lloc als prats del volant del santuari per entaular-se i dinar amb les diferents colles.
EL jovent allarga per darrere i pel davant aquest aplec, ja que es solen trobar als prats de Sta. Maria la nit abans i posterior.
– últim cap de setmana de maig: aplec de Sant Maurici (Espot). Aquest aplec varia de dates en funció de la neu que hi hagi. La gent del poble d’Espot puja amb cotxes fins a l’ermita, fan la missa cantant els goigs i fan un dinar de germanor pels voltants que organitza l’ajuntament.
En canvi el 22 de setembre, dia de St. Maurici, tornen a fer un aplec i una missa on beneeixen vi i coca i els fadrins la reparteixen entre assistents però no es fa cap dinar de germanor perquè al coincidir amb la festa major la gent baixa a dinar a les seves cases.
– 29 de juny: aplec de Sant Pere del Burgal (Escaló). Aquest aplec es va perdre i des de fa uns anys s’ha tornat a recuperar. La gent d’Escaló puja en romeria fins al monestir on es celebra una missa beneint vi i coca i tornen a baixar sense fer cap dinar comunitari.
– dissabte de Pasqua granada: aplec de Sant Beado. Segons la llegenda, aquest sant d’origen francès era un pelegrí de Compostel·la que d’anada o de tornada el sorprengué el fred i es va refugiar a prop de Cerbi on es produïren diversos miracles. Per recordar la seva estava a la vall d’Unarre els habitants d’aquesta vall celebren aquest aplec. Antigament li oferien una garba de sègol i actualment es reparteix un tros de pa i vi als assistents.
– diumenge de Pasqua Granada: aplec de Les Ares. Antigament aquest aplec el celebraven els 4 pobles que tenen en comunitat les pastures del port de la Bonaigua i té l’origen en la reunió de tots els pastors de la contrada que hi acudien amb els seus ramats. Alguns d’ells no entraven a missa, restaven al voltant del santuari munyint les ovelles i després repartien la llet als assistents.
Acabat l’ofici es dedicaven unes pregàries als caminants que havien mort aquell hivern en passar el port, es feia una processó voltant pels prats i cantant el goigs de la Mare de Déu, mentre el capellà beneïa les pastures.
Posteriorment els veïns dels quatre pobles (Esterri, Son, València i Sorpe) anaven a missa i a la sortida es reunien per fer un dinar de camp, però a diferencia d’altres trobades, cada poble tenia el seu indret de reunió.
Els d’Esterri al Gerdar, a coma Navaia, els de Son i els de València a la font de Mata-Moixons i els de Sorpe a l’esplanada del santuari.,
Actualment ja fa uns anys que els de Son i València hi han deixat d’anar, tot i que cada any tenen ganes de tornar a recuperar aquesta tradició, els últims anys que s’hi havia anat ho feien el 2n diumenge de juliol.
I els de Sorpe hi van cada any el diumenge de pasqua granada, i el dinar el fan a prop del Gerdar, al Pla de la Dinada.
– 5 d’agost: aplec de la Mare de Déu de les Neus (Àrreu). Aquest aplec es va perdre durant uns anys però s’ha tornat a recuperar.
– 2n dissabte de setembre: aplec de la Mare de Déu de la Roca (Escart). Es celebra el dissabte següent al 8 de setembre, dia de les mares de Déus trobades. Els veïns d’Escart i alguns d’Escaló pugen per l’estret camí fins el santuari, a l’indret on antigament hi havia hagut el castell de St. Just. El lloc és tan poc espaiós que en acabar l’ofici la gent se’n torna avall.
D’altres aplecs que s’havien celebrat eren els de St. Joan d’Aurós, St. Roc a Llavorre, Mare de Déu de Bellero a Son, St. Jaume entre Espot, Jou i Estaís, etc.
MónNatura Pirineus 