Dia mundial de l’aigua.

El dia mundial de l’aigua va ser declarat per l’assemblea general de les nacions unides el 22 de Març de 1993. Dins del mateix dia mundial, cada any es presenta una temàtica diferent. La d’enguany és “l’aigua i la feina”. Són molts els oficis directament relacionats amb aquest element i molts més, o gairebé tots, aquells que en depenen.

 

Fotografia 1: Iceberg

L’aigua és un element omnipresent. A més de representar de l’ordre d’un 70% del pes del nostre cos i de cobrir les nostres necessitats biològiques més bàsiques, la trobem implícita en molts aspectes de la nostra vida. Tots sabem que la necessitem en el nostre dia a dia, per rentar, per fer un cafè o per refrigerar un motor. Però possiblement no caiguem en el compte de que per la fabricació de productes quotidians de la nostra vida, com la roba que vestim, o l’ordinador que tenim al despatx, també es necessita una inversió d’aigua. Una bona manera de contemplar la magnitud d’aquesta inversió d’aigua “invisible” és parant atenció a la petjada hídrica.

 

La petjada hídrica:

Representa el volum d’aigua dolça necessària per produir serveis determinats dels quals es beneficia la humanitat. Es calcula per una àrea i un temps determinat escontempla tres components diferents:

 

• La petjada hídrica blava: És el volum d’aigua que s’inverteix per les produccions industrials o agrícoles.
• La petjada hídrica verda: És aquell volum d’aigua que no arriba als rius o aqüífers. Pot ser per diverses raons, perquè s’evapora i retorna a l’atmosfera o perquè ha passat a formar part de la biomassa dels organismes (creixement de les plantes).
• La petjada hídrica grisa: És el volum d’aigua que resulta contaminada durant la producció d’un producte.

L’exemple del cafè: Probablement si ens fan la pregunta ¿Quants litres d’aigua es necessiten per  fer un cafè?

Fàcilment podríem respondre que amb uns pocs centilitres en tindríem suficient.  Certament, aquesta és l’aigua necessària per fer el darrer pas. Però si mirem quina és la quantitat d’aigua que s’ha necessitat per l’elaboració del cafè, contemplant tots els estadis d’ençà que és plantat, veurem que s’han necessitat +/- 140 litres  per l’elaboració del cafè en qüestió.

Per citar algun exemple més:

• 1 quilo de carn de vedella -> 15000 litres d’aigua
• ampolla de cervesa (250ml) -> 75 litres d’aigua
• got de llet (200ml) -> 200 litres d’aigua
• camisa de cotó (500gr) -> 4100 litres d’aigua

(font de les dades: Aldaya et al., 2008)

 

El comerç internacional i l’aigua virtual:

El comerç internacional implica grans fluxos d’aigua virtual (aigua que conté el producte més l’aigua que s’ha requerit per a  la seva producció) entre diferents països. El que es dóna sovint, és que alguns països depenen fortament dels  recursos hídrics d’altres països.  Això és el que passa en el cas del cotó, una de les fibres més utilitzades avui en dia per la indústria tèxtil. Per la producció del cotó es requereixen grans quantitats d’aigua, el 3,5% del total que es fa servir en el sector de l’agricultura. El requeriment més gran es dóna durant el  període de creixement de la planta. Les majors produccions de cotó es donen a l’Índia, Uzbekistan, Xina o Pakistan, però més de la meitat del producte resultant es consumeix a altres països. Així doncs l’impacte més gran recau en els països que no es beneficien directament del producte. Aquest fet pot arribar a ocasionar desastres naturals si no es gestiona de manera adequada.

 

El cas del mar d’Aral

Situat a l’Àsia central,  aquest era considerat el quart llac d’aigua salada més gran del món a la dècada de 1960. Aquest país era un gran exportador de cotó. Per tal d’optimitzar la seva economia, van decidir d’augmentar la producció de cotó a costa de fer un sistema de canals per extreure aigua dels rius que abastien el llac. El llac es va reduir de tal manera que el 1990 ja va passar a ser el vuitè llac salat més gran del món. Actualment el seu volum s’ha reduït a una quarta part i la seva superfície a menys de la meitat del que era inicialment el llac.

 

Fotografia 2: Podem observar la forta dessecació que ha estat exposat el mar d’Aral.

 

 

Alguns dels productes que consumim en el nostre dia a dia i els quals requereixen grans quantitats d’aigua per a la seva elaboració, han estat elaborats en països sotmesos a fortes sequeres.  El nostre gra de sorra en la mitigació del problema passa per fer un consum responsable.

 

Bibliografia:

 

• http://www.energiverde.com/medio-ambiente/mide-tu-huella-hidrica-para-saber-si-derrochas-o-agua

• Aldaya, M. M., Llamas Madurga, M. R., Garrido Colmenero, A., & Varela Ortega, C. (2008). Importancia del conocimiento de la huella hidrológica para la política española del agua. Encuentros multidisciplinares, 10(29), 1-12.

• Hoekstra, A. Y., & Mekonnen, M. M. (2012). The water footprint of humanity. Proceedings of the national academy of sciences, 109(9), 3232-3237.

• Fotografia 1: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_d%27Aral

22 de març, Dia Mundial de l’Aigua

Enguany celebrem l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua, un any que s’engloba dins les actuacions marcades pel decenni internacional per l’acció “aigua font de vida 2005-2015”. A més a més, avui es celebren els vint anys del dia mundial de l’aigua i per tant, pot ser un bon moment per reflexionar vers aquest bé tan preuat i alhora escàs en molts indrets del món.

Un dels principals problemes que ens trobem a nivell global és l’accés als recursos. Els recursos s’estan exhaurint i ens trobem amb la dificultat de com gestionar l’aigua a nivell mundial. L’aigua, igual que l’energia, la fam o la salut, és un dels reptes mundials més importants dels nostres temps. El següent mapa reflexa el volum d’aigua dolça mesurat per metres cúbics/persona de què disposa cada país.

Font: www.unep.org

Avui en dia, al món hi habiten 7.000 milions de persones i es preveu que a l’any 2050 arribarem als 9.000. Les estadístiques ens indiquen que totes les persones beuen entre 1,5 i 3 litres d’aigua diàriament, inclosos els líquids que molts dels nostres aliments porten incorporats. Produir 1kg de carn de vedella consumeix 15.000 litres d’aigua en tot el seu procés i per la producció d’1kg de cereals es destinen 1.500 litres.

Les campanyes de mesures d’estalvi d’aigua haurien de ser constants i no només aplicables en els anys en què la sequera ens amenaça. A més, haurien d’anar acompanyades de missatges de conscienciació tant pel que fa al consum com pel que fa als residus abocats als nostres aqüífers.

Les principals fonts de la contaminació de l’aigua dolça a la Terra es poden classificar per diferents causes:

• El nostre quotidià: aigües procedents de la neteja personal, la neteja de la llar,etc.
• De les tasques agràries i ramaderes: aigües contaminades pels adobs, purins  i pesticides.
• De les indústries: residus tòxics de diferents orígens, bàsicament metalls pesants.

Els residus humans i d’origen animal, quan es barregen amb l’aigua, originen les aigües residuals o fecals. Aquestes aigües han de ser tractades per eliminar tant els residus sòlids com la matèria orgànica que arrosseguen, abans d’abocar-les als rius o a la mar.

En aquesta línia, fruit del nostre compromís amb el medi ambient i a fi de garantir l’eliminació de l’impacte d’aquestes aigües en el torrent de muntanya del que captem l’aigua, a Món Natura Pirineus disposem d’una planta de tractament d’aigües residuals que ens permet, a partir d’uns microorganismes responsables, transformar l’aigua residual que generem en aigua neta.

La sensibilització en el primer món i en els països on el volum representat no genera cap problema no vol dir que no ens haguem de preocupar per l’ús o abús que en podem fer. Aplicar mesures de conscienciació i estalvi en els processos de consum, tants els dels consumidors com els dels productors, és clau per mantenir aquest tant necessari equilibri entre societat i medi. Amb el desig que cada dia “sigui el dia mundial de l’aigua” us engresquem a prendre consciència d’aquest bé tan i escàs i tan preuat.