Al llarg d’aquest mes d’agost i dins de la nostra programació d’estiu hem encetat una activitat per conèixer les empremtes que al llarg de centenars d’anys s’han vist lligades amb les pastures montanes, els usos i les costums del territori Pirinenc.
Ens llevem més aviat del normal i fem un primer cafè al mateix centre, arriba el moment de revisar que tothom s’hagi llevat, parlem del temps, com no; talment com s’ha fet sempre.
Sembla que avui la calor tornarà a picar fort, repartim el pa, el paté de fetge, el vi, els gots i els sucs i emprenem el camí que ens portarà a la Cabana vella de Son.
Comencen a sorgir els primers comentaris i establim un diàleg vers l’ús de les herbes remeieres i els camins ramaders empedrats. A recer d’un ombra, descobrim les restes d’un mur de pedra seca, quasi bé no s’intueix, ara és ple de masses arbustives, l’abandonament dels usos agrícoles canvien l’aspecte del territori…
Arribats a la Borda d’Arnaldo fem una pausa, bevem aigua i observem el paisatge, enguany massa sec. Les Bordes, eren uns poblats amb prats de dall productius, en aquest cas només resten les parets mig caigudes d’una sola construcció, una empremta pel record d’altres temps.
Després d’un pujador en mig del bosc i amb l’al·licient d’anar menjant algun gerd, arribem a la cabana vella,ja hi som, ens hem guanyat un bon esmorzar.
El paisatge idíl·lic, el temps corre i es hora de començar a baixar…
Una activitat plena d’històries, de noms de lloc i de noms emprats en aquest gran ofici de recordar uns temps més austers que els actuals però de ben segur més autosuficients.