MónNatura Pirineus

Centre d'educació ambiental

  • Qui som?
  • Fauna
  • Astronomia
  • Activitat
  • Territori
  • Miscel·lània
  • El Pallars poble a poble

Semblances desafortunades

Posted by MónNatura Pirineus on 12 Novembre 2018
Posted in: Fauna, Territori. Deixa un comentari

Article publicat a la revista La Borrufa

Dins el regne animal és comú trobar que algunes espècies s’assemblen entre elles tot i no guardar cap tipus de parentesc. Per a aquells que, tot i ser inofensius, han aconseguit assemblar-se a animals molt més perillosos que ells mateixos, aquesta estratègia (anomenada mimetisme batesià) pot suposar la diferència entre la supervivència o l’extinció. I tot i que potser l’exemple més conegut d’aquest fenomen és el de les exòtiques falses serp de corall (que mimetitzen el color de les serps de corall, unes de les més verinoses del món), en tenim casos molt més a prop del que ens pensem. I és que qui no ha tingut un ensurt alguna vegada amb un sírfid, pensant que es tractava d’una vespa? (imatge 1)

Els sírfids són una família dins l’ordre de les mosques i els mosquits (dípters) que ha adoptat la coloració llampant que utilitzen les vespes com a avís als seus possibles depredadors de la seva perillositat. No obstant, els sírfids no estan dotats ni de fortes mandíbules ni d’agulló verinós, pel que són completament inofensius. La seva defensa és ser confosos amb espècies amb les quals pocs depredadors s’hi volen encarar.

Imatge 1. Exemplars de sírfid (esquerra) i de Vespula germanica, una vespa (dreta). Font: Wikipedia

Però tot i que evolutivament podríem dir que als sírfids els és favorable assemblar-se a les vespes, en un encontre amb humans podrien tenir la poca fortuna de ser considerats una amenaça i caure víctimes d’una raqueta elèctrica. I és que els humans hem desenvolupat en general una certa aversió als insectes i aràcnids en general, sovint perquè són plagues o per por a que ens piquin. Alguns d’ells han tingut la mala sort d’assemblar-se als seus parents menys amigables, sense que això els suposi cap avantatge evolutiu. És el cas dels tipúlids i dels opilions.

Els tipúlids (imatge 2) són una família d’insectes que, igual que els sírfids, s’inclou dins l’ordre dels dípters. En aquest cas, però, la seva aparença sovint recorda a la d’un mosquit gegant. Res més lluny de la realitat, ja que els tipúlids s’alimenten únicament de nèctar i no poden picar. Tot i així sovint s’emporten la mala fama dels seus parents, els mosquits, i la seva presència provoca aixecaments de sabatilla arreu del territori.

Imatge 2. Exemplars de tipúlid (esquerra) i de mosquit Culex (dreta). Font: Wikimedia commons

 

Als opilions, en canvi, se’ls confon amb les aranyes. Concretament amb una família, els fòlcids o pixallits, que acostumem a trobar penjades cap per avall de les seves teranyines en golfes i lavabos. Però els pobres no hi tenen res a veure, i és que tot i que tenen vuit potes com les aranyes, a diferència d’elles els opilions no poden fer teranyines ni tampoc són verinosos. Per sort per a ells, gairebé mai els trobarem dins les nostres llars, cosa que els fa menys propensos a acabar sota una sabata.

Imatge 3. Exemplars d’opilió (esquerra) i de fòlcid (dreta). Fonts: David Darling i Wikipedia

Per saber-ne més:

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és inconfusible: les seves potes ratllades en blanc i negre el fan fàcil de distingir de la resta de mosquits. N’haureu sentit a parlar ja que, tot i ser originari d’Àsia, durant les últimes dècades s’ha estès a molts altres països, entre ells Espanya. Amb una mica d’aigua estancada en té prou per reproduir-se, així que quan arriba el bon temps és important revisar els nostres habitatges per assegurar-nos que no li posem fàcil, o aviat ens trobarem coberts de les seves molestes picades.

Imatge 4. Exemplar femella de mosquit tigre absorbint sang d’un hoste humà.

El zoom:

Dins els verdaders mosquits (culícids), només les femelles piquen; ho fan únicament per obtenir un suplement de proteïnes que els permeti assumir el cost de fabricar i pondre els ous. Durant la resta de les seves vides s’alimenten de nèctar.

 

El cel nocturn de Novembre

Posted by MónNatura Pirineus on 29 Octubre 2018
Posted in: L'Astronomia. Tagged: cel nocturn, constel.lacions, constel·lacions. Deixa un comentari

Astre aficionats, ja és aquí el Novembre, i ens porta dues pluges d’estels dignes de menció! La més intensa, la dels Leònids, origina meteors de colors vermellosos i tindrà el seu màxim d’activitat els dies 17 i 18. Normalment produeix uns 15 meteors per hora, però donat que el cometa que els origina deixa darrere seu un rastre de partícules irregular, els Leònids tenen pics d’activitat cada 33 anys, moment en el qual se’n poden observar centenars per hora. També tindrem els Tàurids, una pluja d’estels generalment més feble que té com a peculiaritat el seu doble origen, i és que s’origina per les partícules deixades enrere per dos cossos diferents: un cometa (2P Encke) i un asteroide (2004 TG10). Aquest últim podria ser un fragment desprès del cometa, i està classificat com a objecte potencialment perillós ja que la seva òrbita passa prop de la Terra.

I pel que fa als planetes, tot i que perdrem a Júpiter, val la pena mencionar el retorn de Venus, que vam deixar de veure aquest passat estiu. Fent honor al seu nom popular – “Estel del matí” en català, “Lucero del alba” en castellà o “Morning star” en anglès -, començarà a aparèixer abans de l’alba per l’est.

 

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes de novembre hi podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica Capricorn es farà cada cop més car de veure, però Aquari, Peixos i Àries ens ho posaran fàcil. A més, per l’est, Taure i els Bessons ja seran clarament visibles.

Tindrem el tàndem d’Andròmeda i el Pegàs al zènit, i ja podrem observar clarament a l’Àuriga i Orió, amb estrelles molt brillants i fàcils de localitzar com Betelgeuse, Rigel o Capella.

El triangle d’estiu -amb la Lira, l’Àguila i el Cigne- es trobarà ja sobre l’horitzó oest, preparat per desaparèixer el mes que ve. Però aquest novembre encara ens permetrà observar-lo fàcilment tot i que l’estació que li dóna nom ja ens quedi ben lluny.

Al sud, per sota l’ecliptica, la constel·lació dominant serà Cetus, que podrem observar si un horitzó prou baix ens ho permet.

Simulació del cel del 15 de novembre a les 22:30h

Simulació del cel del 15 de novembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 El Sol

  • Dia 5: SORTIDA a les 07h 34m; POSTA a les 17h 43m. Hores de sol 10h 09m.
  • Dia 15: SORTIDA a les 07h 47m; POSTA a les 17h 32m. Hores de sol 9h 45m.
  • Dia 25: SORTIDA a les 07h 59m; POSTA a les 17h 25m. Hores de sol 9h 26m.

 

La Lluna

  • LLUNA NOVA el dia 07 a les 17h 02m.
  • QUART CREIXENT el dia 15 a les 15h 54m.
  • LLUNA PLENA el dia 23 a les 06h 39m
  • QUART MINVANT el dia 30 a les 01h 19m.

 

Posició Data Hora Distància
Apogeu 2018-11-14 16:58 404,340 km
Perigeu 2018-11-26 13:11 366,622 km

 

Planetes observables

MART: Serà clarament visible durant bona part de la nit.

SATURN: A la dreta de Mart, cada cop més difícil d’observar-lo ja que cada dia es pondrà més d’hora.

JÚPITER: Només serà visible a la posta de Sol a principis de mes.

URÀ: Visible durant tota la nit però molt difícil de localitzar a ull nu.

NEPTÚ: Visible durant bona part de la nit per aquells qui disposin d’un aparell d’observació astronòmica.

VENUS: Retornarà als nostres cels com un astre molt brillant que sortirà just abans de l’alba, però la seva sortida s’anirà avançant una mica cada dia.

 

Objectes visibles al cel de novembre

 

Sabies que…

Les dades que coneixem sobre Mart ens indiquen que és altament probable que en temps passats s’hi pogués trobar aigua líquida a la superfície, fins al punt que algunes hipòtesis apunten a la presència d’un oceà que hauria cobert un terç de la superfície del planeta fa entre 3800 i 4100 milions d’anys. La presència arreu d’aigua líquida faria molt més fàcil l’existència de vida al planeta, però les condicions que ofereix actualment fan pensar que qualsevol organisme dels que coneixem avui en dia ho tindria complicat per sobreviure-hi.

Però aquest passat mes d’octubre un estudi publicat a Nature Geoscience ha donat força a la hipòtesi que Mart pot oferir ambients propicis per a formes de vida aeròbiques (és a dir, que respiren oxigen). La presència d’aigua a Mart ja és un fet indiscutible, però les baixes temperatures que s’assoleixen al planeta vermell fan pensar que la major part es troba en forma sòlida. Tot i així, sota condicions d’elevada pressió i salinitat, l’aigua es podria mantenir en estat líquid. A més, les baixes temperatures i de nou, la salinitat, són factors que afavoreixen la dissolució de l’oxigen en l’aigua. L’estudi afirma que les salmorres (aigües amb una elevadíssima concentració de sals) de Mart podrien albergar suficient oxigen dissolt per a que hi sobrevisquessin bacteris aeròbics i fins i tot algunes esponges. Però tot i que aquesta conclusió és ferma, es basa en una suposició. I és que els científics no han pogut demostrar l’existència d’aquestes salmorres oxigenades; només que la seva presència és possible. Per tant, sembla que per començar a revelar els misteris del nostre planeta veí encara ens caldrà fer-li algunes visites més.

Representació artística de l’aspecte que podria haver tingut Mart fa 3800 milions d’anys. Font: Wikipedia

 

L’origen de l’aigua

Posted by MónNatura Pirineus on 16 Octubre 2018
Posted in: Fauna, Territori. Deixa un comentari

Article publicat a la revista La Borrufa

Quantes vegades hem fet passejades per arribar a un bonic riu, un tranquil estany o una impressionant cascada? Caminem a la recerca de fonts d’aigua, aquest compost capaç d’embellir increïblement qualsevol paisatge, d’igual forma com ens refresca, neteja i hidrata a nosaltres mateixos i  forma part de tots els organismes vius de la Terra. Per a tots és conegut el seu cicle, des del cel a la terra i fins que arriba als grans oceans, donant vida allà on passa… Però com es crea aquesta vital molècula? En quin moment els àtoms d’hidrogen s’enllacen amb els d’oxigen i donen lloc a aquesta substància tan necessària? I com ha arribat a nosaltres?

Mont-roig. Font: Arxiu

Doncs tot va començar fa 13.800 milions d’anys a partir del Big Bang. Després d’aquesta gran explosió l’univers va quedar inundat de plasma (un estat de la matèria on electrons i ions positius flueixen lliurement) durant 380.000 anys fins que la temperatura va baixar el suficient per permetre que es creessin tres dels elements químics més bàsics: l’hidrogen, l’heli i el liti. Aquests van resultar ser la massa mare de la resta d’elements que conformen l’univers i que es creen mitjançant la fusió nuclear que es produeix a l’interior de les estrelles. I és que els àtoms al cor de les estrelles es troben a tan alta temperatura i pressió que els seus nuclis acaben unint-se, canvien de composició atòmica i formen nous elements.

En el cas de les estrelles petites, les fusions nuclears segueixen una successió formant els següents elements, per ordre cronològic: Hidrogen-Heli-Liti-Carboni-Nitrogen-Oxigen (H-He-Li-C-N-O). En el cas d’estrelles més massives, però, la temperatura i la pressió permeten que aquestes successions formin elements més pesats, de tal manera que a la sèrie anterior s’hi afegirien el silici (Si) i el ferro (Fe).

Ja tenim llavors els elements químics per formar la molècula de la vida: hidrogen i oxigen. Però… on s’enllacen aquests àtoms per no separar-se mai més? Es creu que aquest fenomen es dóna en els núvols de gas i de pols còsmic resultat de la mort de les estrelles, on per diferents condicions fisicoquímiques es creen els enllaços que uneixen un àtom d’oxigen amb dos d’hidrogen per formar la molècula de l’aigua, H₂O.

Molècula d’aigua, amb l’àtom d’oxigen de color vermell i els àtoms d’hidrogen en blanc. Font: Wikipedia

I com va arribar tanta aigua al planeta blau? Doncs gràcies als objectes que al llarg de la història han impactat contra la Terra, com els asteroides i els cometes. Aquest son petits i grans trossos de rocs que es van originar durant la formació del nostre sistema solar. Observacions recents indiquen que al seu interior s’hi pot trobar gel i, possiblement, fins i tot aigua líquida.

Durant milers de milions d’anys d’ençà que es va formar el nostre sistema solar, incomptables cometes i asteroides han xocat amb la Terra, enriquint el nostre planeta amb aigua. Els marcadors químics a l’aigua dels nostres oceans suggereixen que la major part de l’aigua provenia dels asteroides.

Així, amb el pròxim glop d’aigua que feu, recordeu que esteu bevent un líquid extraterrestre!

Per saber-ne més:

A fora del nostre sistema solar també s’ha descobert aigua. Les últimes investigacions afirmen que HAT-P-11B és el primer exoplaneta de la grandària de Neptú conegut per tenir un ambient relativament lliure de núvols i, a més, han pogut apreciar clares marques en l’espectre que delaten la presència de molècules de vapor d’aigua a la seva atmosfera, així com d’hidrogen i traces d’elements pesats..

El zoom:

Dins del nostre sistema solar, la Terra no és l’únic planeta on s’ha trobat aigua, tot i que sí que és el que mes en té en estat líquid a la superfície gràcies a que estem dins la “zona d’habitabilitat” del nostre sistema solar, que és aquella on la podem trobar tant en estat sòlid com líquid i gasós. Però molts altres cossos també han rebut aigua durant la seva història, com per exemple tres dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter (els més grans): Cal·listo, Europa i Ganimedes.

 

El cel nocturn d’Octubre

Posted by MónNatura Pirineus on 25 Setembre 2018
Posted in: L'Astronomia. Tagged: cel nocturn, constel.lacions, constel·lacions. Deixa un comentari

Astre aficionats, havent acomiadat el setembre i amb ell l’estiu, encetem la tardor amb un mes d’octubre que ens oferirà dues pluges d’estels: la primera, la dels Dracònids, molt dèbil (amb prou feines arriba als 10 meteors per hora); i la dels Oriònids, que pot assolir fins a 23 meteors per hora i que tindrà el seu màxim el dia 21. Aquesta última és resultat del pas de la Terra per la cua del famós cometa Halley, que va ser visible des de la terra el 1986 per última vegada, i que no ens tornarà a visitar fins el 2061!

I referent als planetes, tal com va passar amb Neptú durant el mes de setembre, ara serà Urà qui es trobarà en oposició (és a dir que estarà alineat amb el Sol i la Terra, amb aquesta última enmig dels dos). Alhora, es trobarà en un dels seus punts més propers a la Terra, i això farà que sigui visible en cels amb poca contaminació lumínica. Tot i així, els 2800 milions de kilòmetres que ens separen d’ell (més del doble que el següent més proper, Saturn) faran que no sigui distingible d’una estrella de poca magnitud a ull nu. Amb un telescopi potent, però, en podrem arribar a distingir el seu característic color verdós i, fins i tot, el seu sistema d’anells.

 

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes d’octubre hi podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica perdrem de vista a Sagitari, però Capricorn, Aquari, Peixos i Àries seran ja clarament visibles, i Taure començarà a treure el nas.

Les grans constel·lacions d’Andròmeda i el Pegàs ja s’acostaran al zenit i per l’est apareixeran l’Àuriga i el Linx.

El triangle d’estiu, amb la Lira, l’Àguila i el Cigne, encara serà clarament visible, però ja el veurem cada dia més a prop de l’horitzó oest, recordant-nos que l’estació que li dóna nom ja ha acabat. Prop seu Hèrcules i la Corona Boreal correran la mateixa sort.

Al sud la Balena, el Peix Austral i la Corona Austral seran visibles només en horitzons molt baixos.

Simulació del cel del 15 d’octubre a les 22:30h

Simulació del cel del 15 d’octubre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 El Sol

  • Dia 5: SORTIDA a les 07h 56m; POSTA a les 19h 33m. Hores de sol 11h 37m.
  • Dia 15: SORTIDA a les 08h 07m; POSTA a les 19h 16m. Hores de sol 11h 09m.
  • Dia 25: SORTIDA a les 08h 19m; POSTA a les 19h 00m. Hores de sol 10h 41m.

 

La Lluna

  • QUART MINVANT el dia 02 a les 11h 45m.
  • LLUNA NOVA el dia 09 a les 05h 47m.
  • QUART CREIXENT el dia 16 a les 20h 02m.
  • LLUNA PLENA el dia 24 a les 18h 45m
  • QUART MINVANT el dia 31 a les 17h 40m.

 

Posició Data Hora Distància
Perigeu 2018-10-06 00:31 366,395 km
Apogeu 2018-10-17 21:18 404,225 km
Perigeu 2018-10-31 21:06 370,200 km

 

Planetes observables

MART: Serà clarament visible durant bona part de la nit.

SATURN:  A la dreta de Mart, el veurem com un objecte menys brillant i es pondrà més d’hora.

JÚPITER: Serà visible només a la posta de sol, deixant-nos un marge molt estret per a observar-lo.

URÀ: Com ja hem explicat, serà visible durant bona part de la nit, però no pas fàcil de veure!

 

Objectes visibles al cel d’octubre

 

Sabies que…

La pràctica d’avançar els rellotges una hora quan s’acosta l’estiu, l’anomenat horari d’estiu o DST (Daylight saving time, o el que és el mateix, horari d’estalvi de llum diürna), té com a objectiu l’estalvi energètic aprofitant millor les hores de llum que ofereixen els mesos de primavera i estiu. Es va començar a aplicar el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, quan l’Imperi Germànic i el seu aliat, Àustria-Hongria, hi van veure la manera d’estalviar carbó en temps de guerra. La Gran Bretanya i els seus aliats, així com altres països europeus neutrals, aviat van seguir-ne l’exemple. El 1918, Russia i Estats Units ja havien adoptat la mateixa costum però, en molts casos, aquesta va ser abandonada en acabar la guerra. No va ser fins el 1970 que, coincidint amb una greu crisi energètica per manca d’abastiment de petroli, molts països europeus i nord-americans van adoptar-la de nou.

Tot això podria acabar, com a mínim a la Unió Europea, si la directiva proposada per la Comissió Europea aquest setembre tira endavant. Aquesta directiva proposa eliminar els canvis horaris a partir del 31 de març de 2019, i a partir de llavors cada estat membre hauria de decidir si vol mantenir l’horari d’estiu o canviar-lo un cop més de manera definitiva el 27 d’octubre de 2019 i quedar-se amb l’horari estàndard oficial (o horari d’hivern). I és que sembla ser que els beneficis que, fa un segle, ens va aportar el canvi horari, han quedat obsolets: mentre que a principis del segle XX l’activitat humana es limitava molt més a les hores de sol, l’ús generalitzat d’aparells com la televisió, l’ordinador o l’aire acondicionat en la societat moderna (així com la presència arreu d’il·luminació artificial) ha fet que el canvi horari ja no suposi un canvi en els nostres hàbits. Alhora, en els últims anys s’ha demostrat que en els dies posteriors al canvi d’horari d’hivern a estiu es produeix una caiguda en la productivitat dels treballadors i que fins i tot pot afectar negativament la nostra salut.

Així doncs, aquest octubre podria ser la penúltima vegada que haguem de canviar l’hora dels nostres rellotges. I aquells que han estat pares fa poc podrien sentir-se alleujats, ja que és ben sabut que els nadons no hi entenen d’estalvi energètic ni d’adaptar els seus ritmes circadians als capritxos de la naturalesa humana.

 

“Demà és el dia del canvi d’horari, no t’oblidis d’avisar als galls!”

Les joies del Pirineu

Posted by MónNatura Pirineus on 20 Setembre 2018
Posted in: Fauna, Territori. Deixa un comentari

Article publicat a la revista La Borrufa

Us heu parat mai a pensar quantes de les espècies del Pirineu són úniques d’aquesta zona i no podríem trobar a cap altre lloc del món?

El Pirineu, com a serralada muntanyosa, actua com una barrera natural entre les poblacions d’una mateixa espècie. Aquest fet facilita l’aparició d’espècies endèmiques en aquest territori. Una espècie endèmica és aquella que té la seva distribució restringida a zones geogràfiques molt concretes, i que fora d’aquestes àrees no les podem trobar. Normalment es donen degut a barreres naturals que dificulten l’intercanvi genètic entre poblacions. Aquesta especiació s’acostuma a donar en zones aïllades, factor que també limita el creixement de les poblacions ja que no es poden seguir expandint.

Al Pirineu trobem força exemples d’endemismes que cal posar en valor com seria la Sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi).  Aquesta espècie de rèptil va ser descrita fa relativament poc temps, al 1994, i declarada en perill d’extinció crític sobretot a causa d’un declivi constant de les seves poblacions. Aquestes estan confinades dins l’àrea del Parc Natural de l’Alt Pirineu, on aquest estiu ja s’ha fet la segona jornada de prospecció per a descriure millor l’hàbitat i la distribució de l’espècie.

En quant a les espècies vegetals, als Pirineus podem arribar a trobar 4.500 espècies diferents de les quals 160 són endèmiques. La Pinguicula longifolia presenta fulles d’un color groc pàl·lid i enganxoses ja que és una planta carnívora. Viu en sòls saturats d’aigua i molt pobres en nutrients, per això té la necessitat de capturar artròpodes dels quals extreu el nitrogen que necessita.

Altres endemismes a destacar del Pirineu serien la Sargantana aranesa (Iberolacerta aranica) o la Viola cornuta entre d’altres.

pinguicola

Pinguicula longifolia. Font: http://www.florasilvestre.es

Per saber-ne més:

Des del projecte LimnoPirineus es participa en la conservació d’endemismes com el Cavilat (Cottus hispanoliensis) i el Tritó Pirinenc (Calotriton asper). Aquest projecte Life+ té com a objectiu la millora de l’estat de conservació d’algunes espècies i hàbitats aquàtics de l’alta muntanya dels Pirineus. El Cavilat (Cottus hispanoliensis és un peix d’aigua dolça present al Pirineu aranès. Viu a les capçaleres dels rierols de substrats rocosos i degut a la seva petita àrea de distribució i que té poblacions molt reduïdes es troba críticament amenaçat. Per altra banda, el Tritó pirinenc (Calotriton asper) és un amfibi present entre els 500 i els 2500m d’alçada al Pirineu i en punts concrets del Prepirineu. La seva principal amenaça és la introducció de peixos als estanys d’alta muntanya.

cavilat

Cavilat (Cottus hispanoliensis). Font: http://www.lifelimnopirineus.eu

El zoom:

L’herc (Capra pyrenaica pyrenaica) és una subespècie de la Cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica) que vivia al Pirineu. L’últim exemplar d’aquesta espècie es va extingir l’any 2000, tot i que a Catalunya ja no la podíem trobar des de finals del segle XIX. L’herc estava en perill d’extinció des de l’inici del segle XX principalment degut a la gran pressió cinegètica que es feia sobre les seves poblacions.

Al 2014 es va reintroduir la cabra salvatge ibèrica, d’una subespècie diferent a l’herc, als pirineus francesos amb individus provinents de poblacions de la Península Ibèrica. No ha sigut fins l’estiu del 2016 que s’han pogut observar per primera vegada alguns exemplars a la zona de l’Alt Pirineu. Aquesta espècie acostuma a trobar-se en zones rocalloses, on els seus depredadors naturals els és complicat accedir i, a l’estiu, quan es podrien donar conflictes per la coexistència amb els ramats, la trobem als cims de les muntanyes, en zones poc freqüentades per les ovelles i sense cap solapament amb vaques i cavalls.

herc

Herc (Capra pyrenaica pyrenaica). Font: Wikipedia

 

 

El cel nocturn de Setembre

Posted by MónNatura Pirineus on 4 Setembre 2018
Posted in: L'Astronomia. Tagged: cel nocturn, constel.lacions, constel·lacions. Deixa un comentari

Astre aficionats, després d’un agost on la lluna nova ens ha permès veure uns Perseids de pel·lícula, arriba el setembre, mes que posa punt i final a l’estiu astronòmic! Així, la matinada del 23 de setembre serà l’equinocci de tardor a l’hemisferi nord i es produirà el canvi d’estació.

Aquest és un mes amb pocs esdeveniments astronòmics destacables, i és que tot i que tindrem tres pluges d’estels, (les alfa-aurígides, les delta-aurígides i les píscides), la seva intesitat no serà ni de bon tros comparable als perseids que hem pogut veure aquest agost.

Pel que fa als planetes, Neptú passarà pel seu punt més proper a la Terra i alhora es trobarà en oposició: estarà alineat amb el Sol i la Terra, amb aquesta última enmig dels dos. Això farà que ens trobem en el millor moment per a la seva observació. Tot i així, degut a l’enorme distància que el separa del nostre planeta (4300 milions de kilòmetres en el punt més proper!), només apareixerà com un petit punt lluminós, fins i tot amb l’ús de telescopi.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de setembre podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, ens acomiadarem la Balança, però encara serà visible Sagitari, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant i vermellós estel Antares , Capricorn, Aquari començarem a veure Peixos i Aries.
Per l’Est, apareixerà la constel·lació de Andròmeda al final del Pegàs i Perseu junt al Triangle. També es veuran les petites constel·lacions del Dofí, la Guineueta i el Cavallet.

Al Zenit hi trobarem el triangle d’estiu format per les constel·lacions de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, l’Àguila amb Altair i el Cigne amb Deneb, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant, Arcturus, s’acomiadaran per l’oest.

Al sud es situarà el cos de l’Escorpí, la Corona Austral, el Peix Austral i el Microscopi.

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 

El Sol

  • Dia 5: SORTIDA a les 07h 27m; POSTA a les 20h 24m. Hores de sol 12h 57m.
  • Dia 15: SORTIDA a les 07h 38m; POSTA a les 20h 07m. Hores de sol 12h 29m.
  • Dia 25: SORTIDA a les 07h 48m; POSTA a les 19h 50m. Hores de sol 12h 02m.

 

La Lluna

  • LLUNA NOVA el dia 09 a les 20h 01m.
  • QUART CREIXENT el dia 17 a les 01h 15m.
  • LLUNA PLENA el dia 25 a les 04h 52m
  • QUART MINVANT el dia 03 a les 04h 37m.

 

Posició Data Hora Distància
Perigeu 2018-09-20 02:55 404,874 km
Apogeu 2018-09-08 03:23 361,354 km

 

Planetes observables

MERCURI: El veurem tot just a la matinada.

MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.

SATURN:  L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn.

JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de la Balança.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.

URÀ: Serà visible a la matinada.

NEPTÙ: Serà molt poc visible a la constel·lació d’Aquari

 

OBJECTES VISIBLES SETEMBRE

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Sabies que…

Aquest passat mes d’agost la NASA va enviar per primera vegada una sonda solar a la nostra estrella, el Sol, amb l’objectiu d’estudiar-ne els camps magnètics i els vents solars.

Es tracta de la sonda solar Parker, que utilitzarà la gravetat de Venus per acostar-se al sol fins a set vegades, l’última el 2025. Serà en aquest últim viatge que la sonda s’acostarà més al Sol, a tan sols 6,2 milions de kilòmetres de la fotosfera (la “superfície”), i en aquell moment rebrà una radiació solar que pot arribar a ser 475 vegades més intensa que la que rebria si orbités la Terra. Per tal de suportar-ho i seguir funcionant, la sonda està dotada d’un escut solar hexagonal capaç de resistir temperatures de fins a 1370ºC i col·locat de tal manera que sempre queda encarat al Sol. Els instruments científics es troben en la part central de l’ombra que projecta l’escut, i és que si això no fos així deixarien de funcionar en qüestió de dècimes de segon.

Per que això no passi, i ja que la comunicació entre la Terra i la sonda tindrà un retard de 8 minuts, la sonda ha de ser capaç de reaccionar davant de qualsevol pertorbació pel seu propi compte. I ho és: en paraules dels científics que la han construït, es tracta de la nau espacial amb més autonomia que s’ha llançat mai a l’espai.

I encara té una peculiaritat més! El seu nom és en honor a Eugene Parker, l’astrofísic que va predir l’existència dels vents solars als anys 50. I què té això de peculiar? Doncs que Parker encara viu, i és la primera vegada que la NASA posa el nom d’una persona viva a una missió espacial.

Representació artística de la sonda apropant-se al Sol

 

 

La vida al sostre del Pirineu

Posted by MónNatura Pirineus on 22 Agost 2018
Posted in: Fauna, Territori. Deixa un comentari

Article publicat a la revista La Borrufa

Els éssers vius som ben tossuts. Ens trobem per tots els indrets del planeta, fins i tot en els ambients més insospitats. N’hi ha que viuen als deserts, en mines de sofre, en coves on mai hi arriba la llum del sol, o en cingleres inaccessibles. Ara bé, si haguéssim de destacar uns dels ambients més hostils i inhòspits que tenim al Pirineu, de ben segur que aquests serien els cims de les grans muntanyes. Allà on és hivern durant bona part de l’any, on la neu cobreix el terra fins ben entrat l’estiu, i on la manca d’oxigen fa esbufegar a més d’un excursionista. És en aquests llocs on hi viuen algunes de les espècies més exclusives, valuoses i fràgils del nostre territori. I com s’ho fan per sobreviure en situacions tan adverses?

Doncs bé, en realitat estan totalment adaptades a habitar en condicions on és impossible que hi visquin altres espècies pròpies d’indrets de clima més suau. Per exemple, hi trobem animals que canvien el seu aspecte segons l’època de l’any per camuflar-se amb el paisatge nevat i passar desaparcebuts per les preses i depredadors, com és el cas de la perdiu blanca (Lagopus muta) i l’ermini (Mustela erminea). Els animals herbívors han d’aprofitar qualsevol brot tendre, llavor o fruit que hi hagi disponible, i que rarament troben a l’hivern. Les plantes tampoc ho tenen gens fàcil, tot i que al llarg del temps s’han seleccionat característiques que sembla que hagin estat dissenyades expressament per suportar el fred intens i les fortes ventades. Les herbes i mates han de situar-se arran de terra i ben agrupades, ja que així formen un microclima arrecerat del vent i protegit del fred. Quan arriba la fugaç primavera (en aquest cas, només dura els mesos de juliol i agost), han d’afanyar-se en florir i reproduir-se abans no tornin a arribar les primeres nevades. Els organismes que habiten als cims de les nostres muntanyes no només són sorprenents, sinó que són autèntiques joies del nostre patrimoni natural. Així que ja ho saps, cada cop que pugis al sostre del Pirineu, fixa’t-hi i deixa’t sorprendre pels seus habitants.

La drias (Dryas octopetala) forma catifes en indrets innivats a l’alta muntanya. En les darreres glaciacions, aquesta espècie era molt abundant en les zones de tundra que ocupaven bona part d’Europa.

 

Per saber-ne més…
L’escalfament climàtic que estem vivint té un abast global, però els organismes que viuen a l’alta muntanya n’estan patint els efectes de manera especialment intensa. Aquestes espècies no es poden desplaçar més amunt per trobar condicions més fredes, així que s’està reduint progressivament el seu hàbitat fins al punt que en un futur proper acabaran tenint un espai tan petit que la seva presència serà insostenible.

El zoom…
Els éssers humans també hem arribat a ocupar l’alta muntanya, principalment amb la
construcció d’extenses estacions d’esquí. Un dels seus habitants és el pardal d’ala blanca
(Montifringilla nivalis), que aprofita les restes de menjar que queden a les terrasses dels
refugis i restaurants que hi ha a peu de pistes.

El pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) és una espècie que en tot el territori català només nidifica al Pallars Sobirà.

 

El cel nocturn d’Agost

Posted by MónNatura Pirineus on 3 Agost 2018
Posted in: L'Astronomia. Tagged: cel nocturn, constel.lacions, constel·lacions. Deixa un comentari

Astre aficionats després d’acomiadar-nos del Juliol amb un eclipsi històric arriba el mes de les pluges d’estels…l’Agost! El dia 11 es produirà un eclipsi parcial de sol, però nomes serà visible en zones ubicades molt al nord com Canada, Groenlàndia o Finlàndia.

Durant aquest mes es produirà la pluja d’estels per excel·lència, les Perseides. L’inici d’aquest fenomen es va donar des del dia 17 de juliol i finalitzarà el dia 24 d’agost, però els dies de més intensitat de meteors seran els dies 12 i 13 d’aquest agost. El pas de cometa Swift-Tuttle es el responsable d’aquesta pluja tan esperada i que completa una volta al voltant del sol cada 133 anys.

Venus i Mercuri també seran molt fàcilment observables durant aquest més ja que tots dos passen per punts màxims d’elongació, es a dir que estaran molt alts en l’horitzó i brillaran especialment.  Venus passarà per aquest punt el dia 17 mentre que Mercuri ho farà el dia 26 coincidint amb la Lluna plena.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes d’agost podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, ens acomiadarem la Verge, però encara serà visible la Balança, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant i vermellós estel Antares ,Sagitari, Capricorn començarem a veure Aquari.
Per l’Est, apareixerà la constel·lació de Andròmeda al final del Pegàs i Perseu junt al. També es veuran les petites constel·lacions del Dofí, la Guineuta i el Cavallet.

Al Zenit tindrem la Corona Boreal, l’hèrcules, el triangle d’estiu format per les constel·lacions de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, la Àguila amb Altair i el Cigne a Deneb i les 5 circumpolars mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant Arcturus s’acomiadaran per l’oest.

Al sud es situarà el cos de l’Escorpí, el cap del Llop i la Corona Austral.

Simulació del cel del 15 d’Agost a les 22:30h.

 

Simulació del cel del 15 d’Agost a les 22:30h, amb constel·lacions.

 

El Sol

  • Dia 5: SORTIDA a les 06h 48m; POSTA a les 21h 08m. Hores de sol 14h 19m.
  • Dia 15: SORTIDA a les 06h 58m; POSTA a les 20h 54m. Hores de sol 13h 56m.
  • Dia 25: SORTIDA a les 07h 08m; POSTA a les 20h 39m. Hores de sol 13h 31m.

 

La Lluna

  • LLUNA NOVA el dia 11 a les 11h 58m.
  • QUART CREIXENT el dia 18 a les 09h 48m.
  • LLUNA PLENA el dia 28 a les 13h 56m
  • QUART MINVANT el dia 04 a les 20h 18m.

 

Posició Data Hora Distància
Perigeu 2018-07-10 20:06 358.082 km
Apogeu 2018-07-23 13:25 405.743 km

 

Planetes observables

MERCURI: El veurem tot just a la matinada.

MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.

SATURN:  L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn.

JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de la Balança.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.

URÀ: Serà visible a la matinada.

 

OBJECTES VISIBLES A L’AGOST

 

 

Sabies que…

Es possible que Mart tingui un llac subterrani d’aigua? Si el mes passat parlàvem de les molècules orgàniques trobades, aquest mes us volem portar les ultimes noticies que s’han descobert gràcies al radar MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionosphere Sounding) que va estudiar el subsòl de la zona de Planum Austral entre 2012 i 2015. Aquesta regió es troba sota el casquet polar austral, format principalment per una gruixuda capa permanent de gel d’aigua sobre la qual es diposita una fina capa de gel de diòxid de carboni durant l’hivern. A diferència del casquet boreal, compost per diverses capes intercalades de gel i roca, fins a la data no s’ha pogut detectar estructura interna alguna al casquet austral. No obstant això, una nova anàlisi de les dades va revelar la presència d’un eco radar molt marcat a la base del casquet -denominat “basal reflection” – associat amb l’aigua líquida i que a la Terra es relaciona amb els llacs que es troben sota els gels polars (per exemple el llac Vostok de l’Antàrtida, situat sota 4 quilòmetres de gel). Tot i que son bones noticies, no es descarta que els fluid trobats siguin fang, així que fins que una missió no perfori aquest casquet no podrem saber que es el que realment s’amaga allà baix.

El subsòl marcià sota el casquet polar austral vist per MARSIS (ESA / NASA / JPL / ASI / Univ. Rome)

Que tingueu molt bons i foscos cels nocturns!

 

El cel nocturn de Juliol

Posted by MónNatura Pirineus on 4 Juliol 2018
Posted in: El centre, L'Astronomia. Deixa un comentari

Astre aficionats aquest mes de Juliol es presenta força carregar de fenòmens astronòmics, així que atents perquè hi haurà un dia important per apuntar al calendari.

Aquest dia clau serà el dia 27 de juliol, en el que es produirà un doble esdeveniment astronòmic, per un cantó es veurà un eclipsi total de lluna que es podrà observar des de bona part d’Europa. La lluna aquell dia sortirà a partir de les 21:07 h pel que des de ben aviat haurem de seguir-la per gaudir de l’espectacle. Per altra banda aquest mateix dia el nostre veí, Mart, el planeta vermell, passarà pel punt més proper del últims anys. Això el farà intensament visible en el cel amb la seva vermella llum, ja que estarà exactament oposat a nosaltres i el veurem totalment il·luminat. Es aquest el moment que les agencies espacials aprofiten per enviar sondes d’exploració per aprofitar que la distancia es més curta que en altres moments.

El dia 28 i 29 s’arribarà al punt màxim de la pluja d’estel Delta Acuarides pel fet de creuar la cua dels cometes Marsden i Kracht i podrà produir fins a 20 meteors per hora que irradiaran en gran part de la constel·lació d’Acuari, tot i que es poden observar en qualsevol direcció. L’únic problema serà la proximitat de la lluna plena que bloquejarà la llum dels estels més dèbils.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de juliol podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, ens acomiadarem del Lleó però encara podrem veure Cranc, Verge, Balança, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant estel Antares ,Sagitari i començarem a veure Capricorn.
Per l’Est, apareixerà la gran constel·lació del Pegàs junt al triangle d’estiu format per les constel·lacions de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, la Àguila amb Altair i el Cigne a Deneb. També es veuran les petites constel·lacions del Dofí i el Cavallet.

Al Zenit tindrem la Corona Boreal, l’hèrcules i les 5 circumpolars mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant Arcturus s’acomiadaran per l’oest.

Al sud es situarà el cos de l’Escorpí i el cap del Llop.

Simulació del cel del 15 de Juny a les 22:30h.

Simulació del cel del 15 de Juny a les 22:30h amb constel·lacions.

 

El Sol

  • Dia 5: SORTIDA a les 06h 22m; POSTA a les 21h 28m. Hores de sol 15h 06m.
  • Dia 15: SORTIDA a les 06h 29m; POSTA a les 21h 25m. Hores de sol 14h 56m.
  • Dia 25: SORTIDA a les 06h 36m; POSTA a les 21h 19m. Hores de sol 14h 43m.

 

 La Lluna

  • LLUNA NOVA el dia 13 a les 04h 48m.
  • QUART CREIXENT el dia 19 a les 21h 52m.
  • LLUNA PLENA el dia 27 a les 22h 20m
  • QUART MINVANT el dia 06 a les 09h 51m.

 

Posició Data Hora Distància
Perigeu 2018-07-27 07:45 406,222 km
Apogeu 2017-07-13 10:30 357,431 km

 

Planetes observables

MERCURI: Passarà pel punt més alt de l’horitzó el dia 12 a la posta de sol.

MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.

SATURN:  L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn

JÚPITER: El podrem apreciar a partir de les 22:00pm.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.

URÀ: Serà visible a la matinada.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE JUNY

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.
² M4 es veu millor a principis de Juliol. M19 a mitjans del mes. M6, M7, M8, M20 i M23 a finals de Juliol.

 

Sabies que…

El robot explorador de la NASA anomenat Curiosity ha descobert restes de molècules orgàniques necessàries per la vida al planeta vermell? Aquestes restes s’han trobat conservades a les roques de Mart que suggereix que el planeta podria haver donat suport a la vida antiga, així com noves proves en l’atmosfera marciana que es relaciona amb la recerca de la vida actual al planeta vermell. Encara que no són necessàriament evidències de la pròpia vida, però, aquestes troballes són un bon senyal per a futures missions que exploren la superfície del planeta.

Tot i que les molècules orgàniques contenen carboni i hidrogen, i també poden incloure oxigen, nitrogen i altres elements que normalment es relacionen amb la vida, les molècules orgàniques també poden ser creades per processos no biològics i no són necessàriament indicadors de la vida. Així seguirem atents a properes descobertes d’aquest robot pels seu viatge al planeta veí.

El robot motoritzat de la Nasa, Curiosity Font: NASA

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

El cel nocturn de Juny

Posted by MónNatura Pirineus on 18 Juny 2018
Posted in: El centre, L'Astronomia. Deixa un comentari

Astre aficionats aquest sisè mes de l’any es presenta tranquil en quan a fenòmens astronòmics. Però el més important serà que celebrarem el solstici d’estiu, un estiu que esperem ens permeti fer millor observacions nocturnes de les que hem pogut fer fins ara.

Aquest any el solstici d’estiu arribarà al hemisferi nord el dia 21 a les 12:07h (hora peninsular), mateix moment en el que el solstici d’hivern arribarà al hemisferi sud.

Per altra banda el dia 27 es podrà observar si la lluna ho permet un dèbil pluja d’estels, les Bootides.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de juny podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica,ens acomiadarem del Lleó però encara podrem veure Cranc, Verge, Balança, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant estel Antares i començarem a veure Sagitari.
Per l’Est, farà la seva aparició el triangle d’estiu format per les constel·laciós de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, la Àguila amb Altair i el Cigne a Deneb.

Al Zenit tindrem la Corona Boreal i l’hèrcules, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant Arcturus ens seguiran orientant.

Per l’oest ens acomiadarem del Llinx i el Lleo menor.

Al sud es situarà el Corb i el Llop.

I ben be al mig del nostre cel ens acompanyaran les 5 circumpolars.

Simulació del cel del 15 de Juny a les 22:30h.

Simulació del cel del 15 de Juny a les 22:30h; amb les figures de les constel·lacions.

 

El Sol

  • Dia 5: SORTIDA a les 06h 19m; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 15h 01m.
  • Dia 15: SORTIDA a les 06h 17m; POSTA a les 21h 25m. Hores de sol 15h 08m.
  • Dia 25: SORTIDA a les 06h 18m; POSTA a les 21h 28m. Hores de sol 15h 11m.

 

 La Lluna

  • LLUNA NOVA el dia 13 a les 21h 43m.
  • QUART CREIXENT el dia 20 a les 12h 51m.
  • LLUNA PLENA el dia 28 a les 06h 53m
  • QUART MINVANT el dia 06 a les 20h 32m.

 

Posició Data Hora Distància
Apogeu 2018-06-02 / 2018-06-30 18.36h / 04.44h 405.314 km / 406.059 km
Perigeu 2018-06-15 01:56h 359.506 km

 

Planetes observables

MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.

SATURN:  L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn

JÚPITER: El podrem apreciar a partir de les 22:00pm.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.

 

OBJECTES VISIBLES MES DE JUNY

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
² Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Sabies que…

Recentment s’ha publicat la cartografia més detallada que existeix de la Lluna fins ara? Tot gràcies a les imatges registrades per LPO (Lunar Reconnaissance Orbiter) de la NASA, una sonda enviada dins del programa “Vision for Space Exploration” i que  porta enviant-nos imatges des de 2009 . Aquest a sigut un dels primer del pasos d’aquest programa per tal de que en un futur es pugin establir bases permanents d’astronautes a la lluna i des d’on sortiran missions tripulades fins a Mart.

Si voleu consultar la cartografia ho podreu fer a la pagina (https://lunar.gsfc.nasa.gov/) on podreu gaudir de les millors imatges aconseguides fins ara amb una gran definició.

Imatge del lloc on va aterrar la missió Apolo 11. Font: Wikipedia

Que tingueu molts bons cels nocturns!

 

Navegació d'entrades

← Older Entries
Newer Entries →
  • Cerca

  • Entra el teu e-mail i rep les notificacions i noves entrades al teu correu electrònic.

    Recordeu que cal confirmar la subscripció a través del mail que rebreu.

    Uneix altres 162 subscriptors
  • La Lluna

    fases lluna

  • Arxius

    • Juliol 2019
    • Juny 2019
    • Mai 2019
    • Abril 2019
    • Març 2019
    • febrer 2019
    • Desembre 2018
    • Novembre 2018
    • Octubre 2018
    • Setembre 2018
    • Agost 2018
    • Juliol 2018
    • Juny 2018
    • Mai 2018
    • Abril 2018
    • Març 2018
    • febrer 2018
    • Desembre 2017
    • Novembre 2017
    • Setembre 2017
    • Agost 2017
    • Juliol 2017
    • Mai 2017
    • Març 2017
    • febrer 2017
    • gener 2017
    • Desembre 2016
    • Novembre 2016
    • Octubre 2016
    • Setembre 2016
    • Agost 2016
    • Juliol 2016
    • Juny 2016
    • Mai 2016
    • Abril 2016
    • Març 2016
    • febrer 2016
    • gener 2016
    • Desembre 2015
    • Novembre 2015
    • Octubre 2015
    • Setembre 2015
    • Agost 2015
    • Juliol 2015
    • Juny 2015
    • Mai 2015
    • Abril 2015
    • Març 2015
    • febrer 2015
    • gener 2015
    • Desembre 2014
    • Novembre 2014
    • Octubre 2014
    • Setembre 2014
    • Agost 2014
    • Juliol 2014
    • Juny 2014
    • Mai 2014
    • Abril 2014
    • Març 2014
    • febrer 2014
    • gener 2014
    • Desembre 2013
    • Novembre 2013
    • Octubre 2013
    • Setembre 2013
    • Agost 2013
    • Juliol 2013
    • Juny 2013
    • Mai 2013
    • Abril 2013
    • Març 2013
    • febrer 2013
    • gener 2013
    • Desembre 2012
    • Novembre 2012
    • Octubre 2012
    • Setembre 2012
    • Agost 2012
    • Juliol 2012
  • Fundació Catalunya - La Pedrera

    • Fundació Alícia
    • Fundació Catalunya – La Pedrera
    • La Pedrera
    • Món Sant Benet
    • MónNatura Delta de l'Ebre
    • MónNatura Pirineus
  • La Pedrera. Natura

    La Pedrera. Natura
  • Etiquetes

    Activitat aigua andròmeda Articles asteroide astres astronomia aus migratòries bioindicador bolets Boscos caixes niu cel nocturn cel profund constel.lacions constel·lacions cèrvids desembre Dia Mundial educació ambiental egagròpiles el temps esglésies estació meteorològica Estades i Camp de Treball Esterri falles fauna febrer forat negre formatges gall fer galàxia galàxies història hostaleria Isil júpiter la lluna lluna maig mart marta menjar Meteorologia meteors Muntanyes mussol pirinenc octubre Pallars Sobirà PAS patrimoni cultural perdiu blanca Planes de Son planetes pleiades Pluja d'estels Pobles reintroducció romànic Sant Joan Saturn sol SonCube tardor Tradicions tradició trencalòs univers Valls d'Àneu Venus via làctia voltor Vulture conservation Foundation ós bru
Bloc a WordPress.com.
MónNatura Pirineus
Bloc a WordPress.com.
  • Segueix S'està seguint
    • MónNatura Pirineus
    • Join 162 other followers
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • MónNatura Pirineus
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...