Cel nocturn de Juliol

Astre aficionats, el mes de Juliol arriba carregat de sorpreses. La primera d’elles es produirà el dia 2, quan la Lluna se situï entre la Terra i el Sol. En aquesta posició, la Lluna produirà una ombra sobre el nostre planeta que, degut a la rotació de la Terra, s’anirà desplaçant d’est a oest, per bona part de l’hemisferi sud. Aquest fenomen astronòmic és el que anomenem eclipsi solar, però malauradament no serà visible des del nostre territori. Si el voleu apreciar en la seva plenitud, ho podeu fer des de Xile, Argentina o Uruguai. Per el contrari, ens haurem d’esperar a mitjans de juliol, quan el dia 16 es torni a produir un eclipsi, aquesta vegada, de Lluna. Per aquesta data, serà la Terra que se situarà entre la Lluna i el Sol, provocant una ombra al nostre satèl·lit, que podrem apreciar des de MónNatura Pirineus a partir de les 22:02h. No us el perdeu!

Imatge de l’eclipsi parcial de Lluna. Font: observatorio.info

Constel·lacions

Aquest mes, trobarem ben altes al firmament les constel·lacions del Bover, la Corona Boreal i Hèrcules. A la seva esquerra, el destacat triangle d’estiu, format per Vega, de la constel·lació de la Lira; Deneb, del Cigne i Altair, de l’Àliga.

Per l’eclíptica ens acomiadem de les constel·lacions de Cranc i Lleó. A continuació, i d’oest a est, podrem observar Verge, Balança, Escorpí i Sagitari. Avançada la nit, seran visibles també Capricorn i Aquari.

Situació del cel el 15 de juliol a les 22:30h. Font: Stellarium.

Situació del cel el 15 de juliol a les 22:30h. Representació artística de les constel·lacions. Font: Stellarium.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 06h 38min; POSTA a les 21h 47m. Hores de sol 15h 09min.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 44min; POSTA a les 21h 43m. Hores de sol 14h 55min.
• Dia 25: SORTIDA a les 06h 53min; POSTA a les 21h 35m. Hores de sol 14h 42min.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 02 a les 21h 17min.
• QUART CREIXENT el dia 9 a les 12h 55min.
• LLUNA PLENA el dia 16 a les 23h 39min.
• QUART MINVANT el dia 25 a les 03h 18min.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	21-07-2019	02:01	405.479 km
Perigeu	05-07-2019	06:55	363.728 km

 

Planetes observables

MERCURI: Serà visible únicament a començaments de Juliol, a poca altura respecte l’horitzó oest nord-oest, poc després de la posta del Sol.

VENUS: També visible a principis de mes i proper a l’horitzó, poc abans de la sortida del Sol i en direcció est nord-est.

MART: Apreciable durant la primera meitat del mes, encara que amb una tènue brillantor, amb poca altura respecte l’horitzó, durant el crepuscle vespertí.

JÚPITER: Fàcilment reconeixible  per la seva brillantor, serà visible durant tota la nit durant la primera setmana de Juliol fins que, a mitjans de mes, es podrà sobre el sud a l’inici de la nit.

SATURN: Serà visible durant tota la nit sobre Sagitari, mostrant el seu màxim de brillantor anual.

 

 

Objectes visibles al cel de Juliol

Cel nocturn de Juny

Astre aficionats, ja tenim aquí el mes de juny, i amb ell ens arriba l’estiu. Al nostre territori, el solstici ha sigut altament celebrat amb l’encesa de fogueres i la baixada de falles des de fa una bona pila d’anys. No obstant això, la data celebrada no coincideix exactament amb el moment en que el Sol es troba en la posició més septentrional. Aquest fenomen, conegut com a solstici d’estiu, succeeix pocs dies abans. Aquest any, s’espera concretament el 21 de juny a les 17:54h.

Però això no és tot! aquest mes també ve carregat de sorpreses planetàries. Per una banda, tenim l’oposició de Júpiter el dia 10 de juny. Aquest dia, la Terra es trobarà perfectament alineada entre el Sol i el gegant gasós i ens separà d’ell una distància de 641 milions de quilòmetres.  El final de mes tampoc es queda enrere, i és que el dia 23, Mercuri estarà en la seva màxima elongació, ben brillant i visible en direcció Oest Nord-Oest, durant el crepuscle vespertí. Finalment Urà, planeta gairebé inapreciable a ull nu, podrà ser localitzat fàcilment la matinada del 28, amb l’ús de prismàtics, degut a la seva situació propera a la Lluna, en fase minvant.

Imatge del planeta Urà. Font: physics-astronomy.org

Constel·lacions

Aquest mes ja podrem veure, ben altes al firmament, les constel·lacions circumpolars. Començant per l’Ossa menor, que amaga a la seva cua l’estrella més important de totes, la polar, però també l’Ossa major, més fàcilment identificable, el Drac i la parella de reis d’Etiòpia, Cassiopea i Cefeu. Molt properes al Drac i les Osses i en direcció Sud, trobem també a Hèrcules, la Corona boreal i el Bover, guerrer guardià de les osses, identificable per la seva estrella més brillant, Arcturus. Aquesta no serà però l’única estrella brillant del cel el mes de juny. Altair, Deneb i Vega, de les constel·lacions de l’Àliga, el Cigne i la Lira respectivament, ens anuncien l’arribada de l’estiu.

I pels més amants dels signes de l’horòscop, aquest mes ens acomiadem de Cranc, que només serà visible a principis de mes i durant les primeres hores de la nit. Leo s’apropa a l’horitzó Oest, seguit de Verge i Balança i Escorpí. Més avançada la nit, també podrem observar Sagitari, Capricorn i, fins i tot Aquari, traient el cap per l’horitzó Est.

Situació del cel el 15 de juny a les 22:30h. Font: Stellarium.

Situació del cel el 15 de juny a les 22:30h. Representació artística de les constel·lacions. Font: Stellarium.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 06h 19min; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 15h 01min.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 17min; POSTA a les 21h 25m. Hores de sol 15h 08min.
• Dia 25: SORTIDA a les 06h 18min; POSTA a les 21h 29m. Hores de sol 15h 11min.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 03 a les 10h 02min.
• QUART CREIXENT el dia 10 a les 06h 00min.
• LLUNA PLENA el dia 17 a les 08h 31min.
• QUART MINVANT el dia 25 a les 09h 47min.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	23-06-2019	07:51	404.549 km
Perigeu	07-06-2019	23:22	368.507 km

 

Planetes observables

MERCURI: Serà visible al vespre sobre l’horitzó Oest Nord-oest, durant tot el mes de juny.  Tot i així, la seva observació serà especialment bona el dia 23, ja que es trobarà en la seva màxima elongació respecte el Sol.

VENUS: Aquest mes treu el cap per l’Est Nord-Est, a trenc d’alba. Tot i així, la seva poca altura respecte l’horitzó en limitarà la visibilitat.

MART: Observable tot el mes, es pot veure durant la posta de Sol, amb una brillantor no gaire agosarada. Durant la tercera setmana de juny, es podrà observar proper a Mercuri.

JÚPITER: Serà visible durant tota la nit, presentant el seu màxim de brillantor anual. El dia 10 de juny passarà per la seva oposició, a una distància de la terra de 641 milions de quilòmetres de nosaltres.

SATURN: A principis de mes, apareixerà per l’Est Sud-Est  una hora després de la posta de Sol. No obstant això, des de la segona setmana del mes ja serà visible durant tota la nit, amagant-se sobre el Sud a la matinada.

URÀ: Malgrat la seva observació a ull nu és gairebé impossible, aquest mes tindrem l’oportunitat de localitzar-lo fàcilment amb l’ús de prismàtics, degut a la seva proximitat amb la Lluna, que es trobarà en fase minvant.

 

Objectes visibles al cel de Maig

el cel nocturn de Maig

Astre aficionats, aquest mes de maig comença amb lluna nova, un escenari ideal per poder observar el cel i les constel·lacions que se’ns presenten aquesta època de l’any. Entre elles podem destacar la constel·lació de Verge, ocupant bona part del cel i fàcilment reconeixible per la seva estrella més brillant, Spica. Ho sabíeu que els grecs la relacionaven amb Demèter, la deessa grega de l’agricultura i la collita? La seva arribada anunciava el començament de les bones temperatures. Spica es tracta d’una estrella binària, que podem veure molt blanca i brillant. En la constel·lació de verge representa una espiga de blat i, d’aquí, n’ha adoptat el nom.

Molt propera a aquesta constel·lació, trobem un cúmul de galàxies, inclosa M87, el forat negre de la qual va ser fotografiat i publicat el passat mes d’abril. Si bé no podrem mai veure els forats negres a ull nu, al menys ara ja coneixem la direcció a la qual apuntaven la famosa xarxa de radiotelescopis encarregats de captar la informació necessària per elaborar la imatge més esperada de l’any per tots els astre aficionats, sorprenent, oi?

I pels amants dels planetes… A finals de mes, podrem observar en direcció oest nord-oest i poc després de la posta de Sol a dos planetes molt propers; Mercuri, gairebé tocant a l’horitzó, i una mica més amunt, Mart.

Spica. Font: astropixels.com

Constel·lacions

El mes de maig comença a revelar-nos les primeres constel·lacions estivals. La Lira, l’Àliga i el Cigne treuen el cap per l’est, molt properes a l’horitzó, a partir de mitjans de mes i passada la mitjanit.

Per la línia eclíptica ens acomiadem de Cranc, mentre el Lleó es desplaça abandonant la part més alta del cel. En el seu lloc hi trobem Verge, la única constel·lació del zodíac representada per una figura femenina. A continuació trobem una altra constel·lació que hi està molt estretament relacionada, Balança. A mesura que avanci el mes, també podrem observar per l’eclíptica en direcció sud-est Escorpí i, fins i tot, Sagitari.

Representació gràfica de la constel·lació de Verge. Font: Google

A més a més, aquest mes de maig i ben alt al firmament, podrem distingir també les constel·lacions del Bover, la Corona d’Ariadna i Hèrcules.

Situació del cel el 15 de maig a les 22:30h. Font: Stellarium.

Situació del cel el 15 de maig a les 22:30h. Representació artística de les constel·lacions. Font: Stellarium.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 01min; POSTA a les 21h 10m. Hores de sol 14h 3min.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 49min; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 14h 31min.
• Dia 25: SORTIDA a les 06h 40min; POSTA a les 21h 30m. Hores de sol 14h 50min.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 04 a les 22h 46min.
• QUART CREIXENT el dia 12 a les 01h 13min.
• LLUNA PLENA el dia 18 a les 21h 11min.
• QUART MINVANT el dia 26 a les 16h 34min.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	26-05-2019	13:27	404.134 km
Perigeu	13-05-2019	21:53	369.016 km

 

Planetes observables

MERCURI: Molt difícilment observable gairebé durant tot el mes. Tot i així, serà visible a finals de maig poc després de la posta de Sol, encara que amb dificultats, ja que es trobarà molt proper a la línia de l’horitzó.   

VENUS: Serà visible durant la segona quinzena del mes a trenc d’alba, sobre l’horitzó est.

MART: A principis de mes serà visible en direcció oest nord-oest fins una hora i mitja després de la posta de Sol. A mesura que avanci el mes, però, s’anirà fent visible durant tota la nit, encara que amb una brillantor força modesta.

JÚPITER: De la mateixa manera que mart, serà visible les hores posteriors a la posta del Sol durant els primers dies de mes, fins a arribar a ser visible durant tota la nit l’últim terç. Es mou de manera retrògrada en l’extrem meridional de la constel·lació del Serpentari culminant sobre l’horitzó Sud a l’alba.

SATURN: A principis de maig serà visible durant la segona meitat de la nit i sobre la constel·lació de Sagitari, pràcticament estacionari. A finals de mes, s’avançarà la seva sortida fins a produir-se aquesta una hora després de la posta del Sol.

 

Objectes visibles al cel de Maig

El cel nocturn de Febrer

Astre aficionats, ja tenim aquí el febrer, i amb ell el dia comença a allargar-se. Durant aquest mes tindrem l’oportunitat  d’observar la segona de les tres superllunes de l’any. La primera va ser a finals del mes passat, coincidint amb un espectacular eclipse lunar. Aquest mes, la superlluna la podrem observar el dia 19, i si us agrada deixar-vos impressionar per la seva immensitat aquesta no us la podeu perdre, ja que la propera no la tornarem a tenir fins a finals de setembre. Aquest tipus de lluna és coneguda per les tribus natives americanes com la Lluna de Neu Completa, perquè és generalment durant aquesta època de l’any quan cauen les nevades més fortes.

També podrem observar en el cel nocturn diversos planetes aquest mes. Per una banda, el 18 de febrer, se’ns presentarà la conjunció de Venus i Saturn, observable a tocar de l’horitzó direcció Sud-Est les hores prèvies a la sortida del Sol. Tot i així, aquest no serà per a molts el fenomen planetari més interessant del mes, ja que el dia 27 es produirà la màxima elongació de Mercuri, trobant-se aquest en el seu grau d’inclinació màxima respecte el Sol, fet que permet observar-lo durant més temps i a una major altura respecte l’horitzó. Així doncs, a mateixa tarda del dia 27 podrem veure Mercuri treure el cap per l’Oest, us el perdreu?

 

Horitzó de Mercuri vist per la nau espacial MESSENGER durant el seu tercer sobrevol. Font: NASA Space Place

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes de febrer hi podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia eclíptica ens acomiadem aquest mes de Peixos, que serà únicament visible durant les primeres setmanes, les primeres hores de la nit. Per altra banda, podrem observar durant tot el mes i d’Oest a Est, les constel·lacions d’Aries, Taure, Bessons, Cranc i Lleó. Cap a finals de mes i ben avançada la nit també seran visibles Verge i Balança.

Per sota l’eclíptica podrem diferenciar ben clarament a Orió perseguint a les plèiades i acompanyat dels seus fidels Ca Major i Ca Menor.  En aquest trio trobem les estrelles de Betelgeuse, Sirius i Procyon respectivament, que conformen el triangle hivernal.

Situació del cel el 15 de febrer a les 22:30h. Font: Stellarium.

Situació del cel el 15 de febrer a les 22:30h. Representació artística de les constel·lacions. Font: Stellarium.

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 19m; POSTA a les 18h 37m. Hores de sol 10h 18min.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 07m; POSTA a les 18h 49m. Hores de sol 10h 42min.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 53m; POSTA a les 19h 01m. Hores de sol 11h 08min.

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 04 a les 22h 03m.
• QUART CREIXENT el dia 12 a les 23h 26m.
• LLUNA PLENA el dia 19 a les 16h 53m.
• QUART MINVANT el dia 26 a les 12h 28m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	05-02-2019	10:28	406.555 km
Perigeu	19-03-2019	10:07	356.761 km

 

Planetes observables

MERCURI: Durant la primera setmana el trobarem massa a prop del Sol com per què pugui ser observat. A mesura que vagi avançant el mes però, Mercuri s’anirà distanciant del Sol i serà més fàcilment observable, fins arribar a la posició de màxima elongació occidental (18,1^o) el dia 27. En zones on l’horitzó sigui clar, es podrà observar fins a hora i mitja després de la posta del Sol.

VENUS: Durant tot el mes serà visible des de les últimes hores de la nit fins que la llum del dia oculti la seva brillantor.

MART: El podrem veure des de la posta del Sol, quan ja haurà passat la seva altura màxima, fins a mitjanit aproximadament.

JÚPITER: Només serà visible les hores prèvies a la sortida del Sol. A mesura que avanci el mes, s’anirà avançant també la seva aparició.

SATURN: Només serà visible les hores prèvies a la sortida del Sol. A diferència de Júpiter, la seva sortida serà més tardana, de manera que és durant la segona quinzena quan Saturn resultarà més fàcilment observable.

URÀ: Visible des que es pongui el sol fins la mitjanit. Al llarg del mes, s’anirà avançant la seva sortida, de manera que a finals de mes s’ocultarà fins a una hora abans de mitjanit.

NEPTÚ: De la mateixa manera que Urà, Neptú serà visible des de la posta de Sol. no obstant això, la seva visibilitat serà més reduïda ja que apareixerà molt més baix en l’horitzó.

 

Objectes visibles al cel de febrer

Sabies que…

…el dia 11 de febrer és el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència?

Com en molts altres àmbits, les dones, que sovint s’han trobat a l’ombra de grans descobriments científics, també han tingut una gran incidència i trajectòria l’astronomia. És per això que avui dediquem aquesta secció a parlar d’algunes d’elles.

El contacte de les dones amb el món de l’astronomia es remunta milers d’anys enrere. En’Heduna va ser la primera dona astrònoma de la qual es té coneixement. Va viure al voltant de l’any 2.300 anys a.C. a Babilònia i va dedicar la seva vida a l’estudi del cel. Era considerada la suma sacerdotessa del Déu Lluna i va crear els primers calendaris religiosos coneguts, que encara ara s’utilitzen actualment en algunes religions.

Molts anys després, Maria Margarethe Kirch, nascuda el 1670 a Winckelmann, Alemanya, va ser una de les primeres dones àmpliament reconegudes en el món científic. Va realitzar importants observacions i va escriure diferents tractats científics. Un dels seus grans descobriments va ser el “Cometa de 1702”, el primer descobert per una dona. Malgrat això, aquest descobriment va ser atribuït al seu marit, amb qui treballava conjuntament realitzant calendaris d’esdeveniments astronòmics. En morir aquest, va sol·licitar ocupar el seu lloc en l’Acadèmia de Ciències de Berlín, la qual no van acceptar per la seva condició de dona.

Un segle més tard, Carolina Lucretia Herschel, germana del famós astrònom William Herschel, va descobrir 17 nebuloses i 8 cometes i va elaborar un important catàleg de nebuloses i estrelles. Està considerada com la primera astrònoma remunerada de la qual es té constància. L’any 1787 es va reconèixer la seva condició d’astrònoma i se li va concedir un salari anual de 50 lliures.

Més recentment, trobem moltes dones que es dediquen a l’astrofísica. Entre elles, Jocelyn Bell, nordirlandesa descobridora del primer radiosenyal d’un púlsar. No obstant això, quan el 1974 es va concedir el premi Nobel de Física per aquest descobriment, Jocelyn Bell no es va tenir en consideració per la seva condició de dona i estudiant. El premi va ser concedit al seu director de tesis, Antony Hewish.

William Herschel i Carolina Herschel polint una lent de telescopi. Font: Viquipèdia.

El cel nocturn de Gener

Astre aficionats, ja tenim el 2019 aquí i comença amb una pluja d’estels ben peculiar. Els Quadràntids poden arribar als 120 meteors per hora, tot i que en alguns casos concrets han arribat a molt més: per exemple, el 2014 van tenir un màxim de 315 meteors per hora! Cal dir que, no obstant, normalment són bastant tènues i això fa que molts d’ells siguin difícils de veure. Per aquells que tot i així us animeu a buscar-ne, el màxim d’activitat es produirà entre el 3 i el 4 de gener, i per sort la Lluna no ens farà la guitza emmascarant els menys vistosos.

Però si hi ha un event astronòmic que destacarà aquest gener és l’eclipsi total de Lluna que es produirà la matinada del 21 de gener. L’únic inconvenient és que passarà ben entrada la matinada, amb la fase total produint-se entre les 5:41 i les 6:43. Tot i així, és quelcom pel que val la pena matinar!

Fotografia durant la fase de totalitat de l’últim eclipsi lunar visible des de Catalunya, que va tenir lloc el passat 27 de juliol de 2018. Font: Wikimedia commons

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes de gener hi podrem observar les següents constel·lacions:

A l’eclíptica serà Piscis qui ens dirà adéu aquest mes; mentre que Taure, Àries, Bessons i el Cranc seran clarament visibles i Lleó ja serà visible sobre l’hortizó.

Perseu encara serà al zènit, juntament amb l’Àuriga, i el triangle d’hivern ja es trobarà ben amunt sobre l’horitzó sud-est. Recordem que aquest triangle el formen tres estrelles molt brillants (Sirius, Procyon i Betelgeuse) pertanyents a les constel·lacions del Ca Major, el Ca Menor i Orió, respectivament.

Finalment, a l’oest el Pegàs ja amagarà el cap a l’horitzó amb Andròmeda seguint-lo de prop, i el gran monstre Cetus el seguirà aviat. 

Simulació del cel del 15 de gener a les 22:30h

Simulació del cel del 15 de genera les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 25m; POSTA a les 17h 36m. Hores de sol 9h 11m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 22m; POSTA a les 17h 47m. Hores de sol 9h 25m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 16m; POSTA a les 17h 59m. Hores de sol 9h 43m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 06 a les 02h 28m.
• QUART CREIXENT el dia 14 a les 07h 45m.
• LLUNA PLENA el dia 21 a les 06h 16m
• QUART MINVANT el dia 27 a les 22h 10m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2019-01-09	05:30	406,114 km
Perigeu	2019-01-21	20:59	357,344 km

 

Planetes observables

MART: Clarament visible fins ben bé mitja nit prop de la constel·lació de Piscis.

JÚPITER: Es podrà observar al final de la matinada i durant l’alba prop de la constel·lació del Serpentari, molt brillant però no tant com Venus

VENUS: El trobarem al final de la matinada i durant tota l’albada, i a principis de mes estarà en el seu màxim de lluminositat anual.

SATURN: A partir de mitjans de mes començarà a ser visible durant l’alba, a poca alçada sobre l’horitzó sud-est.

 

Objectes visibles al cel de gener

 

Sabies que…

Aquest passat mes de desembre s’ha descobert el que és l’objecte més llunyà mai observat dins el Sistema Solar. El seu nom és 2018VG18, però l’anomenen també “Farout” (“molt llunyà”, en anglès). I és que aquest possible planeta nan se l’ha observat a unes 120 unitats astronòmiques; és a dir, a unes 120 vegades la distància que separa el Sol i la Terra. És tal la distància que es creu que pot trigar uns 1000 anys a fer una volta al Sol -en comparació, el planeta més llunyà, Neptú, en triga 165-. I de fet, ha estat descobert per un equip d’investigadors que buscaven l’anomenat Planet Nine (Planeta 9), un hipotètic planeta en la regió exterior del sistema solar. És hipotètic ja que tot i que no se l’ha observat mai, la seva existència podria explicar el motiu pel qual un seguit d’objectes que es troben més enllà de Neptú tenen òrbites amb una inclinació similar.

Farout no és ni de bon tros aquest hipotètic planeta, que hauria de tenir un diàmetre de dos a quatre vegades el de la Terra i una massa d’unes deu vegades la del nostre planeta per poder donar explicació als fenòmens pels quals s’ha suposat la seva existència. Però, com passa sovint amb l’astronomia, un descobriment obre molts més interrogants dels que tanca. I és que en paraules d’un dels seus co-descobridors, “l’únic que sabem d’ell és que orbita a una enorme distància del Sol, que té un diàmetre aproximat de 500km i que té un color rosat”.

Representació artística de l’aspecte que es creu que podria tenir Farout. Font: Roberto Molar Candanosa, Carnegie Institution for Science

El cel nocturn de Desembre

Astre aficionats, aquest desembre encetem l’hivern i tanquem el 2018 amb la reina de les pluges d’estels! Els Gemínids, potser poc coneguts perquè apareixen en una època en que el fred fa poc apetible sortir a fer observació astronòmica, no tenen res a envejar als famosos Perseids del mes d’agost. Poden arribar als 120 meteors per hora (els Perseids sovint es troben al voltant dels 100), i els podrem observar entre el 4 i el 17 de desembre, amb el pic d’activitat situat la nit del 13 al 14.

Els Gemínids difereixen de la resta de grans pluges d’estels perquè, juntament amb els Quadràntids, són els únics que no tenen el seu origen en la cua d’un cometa, sinó en un asteroide (que, entre altres coses, no té cua). L’objecte en qüestió, anomenat 3200 Faetont, va ser descobert tot just el 1983 i pertany a un grup d’asteroides (els asteroides Apol·lo) considerats potencialment perillosos. L’asteroide que, el 2013, va explotar sobre la ciutat russa de Txeliàbinsk provocant més de 1000 ferits pertanyia a aquest mateix grup, i feia “només” 18 metres de diàmetre (el 3200 Faetont fa 5,2km). Però no cal alarmar-nos: la trajectòria del 3200 Faetont ha estat estudiada a fons i se sap que no impactarà amb la Terra com a mínim en els propers 400 anys!

I és que aquest desembre compensarà amb els espectaculars Gemínids la falta d’events destacables a nivell planetari: Mart seguirà als nostres cels fins ben bé mitja nit i Venus encara serà observable abans de l’alba, però la resta de planetes ens ho posaran difícil per poder-los veure.

Traça deixada al cel pel meteor de Txeliàbisnk el 15 de febrer de 2013. Font: Wikimedia commons

 

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes de desembre hi podrem observar les següents constel·lacions:

A l’eclíptica ens acomiadarem de Capricorn i Aquari; Taure, Àries, Bessons i Peixos seran clarament visibles i el Cranc ja treurà el nas per l’horitzó.

Perseu i Andròmeda seran al zènit, i per l’est apareixeran el Ca Menor i el Ca Major, amb les brillants estrelles Procyon i Sirius (aquesta última, la més brillant que podem observar a l’hemisferi nord en tot l’any!). Amb elles ja tindrem visible el Triangle d’Hivern, que té com a tercer vèrtex l’espectacular Betelgeuse, una supergegant vermella pertanyent a la constel·lació d’Orió.

A l’Oest el Pegàs dominarà les vistes, i Aquari, el Cigne i el  Dofí encara seran visibles si tenim un horitzó baix. I finalment al Sud dominaran les constel·lacions de Cetus i Eridà, que si bé són de mida gran sovint no les podrem veure senceres.

 

Simulació del cel del 15 de desembre a les 22:30h

Simulació del cel del 15 de desembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 08h 10m; POSTA a les 17h 22m. Hores de sol 9h 12m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 18m; POSTA a les 17h 23m. Hores de sol 9h 05m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 24m; POSTA a les 17h 27m. Hores de sol 9h 03m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 07 a les 08h 20m.
• QUART CREIXENT el dia 15 a les 12h 49m.
• LLUNA PLENA el dia 22 a les 18h 48m
• QUART MINVANT el dia 29 a les 10h 34m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2018-12-12	13:27	405,176 km
Perigeu	2018-11-26	10:53	361,059 km

 

Planetes observables

MART: Clarament visible durant bona part de la nit.

SATURN: Només serà observable a les postes de Sol de principis de mes en zones amb horitzó baix.

URÀ: Visible durant bona part de la nit, però molt difícil de localitzar a ull nu.

VENUS: El podrem observar a partir de les 4:30 i fins a l’albada.

 

Objectes visibles al cel de desembre

 

Sabies que…

Els gels de Groenlàndia amaguen secrets que tot just ara comencem a descobrir. El més recent: un enorme cràter de 31km de diàmetre que resta amagat sota 1km de glaç al nord de l’illa. L’orifici és prou ample com perquè hi càpiga la ciutat de París sencera a dins, i prou profund perquè la Torre Eiffel no en sobresurti. El que no queda tant clar és la seva edat: els científics situen el seu origen fa entre 12.000 anys i 3 milions d’anys.

Es tracta d’un dels 25 cràters més grans del món, però la seva mida empal·lideix al costat d’altres famosos cràters, com per exemple el de Chicxulub, a Mèxic, que fa 150km de diàmetre i que tot apunta va ser el detonant de l’extinció massiva que va acabar amb els dinosaures fa 65 milions d’anys. Tot i així és evident que l’impacte del meteorit que el va originar no va passar desapercebut a la vida local, i es creu que fins i tot podria haver originat el període anomenat “Dryas recent”, que va ser un període glacial breu (uns 1300 anys) que va tenir lloc fa uns 12.000 anys i que va invertir la tendència a l’escalfament que seguia la Terra en aquell moment. Aquest període deu el seu nom a la rosa de roca (Dryas octopetala), una planta comuna als estatges alpins del Pirineu que històricament ha deixat grans dipòsits de pol·len durant èpoques fredes.

Representació gràfica en 3D del cràter amb París al seu interior. Font: Laboratori de Ciències Criosfèriques de la NASA

El cel nocturn de Novembre

Astre aficionats, ja és aquí el Novembre, i ens porta dues pluges d’estels dignes de menció! La més intensa, la dels Leònids, origina meteors de colors vermellosos i tindrà el seu màxim d’activitat els dies 17 i 18. Normalment produeix uns 15 meteors per hora, però donat que el cometa que els origina deixa darrere seu un rastre de partícules irregular, els Leònids tenen pics d’activitat cada 33 anys, moment en el qual se’n poden observar centenars per hora. També tindrem els Tàurids, una pluja d’estels generalment més feble que té com a peculiaritat el seu doble origen, i és que s’origina per les partícules deixades enrere per dos cossos diferents: un cometa (2P Encke) i un asteroide (2004 TG10). Aquest últim podria ser un fragment desprès del cometa, i està classificat com a objecte potencialment perillós ja que la seva òrbita passa prop de la Terra.

I pel que fa als planetes, tot i que perdrem a Júpiter, val la pena mencionar el retorn de Venus, que vam deixar de veure aquest passat estiu. Fent honor al seu nom popular – “Estel del matí” en català, “Lucero del alba” en castellà o “Morning star” en anglès -, començarà a aparèixer abans de l’alba per l’est.

 

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes de novembre hi podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica Capricorn es farà cada cop més car de veure, però Aquari, Peixos i Àries ens ho posaran fàcil. A més, per l’est, Taure i els Bessons ja seran clarament visibles.

Tindrem el tàndem d’Andròmeda i el Pegàs al zènit, i ja podrem observar clarament a l’Àuriga i Orió, amb estrelles molt brillants i fàcils de localitzar com Betelgeuse, Rigel o Capella.

El triangle d’estiu -amb la Lira, l’Àguila i el Cigne- es trobarà ja sobre l’horitzó oest, preparat per desaparèixer el mes que ve. Però aquest novembre encara ens permetrà observar-lo fàcilment tot i que l’estació que li dóna nom ja ens quedi ben lluny.

Al sud, per sota l’ecliptica, la constel·lació dominant serà Cetus, que podrem observar si un horitzó prou baix ens ho permet.

Simulació del cel del 15 de novembre a les 22:30h

Simulació del cel del 15 de novembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 34m; POSTA a les 17h 43m. Hores de sol 10h 09m.
• Dia 15: SORTIDA a les 07h 47m; POSTA a les 17h 32m. Hores de sol 9h 45m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 59m; POSTA a les 17h 25m. Hores de sol 9h 26m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 07 a les 17h 02m.
• QUART CREIXENT el dia 15 a les 15h 54m.
• LLUNA PLENA el dia 23 a les 06h 39m
• QUART MINVANT el dia 30 a les 01h 19m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Apogeu	2018-11-14	16:58	404,340 km
Perigeu	2018-11-26	13:11	366,622 km

 

Planetes observables

MART: Serà clarament visible durant bona part de la nit.

SATURN: A la dreta de Mart, cada cop més difícil d’observar-lo ja que cada dia es pondrà més d’hora.

JÚPITER: Només serà visible a la posta de Sol a principis de mes.

URÀ: Visible durant tota la nit però molt difícil de localitzar a ull nu.

NEPTÚ: Visible durant bona part de la nit per aquells qui disposin d’un aparell d’observació astronòmica.

VENUS: Retornarà als nostres cels com un astre molt brillant que sortirà just abans de l’alba, però la seva sortida s’anirà avançant una mica cada dia.

 

Objectes visibles al cel de novembre

 

Sabies que…

Les dades que coneixem sobre Mart ens indiquen que és altament probable que en temps passats s’hi pogués trobar aigua líquida a la superfície, fins al punt que algunes hipòtesis apunten a la presència d’un oceà que hauria cobert un terç de la superfície del planeta fa entre 3800 i 4100 milions d’anys. La presència arreu d’aigua líquida faria molt més fàcil l’existència de vida al planeta, però les condicions que ofereix actualment fan pensar que qualsevol organisme dels que coneixem avui en dia ho tindria complicat per sobreviure-hi.

Però aquest passat mes d’octubre un estudi publicat a Nature Geoscience ha donat força a la hipòtesi que Mart pot oferir ambients propicis per a formes de vida aeròbiques (és a dir, que respiren oxigen). La presència d’aigua a Mart ja és un fet indiscutible, però les baixes temperatures que s’assoleixen al planeta vermell fan pensar que la major part es troba en forma sòlida. Tot i així, sota condicions d’elevada pressió i salinitat, l’aigua es podria mantenir en estat líquid. A més, les baixes temperatures i de nou, la salinitat, són factors que afavoreixen la dissolució de l’oxigen en l’aigua. L’estudi afirma que les salmorres (aigües amb una elevadíssima concentració de sals) de Mart podrien albergar suficient oxigen dissolt per a que hi sobrevisquessin bacteris aeròbics i fins i tot algunes esponges. Però tot i que aquesta conclusió és ferma, es basa en una suposició. I és que els científics no han pogut demostrar l’existència d’aquestes salmorres oxigenades; només que la seva presència és possible. Per tant, sembla que per començar a revelar els misteris del nostre planeta veí encara ens caldrà fer-li algunes visites més.

Representació artística de l’aspecte que podria haver tingut Mart fa 3800 milions d’anys. Font: Wikipedia

 

El cel nocturn d’Octubre

Astre aficionats, havent acomiadat el setembre i amb ell l’estiu, encetem la tardor amb un mes d’octubre que ens oferirà dues pluges d’estels: la primera, la dels Dracònids, molt dèbil (amb prou feines arriba als 10 meteors per hora); i la dels Oriònids, que pot assolir fins a 23 meteors per hora i que tindrà el seu màxim el dia 21. Aquesta última és resultat del pas de la Terra per la cua del famós cometa Halley, que va ser visible des de la terra el 1986 per última vegada, i que no ens tornarà a visitar fins el 2061!

I referent als planetes, tal com va passar amb Neptú durant el mes de setembre, ara serà Urà qui es trobarà en oposició (és a dir que estarà alineat amb el Sol i la Terra, amb aquesta última enmig dels dos). Alhora, es trobarà en un dels seus punts més propers a la Terra, i això farà que sigui visible en cels amb poca contaminació lumínica. Tot i així, els 2800 milions de kilòmetres que ens separen d’ell (més del doble que el següent més proper, Saturn) faran que no sigui distingible d’una estrella de poca magnitud a ull nu. Amb un telescopi potent, però, en podrem arribar a distingir el seu característic color verdós i, fins i tot, el seu sistema d’anells.

 

Constel·lacions

Al cel nocturn del mes d’octubre hi podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica perdrem de vista a Sagitari, però Capricorn, Aquari, Peixos i Àries seran ja clarament visibles, i Taure començarà a treure el nas.

Les grans constel·lacions d’Andròmeda i el Pegàs ja s’acostaran al zenit i per l’est apareixeran l’Àuriga i el Linx.

El triangle d’estiu, amb la Lira, l’Àguila i el Cigne, encara serà clarament visible, però ja el veurem cada dia més a prop de l’horitzó oest, recordant-nos que l’estació que li dóna nom ja ha acabat. Prop seu Hèrcules i la Corona Boreal correran la mateixa sort.

Al sud la Balena, el Peix Austral i la Corona Austral seran visibles només en horitzons molt baixos.

Simulació del cel del 15 d’octubre a les 22:30h

Simulació del cel del 15 d’octubre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 56m; POSTA a les 19h 33m. Hores de sol 11h 37m.
• Dia 15: SORTIDA a les 08h 07m; POSTA a les 19h 16m. Hores de sol 11h 09m.
• Dia 25: SORTIDA a les 08h 19m; POSTA a les 19h 00m. Hores de sol 10h 41m.

 

La Lluna

• QUART MINVANT el dia 02 a les 11h 45m.
• LLUNA NOVA el dia 09 a les 05h 47m.
• QUART CREIXENT el dia 16 a les 20h 02m.
• LLUNA PLENA el dia 24 a les 18h 45m
• QUART MINVANT el dia 31 a les 17h 40m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-10-06	00:31	366,395 km
Apogeu	2018-10-17	21:18	404,225 km
Perigeu	2018-10-31	21:06	370,200 km

 

Planetes observables

MART: Serà clarament visible durant bona part de la nit.

SATURN:  A la dreta de Mart, el veurem com un objecte menys brillant i es pondrà més d’hora.

JÚPITER: Serà visible només a la posta de sol, deixant-nos un marge molt estret per a observar-lo.

URÀ: Com ja hem explicat, serà visible durant bona part de la nit, però no pas fàcil de veure!

 

Objectes visibles al cel d’octubre

 

Sabies que…

La pràctica d’avançar els rellotges una hora quan s’acosta l’estiu, l’anomenat horari d’estiu o DST (Daylight saving time, o el que és el mateix, horari d’estalvi de llum diürna), té com a objectiu l’estalvi energètic aprofitant millor les hores de llum que ofereixen els mesos de primavera i estiu. Es va començar a aplicar el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, quan l’Imperi Germànic i el seu aliat, Àustria-Hongria, hi van veure la manera d’estalviar carbó en temps de guerra. La Gran Bretanya i els seus aliats, així com altres països europeus neutrals, aviat van seguir-ne l’exemple. El 1918, Russia i Estats Units ja havien adoptat la mateixa costum però, en molts casos, aquesta va ser abandonada en acabar la guerra. No va ser fins el 1970 que, coincidint amb una greu crisi energètica per manca d’abastiment de petroli, molts països europeus i nord-americans van adoptar-la de nou.

Tot això podria acabar, com a mínim a la Unió Europea, si la directiva proposada per la Comissió Europea aquest setembre tira endavant. Aquesta directiva proposa eliminar els canvis horaris a partir del 31 de març de 2019, i a partir de llavors cada estat membre hauria de decidir si vol mantenir l’horari d’estiu o canviar-lo un cop més de manera definitiva el 27 d’octubre de 2019 i quedar-se amb l’horari estàndard oficial (o horari d’hivern). I és que sembla ser que els beneficis que, fa un segle, ens va aportar el canvi horari, han quedat obsolets: mentre que a principis del segle XX l’activitat humana es limitava molt més a les hores de sol, l’ús generalitzat d’aparells com la televisió, l’ordinador o l’aire acondicionat en la societat moderna (així com la presència arreu d’il·luminació artificial) ha fet que el canvi horari ja no suposi un canvi en els nostres hàbits. Alhora, en els últims anys s’ha demostrat que en els dies posteriors al canvi d’horari d’hivern a estiu es produeix una caiguda en la productivitat dels treballadors i que fins i tot pot afectar negativament la nostra salut.

Així doncs, aquest octubre podria ser la penúltima vegada que haguem de canviar l’hora dels nostres rellotges. I aquells que han estat pares fa poc podrien sentir-se alleujats, ja que és ben sabut que els nadons no hi entenen d’estalvi energètic ni d’adaptar els seus ritmes circadians als capritxos de la naturalesa humana.

 

“Demà és el dia del canvi d’horari, no t’oblidis d’avisar als galls!”

El cel nocturn de Setembre

Astre aficionats, després d’un agost on la lluna nova ens ha permès veure uns Perseids de pel·lícula, arriba el setembre, mes que posa punt i final a l’estiu astronòmic! Així, la matinada del 23 de setembre serà l’equinocci de tardor a l’hemisferi nord i es produirà el canvi d’estació.

Aquest és un mes amb pocs esdeveniments astronòmics destacables, i és que tot i que tindrem tres pluges d’estels, (les alfa-aurígides, les delta-aurígides i les píscides), la seva intesitat no serà ni de bon tros comparable als perseids que hem pogut veure aquest agost.

Pel que fa als planetes, Neptú passarà pel seu punt més proper a la Terra i alhora es trobarà en oposició: estarà alineat amb el Sol i la Terra, amb aquesta última enmig dels dos. Això farà que ens trobem en el millor moment per a la seva observació. Tot i així, degut a l’enorme distància que el separa del nostre planeta (4300 milions de kilòmetres en el punt més proper!), només apareixerà com un petit punt lluminós, fins i tot amb l’ús de telescopi.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes de setembre podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, ens acomiadarem la Balança, però encara serà visible Sagitari, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant i vermellós estel Antares , Capricorn, Aquari començarem a veure Peixos i Aries.
Per l’Est, apareixerà la constel·lació de Andròmeda al final del Pegàs i Perseu junt al Triangle. També es veuran les petites constel·lacions del Dofí, la Guineueta i el Cavallet.

Al Zenit hi trobarem el triangle d’estiu format per les constel·lacions de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, l’Àguila amb Altair i el Cigne amb Deneb, mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant, Arcturus, s’acomiadaran per l’oest.

Al sud es situarà el cos de l’Escorpí, la Corona Austral, el Peix Austral i el Microscopi.

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h

 

Simulació del cel del 15 de Setembre a les 22:30h (representació artística de les constel·lacions)

 

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 07h 27m; POSTA a les 20h 24m. Hores de sol 12h 57m.
• Dia 15: SORTIDA a les 07h 38m; POSTA a les 20h 07m. Hores de sol 12h 29m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 48m; POSTA a les 19h 50m. Hores de sol 12h 02m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 09 a les 20h 01m.
• QUART CREIXENT el dia 17 a les 01h 15m.
• LLUNA PLENA el dia 25 a les 04h 52m
• QUART MINVANT el dia 03 a les 04h 37m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-09-20	02:55	404,874 km
Apogeu	2018-09-08	03:23	361,354 km

 

Planetes observables

MERCURI: El veurem tot just a la matinada.

MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.

SATURN:  L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn.

JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de la Balança.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.

URÀ: Serà visible a la matinada.

NEPTÙ: Serà molt poc visible a la constel·lació d’Aquari

 

OBJECTES VISIBLES SETEMBRE

 

* Aquests objectes són visibles sense dificultat amb prismàtics 10×50.
¹ Els astres situats prop del zenit poden ser difícils d’enfocar amb el telescopi.

 

Sabies que…

Aquest passat mes d’agost la NASA va enviar per primera vegada una sonda solar a la nostra estrella, el Sol, amb l’objectiu d’estudiar-ne els camps magnètics i els vents solars.

Es tracta de la sonda solar Parker, que utilitzarà la gravetat de Venus per acostar-se al sol fins a set vegades, l’última el 2025. Serà en aquest últim viatge que la sonda s’acostarà més al Sol, a tan sols 6,2 milions de kilòmetres de la fotosfera (la “superfície”), i en aquell moment rebrà una radiació solar que pot arribar a ser 475 vegades més intensa que la que rebria si orbités la Terra. Per tal de suportar-ho i seguir funcionant, la sonda està dotada d’un escut solar hexagonal capaç de resistir temperatures de fins a 1370ºC i col·locat de tal manera que sempre queda encarat al Sol. Els instruments científics es troben en la part central de l’ombra que projecta l’escut, i és que si això no fos així deixarien de funcionar en qüestió de dècimes de segon.

Per que això no passi, i ja que la comunicació entre la Terra i la sonda tindrà un retard de 8 minuts, la sonda ha de ser capaç de reaccionar davant de qualsevol pertorbació pel seu propi compte. I ho és: en paraules dels científics que la han construït, es tracta de la nau espacial amb més autonomia que s’ha llançat mai a l’espai.

I encara té una peculiaritat més! El seu nom és en honor a Eugene Parker, l’astrofísic que va predir l’existència dels vents solars als anys 50. I què té això de peculiar? Doncs que Parker encara viu, i és la primera vegada que la NASA posa el nom d’una persona viva a una missió espacial.

Representació artística de la sonda apropant-se al Sol

 

 

El cel nocturn d’Agost

Astre aficionats després d’acomiadar-nos del Juliol amb un eclipsi històric arriba el mes de les pluges d’estels…l’Agost! El dia 11 es produirà un eclipsi parcial de sol, però nomes serà visible en zones ubicades molt al nord com Canada, Groenlàndia o Finlàndia.

Durant aquest mes es produirà la pluja d’estels per excel·lència, les Perseides. L’inici d’aquest fenomen es va donar des del dia 17 de juliol i finalitzarà el dia 24 d’agost, però els dies de més intensitat de meteors seran els dies 12 i 13 d’aquest agost. El pas de cometa Swift-Tuttle es el responsable d’aquesta pluja tan esperada i que completa una volta al voltant del sol cada 133 anys.

Venus i Mercuri també seran molt fàcilment observables durant aquest més ja que tots dos passen per punts màxims d’elongació, es a dir que estaran molt alts en l’horitzó i brillaran especialment.  Venus passarà per aquest punt el dia 17 mentre que Mercuri ho farà el dia 26 coincidint amb la Lluna plena.

 

Constel·lacions

En el cel nocturn del mes d’agost podrem observar les següents constel·lacions:

Per la línia de l’eclíptica, ens acomiadarem la Verge, però encara serà visible la Balança, la cua de l’Escorpí amb el seu brillant i vermellós estel Antares ,Sagitari, Capricorn començarem a veure Aquari.
Per l’Est, apareixerà la constel·lació de Andròmeda al final del Pegàs i Perseu junt al. També es veuran les petites constel·lacions del Dofí, la Guineuta i el Cavallet.

Al Zenit tindrem la Corona Boreal, l’hèrcules, el triangle d’estiu format per les constel·lacions de la Lira amb la seva brillant estrella Vega, la Àguila amb Altair i el Cigne a Deneb i les 5 circumpolars mentre que el Bover amb la seva estrella més brillant Arcturus s’acomiadaran per l’oest.

Al sud es situarà el cos de l’Escorpí, el cap del Llop i la Corona Austral.

Simulació del cel del 15 d’Agost a les 22:30h.

 

Simulació del cel del 15 d’Agost a les 22:30h, amb constel·lacions.

 

El Sol

• Dia 5: SORTIDA a les 06h 48m; POSTA a les 21h 08m. Hores de sol 14h 19m.
• Dia 15: SORTIDA a les 06h 58m; POSTA a les 20h 54m. Hores de sol 13h 56m.
• Dia 25: SORTIDA a les 07h 08m; POSTA a les 20h 39m. Hores de sol 13h 31m.

 

La Lluna

• LLUNA NOVA el dia 11 a les 11h 58m.
• QUART CREIXENT el dia 18 a les 09h 48m.
• LLUNA PLENA el dia 28 a les 13h 56m
• QUART MINVANT el dia 04 a les 20h 18m.

 

Posició	Data	Hora	Distància
Perigeu	2018-07-10	20:06	358.082 km
Apogeu	2018-07-23	13:25	405.743 km

 

Planetes observables

MERCURI: El veurem tot just a la matinada.

MART: Serà visible durant nit junt a Saturn.

SATURN:  L’observarem al mig de la constel·lació de Capricorn.

JÚPITER: El podrem apreciar a la constel·lació de la Balança.

VENUS: L’observarem tot just a la posta de sol.

URÀ: Serà visible a la matinada.

 

OBJECTES VISIBLES A L’AGOST

 

 

Sabies que…

Es possible que Mart tingui un llac subterrani d’aigua? Si el mes passat parlàvem de les molècules orgàniques trobades, aquest mes us volem portar les ultimes noticies que s’han descobert gràcies al radar MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionosphere Sounding) que va estudiar el subsòl de la zona de Planum Austral entre 2012 i 2015. Aquesta regió es troba sota el casquet polar austral, format principalment per una gruixuda capa permanent de gel d’aigua sobre la qual es diposita una fina capa de gel de diòxid de carboni durant l’hivern. A diferència del casquet boreal, compost per diverses capes intercalades de gel i roca, fins a la data no s’ha pogut detectar estructura interna alguna al casquet austral. No obstant això, una nova anàlisi de les dades va revelar la presència d’un eco radar molt marcat a la base del casquet -denominat “basal reflection” – associat amb l’aigua líquida i que a la Terra es relaciona amb els llacs que es troben sota els gels polars (per exemple el llac Vostok de l’Antàrtida, situat sota 4 quilòmetres de gel). Tot i que son bones noticies, no es descarta que els fluid trobats siguin fang, així que fins que una missió no perfori aquest casquet no podrem saber que es el que realment s’amaga allà baix.

El subsòl marcià sota el casquet polar austral vist per MARSIS (ESA / NASA / JPL / ASI / Univ. Rome)

Que tingueu molt bons i foscos cels nocturns!