Article publicat a la revista La Borrufa
El sòl és una fina capa que recobreix l’escorça terrestre i, tot i ser petita, és un tresor; doncs permet el desenvolupament de la vida en el planeta. És hàbitat de molts organismes, sosté les plantes, filtra i neteja l’aigua de contaminants i, a més a més, redueix la quantitat de CO2 atmosfèric, ja que actua com a reservori d’aquest gas d’efecte hivernacle.
Així doncs, com pot ser que un element tan important per a la vida com és el sòl, no se’l conegui gaire? L’ONU, juntament amb la FAO, va declarar el 2015 com l’any internacional dels sòls per tal de donar-lo a conèixer una mica més i intentar divulgar la importància de la seva conservació.
Exemple de l’estructura vertical d’un sòl, amb els horitzons (o capes) molt ben diferenciats. Font: http://www.ck12.org
I és que tot i la gran quantitat de funcions beneficioses que el sòl duu a terme, actualment està vivint una degradació constant degut, principalment, a les males pràctiques que hom hi realitza. De fet, cada any es perden uns 5 milions d’hectàrees de sòl al món, i aquestes no són xifres gens bones si tenim en compte la creixent demanda alimentària que hi ha a nivell mundial a causa de l’augment de la població. Tanmateix, com que la societat no es pot permetre perdre anualment aquestes terres, busca en la desforestació de boscos i selves terrenys que puguin ser útils com a futurs camps agrícoles.
De fet, fins l’any 2000 la superfície de terres cultivades anava creixent exponencialment (seguint una tendència semblant a l’augment poblacional) però actualment estem en un punt d’estabilització o, incús de lleugera davallada. Però… per què està passant això? Doncs perquè no hi ha prou terra per compensar els sòls agrícoles que s’han degradat. No obstant això, amb bones gestions dels sòls aquesta gràfica es pot acabar estabilitzant; és a dir, no cal que el nombre de terres agrícoles segueixi creixent per abastir tota la població sinó que tan sols cal augmentar-ne la productivitat i assegurar-ne la conservació.
La manera més senzilla d’augmentar la productivitat és mitjançant l’ús de bones pràctiques pel sòl. En són exemples, afavorir el retorn de nutrients al sòl per tal d’evitar la pèrdua de matèria orgànica i que els sòls esdevinguin poc fèrtils; realitzar una bona llaurada seguint les corbes de nivell i no les de pendent per reduir al màxim l’erosió; regar amb aigües de bona qualitat per eliminar la salinització i, sobretot, reduir la quantitat d’aigües residuals que s’aboquen diàriament des d’indústries, zones urbanes, zones agrícoles, ramaderes i mineres per minimitzar la contaminació dels sòls.
Denudació i compactació d’un sòl amb passat agrícola. Font: http://www.madrimasd.org
Per saber-ne més:
El 2005 cada hora a Europa es perdien per segellat unes 10 hectàrees de sòl per culpa de l’expansió urbana. La pavimentació és actualment un greu problema de la pèrdua de sòls. Quan es pavimenta un sòl, la retirada dels horitzons o capes superficials (que és on hi ha més activitat biològica) i la impermeabilització amb una capa d’asfalt fa que aquell sòl ja no realitzi les seves funcions naturals i deixi de ser un sistema viu.
El zoom:
L’encoixinat o mulching és una tècnica que consisteix en recobrir el conreu amb diferents materials ja siguin naturals o sintètics. Si aquest encoixinat es realitza amb elements naturals, afavoreix el retorn de nutrients al sòl, redueix la pèrdua d’aigua per evaporació i l’erosió de sòl que causen l’aigua, el vent i altres agents atmosfèrics.
Figura 2: Conreu emprant la tècnica de mulching. Font: Peter Cundall.
MónNatura Pirineus 