Astre aficionats, aquest mes de maig comença amb lluna nova, un escenari ideal per poder observar el cel i les constel·lacions que se’ns presenten aquesta època de l’any. Entre elles podem destacar la constel·lació de Verge, ocupant bona part del cel i fàcilment reconeixible per la seva estrella més brillant, Spica. Ho sabíeu que els grecs la relacionaven amb Demèter, la deessa grega de l’agricultura i la collita? La seva arribada anunciava el començament de les bones temperatures. Spica es tracta d’una estrella binària, que podem veure molt blanca i brillant. En la constel·lació de verge representa una espiga de blat i, d’aquí, n’ha adoptat el nom.
Molt propera a aquesta constel·lació, trobem un cúmul de galàxies, inclosa M87, el forat negre de la qual va ser fotografiat i publicat el passat mes d’abril. Si bé no podrem mai veure els forats negres a ull nu, al menys ara ja coneixem la direcció a la qual apuntaven la famosa xarxa de radiotelescopis encarregats de captar la informació necessària per elaborar la imatge més esperada de l’any per tots els astre aficionats, sorprenent, oi?
I pels amants dels planetes… A finals de mes, podrem observar en direcció oest nord-oest i poc després de la posta de Sol a dos planetes molt propers; Mercuri, gairebé tocant a l’horitzó, i una mica més amunt, Mart.
Spica. Font: astropixels.com
Constel·lacions
El mes de maig comença a revelar-nos les primeres constel·lacions estivals. La Lira, l’Àliga i el Cigne treuen el cap per l’est, molt properes a l’horitzó, a partir de mitjans de mes i passada la mitjanit.
Per la línia eclíptica ens acomiadem de Cranc, mentre el Lleó es desplaça abandonant la part més alta del cel. En el seu lloc hi trobem Verge, la única constel·lació del zodíac representada per una figura femenina. A continuació trobem una altra constel·lació que hi està molt estretament relacionada, Balança. A mesura que avanci el mes, també podrem observar per l’eclíptica en direcció sud-est Escorpí i, fins i tot, Sagitari.
Representació gràfica de la constel·lació de Verge. Font: Google
A més a més, aquest mes de maig i ben alt al firmament, podrem distingir també les constel·lacions del Bover, la Corona d’Ariadna i Hèrcules.
Situació del cel el 15 de maig a les 22:30h. Font: Stellarium.
Situació del cel el 15 de maig a les 22:30h. Representació artística de les constel·lacions. Font: Stellarium.
El Sol
- Dia 5: SORTIDA a les 07h 01min; POSTA a les 21h 10m. Hores de sol 14h 3min.
- Dia 15: SORTIDA a les 06h 49min; POSTA a les 21h 20m. Hores de sol 14h 31min.
- Dia 25: SORTIDA a les 06h 40min; POSTA a les 21h 30m. Hores de sol 14h 50min.
La Lluna
- LLUNA NOVA el dia 04 a les 22h 46min.
- QUART CREIXENT el dia 12 a les 01h 13min.
- LLUNA PLENA el dia 18 a les 21h 11min.
- QUART MINVANT el dia 26 a les 16h 34min.
| Posició | Data | Hora | Distància |
| Apogeu | 26-05-2019 | 13:27 | 404.134 km |
| Perigeu | 13-05-2019 | 21:53 | 369.016 km |
Planetes observables
MERCURI: Molt difícilment observable gairebé durant tot el mes. Tot i així, serà visible a finals de maig poc després de la posta de Sol, encara que amb dificultats, ja que es trobarà molt proper a la línia de l’horitzó.
VENUS: Serà visible durant la segona quinzena del mes a trenc d’alba, sobre l’horitzó est.
MART: A principis de mes serà visible en direcció oest nord-oest fins una hora i mitja després de la posta de Sol. A mesura que avanci el mes, però, s’anirà fent visible durant tota la nit, encara que amb una brillantor força modesta.
JÚPITER: De la mateixa manera que mart, serà visible les hores posteriors a la posta del Sol durant els primers dies de mes, fins a arribar a ser visible durant tota la nit l’últim terç. Es mou de manera retrògrada en l’extrem meridional de la constel·lació del Serpentari culminant sobre l’horitzó Sud a l’alba.
SATURN: A principis de maig serà visible durant la segona meitat de la nit i sobre la constel·lació de Sagitari, pràcticament estacionari. A finals de mes, s’avançarà la seva sortida fins a produir-se aquesta una hora després de la posta del Sol.
Objectes visibles al cel de Maig
MónNatura Pirineus 