Astre aficionats, el mes de febrer ha passat volant com cada any i ens ha deixat al seu pas el mes de març. Aquest comença amb un escenari idoni per poder observar els objectes astronòmics més dèbils, us hi atreviu? El mateix dia 6, la lluna se situarà alineada entre la Terra i el Sol, de manera que la seva cara visible no quedarà il·luminada. Aquest fenomen és el que anomenem lluna nova i ens permet observar objectes que normalment podríem confondre per la brillantor lunar.
Per altra banda, el dia 20 de març a les 21:58h tindrà lloc l’equinocci que anunciarà l’arribada de la primavera a l’hemisferi Nord i l’arribada de la tardor a l’hemisferi Sud. Tant l’equinocci de primavera com el de tardor, es caracteritzen perquè el dia i la nit duren aproximadament el mateix, 12 hores. Aleshores, partir del dia 20 les hores de llum seguiran en augment fins arribar al seu màxim a l’equinocci d’estiu, el mes de juny.
I pels més matinadors, els primers dies d’aquest mes podrem gaudir d’un espectacle planetari, ja que les hores prèvies a la sortida del Sol, seran visibles els planetes de Júpiter, Saturn i Venus.
Planetes observables el dia 3 de març a les 07:30h, just abans de la sortida del Sol. Font: Stellarium.
Constel·lacions
Al cel nocturn del mes de març hi podrem observar les següents constel·lacions:
Per la línia eclíptica ens acomiadem aquest mes d’Àries, que serà únicament visible durant les primeres setmanes, les primeres hores de la nit. Per altra banda, podrem observar durant tot el mes i d’Oest a Est, les constel·lacions de Taure, Bessons, Cranc, Lleó i Verge. Cap a finals de mes i ben avançada la nit també serà visible Balança.
Per sobre l’eclíptica, Pegàs i la Corona Boreal comencen a treure el cap pel Nord-Est i per sota l’eclíptica, trobem encara ben evident, tot i que cada vegada més proper a l’horitzó, el triangle d’hivern, format per les estrelles Betelgeuse, de la constel·lació d’Orió; Sirius de la constel·lació del Ca Major i Procyon, de la constel·lació del Ca Menor.
Situació del cel el 15 de març a les 22:30h. Font: Stellarium.
Situació del cel el 15 de març a les 22:30h. Representació artística de les constel·lacions. Font: Stellarium.
El Sol
- Dia 5: SORTIDA a les 07h 39min; POSTA a les 19h 01m. Hores de sol 11h 22min.
- Dia 15: SORTIDA a les 07h 22min; POSTA a les 19h 13m. Hores de sol 11h 51min.
- Dia 25: SORTIDA a les 07h 05min; POSTA a les 19h 24m. Hores de sol 12h 19min.
La Lluna
- LLUNA NOVA el dia 06 a les 17h 04min.
- QUART CREIXENT el dia 14 a les 11h 27min.
- LLUNA PLENA el dia 21 a les 02h 43min.
- QUART MINVANT el dia 28 a les 05h 10min.
| Posició | Data | Hora | Distància |
| Apogeu | 04-03-2019 | 12:27 | 406.390 km |
| Perigeu | 19-03-2019 | 20:48 | 359.380 km |
Planetes observables
MERCURI: Podrem observar-lo durant els primers dies dels mes, just les hores posteriors a la posta del Sol, proper a l’horitzó en direcció Oest. A mesura que avanci el mes, Mercuri deixarà de ser visible ja que s’escurçarà la seva distància relativa respecte el Sol. No serà fins a finals de mes que podrem tornar a observar-lo, aquesta vegada durant les hores prèvies a la sortida del Sol.
VENUS: Durant tot el mes serà visible des de les últimes hores de la nit fins que la llum del dia oculti la seva brillantor.
MART: El podrem veure des de la posta del Sol, fins pràcticament la mitjanit.
JÚPITER: Apareixerà les hores prèvies a la sortida del Sol, de manera que serà visible en el cel fins que la seva brillantor quedi emmascarada per la llum de l’alba.
SATURN: Només serà visible les últimes hores de la nit. A principis de mes, apareixerà per l’horitzó aproximadament dues hores i mitja abans de la sortida del Sol, temps que anirà augmentant a mesura que avanci el mes, fins arribar a tres hores i mitja a finals de març.
URÀ: Visible des que es pongui el sol fins les hores prèvies a la mitjanit.
NEPTÚ: Durant el mes de març, Neptú estarà massa proper al Sol com per poder observar-lo.
Objectes visibles al cel de març
Sabies que…
… Arcturus comença a treure el cap?
Aquesta estrella està considerada una de les més brillants del cel de l’hemisferi nord. De fet, quan d’aquí a unes poques setmanes, Sirius desaparegui per l’horitzó, Arcturus es convertirà en l’estrella més brillant del cel, i és per això que mereix avui la nostra atenció. Es tracta d’una gegant vermella que es troba a gairebé 37 anys llum de nosaltres, el seu radi és unes 27 vegades més gran que el del Sol i la seva superfície està a una temperatura aproximada d’uns 4250oK.
Forma part de la constel·lació del Bover, i la manera més senzilla de localitzar-la és perllongant la línia que formen els estels de la cua de la ossa major. Són nombroses les cultures que parlen de Bover i la majoria d’elles l’associen a una figura protectora i vigilant. De fet, el seu nom prové del grec i significa el guardià de les osses.
Estrella d’Arcturus en la constel·lació del Bover. Font: Stellarium
MónNatura Pirineus 